dijous, 30 de novembre del 2017

Dades actuals de la llengua catalana. Adreçat a tothom


(Fotografia: Josep Maria Corretger. Extreta de "El Diari del Vallès")


Aquestes són les dades actuals de coneixement de la llengua catalana arreu dels països catalans, pel que fa als percentatges dels que entenen la llengua, dels que el llegeixen i dels que l'escriuen. És curiós però, fixeu-vos que a Catalunya, tan sols el 62'3% de la població l'escriuen, ara bé, d'aquests, l'entenen i el llegeixen la majoria. Tot i això, són els millors percentatges, els més saludables arreu dels països catalans.

Ara et toca a tu treballar aquestes xifres...


!!EXERCICIS:

1. Per què a Catalunya només hi ha un 62'3% de la població que escriuen la llengua?

2. Comenta les zones on perilla més la part de l'escriptura en català, amb els seus percentatges.

3. Estudia les xifres del català al país valencià a través de: l'entenen, el llegeixen, l'escriuen.

4. Opinió: com veus el futur de la llengua catalana? Creus que depèn de nosaltres?

5. Realitza una petita enquesta al teu barri per veure com està el futur de la llengua catalana. Fes una enquesta preguntant el següent:

.Quina és la llengua que utilitzes per expressar-te oralment?

.Quina és la primera llengua que empres a l'hora d'expressar-te per escrit?

.Et costa entendre la llengua catalana?

Molt, bastant, poc, gens.

.Si alguna persona no entén la teva llengua, la canvies? És a dir, si parles en català i no t'entenen, t'expresses en castellà?

Sí, no.
No. M'expresso en castellà.

!Pots exemplificar els resultats mitjançant formatgets i posar les dades de les enquestes.


dissabte, 25 de novembre del 2017

La síl·laba, el diftong i el hiat. Adreçat a l'ESO



LA SÍL·LABA

Què és una síl·laba?

És cadascun dels cops de veu que realitzem quan pronunciem una paraula. Per tant, segons el nombre de síl·labes que trobem en un mot, les paraules es poden classificar en:
.Monosíl·labes: tenen una síl·laba.
Ex:
pot, ruc, nas, foc...

.Bisíl·labes: tenen dues síl·labes.
Ex:
casa, pinta, sorra, fava...

.Trisíl·labes: tenen tres síl·labes.
Ex:
fantasma, pancarta, nevera, caverna...

.Tetrasíl·labes: tenen quatre síl·labes.
Ex:
porteria, motorista, mossegada, calaixera...

.Pentasíl·labes: tenen cinc síl·labes.
Ex:
cavernícola, xafarderia, agrícola, curiositat...

.Hexasíl·labes: tenen sis síl·labes.
Ex:
culturització, incorporació, desestabilitzar, cardiologia...


LA PARTICIÓ DE MOTS

És important conèixer com se separen les paraules a final, ara bé, sempre tenint en compte la separació de les síl·labes. Anem a veure les principals normes de partició de mots:

1. Mai es pot deixar cap vocal sola ni a principi ni al final de ratlla. Únicament s’accepta si està apostrofada.
Ex:
ma-nia, ali-ment, l’a-liment... però mai: a-liment.

2. Amb mots que porten compostos o bé porten un prefix, cal diferenciar les unitats.
Ex:
des-in-to-xic-ar, des-es-pe-rat, mal-hu-mor...

3.Els dígrafs: dues lletres que representen un sol so i a més que es pronuncien com un sol so.

.Així doncs, a final de línia hem de partir els següents grups consonàntics:
rr, ss, sc, ix, l·l, mm, nn, tg, tj, tl, tll, tm, tn, tx, tz.

Ex:
por-ró, pas-sa-dís, es-ce-na, cui-xa, il·legal, im-mò-bil, in-nat, pat-ge, mit-jó, trans-at-làn-tic, guat-lla, at-mos-fe-ra, cot-na, rat-xa, dot-ze.

.No es parteixen a final de línia els dígrafs:
gu, qu, ll, ny.

Ex:
guer-ra, an-gui-la, par-quet, ma-llot, pe-nya.


ELS DIFTONGS

Trobem un diftong quan pronunciem dues vocals en una sola síl·laba, és a dir, en un sol cop de veu. D’aquesta manera, una síl·laba actua com a nucli i l’altra l’acompanya. Les vocals realitzen la funció de nucli, en canvi, l’altra, la vocal que acompanya s’anomena dèbil, i únicament pot ser una «i» i una «u».

Ex:
boi-na, ca-uen, seu...

!!!La norma dels diftongs fa que no es compleixin del tot les normes d’accentuació. Per tant, només accentuarem les paraules planes que acaben amb diftong decreixent:

Ex:
cantàveu, dormíssiu, seríeu, voldríeu...


En canvi:
ca-uen: seria plana, té la síl·laba tònica a la ca, ara bé, hauria de portar accent segons la norma de les planes, emperò, com que està afectada per un diftong, aquesta norma no es compleix. Només accentuarem les paurales planes que acaben amb diftong decreixent.

D’altra banda, per exemple, aquests dos mots no s’accentuen d’acord amb les normes d’accentuació:
jo-ia, ri-uen.

Ja que són planes i no s’accentuen perquè finalitzen en vocal, vocal + essa, -en / -in.

Els diftongs poden ser creixents i decreixents.


DIFTONGS CREIXENTS:

qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo.

És ben senzill recordar-los d’una tirada, com una cantarella i no oblidar-los per sempre més.
En veiem alguns exemples:

qua: quatre 
qüe: qüestió [sense dièresi hi posa «qestió»]
qüi: adeqüi [sense dièresi hi posa «adeqi»] 
quo: quota 
gua: guant
güe: ungüent [sense dièresi hi posa «ungent»]
güi: pingüí [sense dièresi hi posa «pinguí]
guo: paraiguot



DIFTONGS DECREIXENTS

Els diftongs creixents són els que compleixen el següent ordre:

vocal dèbil («i» o «u») seguida del nucli. Segons això, podem trobar les següents combinacions:

ia: iaia ua: guant
ie: ien ue: qüestió
io: iodar uo: quota
iu: iuca (planta) ui: preui

Els diftongs creixents només poden aparèixer en tres posicions:

.Quan la «i» és a inici de mot:

ia (iambe), ie (iemenita), io (ioga), iu (iugoslau).

.Quan la «i» i la «u» van entre dues vocals: boia, noia, peuet...

.Quan la «u» es pronuncia en els grups:

gua (aigua), qua (quatre), güe (aigüera), qüe (seqüència), güi (ambigüitat), qüi (terraqüi), guo (llenguota), quo (quotidià).


EL HIAT

Quan trobem dues vocals que es troben juntes però que es pronuncien en síl·labes diferents estem davant d’un hiat.

Exemples:
aeri (a-e-ri), teatre (te-a-tre), guia (gui-a), tieta (ti-e-ta), tió (ti-ó), grua (gru-a)...


!Podeu reforçar o ampliar la informació en els enllaços següents:




!Pots consultar la lliçó en format vídeo:
https://www.youtube.com/watch?v=QvVnW7jjpEk




(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)
(Imatge extreta de: Diari Ara)


!!EXERCICIS:

1. Defineix què és un mot monosíl·lab i escriu-ne vuit exemples.

2. Explica la diferència que hi ha entre un diftong i un hiat. Posa un parell d’exemples de cadascun.

3. Compta les síl·labes de les paraules següents:
cuixa ( ), fullaraca ( ), llibertinatge ( ), malencaminar ( ), partició ( ), xafarderia ( ),
desesperat ( ), pot ( ), fava ( ), considerar ( ), multimilionaris ( ), propines ( ), pinyol ( ).

4. Subratlla el diftong i esmenta la seva tipologia.
cau, qüestió, quota, aigua, noia, pou, pingüí, via, iode.

5. Quins són els dígrafs que es poden separar al final de línia? Escriu-los.

6. Podem separar una vocal a final de ratlla i deixar-la sola? Quin és el cas excepcional de separació de vocal que s’accepta a final de línia?

7. Explica què és un hiat i escriure-ne cinc exemples. Com podem localitzar un hiat en una paraula?

8. Per què és important saber separar les paraules amb síl·labes?

9. Crea un vídeo per explicar la present fitxa en suport mp4. Pots ajudar-te del mòbil.

10. Inventa una regla mnemotècnica per recordar els diftongs creixents i els decreixents.

11. Crea un exercici per treballar els diftongs a l’aula, però no el resolguis, que ja ho farà la resta de la classe.

12. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis sobre la síl·laba, el diftong i el hiat. Què és el que has de recordar i tenir present a l’hora d’escriure? Per què? T’ha servit aquest fitxa per anar endavant i millorant en la teva escriptura? Per què?


dijous, 16 de novembre del 2017

Deport i esport. Una confusió moderna. Adreçat a tothom


Són dos mots que porten una confusió, sobretot amb els alumnes. Per traducció literal del castellà, hom escriu «deport» per «esport», però ara ve la sorpresa...

El mot deport realment existeix, per tant, no és una traducció barroera de esport. Sinó que té un significat propi per ella mateixa i què vol dir doncs... ho veiem:

.Deport:
Deriva del mot deportar i significa recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure. És a dir, és realitzar una activitat a camp obert, sempre que no sigui física.

Aprofito per comentar-vos que deportar és un mot que ha estat molt de moda en els darrers anys i que significa el següent:
Pena consistent a trametre el condemnat a un territori llunyà fora de la metròpoli, on generalment és sotmès a un règim de privació de llibertat i de treball forçós.
Ex:
-En aquella sortida tota la classe va realitzar deport durant l’estada al parc, per exemple, jocs d’endevinalles, acudits, la paraula prohibida...



.Esport:
Exercici corporal practicat, especialment a l’aire lliure per afecció, competició o exhibició.
Ex:
-Per la tarda, en aquella zona esportiva sempre hi ha individus que practiquen algun esport.

Ara, suposo que la diferència ha quedat més clara i ja no us equivocareu a l’hora de redactar i d’establir la diferència entre un mot i un altre. Per tant, i per a pensar una mica, tu fas més deport o bé practiques algun esport?


(Font: GDLC)
(Imatges extretes de: consorci del Besòs, jove.cat)


!!EXERCICIS:

1. Redacta quatre oracions amb el mot deport i quatre més amb el mot esport.

2. Reflexiona perquè confonies el mot esport amb el mot deport.

3. Sabies que realment existia el mot deport? L’has descobert en aquesta fitxa? Com ho faràs per a no tornar a confondre aquests dos mots? Explica la teva estratègia.

4. Inventa un exercici amb oracions o mots per treballar els dos mots: deport i esport.

5. Cerca dos mots que et generin confusió en català, busca’ls al diccionari i glossa’n la diferència.

6. Fòrum: t’ha ajudat la present fitxa en el teu aprenentatge personal amb l’escriptura? Com?


diumenge, 12 de novembre del 2017

La meva paraula preferida (64): "Vanar-se". Adreçat a tothom


.Significat:

Mostrar-se satisfet, lloar-se, de les qualitats, accions... pròpies o que hom s'atribueix.

Ex:

-Es vanava d'haver aconseguit superat el curs.

-Després de la derrota, va decidir no vanar-se mai més.


.Són sinònims:

vanagloriar-se, presumir, jactar-se, prear-se, gloriejar-se, vantar-se, gloriar-se...


.Són antònims:

humiliar-se, avergonyir, mortificar, rebaixar...



.Justificació:

Paraula que té un significat positiu, bé, potser un pèl massa, i que s'acosta a "vantar-se", d'aquí que siguin sinònims. És bo vanar-se per alguna cosa, una mica, però compte, que molt indica prepotència.




(Font: diccionari.cat i diccionaris.cat)

(Imatge extreta de: Estudios bíblicos)



!!EXERCICIS:

1. Redacta sis oracions amb la paraula "vanar-se" o derivades.

2. Cerca quatre sinònims i quatre antònims de la paraula "vanar-se" que no apareguin en aquesta fitxa.

3. Escull la teva paraula preferida del mes i justifica el perquè de la teva elecció.

4. Explica l'estratègia que tens per adquirir o aprendre nou vocabulari. Creus que és un bon mètode?

5. Inventa un joc per conèixer noves paraules i adquirir nou vocabulari.

6. Fòrum: coneixies la paraula "vanar-se"? Creus que els individus l'acostumen a dir, o que només és de l'àmbit literari? Per què? Has trobat útil aquesta fitxa? Raona les teves respostes.

dilluns, 6 de novembre del 2017

Les faules i la literatura didàctica. Adreçat a l'ESO

Al llarg de la història de la literatura catalana trobem textos que tenen una finalitat didàctica, és a dir, que pretenen ensenyar. La faula és un d’aquests exemples. Però què és una faula? És una narració en prosa o en vers que està protagonitzada generalment per animals o éssers inanimats, i que a la vegada, simbolitzen defectes o virtuts humanes. D’aquí que incloguin una moralitat.

L’autor de faules més prolífic fou el francès Jean de La Fontaine (Chateau -Tierry, Xampanya 1621 – París, 1695). A la vegada, també fou un poeta i narrador. Escrigué un total de dues-centes trenta-vuit composicions i que es troben recollides en dotze llibres, al llarg dels quals s’hi veuen diferents comportaments humans: els vicis i les virtuts de la societat humana.

Així doncs, la faula i el conte són dos exemples de literatura de caire moralista, on els autors creen una història per tal de difondre un ensenyament als seus lectors. A més, la llengua també disposa d’un seguit de frases que tenen caire moralitzador, estem parlant dels refranys o dites populars, i proverbis o frases antigues i populars que contenen un ensenyament moral. Tant els refranys com els proverbis es transmeten de manera tradicional, és a dir, de manera oral, i alhora tenen una finalitat didàctica.

A banda d’aquestes dues esmentades, trobem les màximes, que són unes sentències de caire moral i que es donen com a veritats i com a normes de conducta. Dins de la nostra literatura, trobem un bon exemple en Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) i el seu volum intitulat «Màximes i mals pensaments» (1927), on aplegava un seguit de sentències ideades per ells, amb un to humorístic i que vénen a ser preceptes morals. En són exemples:

-Quan un home cau i els altres no riuen, mal senyal per a qui ha caigut.
-Els col·leccionistes d’antiguitats són els drapaires del record.
-Quan un home té picor al braç es grata i quan en té al cervell fa bestieses.
-Si fos cert que viatjar ensenya, els revisors de tren serien els homes més savis.
-Quan un home té raó no crida, i quan no en té, crida per fer veure que en té.
-Els regals que fan els grans multimilionaris a la humanitat no solen ser regals sinó propines.


(Santiago Rusiñol, Màximes i mals pensaments, 1927)

(Imatge extreta de: Els llibres de L’Avenç)

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)



!!EXERCICIS:

1. Cerca una faula i realitza un breu resum.

2. Esmenta quins són els elements principals que apareixen en tota faula.

3. Completa la frase:
-Una faula està protagonitzada per _______________. Al final de la faula sempre hi trobem un ______________________.

4. Explica el significat dels següents refranys:
.Qui va amb un coix, al cap d’un any és coix i mig.
.Més val boig conegut que savi per conèixer.
.Qui fa un cove fa un cistell.
.Val més ser cap d’arengada que cua de lluç.
.A la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat.
.Qui no té un all té una ceba.
.Qui oli remena els dits se n’unta.

