Les faules i la literatura didàctica. Adreçat a l'ESO

Al llarg de la història de la literatura catalana trobem textos que tenen una finalitat didàctica, és a dir, que pretenen ensenyar. La faula és un d’aquests exemples. Però què és una faula? És una narració en prosa o en vers que està protagonitzada generalment per animals o éssers inanimats, i que a la vegada, simbolitzen defectes o virtuts humanes. D’aquí que incloguin una moralitat.

L’autor de faules més prolífic fou el francès Jean de La Fontaine (Chateau -Tierry, Xampanya 1621 – París, 1695). A la vegada, també fou un poeta i narrador. Escrigué un total de dues-centes trenta-vuit composicions i que es troben recollides en dotze llibres, al llarg dels quals s’hi veuen diferents comportaments humans: els vicis i les virtuts de la societat humana.

Així doncs, la faula i el conte són dos exemples de literatura de caire moralista, on els autors creen una història per tal de difondre un ensenyament als seus lectors. A més, la llengua també disposa d’un seguit de frases que tenen caire moralitzador, estem parlant dels refranys o dites populars, i proverbis o frases antigues i populars que contenen un ensenyament moral. Tant els refranys com els proverbis es transmeten de manera tradicional, és a dir, de manera oral, i alhora tenen una finalitat didàctica.

A banda d’aquestes dues esmentades, trobem les màximes, que són unes sentències de caire moral i que es donen com a veritats i com a normes de conducta. Dins de la nostra literatura, trobem un bon exemple en Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) i el seu volum intitulat «Màximes i mals pensaments» (1927), on aplegava un seguit de sentències ideades per ells, amb un to humorístic i que vénen a ser preceptes morals. En són exemples:

-Quan un home cau i els altres no riuen, mal senyal per a qui ha caigut.

-Els col·leccionistes d’antiguitats són els drapaires del record.

-Quan un home té picor al braç es grata i quan en té al cervell fa bestieses.

-Si fos cert que viatjar ensenya, els revisors de tren serien els homes més savis.

-Quan un home té raó no crida, i quan no en té, crida per fer veure que en té.

-Els regals que fan els grans multimilionaris a la humanitat no solen ser regals sinó propines.

(Santiago Rusiñol, Màximes i mals pensaments, 1927)

(Imatge extreta de: Els llibres de L’Avenç)

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)

!!EXERCICIS:

1. Cerca una faula i realitza un breu resum.

2. Esmenta quins són els elements principals que apareixen en tota faula.

3. Completa la frase:

-Una faula està protagonitzada per _______________. Al final de la faula sempre hi trobem un ______________________.

4. Explica el significat dels següents refranys:

.Qui va amb un coix, al cap d’un any és coix i mig.

.Més val boig conegut que savi per conèixer.

.Qui fa un cove fa un cistell.

.Val més ser cap d’arengada que cua de lluç.

.A la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat.

.Qui no té un all té una ceba.

.Qui oli remena els dits se n’unta.

5. Busca cinc refranys i comenta el seu significat.

6. Defineix què és una sentència i escriure-ne dos exemples.

7. Comenta la diferència que hi ha entre un refrany o proverbi i una sentència.

8. Inventa una activitat per tal de treballar la fàbula, emperò, no la resolguis, que ja ho farà algú altri.

9. Crea una fàbula, pensa en els protagonistes i no t’oblidis d’ubicar un ensenyament moral.

10. Autoavalua’t: esmenta amb quines dificultats t’has trobat al llarg d’aquests exercicis. Què t’ha costat més d’entendre i per què? Anomena què et servirà per al dia de demà sobre la fàbula.