dijous, 26 de febrer del 2015

Una llambregada per preparar l'examen. Adreçat a 1r de Batxillerat

Aquesta fitxa és de repàs per a l'examen de recuperació i el trimestral. Les preguntes seran d'aquest estil, per tant, ja sabeu on he de focalitzar el vostre estudi. Repasseu bé les faltes que feu i els normes ortogràfiques. Ah, i no us oblideu de la fonètica!!!




!!EXERCICIS:

1. Comenta el present capítol del Tirant lo Blanc. De 6 a 10 línies.

CCXLIX

Com l’emperadriu va demanar a Hipòlit que li feia aquell mal

-Així Déu et deixi complir el teu desig en aquest món i aconseguir el paradís en l’altre. Digues-me, qui et fa passar tants mals?

-La meva trista sort –va dir Hipòlit-, que em fa desconèixer Déu i tots els sants. I aquí on estic, no pensi la Majestat vostra que la meva vida sigui menys perillosa que la de Tirant.

-Si vols actuar bé –va dir l’emperadriu-, no has de tenir vergonya de dir la glòria dels teus actes. Posat que m’ho expliquessis a mi, el premi per haver tingut aquest honor em farà callar sempre.

-Qui gosa manifestar el seu dolor –va dir Hipòlit- a una senyora de tanta excel·lència? Què falta a la vostra Majestat sinó portar diadema de santa, que es cantés el Te Deum laudamus i que totes les esglésies fessin festa de dotze lliçons, perquè us haurien de nomenar deessa de la terra per tot el món?
-No hi ha cos humà –va dir l’emperadriu- que no hagi d’escoltar, sigui bo o dolent, el que cadascú vol dir, ja que el Donador de totes les coses ha donat llibertat franca; i com de més alta dignitat és, amb més humilitat ha d’escoltar.

-Senyora –va dir Hipòlit-, jo bé que atorgaria el que la vostra Altesa diu, si el meu raonar fos composta de matafaluga daurada, és a dir, de lleis de justícia; però jo no tinc vassals, béns ni heretat que pugui posar davant la Majestat vostra. I, com que tant ho voleu saber, és amor, amor, el que jo tinc: i no és roba que em pugui treure.

-No em falla la coneixença –va dir l’emperadriu –del que dius, però convé que la paraula sigui proporcionada a la cosa que es requereix. Tu dius que estimes i jo et demano: a qui?
-Els cinc sentits corporals em fallen –va dir Hipòlit –per dir-ho.

-Oh, mancat d’enteniment! –va dir l’emperadriu-. Per què no manifestes el que et fa mal? [...]


2. Redacta un text de cent a cent deu paraules posicionant-te sobre la contaminació i brossa a les ciutats i quines mesures prendries per a reduir-la. 

3. Escriu la grafia o grafies que manquen als següents mots: 

___emotècnic       mil·le__i          insta__ar        jutge__a        su_cida

bate__s          espr__mer         si__ella       cor__a      de__ia    a___icció


4. Corregeix els errors que vegis a continuació:

1. Tinc que anar al metge de seguida.

2. Avui no hi han alumnes a l'aula.

3. Bastantes noies superaran el curs.

4. A la lleteria no tenen prouta llet.



5. De què tracta el present poema de Joan Maragall? De dues a quatre línies. 
Oda a Espanya

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en 'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.

On són els barcos. - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plo' et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!


6. Fòrum: si teniu dubtes sobre algun aspecte teòric, quelcom que no enteneu o bé us costa, podeu posar aquí el vostre dubte i us respondré. 

dilluns, 23 de febrer del 2015

"Jardí vora el mar" de Mercè Rodoreda. Pistes de lectura. Adreçat als de literatura

En aquesta fitxa us presento alguns recursos que us facilitaran la lectura de "Jardí vora el mar". Convé que ens fixem molt amb els fets que succeeixen i els personatges, així com també, prendre anotacions en un full de paper o al llibre si cal per recordar-ho.





.Pistes per a la lectura de Jardí vora el mar:

1. Els personatges i els temes principals:

https://www.youtube.com/watch?v=ewoUGlsTT3A


2. Aspectes generals de tota l'obra:


http://es.slideshare.net/monicaherruz/jard-vora-el-mar-ard-vora-el-mar


3. Argument de l'obra i personatges:


http://html.rincondelvago.com/jardi-vora-el-mar_merce-rodoreda.html


4. Ruta literària de Mercè Rodoreda:

http://www.mapaliterari.cat/ca/mapa/guia/14/merce/itinerari-literari-rodoreda-romanya


5. Un escrit que vaig fer sobre l'escriptora i la seva manera d'escriure:


http://llengilitcat.blogspot.com.es/search?q=merc%C3%A8+rodoreda


6. Breu biografia de Mercè Rodoreda:

http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/pagina.php?id_sec=1797





(Imatge extreta de: visat.cat i blocs.xtec.cat)




!!EXERCICIS:

1. Comenta el present fragment de "Jardí vora el mar" de Mercè Rodoreda.


La primera vegada que els senyorets van venir va ser a començaments de la primavera, poc després d’haver-se casat. A ell ja el coneixia. L’havia vist dues vegades; quan va venir a mirar la finca per comprar-la, i una altra vegada quan va venir a veure com anaven les reformes que feia fer. Aquesta segona vegada em va dir que se’m quedava, que ja li anava bé com a jardiner. Havien fet el viatge de nuvis per l’estranger i van fer una passada curta per aquí. Moltes passejades i estones al mirador guaitant l’anar i el venir de les onades i el cel amb tot el que s’hi belluga i ben al costat l’un de l’altre i de vegades abraçats. Si era de dia, quan m’acostava, tossia per avisar-los, i encara que no és cap pecat que dos casats s’abracin pensava que els molestaria que els veiés. La Quima, la cuinera, ja va venir aquells dies. Després van agafar el costum de llogar-la per la temporada, perquè la cuinera que tenien a Barcelona a l’estiu anava a veure la família. La Quima em feia explicar tot el que feien pel jardí i jo li feia explicar tot el que feien per la casa perquè ella sabia moltes coses per la Miranda, una de les cambreres, que era del Brasil. Aquesta Miranda duia un vestit negre, tan estret per tot el cos, que el tenia prim com una serp, que més li hauria valgut anar sense. I un davantal, de punta, petit com la mà. I es feia dir sí senyor. Ara que no em podia explicar molt perquè passava poc. De vegades, el senyoret Francesc posava una oliva a la boca de la senyoreta Rosamaria i ella l’agafava amb les dentetes... Ell, es veu que n’estava com boig. La Quima em va dir que quan la Miranda li ho explicava, ella, la Miranda, que més aviat era de color de pegadolça. es tornava blanca. D’enveja, deia la Quima. Es veu que aquestes del Brasil són així. Un dia que ells havien sortit a passejar amb el cotxe, la Quima em va fer pujar a dalt, i jo tenia molta por que tornessin i ens atrapessin, i em va dir: «Veurà quines joies...! El senyoret Francesc és un dels homes més rics de Barcelona.» I em va ensenyar moltes coses i totes va dir que eren de brillants; i un collaret, també, amb una pera verda que penjava al mig. Gent rica de debò. I confiada. Per entre les escletxes de la persiana vam mirar el jardí. La torre i les terres d’aquí al costat aleshores eren un camp d’herba i sargantanes.

Se’n van anar i van dir que pel juny vindrien amb uns amics. Em van donar les claus i em van deixar amo de la casa que, de tant en tant, havia d’airejar. Quan vaig rebre la carta que deia que tornaven, vaig estar content. Tal com m’encarregaven vaig llogar la Quima per l’estiu, i estava vermella d’alegria perquè el senyoret Francesc, al a carta, deia que li agradava molt la manera com feia els llenguados al forn. La Miranda va venir dos o tres dies abans amb maletes grosses i sense badar boca. Jo, cap a les plantes, a fora. I ella, a la pols, a dintre. Van venir per mar. Al cap de tres dies vam sentir la sirena del barquet i de seguida el vaig veure que s’anava acostant i quan va ser prou a la vora van baixar la llanxa motora i ja es van quedar a la platja perquè anaven de bany i van començar a nedar i una de les amigues es va posar a patinar per damunt de l’aigua com una figureta. Van dur un professor que els ensenyava allò dels patins i la senyoreta Rosamaria, per riure, em va preguntar si m’agradaria aprendre’n i li vaig dir que jo ja havia fet salat. Em va preguntar si tenia cap flor malalta i li vaig dir que, gràcies a Déu, totes estaven bé de salut. Van agafar la Mariona de cambrera: una noia del poble que jo coneixia de vista, molt joveneta, petita i polida com un palet.

A les nits, des del passeig dels til·lers i les moreres, mirava sovint l’habitació d’ells. Sempre m’ha agradat passejar pel jardí a la nit, per sentir-lo respirar. I quan em cansava me n’anava xino-xano cap a la meva caseta i sentia el viure tranquil de tot el que és verd i de colors a l’hora de la llum. Vaig començar a adonar-me que algú passejava pel jardí a altes hores de la nit. Em vaig posar a l’aguait i vaig veure que era la Miranda. Em va molestar molt perquè es passejava amb una branca a la mà i m’anava clavant patacades a les plantes. Una nit em vaig fer veure i la vaig escridassar de mala manera.

-La Miranda? –em va dir un dia la Quima-. No m’agrada. No es fiï de la gent que està desperta a l’hora de dormir. El que voldria la Miranda... però em sembla que el senyoret només té ulls per una cosa... Pot estar ben descansada la senyoreta Rosamaria.

- Hi ha homes que els agraden les persones que vénen de lluny, i poder pensar en arbres i en plomes de colors; els ve de gust... –li vaig dir. I la Quima em va dir que era boig de tancar i que em retiraria la paraula. No tan boig. La Miranda, fent el distret, posava paranys.
Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar. Barcelona: El Observador, 1991, pp.6-8

2. Realitza una petita ressenya biogràfica de Mercè Rodoreda. De vuit a deu línies.
3. Cadascú de la classe serà l'encarregat/ada de realitzar el resum d'un capítol de "Jardí vora el mar".
4. Fòrum: aporta la teva opinió sobre un aspecte de la trama, sobre un personatge, sobre com escrivia Rodoreda i similars...
5. Redacta una descripció tant física com psicològica d'un personatge de "Jardí vora el mar". De vuit a deu línies.

6. Realitza un inventari de totes les flors i plantes que apareixen a la novel·la "Jardí vora el mar". També pots cercar una imatge de cada flor a Internet i posar-hi el nom corresponent.

7. Anota vuit frases fetes que apareguin en cadascun dels set capítols i anota el seu significat.

8. Escriu deu aspectes que hagin marcat la vida i obra de Mercè Rodoreda.

9. Escull un fragment de "Jardí vora el mar", enganxa'l aquí i comenta'l. De vuitanta a cent paraules.





dimecres, 18 de febrer del 2015

"Des de que" o "des que". Caiguda de preposició. Adreçat a tothom.

Davant de la conjunció "que" cauen les preposicions "a", "de", "en", "amb".  Això fa que oracions del tipus que ve a continuació siguin incorrectes:

Ex:

-Fes els deures abans de que t'ho digui. (incorrecta)

-Fes els deures abans que t'ho digui. (correcta)


-Tenia esperança en què aprovaria l'examen. (incorrecta)

-Tenia esperança que aprovaria l'examen. (correcta)


-Va amenaçar amb què no realitzaria aquella tasca. (incorrecta)

-Va amenaçar que no realitzaria aquella tasca. (correcta)


-Ella havia pensat a què no arribaria a temps. (incorrecta)

-Ella havia pensat que no arribaria a temps. (correcta)


-Al telenotícies van comentar de què hi podien haver inundacions. (incorrecta)

-Al telenotícies van comentar que hi podien haver inundacions. (correcta)


-Des de que han guanyat la lliga va amb prepotència pels camps. (incorrecta)

-Des que han guanyat la lliga va amb prepotència pels camps. (correcta)





Moltes vegades podem refer l'oració per tal d'evitar aquesta estructura incorrecta i evitar per exemple errors com "degut a", estructura calcada del castellà i resoldre-la amb "a causa de" o per una altra opció. D'aquesta manera, en alguns casos evitarem ambigüitats. mals usos dels gerundis i similars.

Ex:

-Degut a què no va guanyar el premi no va assistir a l'acte de lliurament. (incorrecta)

-A causa de no guanyar el premi no va assistir a l'acte de lliurament. (correcta)






.Pots ampliar continguts dins de:

http://www.xtec.cat/~mbosch31/connectors/con_prep.html



(Material consultat: esAdir.cat)

(Quadre de l'artista Joan Miró)




!!EXERCICIS:

1. Resumeix la idea principal que conté aquesta fitxa per tal de resoldre el tema de canvi i caiguda de preposició.

2. Redacta vuit oracions en les quals aparegui un que i no hi hagi cap estructura incorrecta.

3. Fòrum: alguna vegada has realitzat alguna falta ortogràfica del tipus "des de que" o similars aparegudes en aquesta fitxa? Penses que les comets per interferència amb altres llengües? T'ha ajudat la present fitxa a resoldre la falta de caiguda de preposició?




dilluns, 9 de febrer del 2015

Coherència i estructura. Adreçat a tothom

A l’hora de redactar un text hem d’estructurar les idees de manera organitzada. Cal que estiguin exposades de manera clara i concisa. Per tant, haurem d’evitar sobrecarregar el text d’idees insignificants.

Tot això ens ajudarà a aconseguir-ho un text amb un títol, i una estructura amb paràgrafs, que pot variar segons el text que escrivim, emperò que hi haurà de ser. Així doncs, no escriurem de la mateixa manera en un fòrum que una carta formal en paper.

Estarem parlant de coherència quan la informació que hem redactat al text és la fonamental per a la seva entesa, sense repeticions ni contradiccions.



.El paràgraf

És un fragment d’oracions, a partir de dues, cohesionades i que giren a l’entorn d’una mateixa idea. Si el text parla d’idees diferents, aleshores cal separar-les mitjançant un punt i a part i escriure-les en un altre paràgraf. Dins de cada paràgraf hi ha una idea principal i unes altres de secundàries que giren a l’entorn d’aquesta, que la complementen i matisen.

La llargària de cada paràgraf dependrà del tipus de text que escrivim i de la idea principal que voldrem transmetre. Cada paràgraf ha de tenir com a mínim un punt i seguit, molt recomanable, perquè si les oracions són curtes el missatge arribarà més fàcilment que si són llargues. Convé recordar que un paràgraf sempre començarà amb lletra majúscula i finalitzarà amb un punt i a part per començar a redactar el proper paràgraf amb una idea diferent.

Ens ajudarà a veure si hem distribuït correctament un text per paràgrafs col·locar un títol a cada fragment. Llavors, si els títols tenen una lògica haurem realitzat una bona fragmentació per paràgrafs, sinó caldrà refer alguna part del text.

A l’hora de començar a escriure un paràgraf podem sagnar la primera paraula una mica més endins que l’habitual, per destacar el principi de línia, emperò és una cosa opcional, ara bé, dóna una mica més de formalitat a l’escriptura. En canvi, molts acostumen a escriure un text amb paràgrafs sense sagnar.


Ex:
       Com en el cas dels adults, hi ha nens que necessiten més hores de son i d’altres menys. Dit això, presentem les següents línies a tall d’orientació.

(Paràgraf sagnat)

(Eduard Estivill i Sylvia de Béjar, Nen, a dormir, 1997)



.Quin tipus d’estructura hem d’emprar en un text?

Tot text que redactem ha de tenir d’entrada els següents elements:


1.      Un títol original

El títol que ningú posaria, atès que, els redactors quan han llegit molts escrits ja els cansa veure la poca originalitat que hi ha als títols.
El títol que mai hem de posar és el següent: REDACCIÓ.
També cal tenir en compte que el títol mai se subratlla ni acaba en un punt. Només escriurem amb majúscula la primera paraula del títol i no totes. Finalment, un títol no hauria d’ocupar més d’una línia, l’hauríem de reduir si és el cas.


2.      Introducció:
Presentem el tema del qual parlarem, és a dir, introduirem, i no podem opinar dins de la introducció. La introducció tampoc pot ser més llarga que els paràgrafs d’idees, no seria coherent.


3.      Desenvolupament o nus:

Pot tenir un paràgraf, però és recomanable que com a mínim n’hi hagi dos o fins i tot tres. Els paràgrafs han d’estar ben separats, és a dir, l’estructura s’ha de veure de ben lluny, ha de ser visual.


4.      La conclusió:

Hem de cloure el text i no hem de recordar tot allò que hem dit anteriorment, però sí que podem fer èmfasi en alguna idea destacada. També es pot obrir algun tema que permeti fer reflexionar.
El text el podem finalitzar escrivint el nostre nom i cognoms, ja que equival a un article periodístic, emperò mai signatura.



!Alguns aspectes que milloraran la cohesió del text:

.Sinònims: emprar sinònims per tal de no repetir paraules més d’una vegada.

.Connectors: utilitzant cinc o sis com a màxim. T’ajudaran a connectar les oracions i el text no es veurà “emborratxat” de partícules.


!Presentació:

No t’oblidis de realitzar un esborrany abans de redactar el text, de fer molt bona presentació i de deixar marges a la part superior, inferior, dreta i esquerra del text, així com també per alinear el text per la dreta.


Exemple d’estructura textual:

















(Imatge extreta de: es.slideshare.net)

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,    
  Editorial Teide, Barcelona)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)



!!EXERCICIS:
1.      A nivell visual que hi ha incorrecte al text anterior? Com hauria de ser?

2.      Quina és l’estructura textual més correcta i per què?

3.      Esmenta dues coses que milloraran el redactat d’un text.

4.      Posa en pràctica tot el que has après i redacta un text amb un títol, una estructura i amb bona presentació. De noranta a cent vint paraules.

dissabte, 7 de febrer del 2015

Hi havia una vegada... Estratègies per fomentar la lectura. Adreçat a tothom

La meva història d’amor amb els llibres i la lectura ve de ben lluny. Ja de molt petit els meus pares em regalaven aquells contes que tan sols tenien una vintena de pàgines i que estaven amenitzats per un parell de ratlles i una fantàstica il·lustració. Llavors, en una visita a un familiar a l’hospital,  la meva tieta em va portar a una llibreteria i em va fer escollir el llibre que desitgés, el que més goig em fes. Us imagineu com es pot sentir un nen de vuit o nou anys que entra en una llibreteria i li deixen escollir el llibre que desitja d’entre la bona colla de volums que existien? Tot un regal de reis. També recordo que en aquella època retallava les pàgines de còmic que s’encartaven en alguns suplements dominicals dels diumenges a mitjan dels vuitanta: l’Eric Castel, L’illa del tresor... i patia perquè els passaria als seus protagonistes.

A partir d’aquí he tingut una estimació sense fi pels llibres, tanta que em dedico a la docència i treballem el Gust per la lectura al meu centre. Per despertar l’instint lector els docents podem començar portant dos o tres llibres i deixar-los a la taula sense haver-los de menester i de diverses temàtiques, a veure com reacciona l’alumnat, si els toca mentre tu mires com treballen, si els mira, si sent curiositat per allò que llegeix el professor.

Una manera d’esperonar la lectura entre els alumnes és deixar-los escollir amb llibertat la lectura que volen llegir, això els agrada i denota que el professorat els té en compte a l’hora de fer la tria. Per exemple, moltes vegades els passo una enquesta sobre els gèneres i temes que els agrada llegir i posteriorment, veig que més els fascina llegir. Llavors, ve la part interessant. Cada alumne porta el llibre que ha escollit a l’aula, omple una fitxa de lectura i treballa el llibre per capítols amb preguntes de l’estil: què t’ha sorprès més en aquest capítol? Amb quin personatge t’identifiques més? Què canviaries? Això durant una hora de lectura en silenci. I ells se senten els protagonistes de la lectura, de fet ho són i ho han de ser sempre, remarco sempre. Posteriorment, quan es finalitza el llibre, cada alumne realitza un powerpoint i presenta el llibre a l’aula a la resta de companys. Allí s’explica perquè recomanen la lectura del llibre, i donar una sèrie de pistes sobre l’argument de l’obra, ara bé, sense desvelar tot l’entrellat, perquè ha de motivar la curiositat per aquell llibre en concret i la seva lectura. L’alumnat gaudeix molt explicant les històries i parlant sobre l’obra que han llegit, i musiquen els powerpoints i afegeixen imatges de l’obra. És evident que quan a hom li deixen escollir quelcom, sigui el que sigui, en el nostre cas, un llibre, com a jo mateix quan era petit, no hi ha res millor que et faci gaudir, de passar una estona plaentera llegint un llibre que t’encoratja i no un per obligació, que possiblement et desagradarà. En molts centres docents, a l’ESO, les lectures s’encomanen per obligació, això decep a molts alumnes,i cal canviar-ho, a mi mateix em va passar a primària, recordo que la mestra de català a setè d’EGB ens va manar de llegir el llibre de Gemma Lienas, Així és la vida Carlota, i jo vaig dir a la meva mare: a l’escola em fan llegir un llibre que no m’agrada és per a noies, tracta sobre les vivències i els canvis que té una noia en la pubertat, sense desmerèixer l’obra. Per tant, els protagonistes han de ser els alumnes i no el professorat. Si l’alumne s’identifica amb allò que està treballant tot sortirà millor i sobretot, si el docent sap transmetre la passió que sent per la lectura, haurem marcat dos gols.

Dues activitats que complementaran la lectura d’un llibre poden ésser: realitzar un punt de llibre sobre la lectura, realitzar una altra portada per al llibre o encara donar-los més llibertat, i dissenyar un punt de llibre o una il·lustració o portada per a un exemplar i exposar-los al passadís del centre per a què tothom pugui contemplar-los, votar i premiar els millors.

Per un altre costat, és una tasca dels docents i sobretot dels pares encomanar les ganes de llegir als alumnes o els nostres fills, ho tenim a les nostres mans. Si els pares són lectors i els fills veuen que dediquen un temps a la lectura, ells també ho faran. Cal també crear un ambient literari, que es trobin envoltats a les llars per llibres de tota mena: clàssics, còmics, adaptacions, novel·les, contes... tenir fins i tot, una sala de lectura amb seients còmodes i relaxants, això els despertarà la curiositat i que n’agafin i en fullegin, és molt important el paper que juguen els més grans. Es pot començar de ben petit, llegint-los contes abans d’anar a dormir o explicant-los històries curtes o contes d’arreu del món que finalitzin amb una moralitat i els faci pensar per exemple, i a mesura que van creixent, que comencin llegint els clàssics adaptats i els còmics, no hi ha res millor que combinar il·lustració i text, i tenir una petita lectura agradable. De més grans, pare i fill poden entaular un diàleg a través d’un llibre, o fer preguntes al petit per a veure si ha comprès el missatge del text, que a més es podria complementar amb el visionat d’una pel·lícula i posteriorment es pot iniciar un debat entre el nen i l’adult que serà enriquidor i li facilitarà l’entesa de les coses.

D’altra banda, cal fer-los entendre que comprar llibres és fonamental, que són cultura i cal aprendre a seleccionar el que ens agrada: fixar-nos en l’autor/a,  l’argument, el disseny de l’edició, que les vendes poden ajudar a fer veure que aquell llibre atreu per alguna cosa... també escollir una bona edició, de tapa de cartoné i amb plecs cosits i encolats, aquesta sempre és la millor, la que farà que un llibre si té paper de qualitat perduri al llarg dels anys fins a esdevenir groc per l’innexorable pas del temps; que rellegir també ho és, es pot intercanviar llibres, que s’ha d’anar a les biblioteques per agafar llibres i llegir la premsa diària, que es pot jugar al bookcrossing i fins i tot, que en fires de col·leccionista pots trobar veritables meravelles descatalogades i t’ho passaràs la mar de bé cercant a veure si trobes. Si anem fent tot el que explico, els nens tindran un amor etern pels llibres. Els alumnes han d’entendre que s’ha de llegir en qualsevol llengua, sigui quina sigui, i que la diversitat lingüística és bàsica en el món cultural que vivim, recordem que som interculturals. Quan tinguem temps, també els hem de donar a conèixer les parts dels llibres: la guarda, els teixells, el llom, la geniva, la cua, la cantonera... veuran que té una aplicació real, una lliçó que recordaran per tota la vida.

Sempre m’han fascinat els llibres, sobretot en format paper, sóc classicista, sí, però visc envoltat de llibres i em falta temps per llegir tot el que tinc en la diana de lectura, i de fet, com que m’agraden els llibres i la lectura, ho transmeto als que tinc al voltant, fins i tot, ho he encomanat en els darrers anys als meus pares, que gairebé mai llegien, per qüestions laborals, manca de temps, cansament i és una cosa que m’ha fet feliç. Aquí estaríem al pas contrari, el fill també pot transmetre l’hàbit lector als seus pares com és el meu cas. En fi, que llegir aporta saber i coneixença del nostre entorn a més d’alimentar-te intel·lectualment i culturalment, és com visualitzar un telenotícies. La premsa gratuïta també està realitzant una tasca meravellosa en aquest àmbit i les noves tecnologies també, han facilitat aprendre a escriure als que no tenien la sort de saber-ne tant. I és que el llegir s’encomana, a qui no li vénen ganes de llegir quan veu que els del seu entorn llegeixen? Mireu als trens i als metros, tothom llegeix!

Avui dia, per exemple una activitat que té molt èxit són la creació de clubs de lectura a les biblioteques i posterior debat dels lectors amb l’autor/a protagonista. Com deia el meu padrí al cel sia: “Llegeix i llegeix que sabràs, ni que vagis caminant pel carrer. Mai serà una pèrdua de temps”. Tinc un amor etern pels llibres, me l’encomanaren de ben petit, pares, tieta, mestres, professors, i me n’enorgulleixo, m’encanten els llibres, els toco, els fullejo, els miro, els oloro, els folro, els endreço, els catalogo...  me’n compro assíduament, n’intercanvio, en venc, en regalo... no hi puc fer més. A llarg del temps, m’han fascinat infinitat de llibres i no acabaria, emperò en podria citar alguns: Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, Els homes que no estimaven les dones d’Stieg Larsson, Carmen, de Prosper Merimée, Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, L’illa del tresor, de Robert Louis Stevenson, Papel de moneda, de Ken Follett, El pont dels jueus, de Martí Gironell... en són alguns, els altres són els que encara no he tingut temps de llegir i m’aturo que no acabaríem, però sé que moriré ignorant perquè em mancaran molts volums per llegir. Per tant, no malbaratem més minuts, i escollim un volum que ens atregui, indiferentment de la llengua en què estigui escrit, tot aporta aliment per a l’intel·lecte, seleccioneu una bona edició i si podeu elegiu l’edició en versió original, vull dir evitant les traduccions. 

No ho podrem llegir tot, per manca de temps, per la infinitat d’ofertes comercials que ens rodegen, perquè també hem de fer vida familiar i social, perquè no ens podrem concentrar o estem nerviosos aquell dia, a més, remenar llibres és l’equivalent a decidir-se per una marca en un supermercat i pot atabalar, tot això és evident, emperò, una cosa la tinc molt clara, som-hi, aprofitem el temps que ens queda i a llegir! Perquè llegir ens farà créixer, perquè millorarem la capacitat de raonament, perquè ampliarem el nostre vocabulari i aprendrem a deduir pel context, perquè escriurem millor i no serà necessari consultar les gramàtiques ni les ortografies, perquè ens posarem al dia i no ens quedarem endarrerits, perquè relacionarem allò que llegim amb els conceptes que ens van apareixent, perquè valorarem i aprendrem a ésser crítics amb allò que hem llegit, perquè establirem connexions entre allò que sabem i el que llegim, és a dir, inferirem... en resum, perquè moltes coses més, però podríem començar d’aquesta manera:

Hi havia una vegada...

Josep Maria Corretger 
Febrer del 2015

(Imatges extretes de: entrelectores.com, bromera.com, casadellibro.com i tinet.cat)


.5 Llibres que m'han agradat de sempre, emperò no són els únics:









!!EXERCICIS:

1. Esmenta i explica quatre estratègies que serveixin per fomentar la lectura tant dins com fora de l'aula.

2. Escull cinc títols de llibres que hagin marcat la teva vida o t'hagin fascinat, esmenta'n l'autor i el perquè de la teva tria.

3. Fòrum: quina és la fórmula o estratègia que empres a l'hora d'escollir un llibre i per què? Per què penses que és la millor? Algun cop n'has emprat una altra? Raona les teves respostes.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;