JAUME BOFILL I MATES
Nascut a Olot el 30 d’agost del 1878. Escrivia amb el
pseudònim de Guerau de Liost. Va ser un poeta, periodista i polític vinculat al
moviment polític del Noucentisme. Estudià Dret, i Filosofia i Lletres.
Col·laborà a la revista La Veu de
Catalunya. Formà part de l’Institut d’Estudis Catalans. Morí a Barcelona el
2 d’abril del 1933.
OBRA
Escrigué diversos articles que plasmen la ideologia de la
Mancomunitat de Catalunya, on també analitzà la política del moment. Una de les
seves obres destacades és “La muntanya d’ametistes” (1908), poemari on
sacralitza el Montseny i presenta homes i éssers fantàstics, mentre ens parla
de la natura amb una visió d’urbanitat i plena d’idealització. Fou prologat per
Eugeni d’Ors. “La ciutat d’ivori” (1918), recull un seguit de poemes intimistes
on el poeta medita sobre la condició humana i de l’amor. En d’altres poemaris són “Selvatana amor”
(1920) i “Ofrena rural” (1926) torna a aparèixer el tema de la natura, amb el
Montseny de nou com a esquer, on el poeta es refugia de la infantesa ja
passada. “Sàtires” (1927) és una obra cabdal dins la seva carrera d’escriptor.
Retrata la Barcelona burgesa i menestral de la seva època i a la vegada en
caricaturitza els éssers humans. Tot i que ho fa de manera educada, de vegades,
arriba a ésser irritant.
CARLES RIBA I
BRACONS
Va néixer a Barcelona el 23 de setembre del 1893. En la
seva joventut ja va destacar pels seus coneixements sobre les llengües i
sobretot per l’interès per les més clàssiques. El 1911 va realitzar la
traducció al llatí de “Bucòliques” de Virgili. Estudià Filosofia i Lletres, i
posteriorment Dret, aquesta darrera per imposició de la seva família. Un any
després, el 1912 conegué la poetessa Clementina Arderiu amb qui es casà quatre
anys més tard.
Exercí de professor de literatura a l’Escola de
Bibliotecàries, també de professor de grec a la Universitat Autònoma de
Barcelona i a la vegada de traductor a la Fundació Bernat Metge. El 1932 fou nomenat
membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Allí va col·laborar amb en Pompeu
Fabra en la creació del Diccionari general de la llengua catalana.
El 1939 i per culpa de l’entrada de les tropes
franquistes de Barcelona, l’autor va haver de fugir a França, d’on tornaria el
1943. Morí a Barcelona el 12 de juliol del 1959.
OBRA
Riba és un dels poetes més destacats de la postguerra,
així com també un dels escriptors més importants de la literatura catalana del
segle XX. Se’l considerà un intel·lectual. Sobresortí com a poeta, crític i
traductor.
Com a traductor ens acostà les obres d’Homer, Èsquil,
Eurípides, Virgili, Plutarc i Xenofont. Així com també autors del segle XX com:
Kafka, Höldernin, Walter Scott, Allan Poe, Gògol i Kavafis.
D’entre les seves obres sobresurten el primer llibre
d’“Estances” (1919), és un llibre de temàtica amorosa i d’autoconeixement. En
el segon llibre de poemes d’“Estances” (1930) destaquen els poemes del destí en
la primera part, en canvi, en la segona són de temàtica amorosa. “Tres suites”
(1937) és un recull de sonets.
“Elegies de Bierville” (1942), la seva obra més
important. Fou escrita durant l’exili a Bierville, ciutat propera a París. A
través de dotze poemes amb influències de la mitologia grega. El poeta foragita
el seu món i realitza un viatge interior de tornada a la seva terra, si més no,
pàtria. Retorna a Ítaca com va fer Ulisses; però també cap a la mort, com Orfeu
i així fer ressorgir la poesia i acostar-se a Déu.
“Del joc i del foc” (1945) va escriure tankes, forma
estròfica d’origen japonès composta per cinc versos, de trenta-una síl·labes:
5-7-5-7-7. “Salvatge cor” (1952) és un altre llibre de poemes, concretament de
sonets on realitza una reflexió sobre les seves experiències viscudes, com ara
una relació carnal i l’amor a Déu.
“Esbós de tres oratoris” (1957): format per tres llargs
poemes sobre temàtica bíblica.
Carles Riba també escrigué obres adreçades a infants i
joves. Com per exemple, “Les aventures d’en Perot Marrasquí” (1917) i editat en
fascicles: “Sis Joans” (1928). O un conte per a adults: “L’ingenu amor” (1924).
La seva obra crítica es recull en quatre volums que
alhora dóna a conèixer la literatura catalana i les tendències culturals de
l’època que va viure: “Escolis i altres articles “ (1921), “Els marges” (1927),
“Per comprendre” (1937) i “...Més els poemes” (1957).
(Imatges extretes
de: lletra.uoc, static.cegal, filcat.uab, todocolección)
(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t
d'ESO,
Editorial Teide, Barcelona)
!!EXERCICIS:
1. Realitza
un resum amb els aspectes més destacats de la vida i l’obra tant de Jaume
Bofill i Mates com de Carles Riba.
2. Comenta
de què tracta el present poema de Riba inclòs al primer llibre d’”Estances”.
[42]
Tènuement mon cant
declina:
els mots son
tendres i perfets;
mes, febre viva, tu
no hi ets,
tu ja no hi ets,
joia divina.
La blava coma
ponentina
escondí el flam
etern del sol;
mes fins que venci
el negre dol
un llarg reflex ens
il.lumina.
No per morir, joia
divina:
sota l'or tímid
d'un estel
jo esperaré el
retorn fidel
del cant roent que
ara declina.
3. Realitza
un comentari del present poema de Jaume Bofill i Mates.
REVETLLA
Lluna, barraca
barroca;
palp policíac del
vent;
grills, musiqueta
que toca;
taxi, pujol de
forment.
Passa, nocturna
boirina,
àvola fembra del
xal,
xal de penombra que
fina,
ombra de nit i de
mal.
Obre del taxi la
porta.
Fica't a dintre
llisquent.
Deixa-t'hi caure
somorta.
Para el motor del
torrent.
4. Explana
les diferències que versen entre la poesia de Jaume Bofill i Mates i Carles
Riba.
5. Esmenta
de qui són les següents obres d’entre els dos poetes:
“La Ben Plantada”: “Auques i
ventalls”:
“Els fruits saborosos”: “Sàtires”:
“Les aventures d’en Perot Marrasquí”: “Sis Joans”:
“La ciutat d’ivori”: “La inútil
ofrena”:
“Nabí”:
“Del joc i del foc”:
6. Inventa
un exercici per treballar sobre Jaume Bofill i Mates i Guerau de Liost.
7. Visualitza la present fotografia i contesta els següents interrogants realitzant una cacera del tresor. Crèdit fotogràfic: David Sáez.
7. Visualitza la present fotografia i contesta els següents interrogants realitzant una cacera del tresor. Crèdit fotogràfic: David Sáez.
8. Autoavalua’t:
què has après amb el treball d’aquesta fitxa? Has trobat interessant les
figures de Jaume Bofill i Mates i de Carles Riba? Per què? Raona la teva
resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada