diumenge, 2 de juny del 2013

"Que no sigui mai com un ocell tot sol" i "Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria" de Carles Riba. Adreçat a 1r de Batxillerat.




QUE NO SIGUI MÉS COM UN OCELL TOT SOL
Que jo no sigui més com un ocell tot sol,
ales esteses sobre un gran riu
per on davallen lentes barques de gent que riu
a l'ombra baixa del tenderol,
i el rai que el muntanyenc mig nu, enyoradís,
mena amb fatiga cap a ciutats
que estrenyen l'aigua lliure entre molls oblidats
d'haver-hi comes verdes amb arbres i ramats
i un cloqueret feliç.

La vida passa, i l'ull no es cansa d'abocar
imatges clares dintre del cor.
... Tot en mi torna somni: nuvolet d'ombra i d'or
que flota i fina lluny de la mà.
Qui endinsa en el seu cor com un minaire avar,
qui de recança ulls clucs es peix,
tenen més que no jo, que estrany a mi mateix
i alt sobre els altres, guaito l'ona incessant com creix
i minva cap al mar.
¿Quin moviment humà pot encara desfer
l'encant, llançar-me sang i sentits
a la presa, que és nostra, afanyada, entre els dits,
o al cant, que d'home a home va i ve?
¿O ha d'ésser mon destí el de l'ocell reial
que un tret, per folga, tomba del cel,
i l'aigua indiferent l'endú, vençut rebel,
cobrint-se amb l'ala inútil els ulls buidats d'anhel,
sense un plany pel seu mal?
(Dins Estances, Llibre segon, 1930)

SÚNIÓN! T'EVOCARÉ DE LLUNY AMB UN CRIT D'ALEGRIA

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura, 7
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.


(Extret de: Antologia de poesia catalana, Edicions 62, Barcelona, 2012)

(Imatge extreta de: escriptors.cat)



!!EXERCICIS:

1. Escriu una petita ressenya biogràfica i literària de Carles Riba.

2. Comenta el poema "Que no sigui mai com un ocell tot sol". Dóna-li una lògica, interpreta'l.

3. Realitza un comentari de "Súnión! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria".

4. Aporta una poesia de Carles Riba que t'encanti i justifica el perquè.

5. Fòrum: Llegeixes habitualment poesia o prefereixes la novel·la? Per què t'atrau o defuges la poesia? Raona la teva resposta.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;