dilluns, 30 de novembre del 2015

Revisem l'ús del "per". Adreçat a tot l'alumnat




Ens trobem d'uns dels punts més controvertits de la llengua catalana, l'ús del "per" i del "per a". Tot i que, en alguns punts els gramàtics no es posen d'acord i uns glossen una cosa i uns altres una altra, amb diverses variants, sí que convé tenir ben clar aquests usos principals de "per" i de "per a". Sempre ha esdevingut un veritable maldecap per als estudiants de la llengua.

Pompeu Fabra intentà establir un ús normatiu, emperò, al llarg dels anys, foren els filòlegs Joan Coromines i Joan Solà entre tants d'altres, els que en van establir un ús més aclaridor.

En termes generals, podem establir dues regles ortogràfiques:

.Per: davant d'infinitiu.

.Per a: davant d'altres mots. Marca finalitat o destinació.

En aquesta fitxa recordarem els principals usos del "per".


PER

1. Indica lloc o espai

.Aniré per ca la Maria.

.La tempesta es va escampar per la població.


2. Marca de temps

.Ho faré per setmana santa.

.Finalitzaré el treball pel març.


3. Usos metafòrics. Com a mitjà

.Et prometo per la mare que aprovaré el curs.

.El disc em va arribar per correu.


4. Ús modal

.Vaig realitzar una sol·licitud per escrit.

.Hi aniré per la força.


5. Marca de causa

.Tancat per defunció era una banda de pop-rock de Sabadell.

.Te'n vas oblidar per babau.


6. Complement preposicional

Apareix amb verbs com: optar, votar, apostar, decidir-se, interessar-se, delir-se, demanar, preguntar...

Són verbs que requereixen una preposició.


7. Complement agent

."Vae Victus" fou escrita per Albert Sánchez Piñol.


8. Valor concessiu

.És estudiosa, per ser tan jove.

.Per molt que t'hi emcaparris, aquest problema no té solució.


9. Valor substitutiu

.Et canvio el disc per un pòster.

.Em menjo la taronja per la poma.


10. D'altres usos

.Compren la carn per peces.

.El plat surt a tretze euros per individu.

.El vuitanta per cent de la gent omple el Camp nou.


11. Per + d'altres mots

.Per com / per si

.Per + quantitatiu/adverbi/adjectiu + que + subjuntiu

.Per això, per cert, per descomptat, per exemple, per altra banda...



.Per a saber-ne més:


http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1051

N.B. Un interessant article sobre aquesta qüestió:



(Material adaptat de: Servei de Llengües Modernes, UDG)

(Imatge extreta de: projectiu.org)



!!EXERCICIS:

1. Realitza un esquema sobre els principals usos del "per".

2. Redacta vuit oracions on aparegui un ús de "per" dels apareguts en aquesta fitxa.

3. Esmenta la forma correcta de les següents oracions.

.Vull anar-hi (per / per a) força.

.El setanta (per a / per) cent de la gent és solidària.

.(Per / Per a) l'estiu tot quedarà finalitzat.

.La vaig  agafar (per / per a) la mà.

.El van avisar (per a / per) recollir el premi.

.A la botiga hi posava: Obert (per a / per) vacances.

.Va optar (per a / per) anar a veure Bruce Springsteen.

.En Joan demanà (per a / per) la Maria.

.Aquest estadi fou dissenyat (per a / per) un bon arquitecte.

.Al quiosc venen una col·lecció (per a / per) fascicles.


4. Inventa un exercici per treballar el "per" i el "per a". Cal que contingui oracions, és a dir, no serveix únicament redactar l'enunciat. No el resolguis que ja ho farà algú altri.

5. Amplia l'apartat onze d'usos de "per" amb més exemples, si cal ajuda't d'Internet.

6. Llegeix l'article de Gabriel Bibiloni i resumeix les idees principals.

7. Fòrum: t'han sorgit dubtes alguna vegada a l'hora d'escriure un "per" i un "per a"? T'ha resultat entenedora la fitxa per entendre aquest problema gramatical? Com explicaries a una persona que no entengui l'ús del "per"? Raona les teves respostes.






dimecres, 25 de novembre del 2015

"Les tres faltes" del 1r B. Adreçat a tot l'alumnat

Aprenem a partir dels nostres errors. Segur que alguna vegada heu rebut un correu electrònic amb faltes, heu vist rètols en alguna botiga, camió o supermercat mal escrits. Si apliquem la lògica i emprem els diccionaris, segur que podrem evitar-les.

Aquí hi ha un petit recull de les faltes que l'alumnat del 1r de Batxillerat B han seleccionat de l'examen, espero haver-vos ajudat a no tornar a repetir-les. La fitxa es titula les tres faltes, atès que cadascú n'havia d'escollir tres, les repetides evidentment no apareixen (es, perque, son...) Salut i bona escriptura!




Faltes---------Correcció

.propusem------proposem

.ven escrit------ben escrit

.acentua--------accentua

.ocurreix-------ocorreix

.tirant-----------Tirant (nom propi)

.dir-s'ho--------dir-li-ho

.es amable-----és amable (no equival al "se" castellà)

.podriem-------podríem

.aixo-----------això

.per què-------perquè (resposta, causa i no pregunta)

.tonica---------tònica (és esdrúixola)

.pugi-----------pugui

.semafors-----semàfors (és plana i acaba en rs)

.hagues--------hagués

.hagui----------hagi

.son alts-------són alts (verb "ser", accent diacrític)

.traduïnt-------traduint (els gerundis mai porten dièresi)

.dolcificar-----dulcificar (és un fals derivat)

.fluidesa--------fluïdesa

.possar-se-------posar-se ( es confon amb "passar" que porta doble essa)

.desemvolupaba----desenvolupava (les paraules que acaben en -ava porten ve baixa)

.evaluar---------avaluar (quan en castellà escrivim una "e" en català una "a" i a la inversa)

.colocades-----col·locades.

.destruient-----destruint

.tambe----------també (aguda acabada en plural)

.transit----------trànsit (plana acabada en t)

.lìmit------------límit (compte, l'accent a la "i" sempre és tancat)

.per el-----------pel (és una contracció, "per el" no existeix, és una traducció del castellà)

.pasar-----------passar (es confon amb "posar")

.allá-------------allà (l'accent a la "a" sempre és obert)

.Vindràs? Si----Vindràs? Sí. (afirmació)

.tinc que anar---he d'anar (el "tenir que" no existeix en català)

.tardesin---------tardessin (porta doble essa, cal revisar els temps verbals)

.correns---------corrents (la "t" no l'escoltem, emperò cal escriure-la)

.destrocen------destrossen

.animaciò-------animació (si sabem una mica de fonètica no cometrem aquest error)

.aixó-------------això (sona igual que "però", oi? doncs també s'escriu amb accent obert)

.que fem---------què fem (és marca d'interrogació i equival a "quina cosa")

.travesía---------travessia (no confondre-la amb la forma castellana)

.ningu------------ningú (és aguda i cal accentuar-la atès que acaba en vocal)

.perque-----------perquè (resposta, causa)

.maravellos------meravellós (no confondre-la amb la forma castellana)

.canvïi------------canviï (revisem el present de subjuntiu)

.aqui--------------aquí (és aguda i acaba en plural)

.esta---------------està (ídem de l'anterior)

.casar--------------caçar (de cacera d'animals)

.despres-----------després (adverbi de temps, i no "desprès": participi de desprendre o generós)

.nomes------------només (aguda acabada en plural)

.facil--------------fàcil (plana i no acaba ni en vocal ni vocal + s ni -en o -in)


(Imatge extreta de: patillimona.net)



!!EXERCICIS:

1. Escull cinc faltes d'aquesta fitxa, reflexiona i explica com pots evitar aquest error.

2. Proposa quatre faltes o errors ortogràfics que fas i que algun company de classe te'ls resolgui escrivint en aquest fitxa.

3. Fòrum: per què fem faltes ortogràfiques? Per ignorància, per descuit, perquè no revisem els textos, perquè ens pensem que ja ho sabem, perquè escrivim el que sentim... com ho veus tot plegat? Raona la teva resposta.

4. Cerca cartells o rètols amb errors ortogràfics, anota el carrer i la ciutat on has realitzat la fotografia i lliura-la al teu professor.

5. Aporta dues idees raonades de per què és important escriure correctament. Raona les respostes.

dilluns, 23 de novembre del 2015

Pràctica del "Tirant lo Blanc". Adreçat a 1r de Batxillerat





CCXX. Resposta feta per l’Emperador a Tirant

La primera nit que donaren la novia al Conestable, Plaerdemavida pres cinc gats petits e posà’ls en la finestra on dormia la novia, e tota la nit jamés feren sinó miolar. E Plaerdemavida, aprés que hagué posats los gats, anà-se’n a la.cambra de l’Emperador e dix-li:

—Senyor, anau cuitat a la cambra de la novia, que lo Conestable haurà fet més mal que no es pensava, que grans crits hi he sentits; gran dubte em fa que no haja morta a vostra cara neboda, o, almenys, mal nafrada; e vostra majestat, qui li és tan afix parent, vaja-li ajudar.

Tant li foren plasents a l’Emperador les raons que li dix Plaerdemavida que es tornà a vestir, e los dos anaren a la porta de la cambra de la novia e escoltaren un poc. Com véu Plaerdemavida que no deia res, pres-se a dir:

—Na novia, com estau vós ara que no cridau ni dieu res? Par-me que ja us és passada la dolor i la major pressa de la batalla: dolor que et vinga als talons!, ¿no pots un poc cridar aquell saborós ai? Gran delit és com se ou dir a les donzelles. Senyal és, com tu calles, que ja t’has enviat lo pinyol. Mal profit te faça, si no t’hi tornes. Vet ací l’Emperador que t’estàescoltant si cridaràs, car té dubte que no et facen mal.

E l’Emperador li dix que callàs e que no digués que ell fos allí.

—A bona fe no faré –dix Plaerdemavida–, ans vull quesàpien que vós sou ací. 641Llavors la novia se pres a cridar dient que li feia mal, e queestigués segur. Dix Plaerdemavida:

—Senyor, tot lo que diu la novia és manllevat, car lesparaules que diu no ixen de l’ànima, ans me par que sien fictes, e per ço a mi no em plaen. L’Emperador no es podia detenir de riure de les raonssaboroses que oïa dir a Plaerdemavida. Dix llavors la novia, com los sentia així riure:

—Qui ha posats allí aquells mals de gats? Jo et prec que elsvulles posar en altre lloc, que no em lleixen dormir. Respòs Plaerdemavida e dix:—Per ma fe no faré, sí Déu m’ajut. ¿E no saps tu bé que jo sétraure de gata morta gatons vius?

—¡Oh d’aquesta massa sentida –dix l’Emperador–, e com cau en grat al meu esperit les coses que en diu! Jo et jur per lo sobiran Altisme que si jo no tingués muller no en pendria altra sinó a tu.

L’Emperadriu anà a la cambra de l’Emperador e trobà la porta tancada, que no hi havia negú sinó un patge que li dix com l’Emperador era a la porta de la cambra de la novia; e anà devers aquella part e trobà’l ab quatre donzelles que estaven ab ell. Com Plaerdemavida véu l’Emperadriu venir, ans que negú parlàs dix:

—Moriu-vos prest, senyora, vejau què m’ha dit lo senyor Emperador, que si no tingués muller que no en pendria altra sinó a mi; e per l’ofensa que vós me féu, moriu-vos prest i molt prest.

—Ai filla de mal pare! –dix l’Emperadriu–, ¿e tals paraules me dius? –E fon-se girada devers l’Emperador–: I vós, en beneit, ¿per a què voleu altra muller, per dar-li esplanissades e no estocades?


(Text extret de: MARTORELL, J., (2008). Tirant lo Blanc, Edicions 62, Barcelona)

(Imatge extreta de: dcerdanya.com)


!Us pot ajudar a guiar la lectura dels capítols aquest petit estudi:
http://en.calameo.com/books/000106728437c6db7005d


!!EXERCICIS:
1. Resumeix el present capítol del "Tirant lo Blanc" de vuit a deu línies.

2. Aporta informació sobre els personatges que apareixen en aquest fragment del capítol CCXX.

3. Escull un fragment en versió original del "Tirant lo Blanc", adjunta'l aquí i comenta'l.

4. Fòrum: t'ha resultat complicat entendre aquest fragment en versió original? Per què?

dimecres, 18 de novembre del 2015

Llegim "Aigües encantades" de Joan Puig i Ferreter. Adreçat al grup de literatura



L'obra "Aigües encantades"de Joan Puig i Ferreter s'inclou dins del moviment del Modernisme, perquè en aquesta dramatització s'hi observava un enfrontament entre la gent d'un poble, de caire religiós i ancorats en la tradició i un foraster que té un mètode científic. En aquest xoc d'individus es veu exemplificat el xoc que hi havia entre el camp i la ciutat, una de les principals característiques del moviment esmentat. L'obra que llegirem té com a una de les principals influències "Un enemic del poble", obra de Henrik Ibsen.

Joan Puig i Ferreter no fou únicament un autor teatral, sinó que també escrigué novel·les, com per exemple, "El cercle màgic" (1929),"Camins de França" (1934) o "El pelegrí apassionat" (1952-1977), entre d'altres.



.Obra "Aigües encantades" (1908), 1a edició:

https://archive.org/stream/aigesencantade00puig#page/n0/mode/2up


.Breu biografia de Joan Puig i Ferreter:

http://www.escriptors.cat/autors/puigiferreterj/pagina.php?id_sec=2442


(Imatge extreta de: casadellibro.com i enciclopedia.cat)



!!EXERCICIS:

1. Cerca les principals característiques del moviment del Modernisme i comenta-les.

2. Argumenta perquè "Aigües encantades" s'inclou dins del Modernisme.

3. Escriu una petita ressenya de la vida i obra de Joan Puig i Ferreter. Si vols pots fer-ho en format Word i enganxar-lo a l'Slideshare, afegint aquí l'enllaç.

4. Explica un dels tres actes de l'obra "Aigües encantades".

5. Descripció dels personatges: Cecília, Pere Amat, Juliana, mossèn, foraster.

6. Dins de l'obra "Aigües encantades" (1908) trobarem formes catalanes que avui dia són incorrectes. Cerca'n deu i proposa la correcció adequada als nostres dies.

7. Escull un fragment de l'obra "Aigües encantades" que t'hagi agradat i explica perquè t'ha interessat més aquest i no un altre.

8. Per què l'obra s'intitula "Aigües encantades"?

9. Quins personatges hi ha a favor del Foraster i quins en contra i per què?

10. Per què topen la majoria dels habitants del poble amb el Foraster? Raona la teva resposta.

11. La Cecília realment està enamorada del Foraster? Dóna arguments per respondre la pregunta.

12. Comenta el diàleg de les darreres dues pàgines de l'obra entre Cecília i el mestre, Vergés.

13. Fòrum: comenta si t'ha agradat o no l'obra? Raona les teves respostes.




dilluns, 16 de novembre del 2015

Revisem els usos del gerundi. Adreçat a tot l'alumnat




Per tant, el gerundi només pot expressar anterioritat o simultaneïtat a l'acció del verb principal, mai posterioritat. En cas, de donar-se un gerundi de posterioritat, caldrà canviar el gerundi per una altra construcció verbal més adient.


.Què hem de saber del gerundi?

També cal tenir present aquests sis aspectes:

1. El gerundi sempre expressa anterioritat o simultaneïtat a l'acció del verb principal.

2. No existeixen els gerundis que acaben en -GUENT.

3. El gerundi mai porta dièresi.

4. Tots els gerundis finalitzen en: -ant, -ent, -int.

5. El verb 'ser' té dues formes de gerundi: sent i essent.

6. El gerundi sempre expressa manera o mode.


.En el present enllaç podeu veure algunes oracions incorrectes de gerundi:





.En aquest PDF trobareu una taula de formes verbals que us ajudarà a familiaritzar-vos amb els verbs i evitar faltes d'accentuació, ve baixa, dièresis i conèixer una mica millor els participis irregulars.



(Material consultat: blogs.cpnl.cat)

(Imatges extretes de: slideshare.net)



!!EXERCICIS:

1. Redacta vuit oracions de gerundi i indica si marquen simultaneïtat o posterioritat.

2. Esmenta si les següents oracions de gerundi són correctes o incorrectes i justifica el perquè.

   A) La policia va veure l'atracament detenint al lladre.

   B) S'ha creat una llei regulant un nou procediment administratiu.

   C) Hem escrit un poema presentant l'acte literari.

   D) La setmana passada va tenir lloc el partit, disputant-se una pròrroga.

   E)  No guanyarem res tenint aquesta actitud.

   F)  Arribant a la meta va guanyar el trofeu.

   G) Cal demostrar la seva innocència presentant les proves adients.

   H) Vam veure Gerad Quintana actuant amb Sopa de Cabra.

    I)  Vàrem anar a la manifestació protestant per les males polítiques de la Generalitat.

    J)  Es presentà el darrer llibre, essent convidats els seus familiars propers.


3. Inventa un exercici per treballar el gerundi on apareguin oracions i enganxa'l aquí, emperò no el resolguis, que ja ho farà algú altri.


4. Autoavalua't: sabries explicar quins sóns els factors que hem de tenir en compte a l'hora d'escriure el gerundi? Com ho faries per fer-ho entendre a una companya que no ha pogut assistir a classe? Com t'han sortit els exercicis? Què t'ha costat més i què menys? Raona les teves respostes.


dissabte, 14 de novembre del 2015

"La raó de l'accentuació" de David Castillo. Adreçat a tot l'alumnat

Els diccionaris de dubtes del català, i també els compendis o assajos que tenen la intenció de resoldre dubtes, solen incloure algun punt dedicat a l'accentuació: tals mots són aguts, tals són plans i tals són esdrúixols. Les llistes hi són, però els arguments escassegen. Es considera prioritària la solució davant del motiu que l'explica, si és que l'explica.
Un d'aquests motius assenyala que en català preval el respecte per l'accentuació aguda, plana o esdrúixola de la forma original. Per això hem de fer agudes les paraules elit, pivot xassís, del francès; plana la paraula rèptil, del llatí, i planes també omòplat i monòlit, del llatí i aquest, del grec; esdrúixoles les paraules aurèola, diòptria, període... i una colla més. N'hi ha gairebé un centenar que generen dubtes, entre cultismes, tecnicismes, topònims i antropònims. L'accentuació de cada paraula s'ajusta, en principi, a l'accentuació de la llengua original o, en el cas del llatí i del grec, a la quantitat vocàlica. És ben cert que hi ha paraules admeses amb doble accent: saxofon i saxòfonxofer i xòferperit i pèrit, etcètera.
Arribats aquí, la llengua estàndard es manté fidel a la normativa, però amb tres matisos. El primer és que si una paraula té doble accent, l'estàndard opta per la forma més habitual (xòfer, per exemple). El segon és que en alguns casos fa prevaler un criteri inestable, el del suposat èxit oral d'algunes paraules amb accent dislocat. Per això es defensa viking (aguda), misàntrop (plana) isòviet (esdrúixola), però s'acata radar i tiquet (agudes), oMarràqueix (plana), potser sense motiu.
El tercer matís és el de la prevenció injustificada. Fixem-nos en el que diu el portal lingüístic de la Corporació sobre Múnic (plana). La paraula és plana en la llengua d'origen, l'alemany, i es manté plana en altres llengües. Però el llibre d'estil recomana Munic (aguda). Passa el mateix a Zúric: la raó l'avala, però es prefereix la forma aguda.
David Castillo



Dins de Presència, 8 de novembre del 2015
(Article extre de: ElPuntAvui.cat)
(Imatge extreta de: google.es)
!!EXERCICIS:
1. Resumeix el present article amb un mínim de cinc línies.
2. Explica per què l'has trobat o no interessant. Dóna arguments.
3. El text esmenta paraules que tenen doble escriptura, podries esmentar quines són?

dijous, 12 de novembre del 2015

Aprenem paraules (30). Adreçat a tothom

.Opulent:

D'una gran riquesa.

Ex:

-La llar del presiden Obama és d'una gran opulència.


.Dissort:

Desgràcia.

Ex:

-Ha estat una gran dissort perdre la final.


.Barrila:

Gresca, tabola.

Ex:

-Durant aquella festa major van fer molta barrila.


.Encofurnat:

Un lloc fosc i estret.

Ex:

-Al meu poble darrera de l'església hi ha un carrer encofurnat.




