dijous, 14 de desembre de 2017

La meva paraula preferida (65): "Discernir". Adreçat a tothom


Discernir:

-Distingir alguna cosa, especialment, amb els sentiments.

Ex:

-Va haver de discernir entre anar de viatge o bé, assistir al concert.

-No vaig tenir temps de discernir entre anar a Londres o a París.


.Són sinònims:

comprendre, copsar, percebre, distingir, notar, sentir, experimentar, veure, adonar-se





!!Alerta: el mot "copsar" s'escriu amb una essa i tenim tendència a escriure'l amb ce trencada.








.Justificació:

És una paraula culta, que trobarem de manera més habitual llegint llibres o articles de registre estàndard, literari o científic. Convé conèixer-la.





(Font: GDLC i diccionaris.cat)

(Imatge extreta de: El Punt Avui)



!!EXERCICIS:

1. Redacta cinc oracions amb el mot "discernir".

2. Escull la teva paraula preferida d'aquest mes i justifica el perquè de la teva elecció.

3. Aporta quatre paraules que hagis après aquest mes i anota el seu significat.

4. Inventa una activitat per tal d'aprendre paraules noves.

5. Explica quin és el sistema que empres per aprendre nou vocabulari.

6. Opinió: trobes interessant aprendre paraules noves? Per què? I sinònims? Raona les teves respostes.



dissabte, 9 de desembre de 2017

Treballem una entrevista de premsa: sobre el joc. Comprensió lectora. Adreçat a tothom



«JUGA CADA DIA: SERÀS MÉS FELIÇ I ALLARGARÀS LA VIDA»

22/11/2017 00:50 | Actualizada a 22/11/2017. Extreta de "La contra". La Vanguardia

Què és jugar?
Passar una estona amb algú que t’agrada fent una cosa que t’a­grada i fora de la vida rutinària.
Quan va començar la humanitat a jugar?
Jugàvem primer a perseguir-nos, a fer punteria, a tirar-nos pedres... Després, a explicar-nos històries i representar-les, que ja és jugar: actuar i jugar són la mateixa paraula ( jouer play...) en diverses llengües.
Per tant, joc de rol és redundant?
Un joc teatral en què cada actor de l’obra coneix sobre la marxa el seu guió.
Per què juguem a jocs de taula?
Desafiar-nos ens estimula. Hi ha reptes intel·lectuals, com els escacs, i n’hi ha d’imaginatius, competitius, col·laboratius...
Els escacs són el joc més antic?
El més universal, però només té mil anys. Neix a l’ Índia, passa per Pèrsia i arriba per un costat a Occident, i per l’altre a la Xina ( xiangxi) i el Japó ( shogi). I no tenia dama.

