Els
catalans
tenim la dèria de fer-nos les coses nostres, si es vol ben nostres,
però no som els únics, això també ho apliquen en d’altres llocs. Són
molts els
que pretenen fer-se seu en Cristóbal Colón (1436/1451-20 de maig del
1506), o millor dit Cristòfor
Colom? Sí que se sap que morí a Valladolid i fou enterrat al convent de
Sant Francesc de la mateixa població. L'11 d'abril del 1509 i per desig
exprès del seu fill Diego, el cos fou traslladat al Monestir de la
Cartuja de Sevilla. El 1542, la vídua Maria Toledo decidí complir el
desig del marit i fou portat a la Catedral de Santa Maria de
l'Encarnació a Santo Domingo, República Dominicana. El 1795 traslladaren
les restes a l'Havana, ja que estava en poder dels francesos i
finalment, el 1898 després de la Guerra de la Independència de Cuba
foren transportades a la Catedral de Sevilla.
Recordeu ara fa uns anys la cançó
paròdica que en féu del tema Javier Gurruchaga amb la seva orquestra Mondragón,
la va intitular “El huevo de Colón”, amb una tornava que feia: “Colón el
genovés, Colón el portugués. Colón tenía uno. Ay, Cristóbal, ni dos ni tres”.
Corria el 1992, però la nostra Trinca fins i tot se’ls va avançar amb “El huevo
de Colón” (1989). Bé, ha estat una controvèrsia que la gent ha emprat de sempre, en canvi sí que sabem on va morir,
a Valladolid. D’aquest fet del naixement se n’han fet mil i una paròdies, però
el que em queda ben clar, és després de llegir l’obra Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya (2006) del filòleg i
historiador català Jordi Bilbeny és que era català, cosa que tampoc tenia clara.
Al llarg d’aquesta obra ens exposa les teories fonamentades que expliquen que
era català. Anem a veure les principals teories que recull Jordi Bilbeny i que
demostren que el nostre protagonista era veí nostre.
.Sigfrido
Radaelli dins l’obra La institución
virreinal en las Índias (1957) glossava que el virrei del Perú, el comte de
Chinchón, afirmava que mai no hi havia hagut virrei a la corona de Castellà.
Tot i que autors castellans havien pretès demostrar l’existència d’un cas
aïllat de virrei a Castella. En tot cas, sí que n’hi havia hagut d’esporàdics a
Castella i Lleó.
.Colom
va demanar el títol de virrei i governador reial. Recordem que el virrei era el
delegat que governava en nom del rei.
.Hi
ha molts cognoms Colom a Catalunya i no tans amb el castellà de Colón.
.A
les Capitulacions de Santa Fe, Granada (1492-1498) document realitzat pels Reis
Catòlics sobre l’expedició de Cristòfor per al descobriment i conquesta
d’Amèrica no es fa esment de la nacionalitat d’en Colom. Estan signades per
Joan de Coloma, secretari i home de confiança del rei Ferran, o el que és el
mateix, Cristòfor Colom. Això demostrava segons Rafael Calzada a La patria de Colón (1920), que els reis
haguessin donat tant poder a un aventurer estranger i desconegut.
.Segons
Lluís Ulloa a Noves proves de la
catalanitat de Colom. Les grans falsetats de la tesi genovesa (1927), si Colom hagués estat genovés ho hagués
fet constar en els documents i en els títols. Seria una oposició i hauria
d’haver-se nacionalitat castellà perquè no interessava que descobrís Amèrica un
estranger.
.Mossèn
Joan Pere amb Joan de Coloma van coordinar les capitulacions entre els Reis Catòlics.
.El
pas de Colom per Palos-La Rábida és una fabulació de fa molts segles. Com ho
proven Antonio Rumeu de Armas a La Rábida
y el descubrimiento de América. Colón, Marchena y Fray Juan Pérez (1968).
.Les
cartes de navegació poden provar que Colom podria ser de Mallorca i a Itàlia hi
havia l’escola que hi posà els noms. Hom va intentar modificar les cartes de
navegació de l’amic de Colom per esborrar el context català, tot i que a
Castella no hi havia tallers de cosmografia nàutica. Així com tampoc es van
trobar cartes nàutiques fetes per castellans. Aquesta tesi és recollida per
José M. Martínez-Hidalgo dins Enciclopedia
general del mar (1982).
.Segons
la portada de la Historia general de los
hechos castellanos en las islas y
tierra firme del mar océano (1601), realitzada per Antonio de Herrera, hi
ha dues naus amb gallardets bigarrats i una vila fortificada, el Pals
empordanès. A més el 1492, el comte de Miranda era el comte d’Empúries. “El
Almirante sale de Palos. Villa del conde de Miranda a descubrir”. Aquest fet
també apareix relatat en la segona edició d’aquesta obra el 1726. La vinyeta
mostra les tres caravel·les amb banderes catalanes i el dibuix de la vila
fortificada és calcat a la vila empordanesa de Pals. Ho corroboren les
muralles, les torres de defensa, la torre de guaita, l’església, la situació
geogràfica i el perfil arquitectònic. Aquest fet també s’inclou al film de
David Grau, L’apropiació del descobriment
d’amèrica: una conspiració d’Estat? (2003).
_svg.png)
_svg.png){kind=spacer}
_svg.png){kind=spacer}
1. Escut
d’armes concedit a Colom pels Reis Catòlics el 1493.
2.
Escut
dels Colom amb lleó coronat el 1502.
3.Escut
dels ducs de Veragua descendents de Colom amb l’anagrama A Castilla y León nuevo mundo Colón.
.La
vila andalusa de Palos no era situada al comtat de Miranda sinó al de Niebla.
Comtat en contacte amb Portugal. Colom hi anà perquè hi tenia dos cunyats. Palos mai havia estat fortificada. Sí va
tenir un Castell fora de cap estructura, a l’inrevés passava a Pals. L’únic
Palus existent és a Catalunya, Palo, i això es pot comprovar al Mapa d’Espanya del planisferi (1944)
d’en Sebastià Cabot.
.Castell
de Sant Miquel o molí fortificat de Pals apareixien al gallardet bigarrat de
dues naus de les tres de l’expedició.
.Cognom
català a gairebé totes les edicions europees de la lletra on anunciava la
descoberta, on escriu sempre “Colom”. A més de la gran quantitat de
catalanismes que apareixen en tots els escrits que feia Colom. Recollit dins
Josep Maria Castellnou, Cristòfor Colom, Català (Com parlava Cristòfor Colom)?
(1989).
.La
multitud de topònims Catalans amb que batejà les noves terres d’Amèrica.
.Els
lligams genealògics amb la família barcelonina dels Colom-Bertran. Les
identitats heràldiques amb aquesta família.
.Miguel
de Almaçan en un document de la cancelleria reial signat pels monarques,
confirmava que Cristòfor Colom pertanyia a un estat de la monarquia catalana
pel dret natural igual que els seus germans.
.Els
individus no naturals d’un lloc no podien participar en les tasques de govern a
Castella. Colom feia les funcions d’almirall, virrei i governador general.
Demostra que Colom participà activament en el govern i la política, una prova
més que era català. El Colom de Barcelona era militar, diputat, ambaixador,
capità, vicealmirall, governador i polític actiu. Si es tenia els Reis Catòlics
com a senyors naturals de Castella i ell, Colom i els seus germans eren
estrangers, llavors, era de qualsevol estat de Catalunya.
.Estreta
relació entre Joan –Cristòfor Colom- i l’almirall Bertran. La mare de Colom es
deia Caterina Bertran.
.Colom
signava en català:
S.
.S.A.S.
XMY
El Almirant
.S.
.S.A.S.
XMY
Xpo FERENS
Tots els marins almiralls eren catalans. “Almirant”
era un mot català en ús entre els segles XV i XVI. Ho podeu trobar dins Caius
Parellada, La monarquia catalana
medieval. El Regne de Catalunya (1993).
.Cristòfor
Colom es casà amb Felipa de Coïmbra, germana del rei Pere IV de Catalunya i
néta del comte Jaume d’Urgell. Inclòs dins de l’obra de Caius Parellada, La dona del descobridor Colom. D’aquesta
manera, Colom rep el càrrec d’almirall. Només atorgat a parents propers. Per
tant, Colom era parent dels almiralls de Catalunya. Era nebot polític –gendre
de la cunyada- de l’amirall Joan –Ramon- Folc de Cardona.
.Colom
havia exercit un càrrec polític i tenia un passat militar perquè coneixia les
lleis i la Constitució de Catalunya.
.Colom
estava vinculat a les famílies regnants de Sicília, que alhora estaven
vinculades a la casa reial catalana.
.Pere
Català i Roca dins Quatre germans de
Colom, el 1492 (1976) inclou que Colom pertanyia a una família de banquers,
militars, comerciants, eclesiàstics i polítics. Afincats amb ric patrimoni a
Barcelona i gaudiren de privilegi militar.
.Joan
Colom és el mateix que Joan Cristòfor Colom. Cristòfor Colom signava de les
dues maneres. J majúscula entrellaçada per una S. (:) Davant XPO sol aparèixer
una J i al seu damunt una S que significaria JohanneS. Descrit per Geo
Pistarino a Cristòfor Colombo: l’enigma del
criptograma, (1990). Va veure tres variants en la signatura de Colom, El
Almirante, Virey i Christo Ferens.
.En
la concessió de les noves armes reials que li atorgaren els reis a les corts de
Barcelona per mitjà de la Provisió reial del 20 de maig del 1493, en
compensació per la descoberta de les terres ultraoceàniques els antics senyors
familiars del gran Almirall van desaparèixer del nou escut. A partir d’aquí el
cognom Colom de la família ja no hi tindrà presència.
.Es
van introduir armes en l’escut de Colom per ocultar els veritables orígens del
descobridor. Els cinc escudets de Portugal foren canviats per cinc àncores dels
amiralls de Castella, i d’aquesta manera, vincular els orígens de Colom amb un
membre de la família portuguesa.
.El
parentiu de Colom era el següent: (a sota de l’enllaç el fill/la filla del
matrimoni)
Felipa
de Lancastre & Joan I de Portugal
Pere de
Portugal & Isabel d’Urgell
Cristòfor Colom & Felipa de Coïmbra
(besnéta de Pere III el Cerimoniós)
Ferran Colom
.Caius
Parellada i Cardellach dins Cristòfor
Colom I Catalunya. Una relació indefugible (1992) recull que Felipa de
Coïmbra era besnéta de Pere III el Cerimoniós.
.Colom
era nebot de Ferran el Catòlic. Fill natural del príncep Carles de Viana. Colom
fou príncep i virrei de les Índies. Recollit dins Honors pòstums de príncep per a l’almirall Colom (1996) i C.
Monrabà, Monumento a Cristóbal Colón.
.Cristòfor
Colom estigué estretament vinculat a la casa reial catalana, lloc on visqué
durant cinc anys.
.A
Castella no van existir els càrrecs de virrei ni de governador general,
incongruència que apareix en molts llibres, demostra que el càrrec li fou
atorgat per un rei català.
.Palos
de Moguer no havia tingut mai port.
.A
tots els plànols que Cristòfor Colom va emprar durant el seu viatge hi havia
l’escut de Catalunya que apareixia amagat.
.Les
cartes que escrivia Colom als Reis Catòlics estaven plenes de catalanades.
.Els
Coloms catalans tenien un colom a l’escut i els Coloms genovesos tres. Es va
fer desaparèixer aquest signe. Segons Ulloa, l’escut era català però fou
desfigurat pels falsaris.
.Caius
Parellada a Colom venç Colombo. La vera
naturalesa catalana del descobridor del nou món, no entén perquè Colom
volia ocultar el seu nom de l’escut, si apareixia estampat a la documentació
oficial signada a Barcelona. Al Libro de
los linajes de España, Garci Alonso de Torres es documentava que a l’escut
d’armes de Cristòfor Colom hi apareixia un colom d’argent sobre un camp
d’atzur. També testimonia aquest fet més modernament Fèlix Domènech a Nobiliari General Català i llinatges o
els germans García Carrafa a Enciclopèdia
heráldica y genealógica hispanoamericana. L’escut de Colom també fou
eliminat dels llibres perquè no es veiés que era català.
.Un
estranger genovès no podia haver rebut les armes reials.
Com
a curiositat, els xinesos van arribar a Amèrica abans que Cristòfor Colom, cosa
provada per l’art antic, però mai van fer publicitat d’aquest fet.
El
març del 2013 el grafòleg forense Jesús Delgado Lorenzo en el seu llibre Cristóbal Colón. Su origen y su vida
investigados con métodos del siglo XXI” (2013), evidencia novament que era
català però que li van falsejar la identitat. Fonamenta la seva teoria tal i
com va dir “en un llibre manuscrit d’heràldica de famílies nobles catalanes.
