El flautista d'Hamelín. Conte. Adreçat a l'ESO.

Fa molt, molt de temps, a la pròspera ciutat d’Hamelín, va passar una cosa molt estranya. Un matí, quan els seus satisfets habitants sortien de casa, van trobar els carrers envaïts per milers de rates que rondaven per totes bandes, devorant, insaciables, el gra dels seus graners i el menjar dels seus rebosts. Ningú no comprenia la causa d’aquella invasió, i encara pitjor, ningú no sabia què fer per acabar amb aquella plaga.

Per més que pretenguessin exteminar-les o, si més no, foragitar-les, semblava que cada vegada n’arribaven més i més. N’hi havia tantes que van apoderar-se dels carrers i de les cases fins al punt que els gats en fugien espantats.

Davant de la gravetat de la situació, els prohoms de la ciutat, que veien perillar les seves riqueses per la voracitat dels animals, van convocar Consell i van decidir que donarien cent monedes d’or a qui foragités les rates de la ciutat.

Al cap de poc temps es va presentar un flautista taciturn, alt i malgirbat, que ningú no havia vist mai, i els va dir que es quedaria la recompensa que oferien perquè aquella mateixa nit la ciutat d’Hamelín es quedaria sense rates.

Dit això, va començar a passejar pels carrers i, mentre passejava, la flauta que tocava desprenia una meravellosa melodi a que encantava les rates, que sortien dels seus amagatalls i li seguien encantades els passos. I així, caminant i tocant, les portà a un lloc molt llunyà, des d’on ni tan tan sols es veien els murs de la ciutat.

Per aquest lloc passava un riu cabalós i, en intentar creuar el riu per seguir el flautista, totes les rates van morir ofegades.

Els hamelinesos, en veure’s alliberats de les tropes de rates, van respirar alleujats. Ja tranquils i satisfets, van tornar als seus negocis, i estaven tan contents que van organitzar una gran festa per celebrar el final feliç.

Al matí següent, el flautista es va presentar davant del Consell i va reclamar als prohoms de la ciutat les cent monedes d’or promeses com a recompensa. Però aquests, alliberats ja del problema  i cecs de cobdícia, li van contestar:

-“Vés-te’n de la ciutat! O potser et pensaves que pagaríem tant d’or per tocar la flauta només?”. I dit això, els prohoms del Consell d’Hamelín li van donar l’esquena i es van posar a riure.

Furiós per l’avarícia i la ingratitud dels hamelinesos, el flautista, així com va fer el dia anterior, va començar a tocar una dolça melodia una i altra vegada, insistentment. Però aquesta vegada no eren les rates que el seguien, sinó la quitxalla de la ciutat, que, hipnotitzats pel so de la flauta, seguien els passos del músic.

Agafats de la mà i somrients, formaven una gran filera, sorda als precs i crits dels seus pares que, en va, entre plors de desesperació, intentaven impedir que seguissin el flautista. No aconseguiren res i el flautista se’ls va endur lluny, ben lluny, tan lluny que ningú sabia on, i els nens, com les rates, no van tornar mai més.

A la ciutat, només van restar-hi els seus opulents habitants amb els seus rebostos plens i ben proveïts de viandes, protegides per les seves sòlides muralles i un immens mantell de silenci i tristesa.

I això va passar fa molts, molts anys, en aquesta deserta i buida ciutat d’Hamelín, on, per més que hi busqueu, mai no hi trobareu ni una rata ni un infant.

(Imatge extreta de: unavidaentrelibros.blogspot.com, referencias-g696.blogspot.com i katy-tocandootrospalillos.blogspot.com)

(Extret de: Diversos (2007). Llengua catalana i literatura, 1r D'ESO, Teide, Barcelona)

!!EXERCICIS:

1. Realitza un petit resum d'aquest conte sense copiar del text, és a dir, amb les teves pròpies paraules.

2. Cerca al diccionari les paraules que hi ha assenyalades amb verd i escriu el seu significat.

3. Redacta un oració amb cada paraula que hi ha de color verd al text.

4. Busca per internet informació sobre l'autor d'aquest conte, l'any i redacta una petita biografia de quatre o cinc línies.

5. Quina moralitat o ensenyament pots extraure d'aquest conte?

6. El conte està basat en una història real o realment és una llegenda? Raona la resposta.

7. Fòrum: t'agraden els contes o penses que són per a nens i nenes de primària? justifica la teva resposta.