És una oració que
té una equivalència a un substantiu o a un sintagma nominal.
Ex:
-Estudiem la
situació.
-Estudiem que pugueu
anar endavant.
L’oració subordinada substantiva actua com un substantiu,
per tant, realitza
diverses funcions: subjecte, complement directe, atribut, complement
indirecte, complement de règim verbal, complement del nom, complement de
l’adjectiu, complement de l’adverbi, complement agent, complement
circumstancial, complement predicatiu.
Aquest tipus d’oració pot aparèixer amb les estructures
següents:
.que (conjunció) + proposició:
-M’agrada que m’ho comentis.
.(de) + infinitiu:
-Hem acordat (de) marxar de seguida.
.Oració interrogativa indirecta:
-Voldria saber què estudiaràs en acabar batxillerat.
.Oració substantiva de relatiu:
-Desitjava les coses què observava.
(Imatge extreta de: iesmontilivi)
.Tipologia d’oracions subordinades substantives:
1.
Completives
Que + proposició
Si + proposició
Funció:
.Subjecte
-M’encanta que parlin de mi. (el comentari)
.CD
-No entenc perquè no ha fet els deures. (els
deures)
.Atribut
-Sembla que sigui atractiva. (atractiva)
.Complement de règim verbal (CRV)
-Es pensen que fan molts deures. (dels deures)
.Complement del nom (CN)
-Pensa que acabarà els deures. (d’acabar-los)
.Complement adjectiu (CAdj)
-Estic segur que
me’n sortiré. (de la solució)
2.
D’infinitiu
(De) + infinitiu
.Subj
-Em preocupa no superar el curs. (el noi)
.CD
-Desitgem que el Barça remunti a la lliga. (la
remuntada)
.Atribut
-El millor premi és fer les paus. (la pau)
.Complement de Règim Verbal
-S’ha assabentat d’allò massa tard. (d’allò)
.Complement del nom
-Mantenia l’interès d’aprovar. (d’aprovar)
.Complement d’adjectiu
-Estava convençut d’estimar. (d’enamorar-se)
.Complement de l’adverbi
-Estem lluny de la independència.
(d’aconseguir-la)
3.
Interrogatives
indirectes
Pronoms interrogatives (què, qui, quin, quant, quan, on,
com) + proposició.
.CD
-Esbrina com ho va saber. (el com)
4.
De
relatiu
Pronoms relatius (qui, que, on) + proposició.
.Subj
-Qui no plora no mama. (algú)
.CD
-Cercaré allò que em vas recomanar. (l’obsequi)
.CI
-Lliurarem les acreditacions als qui les demanin.
(als vedells)
.Atribut
-La mare va ser qui la va avisar. (la simpàtica)
.Complement de règim verbal
-Es burlava dels que suspenien. (dels suspesos)
.Complement agent
-El premi es ben rebut pels que escriuen. (pels
escriptors)
.Complement circumstancial
-Menjaré amb les meves amigues. (les amigues)
.Complement del nom
-Té por del que es pugui dir. (dels rumors)
.Complement de l’adjectiu
-Estic cansat del que em contes. (de la
negativitat)
.Complement predicatiu
-El prenen pel seu germà bessó. (pel bessó)
Observacions:
1. Les preposicions (a, de, en, amb) cauen davant de la conjunció ‘que’. Aquest fet també succeeix en les paraules compostes (fins a,
des de) i les locucions prepositives (arran de, a causa de, a fi de, després
de...), atès que contenen una preposició feble.
Ex:
-No ha pensat d’agafar el llibre de ciències.
-No ha pensat que avui havia d’anar a la universitat.
-Des que vaig aprovar oposicions que no em parla
per gelosia.
-Des que juga a escacs està més concentrat.
2. Les
preposicions ‘en’ i ‘amb’ davant d’un infinitiu, es transformen amb ‘a’ o ‘de’.
Ex:
-Penso en veure la sèrie de televisió.
-Penso a comprar el pa.
.Cal tenir cura de les oracions temporals, ja que es
poden construir amb la preposició ‘en’.
Ex:
-En acabar la cançó el públic es posà de peu.
-Quan va acabar la cançó el públic es posà
dempeus.
3. El verb de l’oració principal permet identificar si l’oració subordinada fa
la funció de subjecte o no,
atès que mai pot anar precedit d’un pronom personal tònic (jo, tu, ell...)
Ex:
-*Jo m’encanta que les novel·les tinguin molta intriga.
(incorrecte)
-A mi m’encanta que les novel·les tinguin molta intriga.
(correcte)
.També podem realitzar la prova de la concordança:
Ex:
-Em fascina la cançó de Mishima.
-Em fascinen les cançons de Mishima.
4. Les
oracions subordinades substantives de CD es poden substituir pel pronom ‘ho’.
Ex:
-Regala-li allò.------------------ Regala-li-ho.
.També
poden substituir-se per un substantiu o bé per un pronom neutre (això, allò) si
transformem l’oració en passiva.
Ex:
-El metge va pensar que l’operació era una sortida a
la malaltia.
(El metge va pensar allò)
-L’operació com una sortida de la malaltia fou pensada
pel metge.
5. La conjunció
‘que’ sempre ha d’aparèixer a les oracions, mai se suprimeix.
Ex:
-*Desitjo vinguin d’hora per anar a veure el partit.
(incorrecte)
-Desitjo que vinguin d’hora per anar a veure el partit.
(correcte)
!Podeu ampliar informació en el següent enllaç:
(Imatge extreta de: marketing directo)
!!EXERCICIS:
1. Escriu cinc oracions subordinades substantives.
2. Substitueix els sintagmes nominals per proposicions
subordinades substantives. Esmenta quina funció sintàctica fan.
.El porter de futbol demana un massatgista.
.Desitjo un dia millor.
.Triomfarà la més treballadora.
.Estava satisfet amb el seu curs.
.La Martina s’encarrega de rentar els plats.
.M’horroritzen els adolescents enganxats als mòbils.
3. Subratlla les oracions subordinades substantives i
substitueix-les per un SN. Esmenta quina funció realitzen.
.Que sempre arribi tard m’exacerba.
.Quan s’allunyi us comentaré què va passar.
.El pare estava molt content que la filla tornés de
viatge.
.Qui menja sopes se les pensa totes.
.No em satisfà memoritzar el vocabulari.
.No entenc quant val aquest llibre.
.M’encanta que facis errors.
4.
Omple els buits amb una proposició subordinada
substantiva.
.És bàsic_____________________________________________.
.Ells dos es pensen_____________________________________.
.En Joan està segur_____________________________________.
.______________________ no li sembla paritari.
.El seu cosí va
ser______________________________________.
.El van culpar_________________________________________.
.L’Andreu prefereix____________________________________.
._______________________________ vindrà al vespre.
5. Completa cada fragment d’oració amb tres complements d’estructura
diferent: un sintagma preposicional, una oració subordinada substantiva
completiva i una oració subordinada substantiva d’infinitiu.
.S’ha adaptat...
_________________________.
_________________________.
_________________________.
.T’aventures...
_________________________.
_________________________.
_________________________.
.Renunciem...
_________________________.
_________________________.
_________________________.
.Vaig rebutjar...
_________________________.
_________________________.
_________________________.
.Sempre admiraven...
_________________________.
_________________________.
_________________________.
6.
Corregeix els errors que vegis en les següents oracions
subordinades.
.T’havia dit de què t’espavilessis a fer els deures.
.Els treballadors de l’empresa han dit que anirien a la
vaga.
.Acostumeu-vos a que siguin amables.
.No accepto de que em posin un sis.
.Recordeu que hem d’agafar el tren d’hora.
.La meva mare arribarà abans de que vagi a comprar.
.Els venedors es queixen de que hi ha molts furts.
.Tinc interès a veure qui guanya la Lliga de Campions.
7. Esmenta la funció de les següents oracions subordinades
extretes de l’article “La batalla per la llengua” de El Temps (2007).
.Molts escriptors que s’expressen en aquesta llengua
van haver d’emigrar a Europa.
.Continuen trobant dificultats per a guanyar-se la
vida.
.D’altra banda, qui ha despertat grans expectatives en
la població...
.D’aquí ve que molts treballin de mestres.
.Un símptoma de la permissivitat de l’Estat turc és que...
8. Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis de l’oració
subordinada substantiva? Quines dificultats t’han sorgit i per què? Què has
après que et servirà pel dia de demà? Com explicaries què és l’oració
subordinada substantiva a una companya que estava malalta? Raona les teves respostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada