diumenge, 31 de juliol del 2016

Balú, el peix. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom


BALÚ, EL PEIX
Conte tradicional de l’Índia
Balú pertanyia a una classe de peixos que mai s’havien preocupat per pensar, ni per plantejar-se l’existència d’una altra manera que no fos menjar, dormir i quedar-se quiets com a pedres en el fons de les aigües per burlar els depredadors.
Però vet aquí que un dia que Balú estava petrificat a poca profunditat, se li acostà un pelicà llest i afamat, i li digué:
-“Però no t’has assabentat que aquest llac s’assecarà aviat?”
-“No em diguis!”, contestà el peix ignorant.
-“Mai havia pensat que alguna cosa així anés a succeir. Què serà de mi i de tota la meva família?”
I aquesta va ser la primera vegada que a Balú se li activà el pensament, de tal manera que començà a cercar idees per salvar als seus éssers estimats. Se sentí tan estrany, desconcertat i nerviós que l’astut pelicà s’adonà que li costava raonar i li proposà:
-“Si vols, jo podria traslladar-vos dins de la meva picobossa a tu i a la teva família a un altre llac que hi ha a prop d’aquí”.
-“Sí, per favor”, contestà Balú sense deturar-se a pensar en les nefastes conseqüències. I fou rabent i veloç a cercar els seus fills i a la seva muller. I conforme anaren arribant a la riba, el pelicà se’ls anà engolint un rere l’altre i es quedà amb l’estómac ben ple.




(Traduït de Cuentos del mundo, n. 80, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: payload382.cargocollective.com)


!!EXERCICIS:
  1. Realitza un petit resum d’aquest conte d’arreu del món.
  1. Després de la lectura d’aquest conte pots extreure algun ensenyament per a la vida real?
  1. Com enganya el pelicà a Balú?
  1. Aporta dues paraules que desconeguis del text. Escriu el seu significat i redacta una oració amb cadascuna d’elles.
  1. Descriu com t’imagines els dos principals personatges d’aquest conte, el peix Balú i l’astut pelicà.
  1. Anota quatre noms, quatre adjectius i quatre verbs que apareguin al conte.
  1. Inventa un conte amb els mateixos protagonistes, emperò amb un final més bonic.
  1. Fòrum: què en penses d’aquest conte? T’has fascinat o no i per què?







divendres, 29 de juliol del 2016

Frases fetes amb pa (1). Adreçat a tothom

FRASES FETES AMB PA (1)
Avui, com aquell que diu ens aturem a les pastisseries per aprendre una mica de llengua, o millor dit, per aprendre frases fetes vinculades al gènere flequer.


.Anarse’n, donar, ésser, repartir com pa beneït
Ésser adquirida, comprada, rebuda per molta gent amb una gran facilitat i rapidesa.
Ex:
-El pòster de regal se n’anà com pa beneït.


.De quin pa fa rosegons!
Dit d’algú que menysprea una cosa valuosa o digna d’estimació.
Ex:
-En veure com havia quedat el monument a aquella emblemática senyora, no féu més que dir de quin pa fa rosegons!


.Ésser bo com el pa/ ésser més bo que el pa/ ésser un tros de pa
Ésser d’una gran bondat.
Ex:
-El meu veí era un tros de pa i de vegades, tant que la gent s’aprofitava d’ell.


.Ésser de pa sucat amb oli
Ésser de baixa qualitat, de poca importància, de poc valor.
Ex:
-El resultat d’aquell poema fet de pressa i corrents havia estat de pa sucat amb oli.

.Ésser el nostre pa de cada dia
Esdevenir-se una cosa quotidianament o molt sovint.
Ex:
-Aquell problema que va donar-se al lloc de treball era el nostre pa de cada dia.


.Ésser més llarg que un dia sense pa
Ésser una cosa molt llarga o bé que s’allarga més de l’esperat.
Ex:
-El partit de bàsquet amb les faltes personals fou més llarg que un dia sense pa.


.Ésser pa i mel
Venir molt a propòsit, ésser excel·lent, molt bo.
Ex:
-La rebuda del premi literari li fou pa i mel per seguir escrivint.


.Haver fet un pa com unes hòsties
Haver fet un gran disbarat, haver tingut mal èxit en una empresa.
Ex:
-Després d’haver treballat uns anys com a guionista va fer un pa com unes hòsties.


.Haver-n’hi per a sucar-hi pa
Ésser una cosa molt molt interessant o divertida.
Ex:
-El seu amic explicà l’acudit. N’hi havia per a sucar-hi pa.


.Malaguanyat pa que menja!
Aplicat a una persona inútil, malfeinera.
Ex:
-L’amo de l’empresa estava tan enfadat amb l’operari que deixa anar: “Malaguanyat pa que menja!”


.Negar el pa i la sal
Negar l’amistat.
Ex:
-En acabar les eleccions li va negar el pa i la sal.


.No tenir un pa a la post
Ésser molt poble.
Ex:
-No va tenir un pa a la post durant molt de temps.

(Font: Diccionari manual de la llengua catalana, Enciclopèdia catalana, Barcelona, 1998)
(Imatge extreta de: panaderiaalqueza.com)


!!EXERCICIS:
  1. Escull cinc frases fetes amb pa i redacta una oració amb cadascuna.
  2. Comenta quines frases fetes coneixies més i quines menys d’aquesta fitxa.
  3. Cerca una paraula que sigui rica de significat i aporta cinc frases fetes amb el seu significat.
  4. Explica la diferència que hi ha entre una frase feta i una dita popular.
  5. Fòrum: quin és el teu sistema per aprendre frases fetes, la saviesa popular, llegint…?





dimecres, 27 de juliol del 2016

El ferrer que ferra. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom


EL FERRER QUE FERRA
Conte tradicional de Bèlgica
Un ferrer estava treballant quan arribà un estrany que necessitava ferradures per al seu cavall. El ferrer li posà els ferros de manera gratuïta i el foraster, agraït, li digué que podia demanar tres desitjos.
-“Bé, doncs si algú s’asseu a la meva cadira, que no es pugui aixecar. Si algú puja a la meva pomera, que no pugui baixar. I si algú entra al meu moneder, que no pugui sortir”.
-“Els teus desitjos són absurds, emperò et seran concedits”, digué el foraster.
Després d’una mala ratxa, el ferrer demanà al dimoni que li concedís una dècada de riquesa a canvi de la seva ànima. Passaren els deu anys i el dimoni es presentà. El ferrer el féu asseure a la seva cadira, i quan es disposava a aixecar-se deixà anar:
-“M’hauràs de concedir deu anys més si d’aquí et vols aixecar”.
El diable accedí. Passats els deu anys uns dimonis anaren a cercar-lo, però el ferrer els va fer encimbellar a la seva pomera, i quan es disposaven a baixar, no pogueren. El ferrer els demanà uns altres deu anys, que foren concedits.
De nou passaren deu anys i Llucifer es presentà a la cerca del ferrer, i aquest li comentà:
-“Fes-te petit i entra en el meu moneder si tens tant de poder”. Llucifer així ho va fer, emperò no va poder sortir fins que se li concediren deu anys més”.

(Traduït de Cuentos del mundo, n. 79, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: freepik.com)


!!EXERCICIS:
  1. Realitza un petit resum sobre aquest conte d’arreu del món.

  1. Descriu com t’imagines al ferrer, a l’estrany i al diable.

  1. Quina és la gràcia d’aquest conte? Per què?

  1. Cerca cinc verbs que apareguin al conte i defineix el seu temps verbal.

  1. Aquest conte d’arreu del món és tradicional de Bèlgica, cerca informació sobre alguns aspectes d’aquest país per si algun dia hi haguessis de viatjar.

  1. Crea un conte en el qual apareguin un ferrer, un estrany i el diable.

  1. Si haguessis patit una mala ratxa com el ferrer, què hauries fet al seu lloc?

  1. Fòrum: comenta què t’ha sembla aquest conte tradicional de Bèlgica. T’ha agradat més o menys i per què?









dilluns, 25 de juliol del 2016

La meva paraula preferida (49): "Ofuscar". Adreçat a tothom

Ofuscar:
  1. Enfosquir una cosa per intercepció de la llum.
Ex:
-Aquell mal temps fa ofuscar el sol.


  1. Fer veure-hi menys clar.
Ex:
-Aquella brossa li va ofuscar la visió de l’ull dret.


.Justificació:
Paraula culta que sovint acostumem a sentir. La podem utilitzar més assíduament. Té bona sonoritat. M’ha agradat recuperar-la de l’obscuritat.

Són sinònims: emboirar, enfosquir, enlluernar, desullar, emfalegar, encegar.


(Imatge extreta de: panoramio.com)
(Fonts consultades: Diccionari manual de la llengua catalana de l’Enciclopèdia Catalana i Diccionari de sinònims i antònims de Teide)


!!EXERCICIS:
  1. Redacta sis oracions en què aparegui la paraula ofuscar o alguna forma verbal derivada.
  1. Cerca dos sinònims que desconeguis del mot ofuscar i aporta’n el seu significat.
  1. Aporta la teva paraula preferida d’aquest mes i argumenta el perquè de la teva tria.
  1. Fòrum: aprens paraules noves contínuament? Quines són les dues darreres paraules que has conegut? Pots escriure el seu significat? Com vas connectar amb elles?

divendres, 22 de juliol del 2016

L'ancià i la sirena. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

L’ANCIÀ I LA SIRENA
Conte tradicional d’Anglaterra
Fa molts segles un vell pescador caminava per la badia petita de Kynance quan veié a una jove que plorava de manera desconsolada. L’ancià s’apropà i, per a la seva sorpresa, observà que la jove no podia tornar al mar: la marea havia baixat tant que el mar estava massa lluny. Però tot i que les sirenes no tenien molt bona fama per aquelles costes, el vell pescador li oferí ajuda. La sirena li digué que havia de tornar al fons de la mar ràpidament perquè havia deixat el seu marit adormit i era molt gelós: si no la trobava quan es despertés, la mataria.
L’ancià carregà a la sirena a les seves espatlles i la transportà fins a l’aigua. I la sirena estava tan agraïda que abans de marxar li digué al vell que li donaria el que demanés. L’ancià li digué que no volia diners, emperò sí tenir poder de curar i ajudar als altres. Llavors la sirena li donà un pinte i li comentà que cada cop que necessités ajuda, que pentinés les aigües de la mar quan hi hagués lluna plena. I fou així com durant molt temps la sirena recompensà l’ancià amb tot tipus de coneixements fins que aquest es convertí en un bon sanador i en una persona molt respectada pels seus savis consells.



(Traduït de Cuentos del mundo, n. 78, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Dibuix realitzat per: Mario Martínez)

!!EXERCICIS:
  1. Redacta un petit resum d’aquest conte d’arreu del món.
  2. Cerca un sinònim de: recompensà, digué, sanador, vell.
  3. Si t’haguessis trobat al lloc de l’ancià, hauries ajudat a la sirena? Com?
  4. Busca informació de les sirenes i escriure-ne una presentació de quatre o cinc línies de com són o bé les imagines.
  5. Per què creus que les sirenes no tenien bona fama en la badia de Kynance?
  6. Escriu un conte en el qual hi hagi alguna mena de moralitat.
  7. Localitza dos noms, dos adjectius, dos verbs i dos adverbis al conte.
  8. On transcorre l’acció del conte? Podries situar-ho en un mapa? Si cal, ajuda’t d’Internet.
  9. Fòrum 1: quan algú t’ofereix alguna mena d’ajuda, saps recompensar-lo?
  10. Fòrum 2: llegeixes contes o bé, ho trobes que és una cosa d’infants? Per què?



dimarts, 19 de juliol del 2016

Frases fetes sobre l'oli. Adreçat a tothom

FRASES FETES SOBRE L’OLI
La varietat d’olives arbequina fou introduïda pel duc de Medinaceli, senyor d’Arbeca, que les portà de Palestisna al segle XVIII. La història explica que prometé un ral de billó per cada olivera planta, d’aquesta manera el cultiu s’extengué per tota la comarca.
El grup teatral Companyia Cassigalls de Juneda amb el seu meravellós espectacle “El vol dels estornells” expliquen la història de l’oli com a eix vertebral aplicada als diferents esglaons del banc de collir olives, així doncs, ens parlen de l’oli i la literatura, de l’oli en la història, de l’oli i la salut, i les seves virtuts, entre d’altres. Una obra molt divertida i didáctica.
D’aquí, que hagi cregut interessant aturar-nos en algunes frases fetes que tenen l’oli com a principal protagonista.


.De pa sucat amb oli:
Fet amb negligència, mancat de valor.
Ex:
-Aquell treball era de pa sucat amb oli.

.Ésser com posar oli en un llum:
Ésser un remei ràpid i molt eficaç.
Ex:
-En veure que havia punxat la roda va trucar a l’assegurança i va ésser com posar oli en un llum.

.Ésser o estar com una bassa d’oli:
Es diu de la mar calma o bé, de qualsevol altra cosa en calma.
Ex:
-Aquell partit de futbol amistós era com una bassa d’oli.

.Estendre’s o escampar-se com una taca d’oli:
Estendre’s molt i molt de pressa, dit especialment d’una notícia.
Ex:
-Aquell fet que succeí al barri s’escampà com una taca d’oli.

.Haver begut oli:
Estar ben llest, ja no tenir remei, ja no poder escapar-se d’una cosa desagradable.
Ex:
-Just després de l’assalt al banc, arribaren els mossos d’esquadra, per sort, els lladres havien begut oli.

.Qui oli mesura, els dits se n’unta:
Proverbi que al·ludeix a qui pren part en un negoci brut.
Ex:
-Tard o d’hora, en aquest país van enxampant tots els corruptes, bé, ja se sap, qui oli mesura, els dits se n’unta.

(Imatge extreta de: avenc.com)

!!EXERCICIS:

  1. Aporta paraules vinculades al camp semàntic de l’oli.
  2. Dels mots de l’exercici 1, cerca i escriu el significat de dues paraules que desconeguis.
  3. Cerca quatre frases fetes vinculades a l’oli que no hagin sortit en aquesta fitxa.
  4. Escull quatre frases fetes aparegudes en aquesta fitxa i redacta una oració amb cadascuna.
  5. Si t’atreveixes, aporta una recepta o quelcom que es pugui fer amb oli, del tipus que sigui.
  6. Fòrum: per casualitat has vist l’espectacle de la companyia Cassigalls de Juneda, què t’ha semblat? Raona la teva resposta.

divendres, 15 de juliol del 2016

El mussol i la gavina. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

EL MUSSOL I LA GAVINA
Conte tradicional d’Itàlia
En l’origen dels temps hi havia dos animals que es professaven una profunda amistat: el mussol i la gavina. Vivien a prop de la mar, mai els mancava l’aliment i no se separaven mai. Però tenien un problema: s’avorrien com a ostres. I, passaven dies, mesos i anys fent el mateix i explicant-se les mateixes històries. Fins que la gavina tingué una idea genial: tots dos es farien navegants i recorrerien el món comprant i venent mercaderies.
El mussol ho trobà una idea brillant, així és que es compraren un vaixell molt car amb el qual s’endeutaren fins a les celles, emperò la il·lusió era tan gran que no escatimaren en despeses. Ompliren de fruites, peixos i d’altres objectes la bodega del vaixell, i un bell matí aixecaren àncores amb gran satisfacció. Però quan arribaren a alta mar s’inicià una tempesta tan forta que en pocs minuts féu bocins l’embarcació. Ho havien perdut tot! Quan retornaren a terra, una gran quantitat de creditors els anaven buscant.
Així és que el mussol s’amagà en el forat d’un arbre i des de llavors, només es deixa veure a les nits, per caçar. I la pobre gavina no deixa de volar sobre el mar en espera que surin les seves mercaderies.


(Traduït de Cuentos del mundo, n. 68, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: flickriver.com)


!!EXERCICIS:
  1. Realitza un breu resum d’aquest conte d’arreu del món.
  1. Esmenta dues frases fetes que apareguin al conte i explica el seu significat.
  1. Fòrum: acostumes a avorrir-te amb facilitat com el mussol i la gaviota? Per què? Quan fa acte de presència l’avorriment? Com solventes el teu avorriment?
  1. Esmenta quatre noms, quatre verbs i quatre adjectius que apareguin al conte.
  1. Anota el significat de dues paraules que hagis après llegint aquest conte i redacta una oració amb cadascuna.
  1. Aquest conte t’ha donat algun ensenyament per al nostre dia a dia? Quin?
  1. Creació literària: inventa un conte amb el mussol i la gavina com a protagonistes.
  1. Treballem els camps semàntics. Aporta tot el vocabulari vinculat al mar que aparegui al conte i sota el mateix nom.
  1. Cerca informació sobre el mussol i la gavina. Quin medi de vida tenen? De què s’alimenten? On els podem trobar?

  1. Opinió: t’ha agradat aquest conte d’arreu del món? Per què?

dimecres, 13 de juliol del 2016

Com nasqué el tauró. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

COM NASQUÉ EL TAURÓ
Conte tradicional de Filipines
En la costa de Filipines viva Tahika, un home extraordinàriament ric, avar i egoista. Els anys passaven, i els pescadors cada vegada eren més pobres a mesura que Tahika cada vegada era més ric.
En aquells temps es desencadenà una fam terrible que acabà amb part de la població. Però Tahika havia omplert els graners de provisions per subsistir fins a les acaballes del món. Molts pescadors anaren a suplicar-li ajuda, emperò Tahika, fidel al seu egoisme i a la seva gasiveria, es negà una i altra vegada a ajudar a ningú.
Vet aquí que una nit, arribà una forta tempesta, i un pobre vell trucà a la porta de Tahika a la cerca de refugi, emperò aquest es negà a obrir-lo. El vell, molt empipat, li digué que Tahika se’n recordaria d’haver estat un avar. La tempesta anà adquirint cada vegada més força, i inundà camps i pobles. Inclús arribà a la casa de Tahika i l’arrossegà. Quan es veié amb l’aigua al coll, el gasiu cridà demanant ajuda, però ningú l’escoltà i se l’engolí el mar. Llavors, ocorregué quelcom sorprenent: el seu cos es cobrí d’una pell grisosa i dura, el seu cap canvià de forma i les seves dents esdevingueren punxegudes. S’havia convertit en un tauró!


(Traduït de Cuentos del mundo, n. 75, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: upload.wikimedia.org)


!!EXERCICIS:
  1. De què tracta aquest conte d’arreu del món?
  2. En aquest conte apareix una frase feta molt coneguda, sabries trobar-la i explicar el seu significat?
  3. Què opines al respecte de la manera d’actuar de Tahika?
  4. Amb què ens hem de quedar d’aquest conte i que ens pot ajudar en la nostra societat?
  5. Aporta sinònims de la paraula avar.
  6. Fòrum: ajudes als altres quan tenen dificultats o bé, prefereixes no complicar-te? Pots explicar alguna acció que hagis fet a la vida real en aquest sentit?
  7. Creus en les llegendes? Què t’ha semblat aquest conte sobre l’origen del tauró?



divendres, 8 de juliol del 2016

Com fer un comentari de text lingüístic. Adreçat a Batxillerat


A l’hora de realitzar un comentari de text lingüístic hem de destacar les idees sobresortints del text, la més bàsica de cada paràgraf, per pautar-lo millor. Llavors, serà cosa teva de cohesionar i presentar les idees de manera coherent a l’hora d’explicar allò que vols comentar.
Sempre s’ha de llegir el text un parell de vegades per copsar-ne la idea general.

En què es basa el comentari lingüístic?
Es fonamenta en comentar les característiques lingüístiques que el text aporta, així com també els mecanismes de llengua, quin estil empra per glossar el tema i la intenció que té l’autor amb el text. La finalitat d’aquest comentari és analitzar la llengua que s’utilitza en l’article i no les idees que s’hi explanen. Val a dir, que el comentari de text lingüístic pot aplicar-se a qualsevol text escrit.

A l’hora de realitzar el comentari lingüístic cal comentar tres aspectes:
.La varietat de llengua que utilitza.
.Argumentar el perquè d’emprar aquella varietat de llengua per explicar el text que tractem.
.Comentar l’estil de llengua.

Com farem el comentari de text lingüístic?
Hem de tractar els següents aspectes:
.Els elements que intervenen en el procés de comunicació del text.
.Esmentar els aspectes rellevants de l’estructura del discurs.
.Tractar els aspectes gramaticals del text.

Desenvolupem els tres aspectes per fer el comentari lingüístic
  1. Els elements que intervenen en la comunicació són:
l’emissor, el destinari, el canal o medi, el codi, la situació o el context, el missatge.






.L’emissor:
Quin punt de vista presenta l’objectiu: és objectiu (té un sentit) o subjectiu (dependrà de cada lector); quina és la intenció; si l’emissor parla d’ell mateix o de manera oculta; si és de tipus individual o col·lectiva, privada, institucional, comuna, especialitzada, conegut, anònim. Quina és la funció comunicativa que sobresurt: referencial, apel·lativa, expressiva, poètica. Quin tipus de text és?
.El destinatari:
Si el text s’adreça a un destinatari individual o bé, múltiple, si és precís, o indeterminat, comú o especialitzat. Segons el destinatari, el tipus de text variarà.
.El canal:
Mitjà pel qual és promogut el text. Pot ser oral (presencial, per videoconferència…) o escrit (imprès, manuscrit, premsa, ràdio, televisió, correu electrònic…)
.El codi:
Quina llengua s’ha emprat per redactar el text i per què; pot provocar variacions en la llengua utilitzada. Cal esmentar si inclou il·lustracions, dibuixos, gràfics, fórmules o símbols.
.Situació i context:
S’ha de comentar on ha aparegut el text, és a dir, la seva localització. Si el text s’ha extret d’un llibre, d’una pàgina web… època, lloc, context social, literari… i d’altres elements que siguin importants per entendre tant el contingut com la forma del text que tractem.
.Missatge:
S’ha d’esmentar el tipus de text i el gènere en què s’ha escrit: relat, assaig, estudi, article, reportatge, crònica, crítica…
Aspectes a tenir en compte de l’estructura del text
Per analitzar el discurs del text cal comentar els aspectes següents:
.Comentar les formes del discurs que utilitza:
Si és una narració, un diàleg, una narració, una descripció, una exposició, una argumentació... Si apareixen diverses marques discursives, esmentarem la que predomina més i com es combinen dins del text.
.Les característiques del seu gènere:
Hem de tenir present l’àmbit de la comunicació al qual pertany. D’aquí que podem trobar diferents tipus de textos: administratius, jurídics, periodístics, literaris, de tramesa cultural... i dins d’aquests, podem trobar diferents subtipus: per exemple, dins del literari: conte, novel·la, poema...
.L’estructura interna:
Haurem de veure l’assumpte i el tema del text, així com també, caldrà analitzar els elements continuadors de la temàtica. D’altra banda, s’haurà de veure com s’organitza el contingut: quins marcadors textuals utilitza el text, elements de cohesió i similars.
.Les marques d’organització externa del text:
Ve pautada pels paràgrafs, si són curts o bé llargs, si hi ha títols, apartats... En el cas que el text fos una poesia, l’estructura externa la determinaran les estrofes que utilitza i la mètrica del poema.


Ens posem a redactar el comentari de text
La finalitat és escriure un text de manera global que inclogui els elements de manera lingüística i que cal destacar.
Quins són els objectius que té un comentari?
.Valorar el procés de l’autor per explanar les idees.
.Opinar sobre el text tal i com ho fa l’autor.
.Glossar la idea principal.
.Valorar els arguments que deixa anar l’autor.
.Explicar l’opinió personal del text.

Quan fem el comentari:
.No s’han de demostrar els coneixements que es tenen a nivell personal sobre el tema.
.No dir el mateix que diu l’autor, emperò amb d’altres paraules.
.No és un comentari exhaustiu del text, com si fos una ressenya.
.Diferenciar el tipus de comentari, segons sigui d’una obra literaria, notícia, articles d’actualitat…

Estructura del comentari de text
  1. Situar el text.
  2. Esmentar la informació que sabem del text: autor, època, moviment al qual pertany, la localització del text o de l’obra, la finalitat…
Ens ajudarà a treballar en aquest apartat preguntes del tipus:
.Quina classe de títol hi ha al text?
.Què és pot comentar del tema?
.Qui és l’autor o autora del text?
.A quin període de temps pertany?
.Quan es va publicar el text?
.L’autor pertany a algun corrent, moviment o bé tendència atística, ideològica, estètica…
.Es pot vincular l’autor a d’altres escriptors coetanis? Hi tenia algun tipus de relació? Es pot arribar a alguna conclusió?
.El text és complet o bé un fragment? Forma una unitat?
.Quina importància té en el conjunt de la seva obra?
.On va aparèixer publicat el present text?
.S’encabeix en algun gènere: periodístic, científic, literari?
.Si és de gènere literari, de quina tipologia? poesia, narrativa, teatre, assaig.

Cal definir el tema
És a dir, fa referència a l’assumpte, al motiu del text. Per anar pel bon camí haurem de respondre les següents preguntes:
.De quin tema parla el text?
.Quina és la idea transversal o tema del text?
.Com l’autor defensa la idea principal?
.Fa alguna aportació nova al tema? Es pot relacionar amb altres textos que hagin parlat del mateix tema?
.Com s’aborda el tema, amb una anècdota, un exemple, una opinió, una situació de comunicació…
.El text incorpora diferents punts de vista? Es contrasta amb d’altres opinions?
.Com tracta el tema, de manera temporal o bé, atemporal?
.Té un final obert o tancat?
Matisar l’estructura
 
S’ha de veure com l’autor ha organitzat la informació del contingut.
.Com està dividit el text? Tenen la mateixa llargària?
.Es pot veure clarament la introducció, el nus i el desenllaç?
.El text té una estructura marcada?
.L’exposició del contingut segueix un ordre?
.La informació exposada té un ordre ascendent, d’allò contret al general, o descendent, del general al concret?
 Explicar l’estil
Dins de l’estil d’un text, en podem trobar de dos tipus. El primer ens donarà informació sobre els elements que ha emprat l’autor en el text:
.Quin tipus d’informació dóna el text? És concreta o bé, abstracta?
.Com l’autor transmet la informació? Quins recursos empra: anècdotes, exemples, experiències personals…
.Quina és la informació que sobresurt al text?
.Empra recursos estilístics del tipus com la metàfora, l’analogia, l’exageració…?
.La informació del text va del concret al general o del general al concret?
Pel que fa a l’altra part, focalitza en les diferents parts de la llengua: foneticofonològica, morfosintàctica i lexicosemàntica.
Foneticofonològic
.Acústica del text (com ens sona).
.Antiguitat del text segons la grafia.
.Trets dialectals.
.Registre.
.Signes de puntuació.
Morfosintàctic
.Categories gramaticals.
.Construcció de la frase.
.Tipus d'oracions.
.Adjectivació.
.Substantivació.
Lexicosemàntic
.Marca de registre.
.Especialitat.
.
Sinònims, antònims, hiperònims, repeticions, cacofonies, sentits figurats...
.
Variació en l'expressió (estil de llengua).
Arribar a conclusions
Tal i com es fa en un comentari, cal presentar les conclusions. La informació detallada amb anterioritat ens ha d’encaminar a aquest objectiu. Ens facilitaran l’escriptura d’aquesta part la resposta de les següents preguntes:
.El text aporta quelcom de novedós?
.Quina importància o sentit té el text en el mitjà on ha aparegut publicat? I dins de tota l’obra de l’autor?

.El text que tractem ha aconseguit el seu propòsit o finalitat?
.Podem extreure alguna valoració del text?
.Aporta algun tipus de moralitat explanada dins del text o bé que poguem deduir?
.El text que hem comentat ens fa arribar a algun tipus de reflexió final?
.Podem arribar a cap conclusió amb l’estudi que hem fet?
.El fragment conté alguns punts amb ambigüitats o que no s’hagin acabat d’entendre?
.Explica el nivell de complexitat que t’ha comportat l’elaboració del comentari de text lingüístic.

Recorda que quan redactis el comentari de text de tipologia lingüística ho has de fer de tal manera que no es noti que respons a les preguntes pautades, sinó escriure-ho de forma cohesionada, ara bé, sí que s’han de veure les tres parts principals d’aquest tipus de comentari.
!!! Aquesta fitxa sobre el comentari de text lingüístic és molt útil per a l’alumnat de Batxillerat, així com també, per a l’universitari.
(Material adaptat de: xtec.cat)
(Fotografia realitzada per: Maria Rosa Corretgé)

!!EXERCICIS:
  1. Realitza un esquema sobre els aspectes més destacats a tractar en el comentari lingüístic d’un text.
  2. Cerca un petit article de premsa o bé d’Internet i realitza el comentari lingüístic basant-te amb els punts d’aquesta fitxa.
  3. Explica les diferències que existeixen entre un comentari lingüístic d’un text i un de literari.
  4. Autoavalua’t: amb quines dificultats t’has trobat a l’hora de realitzar un comentari lingüístic i per què? Quina part del comentari t’ha presentat més complexitat? Per què?
  5. Fòrum: quin tipus de comentari trobes més senzill de realitzar, el lingüístic o bé, el literari? Per què? Quin és el tipus de comentari de text que més et demanen els professors?





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;