5. Busca cinc refranys i comenta el seu significat.

6. Defineix què és una sentència i escriure-ne dos exemples.

7. Comenta la diferència que hi ha entre un refrany o proverbi i una sentència.

8. Inventa una activitat per tal de treballar la fàbula, emperò, no la resolguis, que ja ho farà algú altri.

9. Crea una fàbula, pensa en els protagonistes i no t’oblidis d’ubicar un ensenyament moral.

10. Autoavalua’t: esmenta amb quines dificultats t’has trobat al llarg d’aquests exercicis. Què t’ha costat més d’entendre i per què? Anomena què et servirà per al dia de demà sobre la fàbula.

dimecres, 1 de novembre del 2017

Les hores en català. Adreçat a tothom


Diuen que una imatge val més que mil paraules. A partir d'aquesta imatge entenedora pots posar en pràctica dir les hores en català, val a dir, que des de l'octubre del 2016  s'accepta ÚNICAMENT en els parlars valencià i baleàric per marcar el quart, la mitja  i que falta un quart hora de les hores s'accepta l'estructura següent:

Article + hora + i + mitja

Article + hora + i quart

Article + hora + menys quart

(No s'accepta en català)


Ex:

13:15: un quart de dues o les dues i quart

15:30: dos quarts de quatre o les tres i mitja

20:45: tres quart de nou o les nou menys quart

Això pel que fa als parlars valencià i baleàric, no per al català.


!Recordar que a partir de la 1 del migdia les hores són les següents:

13:00: la una
    
14:00: les dues

15:00: les tres

16:00: les quatre

17:00: les cinc

18:00: les sis

19:00: les set

20:00: les vuit

21:00: les nou

22:00: les deu

23:00: les onze

00:00: les dotze

1:00: 1a una (de la matinada)

2:00: les dues (de la matinada)

3:00: les tres (de la matinada)

4:00: les quatre (de la matinada)

5:00: les cinc (de la matinada)

6:00: les sis (del matí)

7:00: les set (del matí)

8:00: les vuit (del matí)

9:00: les nou (del matí)

10:00: les deu (del matí)

11:00: les onze (del matí)

12:00: les dotze (del matí)


En català expressem les parts de l'hora en relació amb l'hora que ve després, a excepció dels primers minuts que sobrepassen l'hora justa, és a dir, abans del quart.


Per tant, la nova gramàtica de la llengua catalana ha acceptat sorprenentment el sistema horari castellà pel que fa al valencià i baleàric basant-se en l'oral.


La nova gramàtica de la llengua catalana, apareguda l’octubre del 2016 ens diu el següent:

Sobre l’expressió de les fraccions horàries hi ha dos sistemes diferents per a expressar les fraccions horàries, segons els parlars, a més de l’internacional:


1. Al Principat de Catalunya:

Es compta per quarts l’hora en curs a mesura que es cva ompletant. Fet específic de la llengua catalana. Segueix el sistema del campanar. Un / dos / tres quarts de + hora. Així doncs, en català són incorrectes les formes:

Article + hora + quart / mitja ------------------ Cal dir: Un quart de / dos quarts de... 

Article + hora + menys quart ------------------ Cal dir: Tres quarts de...


2. En valencià i baleàric:

Per a la primera hora s’afegeix l’escreix respecte al’hora ja completada i per a la segona mitja hora es reta el que falta per a completar l’hora en curs. El sistema de rellotge:

les set i quart / mitja [set= hora completada] (7:15 / 7:30)

les vuit menys quart [vuit= hora en curs] (7:45)


3. El sistema internacional, d’ús tècnic i especialitzat, afegeix a l’hora ja completada la fracció en minuts de l’hora en curs.

Ex:

Les set i quinze. (7:15)




    ! La imatge inclou les varietats del català: valencià, baleàric.


(Fotografia: Josep Maria Corretger. Extreta de l'IEC)


!!EXERCICIS:

1. Escriu les següents hores en català i representa-les amb un rellotge petit al costat de cadascuna.

7:23:

9:15:

18:45:

16:35:

14:00:

17:25: 


2. Escriu amb lletres sis hores i escriu al costat l'hora digital.

3. Què has de saber per dir les hores correctament en català?

4. En català pots escriure "Les tres i quart"? Raona la teva resposta. 

5. L'expressió "són les dos" és correcta en l'escriptura? I en l'oralitat, varietat col·loquial? Per què?

6. Inventa un exercici per treballar les hores.

7. Autoavalua't: reflexiona i explica com t'han sortit els exercicis sobre les hores. Què t'ha resultat més complicat i per què? 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;