La O i U àtones. Adreçat a tothom

En els dialectes orientals, menys el balear, la o en posició àtona es pronuncia com una u.

Exemple:

corró  la primera o es pronuncia com una u, i la segona, com una o tancada, ja que és la vocal tònica.

.En les terminacions:

1. La majoria dels noms i dels adjectius que finalitzen en u àtona s’escriuen amb o.

Ex:

totxo, morro, lloro, bitxo, mosso…

2. S’escriuen amb u les paraules que acaben en els diftongs següents: -au, -eu, -iu, -ou.

Ex:

babau, neu, riu, nou…

3. Cal escriure amb u els mots següents:

Ex:

assidu, ímpetu, individu, ingenu, mutu, perpertu, ritu, tribu…

4. S’escriuen amb o els plurals masculins dels substantius i adjectius que acaben en –o, -ç, -ig, -s, -sc, -st, -tx, -x, -ix, –xt.

Ex:

matxos, veloços, desitjos / desitgs, masos, frescos / frescs, testos / tests, empatxos, reflexos, feixos, pretextos / pretexts.

¡Atenció: tenen dues formes de plural les terminacions:

-ig, -sc, -st, -xt en -s / -os

5. Les paraules que acaben en u realitzen el plural en –us.

Ex:

assidus, ímpetus, individus, ingenus, babaus, rius, nous…

6. Els mots que en singular tenen l’acabament –us són invariables en el plural.

Ex:

el / els virus, el / els globus, el /els cactus, el /els porus, el / els tipus.

D’altra banda, en les terminacions verbals:

1. S’escriu amb o la primera persona del singular del present d’indicatiu.

Ex:

dono, rebo, penso, canto, ballo…

2. S’escriuen amb u les terminacions de la segona persona del plural dels temps verbals que acaben en diftong.

Ex:

doneu, rebíeu, penséssiu…

.En els lexemes o arrels:

1. Per esbrinar si el so de la u àtona dins el lexema d’un substantiu o un adjectiu l’hem d’escriure amb o o u, cal cercar un mot de la mateixa família que porti o o u en posició tònica.

Ex:

bocassa---- boca; rocallós---roca; punxegut---punxa.

2. Pel que fa als verbs, hem d’observar la tercera persona del singular del present d’indicatiu, llavors, escriure o o u en funció de la vocal tònica que hi trobem.

Ex:

ell toca --- tocar, toqueu, tocava, tocaria…

ell busca --- buscar, busqueu, buscava, buscaria…

3. Els verbs collir, escopir, sortir i tossir no compleixen la norma anterior. Quan aquests verbs tenen el lexema àton s’escriuen amb o.

Ex:

cus, escup, surt, tus (formes tòniques), cosia, cosiria, escopiré, escopint, sortiríem, sortia, tossíeu, tossiràs…

4. Els verbs poder i voler quan les formes es pronuncien amb u àtona s’escriuen amb o, a excepció de les formes del present de subjuntiu i les de l’imperatiu, que s’escriuen amb u.

Ex:

pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin.

vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin.

pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin.

vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin.

!Recorda que:

Hi ha una sèrie de mots que tant poden escriure’s amb o com en u. Convé recordar-les o en cas de dubte cercar-les en un diccionari, ara bé, hi ha una regla que no falla mai:

quan en català s’escriuen amb o en castellà van amb u, i a la inversa, quan en català s’escriuen amb u en castellà s’escriuen amb o. Ho veiem:

Català-------------------------------------------Castellà

o---------------------------------------------------u

u---------------------------------------------------o

Ex:

embotit--------------------------------------------embutido

tamboret-------------------------------------------tamburete

robí-------------------------------------------------rubí

subornar-------------------------------------------sobornar

muntanya------------------------------------------montaña

croada----------------------------------------------cruzada

PARAULES QUE S’ESCRIUEN AMB O	PARAULES QUE S’ESCRIUEN AMB U
Atordir, embotit, pèndol, sofrir, avorrir-se, escrúpol, ploma, sorgir, botifarra, fonament, podrir, sospir, capítol, Hongria, polir, tamboret, cartolina, Joan, rètol, títol, cobrir, joglar, rigorós, tomba, complir, joventut, robí, tonyina, cònsol, monyó, Romania, torró, croada, nínxol, rossinyol, triomf.	Brúixola, subornar, bufetada, sufocar, butlletí, supèrbia, butxaca, suportar, escullera, ritu, esdrúixol, tramuntana, focus, turmell, muntanya, turment, muntar, vidu.

(Adaptació: Diversos, Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2008)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: Palabras con)

!!EXERCICIS:

1. Esmenta tres normes ortogràfiques que cal que recordis d’aquesta fitxa de la o i la u àtones.
2. Escriu o o bé u en els mots següents:

sara__, gra__, pe__, am__, trib__, mia__, cali__, metr__, individ__, espermatozo__, sur__, morr__, pa__, matx__, objecti__, mor__, alla__, rit__, mut__, xitxarel·l__.

3. Pensa i escriu les formes dels temps verbals demanats: rebre, trencar, témer, sentir, perdre, envejar, cantar.

1a persona del singular del present d’indicatiu

2a persona del plural del present d’indicatiu

2a persona del plural d’imperfect d’indicatiu

4. Escriu el plural dels següents mots:

gas, lluc, crucifix, despatx, esquitx, pastís, comerç, mes, embaràs, braç, gust, passeig, disc, lleig, fals.

5. Realitza la comparació de l’escriptura de cinc mot en català que s’escriguin en o i llavors en u, comparant-ho amb l’escriptura del mot equivalent en castellà, tal i com s’exemplifica al recorda.

6. Cerca un mot de la mateixa família:

bondat, cuixot, dolçor, dotzena, horrorós, punxa.

7. Inventa un exercici per tal de treballar la o i la u àtones, emperò no el resolguis, que ja ho farà algú altre.

8. Anota deu paraules que s’escriguin amb o i deu més amb u que no apareguin en aquesta fitxa.

9. Anota vuit mots invariables que acabin en –us i no apareguin a la fitxa.

10. Com solventaràs els dubtes que et sorgeixen sobre l’escriptura d’un mot concret, per saber si has d’escriure una o o bé una u? Pensa amb la teoria de la fitxa.
11. Autoavalua’t: explica les dificultats que t’han sorgit a l’hora de treballar aquesta fitxa. Com les has resolt?