dilluns, 21 d’octubre del 2013

Les vocals O i U àtones. Adreçat a tot l'alumnat.

Quan tractem aquestes dues vocals, la o i la u en síl·laba àtona, hem de tenir molta cura perquè en català oriental les pronunciem sempre en [u], però escrivim una ‘o’.
Ex:
porxo [u], plural [u], bromera [u], camioneta [u].
O i U ÀTONES A FINAL DE MOT
.Substantius i adjectius
-Majoritàriament finalitzen en –o:
Ex:
suro, puro, ràdio, lavabo… i el plural el faran afegint una –S:
suros, puros, ràdios, lavabos…
-D’altres finalitzen en –u:
Ex:
continu, individu tribu, ingenu… i el plural també el fan afegint una –S:
Ex:
continus, individus, tribus, ingenus…
-S’escriuen amb –U els acabaments dels diftongs decreixents –AU, -EU, -IU, -OU.
Ex:
cacau, peu, emperadriu, pou
.Verbs
-La primera persona del singular del present d’indicatiu sempre acaba en –O.
Ex:
canto, ballo, dormo, serveixo, pinto
O I U ÀTONES ENMIG DE MOT
.Substantius i adjectius
-Cal que ens fixem en paraules de la mateix família en què aquella vocal sigui tònica per saber si hem d’escriure O o U en síl·laba àtona.
Ex:
suquet ----------- suc
voluminós--------volum
aroma-------------aromàtic
.Verbs
-Hem de localitzar la tercera persona del singular del present d’indicatiu per veure si hem d’escriure una O o bé una U en l’arrel verbal de la paraula, perquè és allí on la vocal sempre és tònica.
Ex:
robaves-----roba
portaríem---porta
saludaré-----saluda
-Els verbs ‘collir’, ‘cosir’, ‘sortir’, ‘tossir’ i ‘escopir’ , així com els seus derivats verbals (recollir, sobresortir…) s’escriuen amb O quan la vocal de l’arrel és àtona, com passa a l’infinitiu.
Ex:
recollirem, cosia, tossiré, escopies…
I amb U quan és tònica:
tusso, escupo, surto, recullo
-Els verbs ‘poder’ i ‘voler’ s’escriuen en –O quan la vocal de l’arrel és àtona (no sona).
Ex:
podíem, podíeu, podien, volguessis, volguessin, volia…
Excepte quatre formes del present de subjuntiu i de l’imperatiu.
Ex:
puguem, pugueu, vulguem, vulgueu…
 .Mapa conceptual sobre la O i U àtones:

(Clica a sobre de la imatge per ampliar-lo)

.Ara pots ampliar o reforçar continguts dins els següents enllaços:
(Adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua i literatura catalanes. 1r ESO, Editorial Teide, Barcelona)
(Imatge extreta de: cmapspublic.ihmc i elblogdelsinternautes.blogspot.com)
!! EXERCICIS:
1.      Escriu O o U en els buits:
br__tícia, cal__rós, ass__lellat, tr__ssejar, f__ster, s__par, esc__p, rec__llo, ll__minós, p__mera.
2.      Ídem de l’anterior:
s__àvem, tr__baré, f__mava, monj__, caca__, muscl__, tr__feu, gitan__, eur__, ll__barr__.
3.      Pensa i escriu el plural dels mots següents:
text-
despatx-
sorollós-
fumera-
4.      Conjuga el present de subjuntiu del  verb ‘voler’. Recorda que et sortirà posar ‘que’ davant dels pronoms personals.
5.      Inventa un exercici que sigui original per tal de treballar les vocal O i U àtones.
6.      Fòrum: Tens dificultat a l’hora d’escriure una O o una U per culpa del dialecte? en què et bases per tal de fer-ho bé? com penses que pots corregir aquest error? Raona la teva resposta.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

En catalan la pronunciación de conjunción o es [o] o [u]. Por que he visto que o es la conjunción àtona, entonces hay que pronunciar como [u]??

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola,
En català sempre es pronuncia com una "u", ara bé, els parlants de català oriental, moltes "o" les fan "u", perquè és dialectal.

Gràcies per consultar el blog!
JM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;