(Font: GDLC)

(Imatge extreta de: girona.cat)



!!EXERCICIS:

1. Redacta dues oracions amb cadascuna de les paraules anteriors.

2. Aporta quatre paraules que desconeixies i que has après durant aquest més.

3. Inventa un exercici per a treballar amb paraules i definicions que desconeixes.

4. Cerca quatre fotografies per Internet que es relacionin amb les següents paraules i justifica el perquè.





dimarts, 10 de novembre del 2015

Ens aturem a l'adjectiu. Adreçat a tot l'alumnat

Per a abreujar els ordinals només cal afegir al nombre la darrera lletra de l'ordinal expressat en lletres, si és en singular, i les dues darreres si és en plural, i s'ha d'escriure amb el mateix tipus de lletra (no amb superíndex): 1r, 1a, 1rs, 1es; 2n, 2a, 2ns, 2es; 3r, 3a, 3rs, 3es; 4t, 4a, 4ts, 4es; 5é, 5a, 5ns, 5es; i així successivament.

L' adjectiu és una paraula variable que té un variabilitat en el gènere i nombre: noi, noia, curts, curtes.

Formació del gènere i del nombre

La majoria d’adjectius tenen una forma per al masculí i una altra per al femení. Són els adjectius de dues terminacions. En el plural també tenen formes diferents per a cada gènere.

a)      Presenten quatre formes:

SINGULAR
PLURAL
MASCULÍ  à  FEMENÍ
MASCULÍ à FEMENÍ
+A
Prim à Prima
Verd à Verda
Tebi à Tèbia
Ambigu à Ambigua
Estupend à Estupenda
+S  à +ES
Prims à Primes
Verds à Verdes
Tebis à Tèbies
Ambigus à Ambigües
Estupends à Estupendes


b)     Tot sovint, es poden produir modificacions. Per exemple:

C à qu
Inic
Iniqua
Inics
Iniqües
G à gu
Llarg
Llarga
Llargs
Llargues
L à l·l
Nul
Nul·la
Nuls
Nul·les
T à d
Eixerit
Eixerida
Eixerits
Eixerides
U à v
Gasiu
Gasiva
Gasius
Gasives
Eu à ea
Ateu
Atea
Ateus
Atees

c)      Els adjectius acabats en –s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural masculí amb la terminació –os:

-s
Pagès
Pagesa
Pagesos
Pageses
Dolç
Dolça
Dolços
Dolces
-x
Annex
Annexa
Annexos
Annexes
-ix
Coix
Coixa
Coixos
Coixes
-tx
Gavatx
Gavatxa
Gavatxos
Gavatxes

Els adjectius acabats en –s poden seguir un d’aquests dos models:

Gris grisa grisos grises Gras grassa grassos grasses

d)     Els adjectius acabats en –sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural masculí:

-sc
Fosc à Foca  Foscs o Foscos à Fosques
-st
Honest à Honesta  Honestos o Honestos à Honestes
-xt
Mixt à Mixta  Mixtos o Mixtos à Mixtes
-ig
Boig à Boja   Boigs o bojos à Boges

Lleig àLletja àLleigs o lletjos àLletges

Adjectius d’una terminació:

Hi ha adjectius que tenen una mateixa forma per al masculí i per al femení. Són els adjectius d’una terminació:

a)      Presenten dues formes:

Acabats en:
Singular
Plural
Excepcions
-ble
Amable
Feble
Possible
Amables
Febles
Possibles

-al
-el
-il
Igual
Fidel
Difícil
Iguals
Fidels
Difícils
Mal, anòmal, paral·lel, tranquil...
-ar
-or
Escolar
Superior
Escolars
Superiors
Avar, rar, incolor...
-ant
-ent

Amargant - Elegant
Prudent
Obedient
Amargants-Elegants
Prudents-Obedients
Sant, atent, content, valent, lent...
-a
Persa
Agrícola
Perses
Agrícoles

-e (àtona)
Alegre
Jove
Tènue
Alegres
Joves
Tènues
Negre, apte, culte, agre, còmode...
-me
-ne
aire
Inerme
Solemne
Xerraire
Inermes
Solemnes
Xerraires



b)      Els adjectius acabats en –aç, -iç, -oç tenen una sola terminació en singular, però dues en plural:


Singular
Plural

Masculí. Femení
Masculí, Femení
-aç
Capaç
Capaços / Capaces
-iç
Feliç
Feliços / Felices
-oç
Precoç
Precoços / Precoces



(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Fitxa realitzada per: Noemí Fernández)

(Imatge: www.xtec.cat)


!!EXERCICIS:

1. Escriu en plural els sintagmes següents:

El meu amic anglès à             
Un pic antic à 
Una boca xica à  
La clínica principal à             
Una fàbrica groga à   
El peix mallorquí à    
Un nus mariner à       
Un cas difícil à          
Una euga poruga à

2. Completa les expressions amb la forma adequada dels adjectius destacats.


Un jersei ample - una bota à                       
Un tuf pestilent - una olor à
Un problema difícil - una situació à             
Un orador culte - una professora à   
Un nen obedient - una nena à                     
Un esforç inútil - una dedicació à 
Un cafè doble - una partida à                     
Un home dèbil - una dona à             
Un problema simple - una solució à  
Un plat picant - unes salses à            
Un ofici solemne - una missa à                   
Un negoci fraudulent - una acció à  
Un país lliure - una societat à                     
Un home prudent - una dona à         
Un poble tranquil - una vila à                     
Un so tènue - una claror à


3. Completa la taula següent:

MASCULÍ SINGULAR
FEMENÍ SINGULAR
MASCULÍ PLURAL
FEMENÍ PLURAL
Vermell
vermella
vermells
Vermelles
Nul


Nul·les
Dur



Trist

Tristos/trists

Antic
Antiga


Culte



Directe


Directes
Gros
Grossa


Tendre

Tendres

Marroquí




4. Els adjectius acabats en s fan el plural masculí afegint os. Classifica els següents adjectius segons si sonen i s’escriuen com grassos (ss, essa sorda) o bé com pagesos (s, essa sonora).


Com grassos
Com pagesos
Gris


Perillós


Religiós


Gros


Espès


Submís


Llis


Rus


Meravellós


Curiós



5. Completa la següent taula:

agre
agra
agres
agres
amable



amargant



annex



antic



audaç



avar



avorrit



baix



blanc



blau



boig



bonic



capaç



cec



complex



comú



covard



content




6. Completa aquestes expressions amb la forma de l’adjectiu adequada.

És un moble molt antic. / És una casa molt.  
És un jove de pèl-roig. / Té una capa.
Fa un dia lleig. / Va dir una paraula.
És un nen orfe. / És una nena.
S’ha fet mal al peu esquerre. / S’ha trencat la cama.
Deixa-ho per a un altre dia. / Deixa-ho per a una  setmana.
És un individu europeu. / La població  no creix.

7. Completa aquestes frases amb la forma de l’adjectiu que correspongui d’acord amb la concordança que ha de mantenir amb el nom. Escriu les solucions en els espais buits.
He agafat dues llibretes  (groc).
Hem fet dos pous molt  (fondo).
En algunes platges la gent es banya  (nu).
M’agrada la carn gairebé  (cru).
Les habitacions interiors són més aviat  (fosc).
La directora de personal és una persona  (exigent).
Aparca a mà  (esquerre).
En Narcís duia uns pantalons i una camisa  (blau).
En aquella zona hi ha unes cases i uns xalets  (esplèndid).

8. Omple els espais de les frases de més avall amb la forma adequada dels adjectius següents, d'acord amb el sentit de cada frase:
còmoda      calenta      comuna      difícil      dolça      perenne

a) L’alzina és un arbre de fulla ____.
b) En Pere es banya amb aigua _______.
c) Tinc una butaca molt ______.
d) Els dos germans viuen junts: fan vida ________.
e) Aquesta és una activitat _________.
f) Els peixos del llac són d’aigua ________.

9. Completa les frases. Escriu la forma adequada dels adjectius d’acord amb el sentit de cada frase.

   agra      audaç      elegant      terrible      tranquil·la      xerraire   

Principio del formulario
M’he comprat una jaqueta molt _________.
La llet s’ha tornat _________.
La Neus no parla gaire; és una noia poc _________.
Aquella nit hi havia una mar __________.
La seva presència va atemorir la població; era una amenaça ________.
El seu atreviment li va permetre prendre una decisió molt __________.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;