Allí hi ha una família, els Colom, a la qual es va afegir la lletra -A:
Coloma”. Això demostra que el descobridor d’Amèrica era barceloní, i que el seu
nom autèntic era Joan Cristòfol Colom Bertran, resident al carrer de Mirallers,
al barri del Born. La forma en la qual s’expressava en les cartes que escrivia
també provaven que Colom era català i no italià.
A
la pregunta de Cristòfor Colom era català? sense dubtar-ho, sí, les tres ces,
Cristòfor Colom català. El llibre de Jordi Bilbeny és una lectura obligada i
que s’ha de digerir a poc a poc, perquè tot allò que prova i que recullo en el
present escrit no us faci mal, amb dibuixos, documents, signatures, escuts
d’armes. I per si no en teniu prou, podeu aprofundir en altres lectures
d’aquest historiador: La descoberta
catalana d’Amèrica (1999), Totes les
preguntes sobre Cristòfor Colom (2003), Els
viatges al nou món. Cristòfor Colom (2006), El dit d’en Colom (2010).
Un
altre estudiós que mai ha silenciat les seves teories és Charles J. Merrill, un
professor americà que dins el llibre Colom.
500 anys enganyats (2009). Merrill confirma que Cristòfor Colom era un
català que mantenia una antiga enemistat vers la família dels Reis Catòlics, i
per aquesta raó els monarques van amagar els seus orígens catalans i per més
inri, van expandir que era italià. Aquest rumor segons Merrill va guanyar
ràpidament credibilitat perquè apareixia repetidament en diversos llibres
d’història. Charles J. Merrill també glossava que Cristòfor Colom i la seva
família fins i tot van acceptar aquest engany per raons que es desconeixen.
Cristòfor
Colom va demostrar tenir coneixements de diverses llengües com per exemple el
castellà, el català, el portuguès, el llatí, l’hebreu, però no de l’italià o
dels seus dialectes. També tenia un gran domini dels textos sagrats i era un
home culte com ho corroboren els seus escrits, tot això s’afegia als seus
coneixements científics en la navegació per alta mar.
Les
teories sobre els orígens del nostre descobridor ja venien de ben lluny, al
llarg del segle XX podem trobar autors com Lluís Ulloa, Ricard Carreras, Enric
Bayerri, Salvador Madariaga, Caius Parellada, Pere Català, Francesc Albardaner,
Nito Verdera, Ernest Vallhonrat, Charles J. Merrill, Gerard Garrigue, Gabriel
Verd, Estelle Irizarry, Jordi Bilbeny, i tants altres. Totes van en la mateixa
línia.
En
els nostres dies, Cristòfor Colom ha tornat a estar de plena actualitat, però
aquest cop no és pels seus orígens catalans, aragonesos, genovesos, portuguesos,
o israelites, sinó per la samarreta del Barça que li va col·locar la marca
publicitària Nike, i que de fet li anava una mica gran, oi? samarreta que
hauran de promocionar molt, perquè la segona equipació amb la senyera és encara
més maca i vendrà més. Tot plegat va generar una polèmica de si els monuments
públics podien portar o no publicitat, a més de les queixes del segon club destacat
de la ciutat, l’Espanyol. Colom protagonista de nou, encara segueix essent un
estendard de Barcelona i sobretot de Catalunya, on hi ha el monument més
destacat d’arreu a la seva figura, però el que ha de quedar clar, que Cristòfor
Colom fou un almirall català i no ho dic jo, ho explanen els estudiosos, que no
són ni un, ni dos, ni tres, sinó uns quants. Tots ells han exposat les seves
tesis, algunes més creïbles que d’altres, però la gran majoria no dubten dels
orígens del personatge. Ens hauríem de preguntar per què la historiografia
espanyola va intentar tergiversar aquest fet. És evident que Joan Cristòfor
Colom o si voleu, Joan de Coloma, era un dels nostres!
Josep
Maria Corretger
Maig del 2013
.Fonts consultades:
-BILBENY, Jordi,
(2006). Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya, Proa, Barcelona, 2006.
(Imatges extretes de: blocs.laxarxa.com, quickiwiki.com, wikipedia.org, aceros-de-hispania.com)
!!EXERCICIS:
1. Redacta un text de vuitanta a cent paraules sobre un tema d'actualitat. Recorda que ha de tenir un títol i una estructura.
2.
Fòrum: Què n'opines dels orígens de Cristòfor Colom? Penses que hi ha
hagut una manipulació al darrere? Penses que era català com proven la
gran majoria d'estudiosos? Argumenta la teva resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada