dissabte, 6 de febrer de 2016

La mètrica (2). Estrofes i composicions mètriques. Principals fenòmens mètrics. Adreçat a Batxillerat



(Esquemes realitzats per: Josep Maria Corretger)


ESTROFES I COMPOSICIONS POÈTIQUES

ACRÒSTIC .- Poema en el qual les lletres inicials dels versos, o d'altres expressament remarcades, formen una paraula, en ser llegides de dalt a baix o de baix a dalt.

ALEXANDRÍ .- Vers de dotze sil.labes, format per dos hemistiquis. En la mètrica anglesa i francesa, com en la catalana, és també de dotze síl.labes, mentre que en la castellana i la italiana és de catorze.

AUCA .- Composició de la literatura popular, composta per quaranta-vuit dibuixos, cadascun dels quals és il.lustrat amb un rodolí (apariat, normalment heptasíl.lab). BIOC .- En una composició anisosil.làbica, vers molt breu, de menys de quatre síl.labes, d'una estrofa de peu trencat, que es combina amb versos llargs.

BORDÓ .- En la mètrica catalana medieval designa el vers. Es fa servir també per designar el vers que es repeteix al final de cada cobla. En la mètrica castellana, al.ludeix, a partir del s.XV, al conjunt de tres versos, el primer i el tercer pentasíl.labs assonants, i el segon heptasíl.lab solt, que de vegades clou la seguidilla.

CALLIGRAMA .- Poema que utilitza formalment la tipografia i l'escriptura per aconseguir una representació plàstica que suggereixi amb la seva forma visual algun tipus de relació amb el seu contingut temàtic. Forma utilitzada per la poesia avantguardista, malgrat que té precedents molt antics, deu el nom al poeta francès Gillaume Apollinaire, vers el 1914.

CANÇÓ .- Gènere trobadoresc i composició lírica, generalment de tema amorós, de tradició antiga. La cançó popular, lligada a la música i a una estrofa lliure presenta una temàtica molt variada. Els trobadors van convertir-la en el vehicle poètico-amorós de la poesia culta. En la literatura catalana, la cançó culta, consta de 5,6 o 7 cobles de vuit versos decasíl.labs, amb una tornada de quatre versos, el darrer dels quals contenia el senyal.

COBLA .- En la tradició literària catalana -i en el sentit habitual actual-, sinònim d'estrofa: grup de versos relacionats per la rima o el sentit i limitats per una pausa.

CODOLADA .- Tirada de versos formada per una sèrie d'apariats que alternen versos llargs (de vuit o de set síl.labes) i curts (de quatre). També fa referència a un gènere de la poesia popular, amb versos heptasíl.labs apariats, encara avui ben viu a l'illa de Mallorca.

COLLAGE LITERARI .- Composició poètica de caràcter avantguardista, en què s'utlitzen elements tipogràfics i, en general, visuals, per subratllar-ne el contingut.

CORRANDA .- Cançó popular curta, molt sovint improvisada i generalment composta per quatre versos heptasíl.labs, amb la rima creuada. Rep diverses denominacions: cançonetes, glosses, follies, etc.

DANSA .- Composició i gènere de la poesia trobadoresca, generalment composta per tres, quatre o cinc cobles de vuit versos relligades pel refrany; normalment feta amb heptasíl.labs, solia constar d'una entrada i una tornada.

DÈCIMA .- Estrofa formada per deu versos, generalment d'art menor, amb rima consonant a b b a a c c d d c. També és coneguda amb el nom d'espinela, en al.lusió al poeta del pre-barroc espanyol Vicente Espinel.

DÍSTIC .- Estrofa de dos versos de la poesia clàssica grega i llatina. El dístic elegíac està format per dos hexàmetres, el segon dels quals està sincopat com un pentàmetre.

ENTRADA .- Estrofa inicial d'un poema que dóna a conèixer la seva intenció. Esta formada per dos versos i una tornada (rescobla) que es repeteix al final de cada estrofa. Veg. els goigs.

ESPINELA .- Veg. Dècima.

ESTANÇA .- Estrofa formada per versos hexasíl.labs i decasíl.labs, disposats lliurement. Modernament, l'estança designa sovint una estrofa variable en el metre i la rima.

ESTROFA .- Conjunt de versos d'una composició poètica que estan relacionats entre ells per la rima i el sentit, i delimitats per una pausa.

ESTROFA DE PEU TRENCAT .-
és aquella que està formada bàsicament per versos llargs, però que els alterna amb uns de més breus. GLOSSA .- Composició poètica culta d'origen Barroc.Consta d'una entrada, molt sovint una corranda, seguida de tantes estrofes com versos té l'entrada, més llargues, que fan referència al contingut de l'entrada. Les estrofes es clouen, per odre, amb un dels versos de l'entrada, fins que es tanca la composició amb l'últim d'aquella.

HAIKÚ (o haikai) .- D'origen japonès, és una composició breu, d'una sola estrofa, anisosil.làbica, de tres versos femenins, habitualment blancs, que sumen disset síl.labes, comptades també les síl.labes àtones finals.

LIRA .- Estrofa formada per cinc versos anisosil.làbics, hexasíl.labs el primer, el tercer i el quart, i decasíl.labs el segon i el cinquè (aBabB o aBaaB).

LLETRES SATÍRIQUES .- Composicions de caràcter burlesc de Francesc Vicenç Garcia, provinents mètricament de la letrilla castellana. Estan formades per versos heptasíl.labs amb aquesta estructura: entrada de dos o quatre versos, seguida d'un conjunt d'estrofes de sis, set o vuit versos amb una retronxa que repeteix els dos darrers versos de l'entrada, a manera de refrany, en cada estrofa.

MADRIGAL .- Gènere líric i composició breu, de procedència italiana, habitualment de tema amorós, formada per versos hexasíl.labs i/o decasíl.labs, que fan dos o tres tercets i una o dues tornades, i tenen rima variable. Antecessora de la silva.

NOVES RIMADES .- Habitualment de caràcter narratiu, són una tirada de versos apariats, generalment octosíl.labs, amb rima consonant, de gran difusió durant l'Edat Mitjana.

OCTAVA .- Estrofa de vuit versos d'art major, molt sovint de versos decasíl.labs, amb dues o tres rimes consonàntiques: la cobla (tradicional octava de la poesia catalana, amb decasíl.labs cesurats a la quarta), l'octava italiana (versos de qualsevol mesura, però tots iguals) i octava reial (vuit versos decasíl.labs de rima encadenada, més un apariat)

POEMA EN PROSA .- Veg. prosa poètica.

POEMA VISUAL .- Obra avantguardista, de caracter visual, però impresa, que connota un missatge poètic.

PEU MÈTRIC .- Unitat rítmica en què es basava la mètrica grega i llatina, fonamentada sobre la distribució accentual i, doncs, en la repetició d'una seqnència de síl.labes breus i llargues en el vers. La seva adaptació a la mètrica actual s'ha fet sobre la combinació de síl.labes àtones i tòniques.

PROSA POÈTICA .- Text escrit en prosa, que pel seu ritme i el seu to és molt pròxim a la lírica.


QUARTET/QUARTETA .- Estrofa de quatre versos, amb una o dues rimes (AAAA, ABAB, AABB, ABBA, etc.). Tot i que la tradició catalana medieval no ho feia, per influència castellana, avui se sol distingir si els versos són d'art major (quartet) o d'art menor (quarteta).

QUINTET/QUINTETA .- Estrofa de cinc versos, amb dues rimes consonants (ABABA, ABBAB, ABAAB, AABBA, etc.). Distingim entre el quintet, si és amb versos d'art major; i la quinteta, si són d'art menor.

REFRANY .- Vers, o conjunt de versos, que es repeteix al llarg de tota la composició.

RETRONXA .- és un tipus d'enllaç entre les estrofes d'una mateixa composició, que en remarca la seva unitat. Es basa en la repetició, a la fi de l'estrofa, d'algun element: d'un o més versos del refrany (retronxa de vers); d'un mot que rima al refrany (retronxa d'identitat de rima); o d'una o més rimes del refrany (retronxa de rima).

RODOLÍ .- Combinació de dos versos apariats, amb la mateixa rima. Generalment de caràcter festiu, acompanyen els quadres d'una auca.

ROMANÇ .- Composició d'un nombre indeterminat de versos, generalment heptasíl.labs, amb els versos senars rimant en assonant, mentre els parells són blancs. Si els versos són decasíl.labs parlem de romanç heroic, i de romancet si en tenen cinc o menys.

SÀFIC .- Vers de la poesia clàssica grega i llatina, format per cinc peus i mig (tres troqueus, dos iambes i una síl.laba solta). En català ha estat adaptat en decasíl.labs femenins blancs, amb accent a la quarta (paraula plana).


SEGUIDILLA .- Estrofa de quatre versos, d'origen castellà, composta per dos hexasíl.labs blancs (primer i tercer) i dos tetrasíl.labs que rimen entre ells (segon i quart). Sovint, la seguidilla finalitza amb un bordó.

SENYAL (en provençal senhal) .- En la lírica trobadoresca, paraules que amaguen el nom de la dama a qui s'adreça la cançó, o el d'un altre trobador, que apareix en la tornada final.

SEXTET .- Estrofa de sis versos amb un esquema ABABCC, tot i que pot presentar variacions. Per influència de la mètrica castellana hom distingeix el sextet (amb versos d'art major) de la sexteta (amb versos d'art menor).

SEXTINA .- De procedència trobadoresca, composició formada per sis sextets (sis estrofes de sis versos decasíl.labs).

SILVA - Composició d'un nombre indeterminat de versos hexasíl.labs i decasíl.labs, combinats i rimats (blancs o amb rima consonant) segons la lliure voluntat del poeta. És d'origen castellà.

SONET .- Composició poètica d'origen italià, composta per versos decasíl.labs formant dos quartets (amb rima creuada ABBA o encadenada ABAB) i dos tercets (de rima més variada). En la poesia contemporània, s'han produït variacions respecte al metre i a la rima.

TANKA .- D'origen japonès, és una composició breu, d'una sola estrofa anisosil.làbica, de cinc versos femenins, habitualment blancs, que sumen trenta-una síl.labes, comptades també les síl.labes àtones finals.


TERCET .- Estrofa de tres versos de formes mètriques i distribucions de rima variables. Amb tot, quan formen combinacions, acostumen a presentar rimes encadenades : ABA BCB CDC...

TERCINA .- Composició formada per tercets decasíl.labs encadenats, el darrer dels quals sol tenir un vers més (ABA BCB ... YZYZ). Va ser introduïda per Andreu Febrer en la seva traducció de la Divina Comèdia de Dante.

TIRADES/TIRALLONGUES .- Composicions formades per una o vàries sèries llargues de versos d'igual metre, monorrims o apariats.

TORNADA .- Versos, en menor nombre que les estrofes de la composició, que es repeteixen al final i la tanquen. Malgrat la seva semblança, es distingeix del refrany,perquè aquest està format per un o més versos que es repeteixen al llarg de tota la composició, i no només al final.

VERSICLE .- De tradició hebraica, és una frase o un conjunt de frases d'un text bíblic que es contraposen o es complementen mútuament. Sovint estan formats per versos lliures.

VIADERA .- Composició pròpia de la poesia galaico- portuguesa medieval (viadeyra, o cançó de camí), que va ser introduïda en la poesia catalana pel trobador Cerverí de Girona. Es tracta d'una forma de caràcter popular, per ser dansada, d'estructura força complexa.

VILLANCET .- Adaptació del villancico castellà, fou introduït per Pere Serafí al S.XVI per designar una composició de forma semblant a la dansa. A partit del XVII ha estat utilitzat per referir- se a la nadala, per influència lèxica del castellà.

VIROLAI .- Composició formada per una entrada i un conjunt d'estrofes amb refrany, de forma molt variada. Deriva del gènere poètico-musical francès de mateix nom(virelai), destinat a la dansa. Se sol identificar amb el poema de Verdaguer, malgrat que aquest no hi té res a veure formalment. 



FENÒMENS MÈTRICS

ELISIÓ: és la supressió de la vocal àtona (a o e) quan entra en contacte amb una altra vocal en l'interior d'un vers. D'aquesta manera, dues síl·labes gramaticals esdevenen una única síl·laba mètrica.

ENCAVALLAMENT:  es produeix quan l'estructura sintàctica de la frase no coincideix amb el final del vers, de manera que continua en el vers següent. Habitualment força una lectura de ritme més ràpid. De vegades, l'encavallament es produeix en relació al límit dels hemistiquis.

CESURA: Pausa mètrica que divideix el vers en dues parts anomenades hemistiquis.

DIÈRESI: En la seva accepció mètrica, consisteix a trencar un diftong per tal de conseguir una síl·laba més en el recompte sil·làbic. Fònicament, s'aconsegueix pronunciant com dues síl·labes diferents la vocal i la semivocal del diftong.

HEMISTIQUI: Cadascuna de les parts d'un vers que ha estat migpartit per la cesura.

HIAT: Pronunciació separada de dues vocals de distint so que entren en contacte en el vers: la darrera d'una paraula i la primera de la següent.

ISOMÈTRIC: Veg. Isosil·làbic.

ISOSIL·LÀBIC: Referit als versos d'un poema quan tenen igual número de síl·labes. Quan, al contrari, tenen diferent número de síl·labes parlem de versos anisosil·làbics.

METRE: Mesura (número de síl·labes) d'un vers.

MÈTRICA: Conjunt de regles relatives a la mesura dels versos (el metre) i a les estrofes.

RECOMPTE DE VERSOS: Operació per establir el metre dels versos. Cal tenir present que el número de síl·labes mètriques no ha de coincidir necessàriament amb el número de síl·labes gramaticals. En funció del tipus de vers que ha estat considerat com a patró per al recompte (el masculí/agut o el femení/pla), les literatures romàniques n'ofereixen dos models: la basada en el vers femení, com la castellana i la italiana, que compten fins la síl·laba àtona que segueix a l'última tònica (així el vers agut serà comptat amb una síl·laba més i l'esdrúixol amb una de menys), i la basada en el vers masculí, com la catalana i la francesa, que compten fins l'última síl·laba tònica i ignoren totes les que la segueixin (així el vers pla serà comptat amb una síl·laba menys i l'esdrúixol amb dues).

RITME: Repetició d'un mateix fenomen de manera regular. En la poesia, el ritme s'aconsegueix mitjançant la rima, el metre, les pauses i, sobretot, els accents.

SINALEFA: Consisteix en la unió, fònica i mètrica, en una sola síl·laba, de la vocal final d'una paraula amb la inicial de la següent.

SINÈRESI: És la unió forçada, a efectes mètrics, de dues vocals que no formen diftong en una sola síl·laba.

REBLE: Paraula o frase totalment innecessària que ha estat utilitzada, només, per raons mètriques (per la rima o per ajustar el metre del vers).



 !!EXERCICIS:

1. Escull un poema dels trenta-cinc de les lectures prescriptives de batxillerat i fes el comentari del poema, esmentant les principals figures retòriques  i la composició estròfica que segueix.




2. Escull dues figures retòriques i explica en què consisteixen i posa exemples.

3. En català, com es mesuren els versos? Quantes síl·labes tenen els versos d'art major i els d'art menor? En què consisteix la rima assonant i la consonant? Pots posar exemples.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;