LA SÍL·LABA
Què és
una síl·laba?
És
cadascun dels cops de veu que realitzem quan pronunciem una paraula.
Per tant, segons el nombre de síl·labes que trobem en un mot, les
paraules es poden classificar en:
.Monosíl·labes:
tenen una síl·laba.
Ex:
pot, ruc,
nas, foc...
.Bisíl·labes:
tenen dues síl·labes.
Ex:
casa,
pinta, sorra, fava...
.Trisíl·labes:
tenen tres síl·labes.
Ex:
fantasma,
pancarta, nevera, caverna...
.Tetrasíl·labes:
tenen quatre síl·labes.
Ex:
porteria,
motorista, mossegada, calaixera...
.Pentasíl·labes:
tenen cinc síl·labes.
Ex:
cavernícola,
xafarderia, agrícola, curiositat...
.Hexasíl·labes:
tenen sis síl·labes.
Ex:
culturització,
incorporació, desestabilitzar, cardiologia...
LA PARTICIÓ DE MOTS
És
important conèixer com se separen les paraules a final, ara bé,
sempre tenint en compte la separació de les síl·labes. Anem a
veure les principals normes de partició de mots:
1. Mai
es pot deixar cap vocal sola ni a principi ni al final de ratlla.
Únicament s’accepta si està apostrofada.
Ex:
ma-nia,
ali-ment, l’a-liment... però mai: a-liment.
2.
Amb mots que porten compostos o bé porten un prefix, cal diferenciar
les unitats.
Ex:
des-in-to-xic-ar,
des-es-pe-rat, mal-hu-mor...
3.Els
dígrafs: dues lletres que representen un sol so i a més que es
pronuncien com un sol so.
.Així
doncs, a final de línia hem de partir els següents grups
consonàntics:
rr, ss, sc,
ix, l·l, mm, nn, tg, tj, tl, tll, tm, tn, tx, tz.
Ex:
por-ró,
pas-sa-dís, es-ce-na, cui-xa, il·legal, im-mò-bil, in-nat, pat-ge,
mit-jó, trans-at-làn-tic, guat-lla, at-mos-fe-ra, cot-na, rat-xa,
dot-ze.
.No
es parteixen a final de línia els dígrafs:
gu, qu, ll,
ny.
Ex:
guer-ra,
an-gui-la, par-quet, ma-llot, pe-nya.
ELS DIFTONGS
Trobem un
diftong quan pronunciem dues vocals en una sola síl·laba, és a
dir, en un sol cop de veu. D’aquesta manera, una síl·laba actua
com a nucli i l’altra l’acompanya. Les vocals realitzen la funció
de nucli, en canvi, l’altra, la vocal que acompanya s’anomena
dèbil, i únicament pot ser una «i» i una «u».
Ex:
boi-na,
ca-uen, seu...
!!!La
norma dels diftongs fa que no es compleixin del tot les normes
d’accentuació. Per tant, només accentuarem les paraules planes
que acaben amb diftong decreixent:
Ex:
cantàveu,
dormíssiu, seríeu, voldríeu...
En canvi:
ca-uen:
seria plana, té la síl·laba tònica a la ca,
ara bé, hauria de portar accent segons la norma de les planes,
emperò, com que està afectada per un diftong, aquesta norma no es
compleix. Només accentuarem
les paurales planes que acaben amb diftong decreixent.
D’altra
banda, per exemple, aquests dos mots no s’accentuen d’acord amb
les normes d’accentuació:
jo-ia,
ri-uen.
Ja que són
planes i no s’accentuen perquè finalitzen en vocal, vocal + essa,
-en / -in.
Els
diftongs poden ser creixents i decreixents.
DIFTONGS
CREIXENTS:
qua, qüe,
qüi, quo, gua, güe, güi, guo.
És ben
senzill recordar-los d’una tirada, com una cantarella i no
oblidar-los per sempre més.
En veiem
alguns exemples:
qua:
quatre
qüe:
qüestió [sense dièresi hi posa «qestió»]
qüi:
adeqüi [sense dièresi hi posa «adeqi»]
quo:
quota
gua: guant
güe: ungüent [sense dièresi hi posa «ungent»]
güi: pingüí [sense dièresi hi posa «pinguí]
guo: paraiguot
güe: ungüent [sense dièresi hi posa «ungent»]
güi: pingüí [sense dièresi hi posa «pinguí]
guo: paraiguot
DIFTONGS
DECREIXENTS
Els
diftongs creixents són els que compleixen el següent ordre:
vocal
dèbil («i» o «u») seguida del nucli. Segons això,
podem trobar les següents combinacions:
ia:
iaia
ua: guant
ie:
ien ue:
qüestió
io:
iodar
uo: quota
iu:
iuca (planta) ui:
preui
Els
diftongs creixents només poden aparèixer en tres posicions:
.Quan la
«i» és a inici de mot:
ia (iambe),
ie (iemenita), io (ioga), iu (iugoslau).
.Quan
la «i» i la «u» van entre dues vocals: boia, noia,
peuet...
.Quan la
«u» es pronuncia en els grups:
gua
(aigua), qua (quatre), güe (aigüera), qüe (seqüència), güi
(ambigüitat), qüi (terraqüi), guo (llenguota), quo (quotidià).
EL HIAT
Quan trobem
dues vocals que es troben juntes però que es pronuncien en síl·labes
diferents estem davant d’un hiat.
Exemples:
aeri
(a-e-ri), teatre (te-a-tre), guia (gui-a), tieta (ti-e-ta), tió
(ti-ó), grua (gru-a)...
!Podeu
reforçar o ampliar la informació en els enllaços següents:
(Adaptació:
Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial
Teide, Barcelona)
(Imatge
extreta de: Diari Ara)
!!EXERCICIS:
1.
Defineix què és un mot monosíl·lab i escriu-ne vuit exemples.
2.
Explica la diferència que hi ha entre un diftong i un hiat. Posa un
parell d’exemples de cadascun.
3.
Compta les síl·labes de les paraules següents:
cuixa (
), fullaraca ( ), llibertinatge ( ), malencaminar ( ),
partició ( ), xafarderia ( ),
desesperat
( ), pot ( ), fava ( ), considerar ( ), multimilionaris (
), propines ( ), pinyol ( ).
4.
Subratlla el diftong i esmenta la seva tipologia.
cau,
qüestió, quota, aigua, noia, pou, pingüí, via, iode.
5. Quins
són els dígrafs que es poden separar al final de línia?
Escriu-los.
6. Podem
separar una vocal a final de ratlla i deixar-la sola? Quin és el cas
excepcional de separació de vocal que s’accepta a final de línia?
7.
Explica què és un hiat i escriure-ne cinc exemples. Com podem
localitzar un hiat en una paraula?
8. Per
què és important saber separar les paraules amb síl·labes?
9. Crea
un vídeo per explicar la present fitxa en suport mp4. Pots ajudar-te
del mòbil.
10.
Inventa una regla mnemotècnica per recordar els diftongs creixents i
els decreixents.
11. Crea
un exercici per treballar els diftongs a l’aula, però no el
resolguis, que ja ho farà la resta de la classe.
12.
Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis
sobre la síl·laba, el diftong i el hiat. Què és el que has de
recordar i tenir present a l’hora d’escriure? Per què? T’ha
servit aquest fitxa per anar endavant i millorant en la teva
escriptura? Per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada