dissabte, 25 de juny del 2016

Accentuació de la O. Revisem els aspectes bàsics. Adreçat a tot l'alumnat


Avui donem una llambregada a l’accentuació de la o. Per tal d’arribar a fer-ho més pragmàtic caldrà que ens aturem a les paraules agudes, planes i esdrúixoles.


PARAULES AGUDES:

Si la o està en una paraula aguda, és tancada en la majoria d’ocasions.
Ex:
Camió, perdó, planificació, divisió, avió…


!Podem trobar alguna o en paraules agudes que porten accent obert.

Ex:
Espòs, ressò, talòs, espòs, arròs, emperò, això, però, allò, de debò…


PARAULES PLANES I ESDRÚIXOLES

La o gairebé sempre és oberta:

Ex:
Fenòmens, pròleg, pròpia, impròpia…



LA O PORTA ACCENT TANCAT

En alguns casos podem trobar accent tancat a la o.


.Substantius i adjectius:

Ex:
Estómac, fórmula, pólvora, tombola, tórtora…


.Alguns verbs:

-Infinitius: córrer i derivats: recorrer, incórrer…


-Formes del verb ésser:

Ex:
fóssiu, fóssim, fórem, fóreu…





!LA FONÈTICA ET PODRÀ AJUDAR:

Si aprens una paraula amb accent obert, per exemple (PERÒ) i una altra amb accent tancat (CAMIÓ), en cas que et sorgeixi un dubte en l’escriptura hauràs de posar l’accent a la o segons com et soni la pronunciació tenint presents els dos exemple.

(Material adaptat de: aplicacions.llengua.gencat.cat)

(Poema visual de: Joan Brossa, “Hitchcock, 1982)



!!EXERCICIS:

1.  Amplia la present fitxa aportant més exemples de cada norma. Si cal ajuda’t consultant a Internet.

2.      Llegeix i accentua si la cada paraula segons l’accentuació a la o.

arros, aixo, col·leccio, embolic, pinyol, resso, conill, avio, nom, respon, Ramon, terros, camio, il·lusio, pero, espero, proleg, estomac, formula, corpora, espos, correr, canço.

3.      Realitza un petit esquema sobre quan posem accent obert a la o i quan tancat.

4.      Opinió: quina fórmula empres per saber quan has d’escriure l’accent obert o tancat a la o? Ho fas de memòria? Et guies per la norma de la fonética? Raona la teva resposta.

5.      Proposa un exercici que sigui original per treballar la norma ortográfica de la o.

6.      Escriu quan s’accentuen les paraules agudes, planes i esdrúixoles.

7.      Fòrum: t’ha servit la present fitxa per millorar en l’accentuació de la o? Com ho fas per a aconseguir millores en l’escriptura. Estudies ortografia, llegeixes… quines són les teves tècniques?


dijous, 23 de juny del 2016

L'accentuació de la E. Revisem els aspectes bàsics.

Per tal d’arribar a una sèrie de conclusions que ens facilitaran la memorització de les normes d’ortografia, ens centrarem amb les paraules agudes, planes i esdrúixoles.


.PARAULES AGUDES:

-Gentilicis:

Francès, anglès, portuguès...


-Numerals ordinals:

Cinquè, vuitè, trenta-tresè, quarantè...


-Participis:

Encès, entès, empès, imprès...


*Porten accent tancat:

-Futur:

faré, cantaré, ballaré...


-Imperfet de subjuntiu:

cantés, ballés, vingués...


-Compostos de i :

També, malbé, conté, gairebé...


-Verbs acabats en  -cén i -tén:

Encén, estén, pretén, atén, entén...


-Alguns mots com:
Accés, congrés, revés, exprés, només, excés, després, amén, clixé, consomé, puré...


.PARAULES PLANES:

-La majoria s’escriuen amb accent obert:

Crèdit, dèbit, dèbil, conèixer, convèncer...


-S’escriuen amb accent tancat:

.Alguns verbs com:

Ésser, érem, éreu, créixer, témer, péixer, prémer...


.Passat d’indicatiu:

Diguérem, estiguérem, diguéreu, estiguéreu...


.Alguns substantius com:

Préssec, préstec, cérvol...


.PARAULES ESDRÚIXOLES:

-La majoria porten accent obert:

Histèria, etèria, misèria, paciència, presència...


-S’escriuen amb accent tancat:

Església, La Sénia, Dénia...


!!La fonètica sempre t'ajudarà:

Recorda una paraula amb accent obert (CAFÈ) i una altra amb accent tancat (FARÉ), i si tens un dubte en l'accentuació d'una altra paraula que s'accentuï a la E, l'escriuràs segons l'accentuació que soni més propera a "cafè" o a "faré".



(Material consultat: xtec.cat)

(Poema visual de Joan Brossa)



!!EXERCICIS:

1.      Amplia la present fitxa d’accentuació de la E amb més exemples de cada apartat.

2.      Accentua les següents paraules a la E segons portin accent obert o tancat.

Comite, oboe, espremer, pure, escriure, pressec, haguessim, esglesia, reptil, electrode, eczema, Perque, ferestec, cafe, conte, prestec, cantessim, neixer, enten, interes, coneixer, espes, jaque, ximpanze, malbe, cinque, exit, reneixer.

3.      A quines conclusions has arribat sobre l’accentuació de la E? Quines són les principals normes ortogràfiques que has de recordar per posar l’accent correctament?

4.      Inventa un exercici original amb paraules sobre l’accentuació de la E.


5.      Fòrum: t’ha servit aquesta fitxa per millorar en l’accentuació de la E? Com? Quina és la teva tècnica per posar l’accent a la E correctament? Raona les teves respostes.

dilluns, 20 de juny del 2016

Josep Torras i Bages: un pensador més enllà de l'església. Adreçat a Batxillerat


Nascut a la masia Mas Gomà, a Sant Valentí de les Cabanyes, Alt Penedès el 12 de setembre de 1846. Fill d’una família hisendada i marcadament religiosa. Era fill únic. Durant la seva infantesa visqué a cavall de Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, fins que el 1859 es traslladà a Barcelona. Estudià dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona. A la ciutat comtal rebé classes de Josep Coll i Vehí, Manuel Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba, que li inculcà l’interès per la filosofia de sentit comú. Allí s’introduí en la doctrina de Tomàs d’Aquino, personatge que influiria el seu pensament. Dos anys després, Torras i Bages esdevingué sacerdot de Girona. L’autor continuà estudiant la carrera de teologia a Barcelona, fins que es llicencià al seminari de València. Fugí cap a França, a Vinçà a prop de Perpinyà per evitar l’amenaça de l’aixecament popular durant la Revolució de setembre de 1868. Aviat ingressà al Seminari Conciliar de Barcelona, 1869, es llicencià i doctorà en dret canònic amb la tesi “El matrimoni cristià”. Un any després, 1870, entrà a formar part del bisbat de Vic, allí via el canonge Andreu Duran aprofundí en la filosofia de sant Tomàs. El 1873 hagué de fugir altre cop, aquesta vegada cap a terres de Conflent, per culpa dels avalots de la Primera República Espanyola, poc temps després, el 1874 viatjà a Itàlia amb un amic seu, Jaume Collell, i durant una estada d’un mes a Roma conegué el papa Pius IX. El ministre Manuel Duran i Bas el nomenà bisbe de Vic el 1899, per ocupar la vacant que deixava Josep Morgadas. Des d’allí va esperonar una sèrie d’escriptors a parlar sobre el seny i així ho reflectiren a les seves obres: Josep Abril edità “Bon seny”; Ramon Raventós féu el mateix a “Proses de bon seny, morals i socials”; o Ramon Ribera i Miret. Torras i Bages no deturà mai la seva activitat periodística, ni quan era bisbe, així com tampoc marxar de Vic. Alhora treballa com a mitjancer en les lluites eclesiàstiques del moment. Al llarg del seu mandat fou sempre un exemple per a tothom. Esmerçava sis hores diàries en les diverses formes de pregària. Escriví un total de cinquanta-dues cartes pastorals.



Dins de la vida i obra de Josep Torras i Bages es poden veure tres etapes ben diferenciades:

La primera o inicial, època de formació universitària i també sacerdotal. Arriba fins al 1886. En aquest període apareix el primer article a la revista “La Veu de Montserrat”. Versà sobre el tema de la maçoneria i lluitant contra les tendències de lliure pensament. Torras i Bages finalitza els seus estudis de Dret i Filosofia i Lletres, el 1869. I el 1871 rep l’ordenació sacerdotal. S’incorpora al “nucli de Vic”. L’erudit té un neguit intel·lectual i mostra un caràcter introvertit, a causa de la miopia que pateix. És un temps en què l’integrisme domina el catolicisme, i el tomisme, filosofia de Sant Tomàs, reviu gràcies als papes.

Obres d’aquest període:

.”Preces tomísticas” (1883)

.”Sant Tomàs i Lleó XIII” (1887)

-Llibres piadosos i de caire espiritual com:

.”Més del Sagrat Cor de Jesús” (1880)

.”Discurso sobre la influencia que la devoción al Sagrado Corazón està destinada a ejercer en los tiempos modernos” (1881). Obra distingida amb una menció per Lleó XIII.

.”Panegírico de Santo Tomás de Aquino i Doctrina sobre la dirección al ideal de la ciència (1882-1883)

La segona etapa abasta de 1886 al 1899. Torras i Bages s’afilia al catalanisme i decideix aprofundir en el tomisme. A la vegada, proposà superar l’integrisme i el carlisme, mitjançant el ruralisme i el tradicionalisme català més regeneracionista. El 2 de febrer del 1878 participa de manera setmanal a la publicació “La Veu de Montserrat”, on es veu el seu clar “vigatanisme”, grup d’intel·lectuals d’idees catalanistes, que tenen com a centre Vic i que estan influïts per l’Església. Volen superar el carlisme i el catalanisme polític més conservador.

Obres del període:

.”L’Església i el Regionalisme” (1887). Conjunt d’articles.

.”El catalanisme, el que és i el que deuria ser”. Opuscle.

.”Influència moralitzadora del regionalisme” (1888). Segon recull d’articles sobre el catalanisme. Tal i com passa amb els escrits inclosos a “L’Església i el Regionalisme”, s’inclouen dins de l’obra “La tradició catalana” (1892). Per l’autor, el regionalisme equival a l’ètica de les relacions socials.

.”El clero en la vida social moderna” (1888). Proposa una superació de l’integrisme entre el clergat. S’afilia al regionalisme.

Finalment, la tercera etapa comença el 1890. Marcada per mostrar la dignitat episcopal. Torras i Bages no innova en el seu pensament, sinó que es dedica a ratificar tot allò que havia glossat fins aleshores.

Obres del període:

.”La poesia de la vida” (1892)

.”Consideracions sociològiques sobre el regionalisme” (1893). Obra premiada als Jocs Florals i dedicada als joves intel·lectuals de Catalunya.

-Conferències sobre estètica antimodernista i vindicant l’art cristià amb mètode tomístic en un marc tradicionalista i regional:

.”De la fruïció artística” (1894)

.”De l’infinit i del límit en l’Art” (1896)

.”El verb artístic” (1897)

.”La força de la poesia” (1899). Discurs realitzat als Jocs Florals de Barcelona.

-Pastorals:

.”Dios y el César” (1911). El papa Pius X digué que era un bisbe model.

.”El internacionalismo papal” (1914).

.”Los excessos del Estado (a los liberales de buena fe) (1906). On s’oposà a què l’Estat vulgués regular qüestions que sempre formaven part de l’Església.

.”L’elevació del poble i la democràcia cristiana” (1905). Pastoral on es preocupa per la promoció dels sectors populars dins l’Església.

.”La glòria del martiri”. Tracta els fets de la Setmana tràgica.

.”La ciència del patir”. Pastoral pòstuma. Escrita al llit de mort.

Torras i Bages estigué molt actiu tant a nivell pastoral com intel·lectual, no parava d’escriure textos amb les seves idees, sobretot mentre convivia a Barcelona. A la vegada encoratjà a molts clergues a editar les seves obres en català. L’eclesiàstic també realitzà tasca pastoral en diverses cases religioses: el monestir cistercenc de Valldonzella, confessà seminaristes, també ocupà càrrecs distintius com la direcció de la secció catalanista de la Congregació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga. La seva activitat cultural, eclesiàstic i política semblava que no tenia fi: també fou consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc, des d’on mostra preocupació per l’art cristià; fundà la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, també participà en la redacció de les Bases de Manresa el 1892, com a delegat de les entitats catalanistes de Barcelona. A partir del 1880 es dedica a publicar llibres a la devoció i a
col·laborar en diverses revistes. És aquí quan veu la llum la que serà la seva obra més destacada “La tradició catalana” (1892), tot i que era de to moderat, era una resposta a l’obra “Lo catalanisme”  (1886) de Valentí Almirall. “La tradició catalana” estava marcada pel seu caràcter politicoreligiós. Destacava per subratllar el valor ètic que tenia el regionalisme català, ho feia amb arguments de la religió cristiana, també n’evidenciava els trets racionals, gràcies a l’anàlisi de l’evolució de les personalitats que sobresortien al llarg de la història de Catalunya. Torras i Bages estigué d’acord amb les encícliques, documents papals, de Lleó XIII, i per això s’allunyà de les tesis de l’esclesiàstic Fèlix Sardà i Salvany, i proposà unes tesis sociopolítiques oposades, així com també del racionalisme laic de Valentí Almirall. L’obra estel·lar de Torras i Bages marcà per sempre els catòlics catalans que militaven a la Lliga Regionalista.



L’obra es dividia en dues parts: si en la primera es mostren els sentiments per la cultura catalana, en la segona, es plasma el pensament català al llarg del temps. Segons Torras i Bages, calia defensar la cultura catalana d’una manera indestriable de la fe cristiana. Per ell, el regionalisme beneficiava el renovellar de la vida religiosa a Catalunya. Tal i com explanava l’autor: “Catalunya i l’Església són dues coses en el passat de la nostra terra que és impossible de destriar”. Amb idees pròpies de la tradició cristiana clamava que l’esperit de Catalunya es trobava en la família, en la propietat i en la religió. Així mateix, refusava tot canvi social, idealitzava l’edat mitjana i n’agafava els valors per aplicar-los a l’època que vivia, sempre estava defensant la llengua, allunyat de les idees polítiques. L’Església tenia les eines per a cristianitzar la societat catalana esmaperduda pel procés d’industrialització i així regenerar-la, amb el catalanisme cristià com a esquer i fugint d’allò més tradicional, revolucionari.

 “La tradició catalana” estigué influïda per Marià Aguiló i Fuster, i fou el llibre guia per als catòlics catalans. Els fidels a la seva obra adoptaren el lema “Catalunya serà cristiana o no serà”, lema que tot i no haver aparegut en cap de les obres de Torras i Bages en resumeix el seu pensament, d’aquí que uns anys després va gravar-se a la façana del monestir de Montserrat.

Una altra de les seves obres fonamentals fou “El clero en la vida social moderna” (1888), publicació que no fou ben rebuda per Fèlix Sardà i Salvany, fins al punt que la desautoritzà. Arribà en una època de canvis a nivell sociopolític. La publicació acabada d’esmentar tingué una gran difusió per la península ibèrica, en la qual plasmava les seves idees eclesiàstiques adaptades a la realitat política i social del moment.

Josep Torras i Bages era un avançat al seu temps, una mena de savi, el 1895 fou president de la Unió Catalanista des de la secció de propaganda religiosa, no tardà en ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i en ésser adjunt numerari de la junta de els Jocs Florals el 1896; soci corresponent de la Societat Arqueològica Lul·liana de Mallorca i un any després, el 1898 a l’Acadèmia de les Bones Lletres. El 1899 a instàncies de Manuel Duran i Bas, aleshores ministre fou consagrat bisbe de Vic. Casualment, tots els bisbats catalans estaven en mans de gent que es mantenia fidel a la llengua i a les mateixes idees.

Estigué al capdavant de l’episcopat durant disset anys, entre 1899 i 1916, la seva tasca fou tan magna que traspassà la diòcesi i s’escampà per qualsevol indret dels Països Catalans. El 1906 refusà ésser arquebisbe de Burgos atès que no volia estar allunyat de la seva terra. Les cartes pastorals de Torras i Bages eren rebudes amb entusiasme, sempre seguint la ideologia que marcava el partit la Lliga Regionalista. Aquestes idees quallaren entre la gent catòlica. La plèiade de figures que pretenien una renovació cristiana de Catalunya a principis del segle XX es rendiren a les idees de Torras i Bages, n’esdevingueren continuadors del seu pensament.



La ideologia d’aquest pensador tenia com a embrió les següents idees, algunes de ben complexes:

1.      El regionalisme com a ètica de superació individual, i identificació de l’home amb els valors nacionals. La llibertat, la igualtat i la fraternitat no són els principis jurídics sinó essencialment morals.

2.      Contraposició regió-Estat
L’entitat natural (regió) versus artificials (Estat). La regió té uns drets tradicionals. És la institució natural per excel·lència; en canvi, l’Estat, és el de la Restauració i el Liberalisme. Torras i Bages té una visió negativa de l’Estat, per centralista, uniformista, legalista, absència de vida social autònoma i de moral social.

El liberalisme i el regionalisme són antiestètics. El liberalisme: món modern, pot alterar l’ordre natural de la societat. El regionalisme, en canvi, vol purificar la política. Els valors agraris agraden al món urbà: liberalisme i revolució. La política és una art governativa i hauria de ser seny. El regionalisme rebutja el món industrial burgès per fer perdre autoritat a l’Església.

3.      Els elements components de la regió
El cos està format per matèria i forma. L’element material és el poble català, a la vegada, dotat per la Providència de molta bondat, perquè sobre el poble, Déu plasma els principis cristians. És l’element espiritual, l’ànima del cos social, dóna l’ésser nacional català. D’aquí la frase: “Catalunya serà cristiana o no serà”. Frase que resumeix el pensament de torresibagià, tot i no haver-la escrit mai en cap obra.

Els elements espirituals de la regió són:
.Pàtria (connotació romàntica, amor a la terra.)
.Tradició (informa, delimita, contingut al sentiment patriòtic).
.Esperit nacional (emanació de l’estat òptim de la vida del poble. Unitat de pensament, coincidència de tots els ciutadans).

Per Torras i Bages, l’ànima catalana és el cristianisme. La religió estableix un vincle d’unió dels ciutadans. L’ésser és indissociable del cristianisme i l’Església. Catalunya és una persona moral, amb una evolució pròpia, un ésser visual, al marge o per damunt dels ciutadans. Dirigida per la Providència, definida pel cristianisme i l’Església. Pren una visió romàntica de Catalunya.

El sentiment de pàtria: element tradicional. Són una mateixa cosa per a l’ésser nacional, tal i com glossa a “La tradició catalana”.

La tradició s’acompanya de valors religiosos. La tradició nacional equival a tradició religiosa i la tradició catalana equival a la filosofia escolàstica.

L’esperit nacional té com a base l’ètica de la regió. És el component racional de la unitat de pensament. Vol cercar el consens social, la participació política dels ciutadans és secundària. La tradició intel·lectual s’ha d’identificar amb l’escolàstica, pressa de Herder, i entesa a través de Llorens. Hi ha una indissociabilitat entre Catalunya i Església catòlica per restaurar la vida social-natural-regional.

L’abast de l’obra de Torras i Bages es troba recollida en deu volums, entre els quals hi podem trobar escrits estètics, polítics, d’investigació, de divulgació i com no, escrits religiosos, pastorals i sermons, entre d’altres. També trobem un epistolari en cinc volums. El polític i ideòleg representà el nacionalisme català més conservador i catòlic. Destacà per transmetre el seny de manera oral i de generació en generació en la societat catalana més tradicional. Sobretot la gent que habitava i treballava el camp. Una mostra més de la seva humilitat és que llegà la seva fortuna familiar al Pontífex.



Torras i Bages fou traspassat a Vic el 7 de febrer del 1916. Les seves despulles reposen a la catedral de l’esmentada població. El 1934 s’inicià el procés per a la seva santificació, que encara no ha arribat a bon port. Torras i Bages es considera el patriarca i pare espiritual de Catalunya. El seu pensament i idees arriscades sempre foren defensades per l’Església. Un pastor, savi i sant del seu temps, català de soca-rel, compromès amb la cultura i llengua del seu país, que influí tant a intel·lectuals com polítics del seu temps i de temps posteriors. Hom diu que Torras i Bages no fou ben bé un ideòleg, o sigui o no, parlem d’un home que sempre parlà més de regió que de nació catalana, quan feia referència a Catalunya i que fou un erudit i d’idees innovadores amb l’Església com a base. Sobre la figura de Josep Torras i Bages no se saben moltes coses, tal i com glossava en una entrevista Xavier Baró al programa de TV3 “Signes dels temps”, emperò l’obra “Torras i Bages. Home de l’eternitat 1846-1916” (2016), ajuden a conèixer millor aquest docte pensador i home d’església, si es vol, un politicoreligiós d’idees progressistes.

Josep Maria Corretger Olivart
Juny del 2016

(Imatges extretes de: naciodigital.cat, tarraconense.cat, todocoleccion.net,claret.cat)


Webgrafia consultada:








!!EXERCICIS:

1. Realitza una breu presentació biogràfica de Josep Torras i Bages. De vuit a deu línies.

2. Per què ha estat fonamental la seva obra "La tradició catalana"?

3. Fòrum: consideres en Josep Torras i Bages un savi de la seva època? Raona la teva resposta.

4. Esmenta altres religiosos que hagin estat importants per Catalunya per les seves idees polítiques, culturals o bé obres literàries.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;