dilluns, 16 d’octubre de 2017

La meva paraula preferida (63): "Catxassa". Adreçat a tothom


.Significat:

1. Calma, lentitud, excessiva.

Ex:

-En sortir de la feina, caminava amb certa catxassa.


2. Persona que té catxassa.

Ex:

-En Joan tenia tanta catxassa que no culminà la tasca.


3. Fer catxassa: tenir bona presència, fer goig de veure.

Ex:

-De tant fer cultirisme feia catxassa.




.Justificació:

És una paraula que tot i poder treure el seu significat pel context, n’he descobert un altre d’interessant i que no coneixia. El sentit de tranquil·litat, lentitud. Si llegim i escoltem, sempre anirem incrementant el nostre vocabulari, ja que, la llengua és una autopista sense fi.

[Font: diccionari Català-Valencià-Balear]

(Imatge extreta de: web xinesa)


!!EXERCICIS:

1. Redacta sis oracions amb la paraula catxassa.

2. Escull la teva paraula preferida del mes i justifica el perquè de la teva tria.

3. Anota i explica el significat de quatre mots que hagis après aquest darrer mes.

4. Fòrum: com pots aprendre vocabulari nou? Dóna claus per aconseguir-ho.

dimecres, 11 d’octubre de 2017

L'ase i el lleó. La mostela i el gall. La guineu i el lleó vell. Comprensió lectora. Adreçat a 2n d'ESO

Al llarg de la història de la literatura trobarem diverses narracions protagonitzades per animals. Aquests animals reben qualitats humanes per tal de transmetre un ensenyament a les persones que el llegeixen o l’escolten. Aquestes narracions reben el nom de faules i sorgiren fa molt i molt de temps, ja des d’època dels autors grecs i romans. A través de les faules, sempre es planteja un conflicte i finalitza amb una moralitat.



L'ase i el lleó

Això era un lleó que volia caçar amb un ase; el ben tapa de fullaraca i li encomana espaordir les feres amb el bram que els seria desconegut: en provar de fugir les feres, ell s’hi llançaria al damunt. L’orellut li pren a bramar amb totes les forces i espanta les feres amb un nou portent de la veu, però mentre fugen espaordides pels passos coneguts, el lleó, les atrapa en un atac formidable. Aleshores, el lleó rendit per l’esforç de la matança, crida l’ase i li diu que ja pot callar. Llavors l’ase, tot ufanós, li diu: “Què t’ha semblat la meva veu?.” “Magnífica —li diu el lleó—, no fos que ja coneixia el teu coratge i la teva raça, també jo hauria fugit de por”.


Moralitat:

El covard que es vana de la seva anomenada només enganya els ignorants, per als assabentats és motiu de befa.

(Autor: Fedre)


(Fotolog)



La mostela i el gall

Una mostela que havia atrapat un gall volia trobar una raó justa per menjar-se’l. I vet aquí que el va començar a acusar dient-li que molestava els homes, perquè cantant de nit, no els deixava dormir. Com que el gall va explicar que ho feia pel seu bé, ja que els despertava, perquè acudissin a la feina habitual, ella li va fer un altre retret: “Però tu has profanat la natura mantenint relacions amb les teves germanes i amb la teva mare”. Aleshores ell va replicar que també això ho feia pel bé dels seus amos, ja que d’aquesta manera aconseguia que les gallines ponguessin més ous. La mostela, confosa, li va respondre: “Sempre tens recursos per sortir airós, però, ¿per això, jo no t’haig de devorar?”.


Moralitat:

Al pervers decidit a agredir, no l’atura cap classe de raons.

(Autor: Isop)




(Imatge extreta de: creektreat)


!En sentit figurat, «mostela» és refereix a la persona molt llesta, astuta, i eixerida.




La guineu i el lleó vell

Un vell lleó, incapaç d’obtenir amb la seva força menjar, va decidir fer-ho utilitzant la seva astúcia. Per aconseguir-ho va dirigir-se a una cova i es va estirar a terra, gemegant i fingint que estava malalt. D’aquesta manera, quan els altres animals passaven per fer li una visita, els atrapava immediatament per menjar-se’ls.

L’havien anat a veure forces animals i tots havien mort a les seves urpes, quan la guineu, esbrinà quin era el seu propòsit, també el va anar veure, va quedar-se a una distancia prudent de la cova, i li va preguntar al lleó com es trobava de salut.

-Per què no vols entrar a la cova guineu? – va demanar-li el lleó.

-De bon grat entraria –respongué la guineu-. Si no veiés totes les petjades dels animals que han entrat i no han tornat a sortir.



Moralitat:


Adverteix sempre a temps els indicis de perill, i així evitaràs que et facin mal.




                                                    (Il·lustració: Milo Winter)

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)

!!EXERCICIS:
1. Escull una de les tres faules i realitza un resum.
2. Esmenta els animals que tenen característiques humanes en cadascuna de les tres fàules.
3. A partir de la lectura d’aquestes tres faules, extreu les principals característiques que conté una faula.
4. Quina era la principal finalitat d’una faula? Per què?
5. Esmenta cinc autors/es que hagin escrit faules, i situa’ls dins la seva època.
6. Autoavalua’t: què has après durant el treball en aquesta fitxa? Com ho podràs aplicar a la vida real? Has trobat interessant conèixer el món fabulístic? Per què?

diumenge, 8 d’octubre de 2017

Cuina i aliments. Vocabulari. Adreçat a l'ESO


Dins d’una cuina podem trobar aquests estris:

balança, bol, campana, safata, cassó, cassola, cuina, cullerot, embut, espàtula, forn, frigorífic, ganivets, graelles, morter, olla, paelles, planxa, pots, tassa, aigüera, aixeta, escumadora, agafador, setrill, saler, davantal, draps.


A nivell verbal podem emprar entre d’altres verbs:

batre, colar, escórrer, obrir, picar, tapar, torrar, congelar, esprémer, fregir, ratllar, ensucrar, extreure.

Dins d’una cuina també podem trobar tipus de:

1. Peixos:

ànec, bacallà, besuc, calamar, déntol, escamarlà, gamba, llagosta, llagostí, llamàntol, llenguado, llobarro, lluç, nero, pagell, pop, rap, salmó, sardina, seitó, sípia, tonyina, truita de riu, turbot, verat.


2. Carns:

becada, bou, capó, cérvol, colomí, conill, faisà, gall d’indi, guatlla, llebre, perdiu, pollastre, porc, pularda (carn de gallina petita), senglar, vedella.


3. Verdures i hortalisses:

albergínia, bleda, bròquil, carbassa, carbassó, carxofa, ceba, cogombre, col, créixens, enciam, endívia, escalunya, escarola, espàrrec, espinacs, faves, gerd, moll, mongeta tendra, pastanaga, patata, pebrot, pèsol, porro, rave, remolatxa, rúcula (enciam), tomàquet.


4. Fruites:

albercoc, alvocat, cirera, figa, gallina, maduixa, magrana, mandarina, meló, móra, nespra, pera, pinya, plàtan, poma, préssec, pruna, raïm, síndria, taronja.


Ara pots observar les imatges, ja que t’ajudaran a millorar en el teu aprenentatge i a emprar els mots de manera correcta, a més, aprendràs molt vocabulari!


!Hi ha tendència a dir:

«mangrana» (incorrecte) per «magrana» (correcte)

«carabassó» o «carbassó» i «carabassa» o «carbassa» admeten dues opcions d’escriptura.












!Podeu ampliar més vocabulari dins d’aquest enllaç:

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)



!!EXERCICIS:

1. Cerca al diccionari i explica el significat de cinc paraules que desconeguis d’aquesta fitxa.

2. Realitza la present sopa de lletres sobre la cuina i els aliments.

ARMARI
BOL
CULLERA
LLIMó
MAGRANA
MORTER
SEITó
SETRILL
SíPIA
TARONJA
TASSA


3. Observa la cuina de la teva llarg i anota deu objectes que hi apareguin.

4. Escriu tres tipus de peix, tres més de carns, tres de verdures i hortalisses, i finalment, tres de fruites que no apareguin a la fitxa. Si cal ajuda’t d’Internet.

5. Redacta vuit oracions amb vuit mots que consideris interessants i que hagis après.

6. Inventa una activitat original per treballar el vocabulari de la cuina i dels aliments.

7. Autoavalua’t: quines dificultats t’han sorgit a l’hora de treballar la present fitxa? Per què? Com les has resolt?

dijous, 5 d’octubre de 2017

L'origen de la llengua. Els primers textos. Adreçat a l'ESO i Batxillerat

El llatí va anar evolucionant al llarg del temps i la influència de les llengües anteriors a la romanització, l’iber i el celta, així com també les posteriors, el germànic i l’àrab) van derivar al segle VIII amb l’aparició de les llengües romàniques: l’italià, el francès, el castellà, galaicoportuguès, el romanès, el sard, el retoromànic, l’occità i el català.

Tenim coneixement que al segle IX ja s’havien començat a emprar les llengües romàniques a nivell oral, ara bé, no ens han arribat documents físics. El territori on es parlen les llengües romàniques rep el nom de Romània. Territori que a nivell lingüístic es divideix en dos blocs:

.La Romània occidental:
el francès, el castellà, el galaicoportuguès, el sard, el retoromànic, l’occità i el català.

.La Romània oriental:
l’italià i el portuguès.

Els primers textos escrits en llengua catalana dels quals es té constància els trobem al segle XII. Dos són els textos que hem de tenir presents, ara bé, els estudiosos no són molt partidaris del segon:

El primer és una traducció del Fòrum iudicum, un codi de lleis visigòtic, incomplet i del qual es conserven fragments, destaca pel seu interès tant a nivell històric com lingüístic, però no literari, és de la primera meitat del segle XII.

L’altre document, s’anomena les Homilies d’Organyà, un conjunt de sis sermons de caràcter religiós sobre diversos evangelis, i que inclou comentaris de to planer adreçat als fidels. S’ubica a les acaballes del segle XII o principis del XIII.

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: sapeira blogspot)


!Si sou de Batxillerat us recomano la lectura dels presents articles:





!!EXERCICIS:
1. Defineix què són les llengües romàniques. En quin segle apareixen?

2. Explica la transformació que s’ha originat des del llatí fins a sorgir les llengües romàniques.

3. Què és la Romània?

4. Anomena les llengües romàniques.

5. Esmenta quins són els primers textos escrits en llengua catalana, en què consistien i anota al seu costat el període temporal en el qual foren trobats.

6. Per què és important la traducció del Forum iudicum? I les Homilies d’Organyà?

7. Digues si són certes o falses les següents afirmacions:
a) L’anglès és una llengua romànica.
b) La Romània és el conjunt de terres on es parlen les llengües romàniques.
c) L’italià, el català i el portuguès pertanyen a la Romània oriental.
d) Les Homilies d’Organyà són una traducció d’un codi de lleis visigòtic.
e) El Fòrum Iudicum és de la segona meitat del segle XII.

8. Les afirmacions de l’exercici 7 que siguin incorrectes arregla-les, de manera, que siguin vàlides.

9. Classifica les següents llengües segons siguin de la Romània oriental, Romània occidental o altres.
Italià, francès, holandès, rus, portuguès, castellà, àrab, xinès, galaicoportuguès, sard, català anglès.

10. Fes de detectiu i cercant informació a la xarxa, esmenta el nom d’una llengua romànica desapareguda. Presenta-la, i dóna’n una mica d’informació.

11. Dibuixa un mapa d’Europa i situa les llengües romàniques separades per Romànies.

12. Escull un dels dos articles enllaçats i realitza un esquema amb les principals tesis dels autors.

13. Explica en què consisteix el fragment d’uns dels primers textos escrits en llengua catalana no reconeguts per tothom. Veure la imatge. Com s’anomena aquest document? Per què no és del tot reconegut? Raona les respostes.

14. Opinió: activitat per nota. Quina controvèrsia trobem dins de l’origen dels primers textos escrits en llengua catalana? Si t’atreveixes a contestar la següent pregunta, caldrà que cliquis els dos enllaços de més amunt.

15. Autoavalua’t: realitza una petita reflexió sobre com t’han sortit les activitats del present subtema i amb quines dificultats t’has trobat.

dilluns, 2 d’octubre de 2017

"La vida que aprenc" d'en Carles Capdevila. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat



Ara fa uns mesos, per l’abril del 2017 vaig llegir al diari Ara que sortia com a novetat i que es podia comprar amb el mateix «La vida que aprenc» d’en Carles Capdevila. En veure el títol, ja em va venir a la ment, que sonava a comiat, potser pel mot vida, però no li vaig donar gaire importància, sinó que vaig pensar, serà un llibre interessant i que compilarà alguns dels seus articles de més qualitat, tal i com va ser. Just dos mesos després, l’1 de juny, em va copsar la notícia dels mitjans, que en Carles havia mort a conseqüència d’un càncer de colon. Jo no en sabia res de la seva malaltia, potser perquè l’anava veient a la columna del diari Ara i en llegia algun article de tant en tant. Llavors, vaig començar a unir les peces del trencaclosques i a entendre millor el títol del seu llibre, en Carles potser sabia quelcom més i realment, s’estava acomiadant, però amb una gran obra, un gran llibre, una mena de testament periodístic del qual ara en donarem algunes claus per a la seva lectura.

En la presentació del llibre a Cerdanyola del Vallès, el proppassat mes de setembre, malauradament ja no vàrem poder gaudir de la presència d’en Carles Capdevila, tal i com estava previst, i en un acte dels que tant li agradaven, la presentació d’una obra seva, i així establir un vincle amb els assistents que venien a escoltar-lo delitosament. Bé, tot i aquesta dissort, dues persones van encarregar-se de jugar les cartes d’en Carles, un era amic seu, l’editor de Proa, Oriol Izquierdo i l’altre, un conegut d’ell, el psicopedagog Jaume Cela. Ells foren els encarregats de glossar-nos la figura d’en Carles Capdevila i d’aproximar-nos o millor dir, a gaudir amb ells d’un curt i entretingut viatge per la vida i obra d’aquest gran periodista.


Segons Jaume Cela, en Carles era una persona que acostumava a fer les preguntes necessàries per trobar les respostes. Els seus primers passos els trobem a Ràdio Pista, una ràdio municipal. Edità el Diari de la Pau el 1991 juntament amb d’altres periodistes, per criticar el conflicte de la Guerra del Golf. Aviat es llicencià en filosofia i lletres. Es casà amb Eva Piquer, amb la qual tingué quatre fills. Entre 1992 i 1994 marxà amb la dona a Nova York. Ell escrivia en revistes i premsa esportiva. Allí redacta el llibre «Nova York a la catalana» (1996), obra que estableix vincles entre la ciutat i la seva terra en els darrers 150 anys. Quan retorna, treballa l’humor a l’espai satíric de Catalunya Ràdio «Alguna pregunta més?». Carles va escriure a «El 9 Nou» de Vic, entre 1995 i 2010. Deixà la editorial Proa per dedicar-se a la televisió i posteriorment, treballar en columnes d’opinió a l’Avui, on dirigí la secció de societat, i per al qual també realitza reportatges imaginaris, o la col·laboració amb El Periódico, per més endavant, i gràcies a l’experiència adquirida, crear un dels principals diaris de les terres catalanes, i posteriorment, per dirigir-lo durant cinc anys, l’Ara, fins que per culpa de la malatia hagué de fer una parada tècnica. També va ésser subdirector del programa «Malalts de tele», i «APM» a televisió, així com també director i conductor de «Qui els va parir» de TV3 i «Eduqueu les criatures» a Catalunya Ràdio, amb la finalitat de transmetre uns valors a les noves generacions. És a partir de les pàgines de l’Ara que comença a tenir prestigi com a periodista, s’obre camí dins la professió i decideix dedicar unes pàgines de la publicació a un dels temes que tant el preocupaven, l’ensenyament. I és que com glossà Jaume Cela: «Amb el Carles aprenies, t’enriquies. Ell parlava dels que no tenien nom, dels mestres, de les infermeres...» Escrivia sobretot articles amb moralitat a causa de la seva formació humanística. El seu lema era «importa ser llegits, no la comercialitat». El seu llegat abasta tres mil articles. A més d’ésser el redactor dels textos de les Tres bessones que il·lustrava Roser Capdevila.

«La vida que aprenc» és una obra que recull els seus millors articles. Com es va dir en la presentació del volum, «construeix un vitrall harmònic de la realitat i es pot llegir de manera independent». A través de les pàgines del llibre, en Carles ens parla, segueix i continuarà viu, al nostre costat, com un viatger més, atès que, els seus articles són atemporals i perduraran en el temps, de plena actualitat. L’obra conté uns escrits que van més enllà de la realitat en allò que explica, però a més, l’autor no era gens egoista, sinó que compartia amb els altres allò que aprenia. És amb la lectura de l’obra que et permets fer una idea sobre el món, amb un pròleg colpidor i tot relatat mitjançant cinc capítols o parts: «La vida íntima» on explana on som i què aspirem a fer. Des dels records d’infantesa fins a la malaltia. Un segon capítol: «El ser i el fer», on com diu l’autor, importarà el fer. Vol ser un homenatge a les persones que lluiten per canviar el món. El tercer, «Petites revolucions», on assenyala aspectes que no funcionen en la nostra societat, a nivell mundial, i proposa reparar-los; el quart, «En bona companyia», on parla de les persones que marquen et marquen el dia a dia, i que has de tenir a la vora, tant amics com família. I finalment, «Eduquem les criatures», que fa referència al món educatiu, un dels seus temes estrella i al qual va dedicar diversos llibres i programes de televisió o radiofònics. El 2015 edità el llibre d’entrevistes sobre ensenyament, «Educar millor», un dels seus llibres interessants.

En una de les darreres entrevistes que li feren en motiu de la presentació de «La vida que aprenc» i pel que fa a la relació de l’escriptura d’articles, en Carles declarà al seu company Antoni Bassas el següent:

Quan escrius des del cor arribes al cor de la gent. Jo he fet molts articles que han intentat ser racionals, argumentats. Però alguns articles han sortit més del cor, de la necessitat de compartir algunes coses. I hi ha una conclusió bastant elemental que és que quan sembla que parles més de tu, és quan més parles de l’altre”.

Carles Capdevila, artesà de la paraula, ens llegà amb aquest volum, «La vida que aprenc», una mena de llegat intel·lectual a través de cent trenta articles, que ens proposarà reflexionar sobre allò que ens envolta. Una obra propera al lector. És un llibre ple de sentències o aforismes que a mode de joc pots anar subratllant i que t’acompanyaran d’aprenentatge, tot i que alguna no és d’autoria seva, com la famosa sentència de Mark Twain sobre la discussió amb un imbècil, ara bé, la porta al seu terreny. És a dir, empra unes frases que concentren pensament amb un mínim de paraules. Unes frases que volen ser com un manual d’autoajuda. Frases on ens reconeixerem i on de vegades, l’autor podrà arribar a incomodar. En Carles, quan tingué la mort a la vora, es deixondí, i parlava de qualsevol cosa amb plena llibertat. El seu llibre va ésser el més venut de no-ficció en català per Sant Jordi, prova de la seva innegable qualitat i uns mesos després d’aquesta fita encara segueix regnant a les llistes d’èxits i ho continuarà fent un temps més, perquè estimem en Carles. Però sempre ens quedaran els seus articles plens d’intel·ligència, de seny, de tolerància, solidaritat i d’inclusivitat, unes poques línies que t’omplien de coneixement. La paraula d’en Carles i el seu ensenyament segueix entre nosaltres! Gràcies mestre.

Josep Maria Corretger Olivart
Setembre del 2017




.Tria d’articles:

«Aprendre del coratge de Guardiola»

I tant que hi ha temes més importants que Guardiola i el Barça. Gairebé tots. Però pocs amb tanta força simbòlica i tan útils per parlar de valors a partir d'un exemple universal. De tots els títols d'en Pep, el que em guardaré per sempre són les seves lliçons magistrals de coratge, que és la virtut per excel·lència. El coratge és el valor que conrees per fer el que has de fer. Provoca actuacions que impliquen riscos però no per amor al risc sinó per compromís, per un bé superior, per dignitat, per honestedat. El coratge requereix tenacitat, té com a premi el respecte i reforça la integritat. La gent que té coratge no agafa mai els camins fàcils, perquè aquests solen ser els de la por. No provoca conflictes innecessaris ni defuig els imprescindibles: administra el valor i el guarda per a les causes que s'ho valen. El coratge és el valor passat per l'intel·lecte, al servei d'un projecte i assumint sempre la responsabilitat individual per a un avenç col·lectiu. El talent i l'esforç de Guardiola han servit perquè el Barça fos admirat a tot el món i per batre tots els rècords de títols. Però trobo infinitament més admirable el seu coratge. El que passa és que admirar et fa sentir bé, però surt de franc i és estèril. El seu cas ens hauria de servir per aprendre'n, encomanar-nos-en i aplicar-lo a temes molt més transcendents que el futbol, projectes en què ens hi juguem el futur.

(28 d’abril del 2012)


«Carta als bons mestres artesans»

ESTIMADES i estimats mestres:
Gràcies per la vostra vocació artesana, la de fer les coses ben fetes pel gust de fer-les ben fetes.
Per entendre que la vostra feina no acaba quan ho heu explicat, sinó quan ho han entès.
Per la il·lusió amb què enceteu el curs, dient com diem tots que fa mandra, però sentint íntimament les ganes de començar.
Per l’esforç que feu per treure el màxim de cada alumne, confiar-hi i reforçar-los l’autoestima.
Pels extres que heu de fer pendents dels que tenen dificultats a casa, sabent que en una societat meritocràtica això no ha de perjudicar la igualtat d’oportunitats a l’escola. Pel sentit de l’humor, que us permet combinar el repte més transcendent de la humanitat -educar les criatures- amb els somriures que ho fan tot més fàcil.
Per entendre que el món connectat no és res que ens hagi de fer por, si ho fem servir com a palanca per augmentar la motivació.
Per tenir clar que en el món connectat també s’ha de saber desconnectar.
Per la paciència que teniu amb els pares. Per l’estima que teniu pels nostres fills.
Per no desanimar-vos per més motius que tingueu, sabent que la vostra missió és massa important per permetre-us el luxe d’abaixar la guàrdia.
Per tot el que heu preparat i pensat perquè aquest any us surti encara millor que l’anterior.
Per no tenir por d’innovar. Per compartir experiències amb altres mestres, per formar-vos i assumir que heu de formar aprenents permanents, que avui a les aules s’hi va a aprendre a aprendre.
(13 de setembre del 2015)

[Articles escrits per Carles Capdevila i extrets del diari Ara]



[Crèdits fotogràfics: YouTube, Pere Tordera, Cristina Calderer]


!!EXERCICIS:

1. Llegeix dos articles de Carles Capdevila i extreu-ne les idees més importants. A la web del diari Ara en trobaràs uns quants.

2. Quins atributs tenia en Carles a nivell d'escriptura que el van fer en un dels articulistes més coneguts? Pista: a l'article se'n desvetllen algunes.

3. Pensa i escriu un altre títol possible per al llibre de Carles Capdevila. Justifica el perquè de la teva elecció.

4. Fòrum: llegeixes la premsa en format paper o digital? Per què? O bé prefereixes escoltar les notícies a la ràdio o a la televisió? Com t'informes? Constrastes la informació rebuda o bé et quedes amb la informació d'aquell mitjà de comunicació concret? Per què? Raona les teves respostes.

divendres, 29 de setembre de 2017

Homonímia i polisèmia. Adreçat a l'ESO

.Mots homònims

Són els mots que tenen una mateixa forma, emperò, un significat diferent. De fet, la mateixa paraula ens ho diu: homo- (del grec, el mateix) i -onoma (paraula).

Ex:
-Coll:
1. Part del cos humà.
2. Depressió a la carena d’una serralada per la qual se sol passar per anar d’un vessant a l’altre.

.Mots homòfons i mots homògrafs
Dos mots són homòfons quan coincideixen amb la pronúncia, ara bé, no en la grafia.
Ex:
buit: que no conté res.
Vuit: el número.

D’altra banda, dos mots són homògrafs quan únicament coincideixen en la grafia, però no en la pronúncia.
Ex:
son: el seu.
son: ganes de dormir.

Quan no tenim una coincidència completa entre la grafia i la pronúncia entre els mots que tractem, llavors direm que són homònims parcials.
Ex:
cigne: ocell de la família dels anàtids, voluminós, de 120 a 150 cm de llargada, i de coll llarg i esvelt.
signe: allò amb què quelcom és representat.

Per contra, els mots que s’escriuen i es pronuncien igual són homònims perfectes.
Ex:
nou: fruit de la noguera.
nou: el número.

.Mots polisèmics
Un mot polisèmic és el que té diferents significats que s’interelacionen entre ells. Per tant, s’entén dos o més significats. Serien les diferents accepcions del diccionari. És a dir, dins de la paraula es recullirien mitjançant un número o una barra.

Ex:

Peu:
1. Part terminal de les extremitats de l’home.
2. Nom donat a diverses peces, eines, objectes, etc, construïts o disposats de manera més o menys semblant a un peu d’home o d’algun animal.

En aquest cas hi ha una relació de semblança entre els dos mots.


D’altra banda, si ens fixem amb el mot got:

1. Vas de vidre.
2. Quantitat de líquid que cap en un got.

Veurem que el nom de l’objecte ha denominat la mesura o quantitat de líquid que hi cap. S’estableix una relació per metonímia.



Aquesta imatge extreta de blocs.xtec.cat t’ajudarà com a esquema de la lliçó.


!Per ampliar o reforçar:

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)


!!EXERCICIS:

1. Explica la diferència que hi ha entre un mot homòfon i un mot homògraf.

2. Cerca tres mots polisèmics i justifica per què ho són.

3. Per què creus que és positiva la polisèmia a nivell de llengua?

4. Esmenta si els presents mots són polisèmics o no:
mon, copa, torre, banc, moll, colònia, comèdia, collar, cap, besar.

5. Explica la diferència que hi ha entre els mots següents:
vénen / venen; comte / compte; llençar / llançar; esperant-se / esperança

6. Digues quins d’aquests mots són homòfons i quins són homògrafs:
maça, deu, moc, mag, bena, sol, arena.

7. Realitza un esquema-dibuix amb paraules polisèmiques i homònims. A l’estil de la imatge.

(Imatge extreta de; catala2punt0)

8. Defineix què és una paraula monosèmica i esmenta’n cinc.

9. Inventa un exercici original per treballar els mots homònims, polisèmics, homòfons i homògrafs.

10. Autoavalua’t: escriu una petita reflexió sobre com t’han sortit els exercicis i amb quines dificultats t’has trobat i per què? En què t’ha ajudat la present fitxa per a millorar?


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;