dimecres, 30 d’octubre del 2013

La llengua i el nombre de parlants. Adreçat a tot l'alumnat.


REFLEXIONEM SOBRE LES LLENGÜES

Són més de cinc mil les llengües que es parlen al món. N’hi ha seixanta que són parlades per més de deu milions de parlants. D’aquestes n’hi ha 250 que compten amb més d’un milió de parlants. La resta de llengües, que formen el vuitanta per cent són parlades per menys d’un milió de persones.

El nombre de parlants no determinen que una llengua sigui millor o més apta que una altra. Sí que és important que aquella llengua es parli, que estigui ben viva al carrer, no únicament dins d’una casa o d’una classe d’un centre educatiu. Si una llengua no s’empra és ben morta, únicament viva en els documents o emprada per un àmbit petit de parlants.

Una llengua serveix per a què els parlants d’una mateixa comunitat es relacionin entre ells a nivell comunicatiu. Les llengües són un bé cultural que mai s’ha de perdre, patrimoni de tota la humanitat, hom hauria de saber un mínim de tres llengües. Forma part de la riquesa que té cada individu i cultura. A nivell curricular és essencial dominar-ne algunes com per exemple l’anglès, el francès o l’alemany.

Els governs i sobretot les comunitats lingüístiques són els que han de vetllar perquè una llengua no desaparegui. Si un govern per exemple hi posa traves, no passa res, mentre hi hagi una comunitat lingüística d’aquella llengua, per tant, estarà ben viva, tot i els impediments que es posin. Sovint, alguns governs no ajuden a la pervivència d’algunes llengües, com passa al nostre altre país. Tothom ha de vetllar i posar eines per a què una llengua no desaparegui, cal preservar-la esperonant l’ús. Tampoc ningú ha de ser discriminat per emprar una llengua o una altra. Sempre s’ha d’emprar la llengua materna i quan no ens entenguin i per educació emprar una altra llengua per poder comunicar-nos amb la persona que no ens segueix amb la nostra.

Les llengües van evolucionant al llarg del temps, mai s’aturen, així doncs apareixen paraules noves contínuament i sempre cal actualitzar-se, pensem per exemple, en les paraules vinculades a la informàtica i que abans no existien: clicar, ratolí, Internet, xarxes socials... o en anglicismes arrelats: bulling, moving, trecking... mai s’arriba a dominar completament una llengua per molt que algú o afirmi, sempre hi ha quelcom que no se sap.

Per un altre costat, també hi ha llengües que avancen més que unes altres, per exemple, actualment el castellà és la segona llengua més parlada al món per davant de l’anglès i el català és una de les llengües més emprades a Internet segons glossa el portal Google. D’altres llengües, malauradament desapareixen en morir el darrer parlant. Si aquest parlant hagués transmès aquesta llengua a algun altre membre de la seva comunitat potser avui estaria viva.


.Podeu ampliar o reforçar continguts als següents enllaços:







(Adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, Editorial Teide, Barcelona i ampliat per Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: zonacomunicacio.com)



!!EXERCICIS:

1.      Cerca informació a Internet sobre el nombre de parlants de la llengua catalana i d’alguna altra llengua del món: quants la llegeixen, quants la parlen, quants l’entenen, quants l’escriuen.


2.      Escriu els diferents països on es parla la llengua catalana i matisa la zona. Pots dibuixar-los en un mapa, escanejar-lo i enganxar-lo a l’Slideshare. Si fas aquest exercici adjunta aquí l’enllaç.


3.      Fòrum: Per què penses que és important conèixer llengües o bé penses que si parlem una llengua ja n’hi ha prou? Quines llengües coneixes, és a dir, parles i escrius amb uns mínims de correcció? T’has ajudat algun cop d’un traductor? Raona la teva resposta.




dilluns, 28 d’octubre del 2013

Parlem dels sinònims. Adreçat a tot l'alumnat.


ELS SINÒNIMS

Són un conjunt de paraules o també expressions que s’escriuen diferent però que tenen el mateix significat o un de molt de semblant. En una oració són intercanviables i el sentit mai variarà.

Ex:

Senzill, fàcil, pragmàtic, simple, planer, pràctic.

Aquest conjunt de mots són sinònims perquè o tenen la mateixa significació o bé una d’equivalent. Per tant, són intercanviables els uns per uns altres en diferents contextos.


.Per un altre costat, succeeix exactament el mateix amb expressions o frases fetes:

Ex: viure als llimbs, venir de l’hort, baixar de la figuera.

Significat: no assabentar-se de res.

Són frases sinònimes de badar, estar absort.


.PER A QUÈ SERVEIXEN ELS SINÒNIMS?

Els sinònims serveixen per expressar les coses amb més precisió. No és el mateix demanar “una eina per enroscar un cargol” que dir “una clau anglesa”, com que coneixem exactament l’eina que necessitem, la podem esmentar pel seu nom.

Els sinònims també s’empren per concretar més els nivells del llenguatge i els seus registres. Per exemple, un nen si veu un animal que vola dirà que és un ocell, però un ornitòleg o un pagès de ben segur que sabran el tipus d’ocell que ha vist el nen i en matisaran el nom: un pardal, una puput, una garsa. En un registre més col·loquial i per desconeixença pot emprar-se ‘ocell’ i no passa res, però en un àmbit més científic no, caldria especificar-ho.

Els mots sinònims s’empren per millorar un text. Per augmentar la riquesa del seu vocabulari i per pujar de categoria el registre, és a dir, d’un més col·loquial a un altre més estàndard..

Ex:

El meu pare va agafar el cotxe. Després va venir a buscar-me amb cotxe i jo vaig pujar al cotxe. Finalment, tots dos plegats vàrem marxar en cotxe cap a casa.


Aquest text té un registre molt baix, empra el mot ‘cotxe’ quatre vegades en encara no dues línies. Caldria fer ús de sinònims de’cotxe’: automòbil, vehicle, auto, turisme, transport privat, fins i tot, l’ús d’algun pronom també estalviaria la repetició de la paraula. Aquest error només es veu quan has deixat reposar el text uns minuts després d’escriure’l, llavors, el llegeixes un parell de cops i t’adones de les repeticions. 


.TIPUS DE SINÒNIMS

.Els sinònims totals: ens trobem que hi ha poques paraules que puguin intercanviar-se completament en tots els contextos i en totes les situacions comunicatives.

Ex: arena i sorra, cotxe i automòbil...

.Els sinònims parcials: és on s’encabeixen la gran majoria de sinònims. És a dir, són els sinònims que poden intercanviar-se en alguns contextos, però no en tots.

Ex: patir i sofrir

Els sinònims sempre tenen la matexa categoria gramatical. Veiem exemples:

Cotxe i automòbil són substantius.

Patir i sofrir són verbs.


.Les frases fetes també poden tenir frases sinònimes que serviran per transmetre el mateix missatge.

Ex:

Aixecar-se el dia: vol dir que el dia ha començat ennuvolat o plujós i ara hi ha clarianes.

Serien frases fetes sinònimes: aixecar-se el temps, aclarir-se el temps, esportellar-se el cel, obrir-se el temps, assentar-se el temps.


.DICCIONARIS DE SINÒNIMS

Apleguen un conjunt de paraules que tenen el mateix significat o un de semblant. Totes les entrades apareixen en negreta i endreçades per ordre alfabètic. Les diferents accepcions (significats) se separen amb una doble barra (II). Els diccionaris de sinònims també incorporen els antònims, i els aporten en cursiva i acompanyats per dues fletxetes ßà


.PRINCIPALS DICCIONARIS DE SINÒNIMS EN LÍNIA





(Adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 1r ESO, editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: netcarshow.com)


!!EXERCICIS:

1.      Cerca en algun diccionari en línia o en paper un parell de sinònims dels següents mots:


Avorrit, llinatge, arreglar, acariciar, extravagant, trampa, cultivar, explicar, dir, home.


2.      D’aquest llistat de verbs aparella els que siguin sinònims:

Vessar, decorar, cargolar, reposar, roscar, enxampar, sobreeixir, descansar, saltar, guarnir, botar, atrapar.


3.      De les següents paraules que apareixen a cada línia, digues quin fa de fals sinònim:


.alegrar, delectar, diversió, divertir, plaure.

.excel·lent, excedent, perfecte, magnífic, extraordinari.

.propòsit, intenció, objectiu, projecte, preposició.

.compassió, compatible, llàstima, pietat, clemència.


4.      Explica el significat de les següents frases fetes. Si cal ajuda’t d’un diccionari o d’Internet.

.Córrer la brama.

.Haver-hi roba estesa.

.Donar garses per perdius.

.Tenir un perdigó a l’ala.


5.      Crea un text de cinc línies on es repeteixi cinc vegades un adjectiu, un nom o un verb i cerca cinc sinònims d’aquesta paraula per tal de millorar el text.

6.      Proposa un exercici per tal de realitzar amb els sinònims. No el resolguis, que ja ho farà algú altre.


divendres, 25 d’octubre del 2013

El substantiu (2). El gènere i el nombre del substantiu. Adreçat a tothom.


EL SUBSTANTIU. EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU (2)

Trobem alguns substantius que segons el seu gènere tenen significats:

MASCULÍ
FEMENÍ
El clau (de clavar)
La clau (eina per obrir una porta)
El fi (el propòsit)
La fi (l’acabament)
El llum (l’aparell)
La llum (la claror)
El pols (batec)
La pols (partícules)
El terra (sòl)
La terra (el planeta)

.Són masculins els mots següents:

Avantatge, corrent, costum, senyal, llegum, afores, deute, dubte, pendent, pebre...

.Són femenins els mots següents:

Calor, claror, anàlisi, allau, aroma, postres, resta, resplendor, suor, olor...


EL NOMBRE DEL SUBSTANTIU

El substantiu o nom a més de la flexió de gènere i nombre (masculí i femení), també presenta flexió de nombre (singular i plural).

En termes generals els substantius tenen diverses possibilitats de fer el plural:

1.      Afegint una –S al singular.

Ex:

Casa---cases


Tomàquet---tomàquets


2.      Quan la darrera lletra és una –A àtona (no és tònica), la –S es canvia per 

 –ES.

Ex:

Maca---maques

Oca---oques


Llavors, observarem que en alguns casos es produeixen canvis ortogràfics del pas de singular a plural.


CANVIS ORTOGRÀFICS
EXEMPLES
CA ---- QUES
Coca---coques
JA-------GES
Tarja---targetes
ÇA------CES
Caça---caces
GA------GUES
Berruga—berrugues
GUA----GÜES
Paraigua---paraigües
QUA----QÜES
Pasqua-----pasqües


3.      Afegim –NS al singular quan el mot acaba en vocal tònica:

Ex:

Porró----porrons

Fre------frens


D’altres vegades trobem diferents possibilitats:

Ex:
Sofà----sofàs

Consomé---consomés


4.      Afegim –OS al singular dels substantius masculins aguts acabats en:

-S: pis------pisos


-Ç: lluç---lluços

-X: fix----fixos


-IX: feix---feixos


-TX: cartutx---cartutxos


5.      Recorda que els mots que tenen l’acabament –SC, -ST, -XT, -IG tenen dues possibilitats de plurals, una acabada en –S i l’altra en –OS. Sovint als exàmens es demanen totes dues opcions.

Ex:


Disc----------discs / discos

Test-----------tests / testos


Pretext----pretexts / pretextos


Mig---------migs / mitjos


N.B. Els mots d’aquests grups que formin el plural acabat en –S, hem de tenir present que no s’ha de pronunciar aquesta –S, per tant, caldrà escoltar la resta de l’oració per saber si es parla en singular o en plural. Els verbs ens ho indicaran.

Ex:

Roig ----- roigs (la ‘s’ no es pronuncia)


-Podeu venir tots els que porteu els jerseis roigs.


(Pel context sabem que es parla en plural)


6.      Hi ha un conjunt de mots que són invariables, és a dir, que no variaran mai ni pel singular ni pel singular.

Ex:

Els dies de la setmana:

El dilluns / els dilluns

El dimarts / els dimarts

El dimecres / els dimecres

El dijous / els dijous

El divendres / els divendres

El dissabte / els dissabtes

El diumenge / els diumenges




.Els mots que acaben en –US, perquè molts són llatinismes:

Ex:

Màrius, porus, ficus, tipus, globus, cactus...


.També són invariables els mots:

Pus, fons, temps, socors, pols, tos, llapis, bíceps, pelvis, càries...


!! Ara pots ampliar i reforçar continguts o fer pràctica del substantiu clicant als següents enllaços:






(Adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 1r ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: viatgessibarita.cat)

 

!!EXERCICIS:

1.      Subratlla la forma correcta de les següents oracions:

-Tinc (el salut / la salut) molt bé segons el metge.


-Sovint, quan escric m’oblido d’escriure (un coma / una coma).


-Avui la mare m’ha dit que havia de treure (la pols / el pols) de l’habitació.


-A (el fi / la fi) de la classe anirem a dinar.


-La meva taula de treball a diari presenta (una ordre / un ordre).


-A l’interplanetari vaig veure (el terra / la terra) força bé.


-M’he punxat el peu amb (una clau / un clau) d’un fuster.


-Al magatzem de casa no hi entra (gaire / gaira) (la llum / el llum).


2.      Esmenta la forma correcta de les següents parelles de paraules:

El pebre / la pebre; la costum / el costum; els llegums / les llegums;

l’ànalisis / les anàlisis; els dubtes / les dubtes; una aroma / un aroma;

el pendent / la pendent; la senyal / el senyal.


3.      Escriu el plural dels següents mots:

Pi, fetge, aigua, piga, raça, marge, tarja, piraigua, tapís, arròs, espòs, gas, cas, disc, roig, os, desig, anís, vers, amiga, rusc, quiosc, arruga, cotxe, faig, bateig.


4.      Ídem de l’anterior amb les paraules:

El dilluns, la càries, el llapis, el cactus, el globus, el virus, el marroquí, el pastís.


5.      Realitza una recerca per Internet i amplia el primer quadre d’aquesta fitxa, el de paraules masculines i femenines. Cal que cerquis paraules que variïn el seu significat segons apareguin en masculí o en femení.


6.      Inventa un exercici de vertader o fals per realitzar amb el gènere i el nombre del substantiu.


7.      Llegeix les fitxes del gènere del substantiu, la 1 i la 2 i realitza un mapa conceptual d’un full per una cara. Recorda que un mapa conceptual és un esquema i no s’hi ha d’escriure moltes paraules.


8.      Fòrum: Què t’ha resultat més senzill d’entendre i què més complicat d’aquesta fitxa? Què hauries de fer per solventar aquestes dificultats?


9.      Cerca els substantius a la sopa de lletres en un màxim de cinc minuts. Cal que tinguis un cronòmetre.




ABUS
CARTUTX
CRUCIFIX
DESIG
DISC
FI
GENDRE
GLOBUS
MESTRESSA
SOMERA
VERNIS
VIRUS







Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;