Ah, no?
La dama o reina s’introdueix a Europa fa només 500 anys: consulti El libro de ajedrez, dados y tablas (1283), d’ Alfons X el Savi.
Quin és el joc de taula més antic?
El joc real d’Ur, de fa 4.600 anys! Un tauler de caselles embotides amb lapislàtzuli, nacre i fustes nobles, fitxes i daus tetraèdrics, amb pinta de backgammon: va aparèixer en una tomba real assíria.
Sembla un joc refinat.
És complex, sí. Abans d’això, a l’ Àfrica, es jugava al mancala: jocs de càlcul amb llavors i còdols.
A quin joc fa més anys que juguem?
Deixant els daus de banda, el go: fa 3.000 anys que es jugava a la Xina, i encara es juga a tot el món! El campió mundial és un coreà, i ara acaba de guanyar-lo un ordinador.
Per què esmenta aquesta derrota?
Al campió mundial d’escacs Kaspàrov el va vèncer un ordinador ja fa vint anys: malgrat que sembli que el go és més simple, és més impredictible que els escacs.
Quin país és el més juganer?
Alemanya. Són casolans i els agrada reunir-se per jugar. Han instituït l’ Spiel des Jahres, l’Oscar dels jocs: cada any en premien un.
En què consisteix el premi?
En el prestigi: el joc premiat passa a vendre 200.000 exemplars. I tenen la Fira dels Jocs d’ Essen: hi assisteixen 150.000 persones i paguen 15 euros. Una passió col·lectiva!
Li noto admiració o una certa enveja...
Ja m’agradaria això aquí! Jugar és com llegir, amb dues diferències: que no estàs sol i que et passen coses a tu, no a un personatge fictici.
Quins beneficis reporta jugar?
Juga una mica cada dia, la teva vida serà més agradable, l’allargaràs. O una sessió setmanal, almenys! El nen que juga és més feliç. I més sociable, empàtic i desprès.
I aprèn a perdre i a guanyar.
I això no és pas fútil. Si jugues amb un nen, no et deixis guanyar!
Per què no, pobret?
Perquè volent protegir-lo, el desprotegeixes: quan perd aprèn més de la vida que quan guanya. Però abans de perdre o guanyar, està aprenent a escoltar, a entendre unes normes, a ser igual als altres jugadors.
Això només mentre dura el joc...
El joc, mentre dura, és el món! Una bombolla fora del món corrent. Dit això, em disgusta que es parli de “joc educatiu”.
Per què?
El veritable joc no és un mitjà, és una finalitat en si mateix: jugar és jugar, és divertir-se. Si a més serveix per aprendre res, està bé com a efecte col·lateral benèfic.
A què jugava vostè de nen?
A la Barricada, un parxís amb una fitxa de fusta per frenar els adversaris. I a l’Scotland Yard, joc de cooperació per caçar l’assassí: sempre guanyava!
A quin joc li fa més ràbia perdre?
Al joc de cartes Eleusis: has de descobrir una regla secreta escrita per un altre jugador. Aquest joc, per mi, és el Gran Joc! Fa vint anys que hi jugo amb el mateix grup i encara no he arribat a dominar-lo.
Les cartes! Qui les va inventar?
Els xinesos, al segle XII, i arriben a Europa l’any 1360 pel port de Barcelona!
Després en derivarà el pòquer...
L’únic joc que no té gràcia sense diners: jo utilitzo fitxes per valor d’un cèntim, així no hi ha grans daltabaixos. I el que guanyem, ho acumulem per fer un sopar. Però, a més, per mi apostar diners no és jugar. La loteria tampoc no és jugar.
Jo vaig jugar molt al Monopoly.
El Monopoly neix després de la crisi del 1929, com a il·lusió de riquesa extractiva. Ja ha venut 300 milions de taulers, però avui decreix enfront dels jocs de negociació.
Quin joc de taula està ara de moda?
Catán: els jugadors colonitzen una illa, i tots tenen alguna cosa i els en falta alguna, per tant és indispensable negociar amb els altres per sobreviure. I si acumules, pots perdre-ho tot si quan llances els dos daus surt un 7.
Ben dissenyat.
Aquest joc el van inventar dos alemanys fa només deu anys i ja ha venut 30 milions d’exemplars! La filosofia d’aquest joc de moda és irrebatible: negociar o morir!
                                                                (Fotografia de: Xavier Cervera)
!Llegeix la present entrevista extreta de «La contra» de La Vanguardia del dimecres 22 de novembre del 2007 i atreveix-te a realitzar els següents exercicis...

!!EXERCICIS:
1. Defineix la paraula jugar amb cinc verbs.
2. Quin és el joc de taula més antic que existeix? Quants anys fa que s’hi pot jugar?
3. Quan van sorgir els escacs? D’on provenen? Quan va introduir-se la peça de la reina? Segueix els seus passos a través de l’entrevista.
4. Quin és el joc de taula que fa més anys que juguem? En què consisteix? D’on prové?
5. Comenta la present frase de l’entrevista i contextualitza-la:
«Jugar és com llegir, amb dues diferències: que no estàs sol i que et passen coses a tu, no a un personatge fictici»,
6. Aporta els beneficis que reporta jugar segons Oriol Comas.
7. Raona aquesta afirmació fora d’entrevista:
«És més senzill perdre que aprendre a guanyar».
8. Quins jocs segons Oriol Comas són els que tenen més èxit en l’actualitat? Per què?
9. Esmenta un joc de taula que hagi inventat Oriol Comas i explica en què consisteix.

10. Canvia l'afirmació d'aquesta entrevista per una altra que t'agradi. Justifica la teva elecció.
11. Descriu el teu joc de taula preferit i comenta com s’hi juga.






dimecres, 6 de desembre de 2017

Diferenciem "és" i "es". Evitem faltes essencials (1). Adreçat a tothom


Aquesta és una falta que es fa moltíssim en català, total, per no fixar-s’hi una mica. Ens hi aturem uns minuts per tal de corregir aquest error i no fer-lo mai més. Amb una mica de sentit comú ho aconseguirem!

.És: és del verb ser. I equival a «es» castellà.
Ex:
-La Marta és simpàtica.
(La Marta es simpática.)

-La casa propera a l’institut és gran.
(La casa próxima al instituto es grande.)

!Per tant, sempre que en traduir aquest «és» al castellà pugueu dir «es», llavors, és una forma conjugada del verb «ser» i l’hem d’accentuar.


Es: és un pronom. És a dir, substitueix un nom. Es tradueix per «se» en castellà.
Ex:
-Es pentina amb rapidesa.
(Se peina con velocidad)

-Es va llençar de cap a la piscina.
(Se tiró de cabeza en la piscina.)

!Per tant, sempre que puguem traduir «es» al castellà per «se», vol dir que serà un pronom i que no portarà accent, ja que el subjecte pot trobar-se proper al pronom o bé serà el·líptic i no apareixerà dins de l’oració, sinó que l’haurem de cercar a fora, i estarà delimitat per la forma pronominal «es» que ens donarà pistes de qui serà.


(Fotografia: Josep Maria Corretger)

!!EXERCICIS:

1. Redacta quatre oracions amb «és» i quatre més amb «es».

2. Digues si són correctes o no les oracions següents sobre «es». Si no és correcta, justifica el perquè i corregeix-la.

.La meva mare es una de les persones que més estimo.
.Ahir, ella és va perdre dins del bosc.
.No podia suportar que és perdés una classe.
.En Joan es molt amable amb els seus companys.
.Lluís Llach es un cantant mític del Principat.
.Demà no és el dia del càncer.
.Es massa d’hora per fer-ho.
.No sabia que és mengés les ungles.
.Potser es renta la cara després de llevar-se.
.Es molt intel·ligent, com ho és la Mariona.

3. Inventa un exercici per treballar «és» / «es», però no el resolguis que ja ho farà algú altri.

4. Rellegeix els teus quaderns de català i anota aquí vuit oracions on apareguin «és» o bé «es» on hagis realitzat un error ortogràfic. Escriu la frase malament, corregeix-la i argumenta perquè t’has equivocat.

5. Reflexiona a nivell personal perquè escrius malament «és» / «es». T’ha ajudat la present fitxa a corregir aquest error ortogràfic? Com? Sabràs aplicar la regla lògica per escriure correctament «és» i «es»? Raona les teves respostes.

6. Proposa una altra falta que et preocupi perquè la realitzes contínuament i jo mateix, el professor, o una companya de classe et contestarà.

diumenge, 3 de desembre de 2017

Cacera del tresor: les llengües romàniques. Adreçat a l'ESO


Avui us proposo una gamificació, és a dir, aprendre tenint el joc com a esquer. Per tant, en lloc d'explicar i vosaltres escoltar, passem directament a l'acció!! A través de les preguntes proposades sobre el tema "Les llengües romàniques" i que pots trobar en el present enllaç:


respon a les següents preguntes que es proposen dins de les dues imatges. Si cal ajuda't d'Internet. Apa, ara et toca fer com d'investigador privat, ah sí, sobretot informa't bé i respon el que et demanen a les preguntes i de manera acurada. 





                                                         (Fotografies: Carla Fernández)


!!EXERCICIS:

1. Respon les cinc preguntes que estan proposades a dalt a les imatges.

2. Explica el procés que has emprat per a poder contestar les cinc preguntes de manera satisfactòria.

3. Comenta amb arguments què t'ha resultat més complicat i per què.

4. Posiciona't a favor o en contra, de si t'ha agradat aquesta gamificació, és a dir, cacera del tresor. Per què?

5. Imagina't que ets el professor de la classe. Com explicaries aquest tema emprant una metodologia innovadora? Raona la teva resposta.

dijous, 30 de novembre de 2017

Dades actuals de la llengua catalana. Adreçat a tothom


(Fotografia: Josep Maria Corretger. Extreta de "El Diari del Vallès")


Aquestes són les dades actuals de coneixement de la llengua catalana arreu dels països catalans, pel que fa als percentatges dels que entenen la llengua, dels que el llegeixen i dels que l'escriuen. És curiós però, fixeu-vos que a Catalunya, tan sols el 62'3% de la població l'escriuen, ara bé, d'aquests, l'entenen i el llegeixen la majoria. Tot i això, són els millors percentatges, els més saludables arreu dels països catalans.

Ara et toca a tu treballar aquestes xifres...


!!EXERCICIS:

1. Per què a Catalunya només hi ha un 62'3% de la població que escriuen la llengua?

2. Comenta les zones on perilla més la part de l'escriptura en català, amb els seus percentatges.

3. Estudia les xifres del català al país valencià a través de: l'entenen, el llegeixen, l'escriuen.

4. Opinió: com veus el futur de la llengua catalana? Creus que depèn de nosaltres?

5. Realitza una petita enquesta al teu barri per veure com està el futur de la llengua catalana. Fes una enquesta preguntant el següent:

.Quina és la llengua que utilitzes per expressar-te oralment?

.Quina és la primera llengua que empres a l'hora d'expressar-te per escrit?

.Et costa entendre la llengua catalana?

Molt, bastant, poc, gens.

.Si alguna persona no entén la teva llengua, la canvies? És a dir, si parles en català i no t'entenen, t'expresses en castellà?

Sí, no.
No. M'expresso en castellà.

!Pots exemplificar els resultats mitjançant formatgets i posar les dades de les enquestes.


dissabte, 25 de novembre de 2017

La síl·laba, el diftong i el hiat. Adreçat a l'ESO



LA SÍL·LABA

Què és una síl·laba?

És cadascun dels cops de veu que realitzem quan pronunciem una paraula. Per tant, segons el nombre de síl·labes que trobem en un mot, les paraules es poden classificar en:
.Monosíl·labes: tenen una síl·laba.
Ex:
pot, ruc, nas, foc...

.Bisíl·labes: tenen dues síl·labes.
Ex:
casa, pinta, sorra, fava...

.Trisíl·labes: tenen tres síl·labes.
Ex:
fantasma, pancarta, nevera, caverna...

.Tetrasíl·labes: tenen quatre síl·labes.
Ex:
porteria, motorista, mossegada, calaixera...

.Pentasíl·labes: tenen cinc síl·labes.
Ex:
cavernícola, xafarderia, agrícola, curiositat...

.Hexasíl·labes: tenen sis síl·labes.
Ex:
culturització, incorporació, desestabilitzar, cardiologia...


LA PARTICIÓ DE MOTS

És important conèixer com se separen les paraules a final, ara bé, sempre tenint en compte la separació de les síl·labes. Anem a veure les principals normes de partició de mots:

1. Mai es pot deixar cap vocal sola ni a principi ni al final de ratlla. Únicament s’accepta si està apostrofada.
Ex:
ma-nia, ali-ment, l’a-liment... però mai: a-liment.

2. Amb mots que porten compostos o bé porten un prefix, cal diferenciar les unitats.
Ex:
des-in-to-xic-ar, des-es-pe-rat, mal-hu-mor...

3.Els dígrafs: dues lletres que representen un sol so i a més que es pronuncien com un sol so.

.Així doncs, a final de línia hem de partir els següents grups consonàntics:
rr, ss, sc, ix, l·l, mm, nn, tg, tj, tl, tll, tm, tn, tx, tz.

Ex:
por-ró, pas-sa-dís, es-ce-na, cui-xa, il·legal, im-mò-bil, in-nat, pat-ge, mit-jó, trans-at-làn-tic, guat-lla, at-mos-fe-ra, cot-na, rat-xa, dot-ze.

.No es parteixen a final de línia els dígrafs:
gu, qu, ll, ny.

Ex:
guer-ra, an-gui-la, par-quet, ma-llot, pe-nya.


ELS DIFTONGS

Trobem un diftong quan pronunciem dues vocals en una sola síl·laba, és a dir, en un sol cop de veu. D’aquesta manera, una síl·laba actua com a nucli i l’altra l’acompanya. Les vocals realitzen la funció de nucli, en canvi, l’altra, la vocal que acompanya s’anomena dèbil, i únicament pot ser una «i» i una «u».

Ex:
boi-na, ca-uen, seu...

!!!La norma dels diftongs fa que no es compleixin del tot les normes d’accentuació. Per tant, només accentuarem les paraules planes que acaben amb diftong decreixent:

Ex:
cantàveu, dormíssiu, seríeu, voldríeu...


En canvi:
ca-uen: seria plana, té la síl·laba tònica a la ca, ara bé, hauria de portar accent segons la norma de les planes, emperò, com que està afectada per un diftong, aquesta norma no es compleix. Només accentuarem les paurales planes que acaben amb diftong decreixent.

D’altra banda, per exemple, aquests dos mots no s’accentuen d’acord amb les normes d’accentuació:
jo-ia, ri-uen.

Ja que són planes i no s’accentuen perquè finalitzen en vocal, vocal + essa, -en / -in.

Els diftongs poden ser creixents i decreixents.


DIFTONGS CREIXENTS:

qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo.

És ben senzill recordar-los d’una tirada, com una cantarella i no oblidar-los per sempre més.
En veiem alguns exemples:

qua: quatre 
qüe: qüestió [sense dièresi hi posa «qestió»]
qüi: adeqüi [sense dièresi hi posa «adeqi»] 
quo: quota 
gua: guant
güe: ungüent [sense dièresi hi posa «ungent»]
güi: pingüí [sense dièresi hi posa «pinguí]
guo: paraiguot



DIFTONGS DECREIXENTS

Els diftongs creixents són els que compleixen el següent ordre:

vocal dèbil («i» o «u») seguida del nucli. Segons això, podem trobar les següents combinacions:

ia: iaia ua: guant
ie: ien ue: qüestió
io: iodar uo: quota
iu: iuca (planta) ui: preui

Els diftongs creixents només poden aparèixer en tres posicions:

.Quan la «i» és a inici de mot:

ia (iambe), ie (iemenita), io (ioga), iu (iugoslau).

.Quan la «i» i la «u» van entre dues vocals: boia, noia, peuet...

.Quan la «u» es pronuncia en els grups:

gua (aigua), qua (quatre), güe (aigüera), qüe (seqüència), güi (ambigüitat), qüi (terraqüi), guo (llenguota), quo (quotidià).


EL HIAT

Quan trobem dues vocals que es troben juntes però que es pronuncien en síl·labes diferents estem davant d’un hiat.

Exemples:
aeri (a-e-ri), teatre (te-a-tre), guia (gui-a), tieta (ti-e-ta), tió (ti-ó), grua (gru-a)...


!Podeu reforçar o ampliar la informació en els enllaços següents:




!Pots consultar la lliçó en format vídeo:
https://www.youtube.com/watch?v=QvVnW7jjpEk




(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)
(Imatge extreta de: Diari Ara)


!!EXERCICIS:

1. Defineix què és un mot monosíl·lab i escriu-ne vuit exemples.

2. Explica la diferència que hi ha entre un diftong i un hiat. Posa un parell d’exemples de cadascun.

3. Compta les síl·labes de les paraules següents:
cuixa ( ), fullaraca ( ), llibertinatge ( ), malencaminar ( ), partició ( ), xafarderia ( ),
desesperat ( ), pot ( ), fava ( ), considerar ( ), multimilionaris ( ), propines ( ), pinyol ( ).

4. Subratlla el diftong i esmenta la seva tipologia.
cau, qüestió, quota, aigua, noia, pou, pingüí, via, iode.

5. Quins són els dígrafs que es poden separar al final de línia? Escriu-los.

6. Podem separar una vocal a final de ratlla i deixar-la sola? Quin és el cas excepcional de separació de vocal que s’accepta a final de línia?

7. Explica què és un hiat i escriure-ne cinc exemples. Com podem localitzar un hiat en una paraula?

8. Per què és important saber separar les paraules amb síl·labes?

9. Crea un vídeo per explicar la present fitxa en suport mp4. Pots ajudar-te del mòbil.

10. Inventa una regla mnemotècnica per recordar els diftongs creixents i els decreixents.

11. Crea un exercici per treballar els diftongs a l’aula, però no el resolguis, que ja ho farà la resta de la classe.

12. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis sobre la síl·laba, el diftong i el hiat. Què és el que has de recordar i tenir present a l’hora d’escriure? Per què? T’ha servit aquest fitxa per anar endavant i millorant en la teva escriptura? Per què?


dijous, 16 de novembre de 2017

Deport i esport. Una confusió moderna. Adreçat a tothom


Són dos mots que porten una confusió, sobretot amb els alumnes. Per traducció literal del castellà, hom escriu «deport» per «esport», però ara ve la sorpresa...

El mot deport realment existeix, per tant, no és una traducció barroera de esport. Sinó que té un significat propi per ella mateixa i què vol dir doncs... ho veiem:

.Deport:
Deriva del mot deportar i significa recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure. És a dir, és realitzar una activitat a camp obert, sempre que no sigui física.

Aprofito per comentar-vos que deportar és un mot que ha estat molt de moda en els darrers anys i que significa el següent:
Pena consistent a trametre el condemnat a un territori llunyà fora de la metròpoli, on generalment és sotmès a un règim de privació de llibertat i de treball forçós.
Ex:
-En aquella sortida tota la classe va realitzar deport durant l’estada al parc, per exemple, jocs d’endevinalles, acudits, la paraula prohibida...



.Esport:
Exercici corporal practicat, especialment a l’aire lliure per afecció, competició o exhibició.
Ex:
-Per la tarda, en aquella zona esportiva sempre hi ha individus que practiquen algun esport.

Ara, suposo que la diferència ha quedat més clara i ja no us equivocareu a l’hora de redactar i d’establir la diferència entre un mot i un altre. Per tant, i per a pensar una mica, tu fas més deport o bé practiques algun esport?


(Font: GDLC)
(Imatges extretes de: consorci del Besòs, jove.cat)


!!EXERCICIS:

1. Redacta quatre oracions amb el mot deport i quatre més amb el mot esport.

2. Reflexiona perquè confonies el mot esport amb el mot deport.

3. Sabies que realment existia el mot deport? L’has descobert en aquesta fitxa? Com ho faràs per a no tornar a confondre aquests dos mots? Explica la teva estratègia.

4. Inventa un exercici amb oracions o mots per treballar els dos mots: deport i esport.

5. Cerca dos mots que et generin confusió en català, busca’ls al diccionari i glossa’n la diferència.

6. Fòrum: t’ha ajudat la present fitxa en el teu aprenentatge personal amb l’escriptura? Com?


diumenge, 12 de novembre de 2017

La meva paraula preferida (64): "Vanar-se". Adreçat a tothom


.Significat:

Mostrar-se satisfet, lloar-se, de les qualitats, accions... pròpies o que hom s'atribueix.

Ex:

-Es vanava d'haver aconseguit superat el curs.

-Després de la derrota, va decidir no vanar-se mai més.


.Són sinònims:

vanagloriar-se, presumir, jactar-se, prear-se, gloriejar-se, vantar-se, gloriar-se...


.Són antònims:

humiliar-se, avergonyir, mortificar, rebaixar...



.Justificació:

Paraula que té un significat positiu, bé, potser un pèl massa, i que s'acosta a "vantar-se", d'aquí que siguin sinònims. És bo vanar-se per alguna cosa, una mica, però compte, que molt indica prepotència.




(Font: diccionari.cat i diccionaris.cat)

(Imatge extreta de: Estudios bíblicos)



!!EXERCICIS:

1. Redacta sis oracions amb la paraula "vanar-se" o derivades.

2. Cerca quatre sinònims i quatre antònims de la paraula "vanar-se" que no apareguin en aquesta fitxa.

3. Escull la teva paraula preferida del mes i justifica el perquè de la teva elecció.

4. Explica l'estratègia que tens per adquirir o aprendre nou vocabulari. Creus que és un bon mètode?

5. Inventa un joc per conèixer noves paraules i adquirir nou vocabulari.

6. Fòrum: coneixies la paraula "vanar-se"? Creus que els individus l'acostumen a dir, o que només és de l'àmbit literari? Per què? Has trobat útil aquesta fitxa? Raona les teves respostes.

dilluns, 6 de novembre de 2017

Les faules i la literatura didàctica. Adreçat a l'ESO

Al llarg de la història de la literatura catalana trobem textos que tenen una finalitat didàctica, és a dir, que pretenen ensenyar. La faula és un d’aquests exemples. Però què és una faula? És una narració en prosa o en vers que està protagonitzada generalment per animals o éssers inanimats, i que a la vegada, simbolitzen defectes o virtuts humanes. D’aquí que incloguin una moralitat.

L’autor de faules més prolífic fou el francès Jean de La Fontaine (Chateau -Tierry, Xampanya 1621 – París, 1695). A la vegada, també fou un poeta i narrador. Escrigué un total de dues-centes trenta-vuit composicions i que es troben recollides en dotze llibres, al llarg dels quals s’hi veuen diferents comportaments humans: els vicis i les virtuts de la societat humana.

Així doncs, la faula i el conte són dos exemples de literatura de caire moralista, on els autors creen una història per tal de difondre un ensenyament als seus lectors. A més, la llengua també disposa d’un seguit de frases que tenen caire moralitzador, estem parlant dels refranys o dites populars, i proverbis o frases antigues i populars que contenen un ensenyament moral. Tant els refranys com els proverbis es transmeten de manera tradicional, és a dir, de manera oral, i alhora tenen una finalitat didàctica.

A banda d’aquestes dues esmentades, trobem les màximes, que són unes sentències de caire moral i que es donen com a veritats i com a normes de conducta. Dins de la nostra literatura, trobem un bon exemple en Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) i el seu volum intitulat «Màximes i mals pensaments» (1927), on aplegava un seguit de sentències ideades per ells, amb un to humorístic i que vénen a ser preceptes morals. En són exemples:

-Quan un home cau i els altres no riuen, mal senyal per a qui ha caigut.
-Els col·leccionistes d’antiguitats són els drapaires del record.
-Quan un home té picor al braç es grata i quan en té al cervell fa bestieses.
-Si fos cert que viatjar ensenya, els revisors de tren serien els homes més savis.
-Quan un home té raó no crida, i quan no en té, crida per fer veure que en té.
-Els regals que fan els grans multimilionaris a la humanitat no solen ser regals sinó propines.


(Santiago Rusiñol, Màximes i mals pensaments, 1927)

(Imatge extreta de: Els llibres de L’Avenç)

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)



!!EXERCICIS:

1. Cerca una faula i realitza un breu resum.

2. Esmenta quins són els elements principals que apareixen en tota faula.

3. Completa la frase:
-Una faula està protagonitzada per _______________. Al final de la faula sempre hi trobem un ______________________.

4. Explica el significat dels següents refranys:
.Qui va amb un coix, al cap d’un any és coix i mig.
.Més val boig conegut que savi per conèixer.
.Qui fa un cove fa un cistell.
.Val més ser cap d’arengada que cua de lluç.
.A la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat.
.Qui no té un all té una ceba.
.Qui oli remena els dits se n’unta.

5. Busca cinc refranys i comenta el seu significat.

6. Defineix què és una sentència i escriure-ne dos exemples.

7. Comenta la diferència que hi ha entre un refrany o proverbi i una sentència.

8. Inventa una activitat per tal de treballar la fàbula, emperò, no la resolguis, que ja ho farà algú altri.

9. Crea una fàbula, pensa en els protagonistes i no t’oblidis d’ubicar un ensenyament moral.

10. Autoavalua’t: esmenta amb quines dificultats t’has trobat al llarg d’aquests exercicis. Què t’ha costat més d’entendre i per què? Anomena què et servirà per al dia de demà sobre la fàbula.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;