dissabte, 27 d’octubre del 2012

Pràctica de redactar. Adreçat a Batxillerat.

En aquesta fitxa pots practicar l'escriptura d'un text a mode d'examen. Serveix tant per a 1r i 2n de Batxillerat. Adjunto un enllaç dels diversos que hi ha al blog on es comenten alguns paranys en els quals no hem de caure.
Recorda't de començar sempre de manera directa i no:
"En aquest text us parlaré de...", manera molt lletja i que demostra que no saps per on començar.
Salut i bona escriptura!
(Fotografia: Josep Maria Corretger. Església de Mont-ral, terme de Fraga)


!!EXERCICIS:

-Redacta un text de cent paraules sobre un aspecte vinculat a la ruralitat. Aquesta pregunta va sortir en un examen recent de Selectivitat.

-Escriu un text de vuitant a cent paraules sobre un tema lliure.

"Tirant lo Blanc. Episodis amorosos". Adreçat a 1r de Batxillerat nocturn.


En aquesta fitxa, on hi diu "publica on comentari", cada alumne/a que ha treballat els capítols afegirà un resum de cadascun, és obligatori, amb un mínim de vuit línies i un màxim de quinze línies. D'aquesta manera, tothom podrà fer un seguiment, del llibre i podrà revisar els capítols.

Aquesta fitxa no exclourà la lectura del llibre, sinó que la complementarà. També aportaré un fòrum voluntari per als qui hi vulguin participar de manera voluntària comentant algun aspecte dels personatges.





(Imatge extreta de: la-safor.blogspot.cat)



!!EXERCICIS:

-Resumeix el capítol del "Tirant lo Blanc" que t'hagi tocat exposar a classe. No t'oblidis d'afegir el teu nom i cognoms, curs i grup.

-Fòrum: aporta un comentari que tingui a veure amb el capítol o algun personatge. Com es comporta? Per què? Els participants han d'afegir coses noves. Separa amb intros alguns paràgrafs per facilitar la lectura.

"Tirant lo Blanc. Episodis amorosos". Adreçat a 1r Batxillerat diürn.

En aquesta fitxa, on hi diu "publica on comentari", cada alumne/a que ha treballat els capítols afegirà un resum de cadascun, és obligatori, amb un mínim de vuit línies i un màxim de quinze línies. D'aquesta manera, tothom podrà fer un seguiment, del llibre i podrà revisar els capítols.
Aquesta fitxa no exclourà la lectura del llibre, sinó que la complementarà. També aportaré un fòrum voluntari per als qui hi vulguin participar de manera voluntària comentant algun aspecte dels personatges.




(Imatge extreta de: blocs.xtec.cat)


!!EXERCICIS:
-Resumeix el capítol del "Tirant lo Blanc" que t'hagi tocat exposar a classe. No t'oblidis d'afegir el teu nom i cognoms, curs i grup.
-Fòrum: aporta un comentari que tingui a veure amb el capítol o algun personatge. Com es comporta? Per què? Els participants han d'afegir coses noves. Separa amb intros alguns paràgrafs per facilitar la lectura.

dijous, 25 d’octubre del 2012

Quatre frases fetes (22). Adreçat a tot l'alumnat.

.A la biorxa:
1. Malament, a l'inrevés.
2. De tort.
Ex:
-Vaig intentar llogar un pis però tot em sortí a la biorxa.
.Ser car de veure:
No deixar-se veure de manera sovintejada.
Ex:
-De vegades, ets car de veure.
.Treure's el barret:
Felicitar a algú per haver fet una cosa ben feta.
Ex:
-Em trec el barret en veure l'actitud de primer d'ESO.
.Cantar les quaranta:
Renyar algú o dir les coses clares.
Ex:
-La mare em canta les quaranta si la desobeeixo.
(Imatge extreta de: frasesfetes.blogspot.com.es)
!!EXERCICIS:
-Redacta tres oracions amb cadascuna de les següents frases fetes.
-Aporta quatre frases fetes que desconeguis i consideris interessants. Explica el seu significat.

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Rafel Nadal: Camí de la novel·la memorialística. Adreçat a Batxillerat.


Aquest periodista i escriptor, conegut socialdemàcrata i germà del polític Joaquim Nadal, va passar per Cerdanyola del Vallès a presentar la seva novel·la Quan érem feliços, que ha estat guardonada amb el premi Josep Pla del 2012.

Rafel Nadal fou director de El Periódico de Catalunya del 2006 al 2010 i en l’actualitat col·labora com a columnista de La Vanguardia i en programes de ràdio i televisió, com per exemple, RAC1, TV3 o a 8TV com a tertulià amb Josep Cuní, tot i que darrerament, ha demanat una treva per dedicar-se més a fons a l’escriptura. Nosaltres o molts individus el coneixíem per la seva faceta de contertulià, però val a dir, que finalment ha arribat al gran públic amb Quan érem feliços. Amb paraules seves: “Em considero més escriptor que periodista”.


El seu debut arribà tot just fa un any i mig amb Els mandarins (2011), una obra on retratava a personatges actuals a partir de les seves vivències vinculades d’una manera o altra amb Catalunya, sobretot polítics (Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Mariano Rajoy i un llarg etc), empresaris (José Antonio Asensio, Javier de la Rosa), o escriptors (Josep Pla), els prínceps, i fins i tot, sa majestat el Rei, material que havia compilat anteriorment quan treballava com a redactor de comarques a la premsa. Tot i semblar un volum de política, Nadal cerca el rerefons literari.

Quan érem feliços, el literat precisa, ara ho som més que abans, és una novel·la inclosa dins el gènere memorialístic, d’un temps, la Girona de postguerra, l’evolució de la societat, les actituds que es mostraven aleshores, tot està reflectit en l’obra. La creació que tractem narra l’evolució d’una família de dotze germans partint de fets familiars reals barrejats amb ficció. L’autor sent nostàlgia per uns temps que passats, que ja no retornaran. Nadal comentà partint de la metàfora del dinar, que abans fitant una fotografia podíem esbrinar el període de temps en què s’havia realitzat, la podíem ubicar en una època, ara, per ell, això és més complicat. Sovint, no hi ha diferències amb el dinar d’un dia normal a un de festiu, a causa dels temps complicats que vivim.


La novel·la que tractem vol ser la mirada d’un nen que veu la vida encuriosit, que es fa gran, i que tot i evolucionar, no entén la realitat, el que està succeint al seu entorn. Això sí, sent un estret vincle amb la natura, el seu entorn rural. L’obra també mostra la consciència ideològica que hagué de sofrí l’autor quan estudiava en un col·legi de l’Opus, Collell, que tant, el marcà, col·legi on per les nits, feien alguna que altra trapelleria, com per exemple, quan el capellà els tancava amb clau a l’habitació per passar la nit saltaven de balcó en balcó des d’un cinquè pis per reunir-se amb els altres germans; s’observa la lloança als seus pares, les anècdotes i vivències amb els seus avis i germans. Al cap i a la fi, la història no deixa de ser una narració de les seves vivències familiars mesclades amb ficció literària i grans dots de narrador. La Girona de la postguerra és la gran protagonista, paper que comparteix amb la petita burgesia, el seu besavi que treballava el carbó i posteriorment la fusta, hagué d’emigrar a França i anys després, envià la seva esposa tota sola des de Reims a Catalunya, amb els perills que comportava, per muntar un negoci familiar de taps de suro.

Rafel Nadal comentà que el pagès de fa cinquanta anys vivia i treballava com el de l’època dels romans, és a dir, treballava amb balança romana, arada de mà i el terra de les cases d’allavores era de fang. També recorda que la petita burgesia familiar finalment ha desaparegut. Nadal acostuma a reunir-se cada cap de setmana, els dissabtes, amb tots els membres de la seva família que poden assistir-hi, acostumen a ser una trentena i es lamenta quan hi falta algú, aprofita per recordar-nos que eren dotze germans.

L’autor ens relatà que els grans vivien aïllats dels joves i que en aquella època calia demanar permís per entrar al menjador, eren uns temps ben diferents als nostres, on fins i tot, hi ha joves que perden els valors i el respecte pels grans. Val a dir, que els seus pares eren fidels seguidors de l’Opus i que cap dels seus germans tenia un sentit religiós. Els progenitors els venien la idea que si no eren creients serien condemnats el dia del judici final, si és que realment hi ha algun judici final.

El procés d’escriptura de Quan érem feliços l’ocupà gairebé dos anys, seleccionà els capítols que pretenia tractar, resumí i reescrigué el llibre diverses vegades fins que en quedà satisfet. Matisà que el llibre pot llegir-se per capítols individuals i separats els uns dels altres, tot i que formen un tot, una unitat. El llibre no deixa de ser un homenatge als pares, a la generació que ha viscut les guerres, ara sí que vivim bé, entre cometes, als que van lluitar perquè els fills tinguessin estudis i anessin endavant, però convé destacar que el llibre també parla de les dones, de fet, és un llibre on les dones n’ocupen els personatges principals, això sí, amb el lligam familiar, com ara, el paper que representa la Maria Teresa –la seva mare-, mestra i llicenciada en història, que estava casada amb un senyor que no tenia estudis. És important dir això, perquè en aquelles èpoques, eren moltes les mares que marcaven la pauta a les cases.

Rafel Nadal actualment està escrivint literatura de viatges i un thriller, coses que l’encoratgen a evolucionar dins la seva faceta d’escriptor que s’està obrint camí dins les lletres catalanes i es manté una mica allunyat del món tertulià. I per a aquells que el titllen de mer periodista, avisa: “Les darreres aportacions literàries vénen del món del periodisme”, i té tota la raó del món. Al llarg de la seva trajectòria com a autor, tot i que inèdit, havia escrit guions, teatre, poesia, hi havia deixat alguna que altra novel·la a mig fer, però remarca que aquests passos iniciàtics no capten el seu interès gens ni mica, i que seguirà escrivint allò que més l’atregui, sobretot, partint d’experiències vitals reals, com la vida d’algun familiar literaturitzada i en la qual pugui estira el fil literari.

Finalment, dedicà uns minuts a parlar sobre la crisi, a criteri personal d’una assitent, atès que té un gran domini de l’actualitat política, i fins i tot, proposà solucions i diàleg amb Madrid, això sí, afirmà que li agradaria la independència, que a Espanya, ja ni tan sols ens escolten. Fou una presentació força enriquidora i plena de virtuts, que ens va ensenyar a valorar el que tenim i a deixar un pèl de banda allò que ens manca, a aprendre a estimar el nostre entorn i respectar els nostres orígens familiars, que són els que tenim, que no podem canviar i ja formen part de la nostra pròpia història personal. És una novel·la molt recomanable i amb grans dosis d’emocions i sentiments a flor de pell.

Josep Maria Corretger


(Imatges extretes de: elsingulardigital.cat i grup62.cat)


!!EXERCICIS:
1-Si has llegit el llibre Quan érem feliços, pots escriure una opinió sobre l'obra.
2-Recomana una novel·la actual que hagis llegit i que vols donar a conèixer. Cita'n l'autor i la editorial. Justifica la teva resposta.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Mots primitius, derivats i substantius. Adreçat a tot l'alumnat.

.El primitiu:
És el mot origen, que no ha evolucionat ni variat al llarg del temps. És la que conté l'arrel o lexema de la paraula, de la que parteix tot derivat, sense afegir ni afixos ni morfemes.

Ex:

Taula és el primitiu de tauleta.

.El derivat:
És el mot al qual afegim afixos (prefixos, infixos o sufixos) i en formem un altre derivat d'aquest. Poden modificar el significat o el sentit de la paraula.

Ex:

Feineta seria un mot derivat de 'feina' (mot primitiu).


.El substantiu:

És el nom, però sovint pot aparèixer un verb, un adjectiu o un nom substantivat.

Ex:

El blau (referit a un cotxe, per exemple).


.L'adverbi:

Poden ser de diversos tipus, però en termes generals acostumen a acabar en -ment:

.Temps:

Ara, després, tard...

.De manera / mode:

Tranquil·lament, bé, malament...

.De lloc:

Aquí, darrere, davant...

.De negació:

No, potser, mai...

.D'afirmació:

Sí, també...

.De dubte:

Depèn, potser...

.Relatius:

On, quan...

.De quantitat:

Molt, menys, poc...


.L'adjectiu:

Tots els participis són adjectius i tenen quatre formes.

Ex:

cantat, cantada, cantats, cantades.
perdut, perduda, perduts, perdudes.
dormit, dormida, dormits, dormides.
.El verb:
Per formar verbs derivats caldrà jugar amb els prefixos i les terminacions de cada conjugació:
-ar (1a), -er / -re (2a) i -ir (3a)

N.B. La llista dels afixos us facilitarà la creació de paraules. Podeu consultar-la dins la fitxa:
Ara que hem vist, les categories gramaticals bàsiques, atreveix-te a realitzar els exercicis proposats. Navegareu cercant paraules.


(Font: ca.wikipedia.org)

(Imatge extreta de: ca.wikipedia.org. Nau Victòria de Magallanes i Elcano)



!!EXERCICIS:

1-Completa la següent graella:


Primitiu                Verb derivat                        Substantiu
_________            afusellar                                 _________
simetria                 __________                            _________
_________           empresonar                            __________
_________            _________                            envernissament



2-Proposa un exercici similar per a què algú diferent a tu el resolgui.
3-Escriu quatre mots primitius, quatre mots derivats, quatre adverbis -ment, quatre adjectius.

4. Realitza l'exercici que s'adjunta al següent enllaç i anota'l aquí.

http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl11/scl11.htm

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Pràctica de pronoms. Adreçat a tot l'alumnat.


Sovint ens passa que no combinem correctament els pronoms, sobretot els que tenim el castellà com a primera llengua. Ens equivoquem en l'ordre, en l'apòstrof, el qual ubiquem més a l'esquerra que no pas a la dreta, entre d'altres o per més inri, ins inventem combinacions que ni tan sols existeixen.
-Per l'ordre dels pronoms, revisa:
-Quadre de combinació dels pronoms:
http://www.escuelassj.com/mod/resource/view.php?id=6118



-Per ampliar cerca altres fitxes de pronoms que hi ha al blog.



-Per reforçar:
Ara anem a fer una mica de pràctica!

(Poema visual de: Pierre D. La. Extret de: utopicus.es)
!!EXERCICIS:
1-Realitza la combinació adequada els pronoms que hi ha entre parèntesi:
.La llibreta, (us + la) donaré de seguida.
.L'amiga, he de presentar (la + hi) demà.
.(Me + el) vaig oblidar a casa.
.(Me + en) puc anar ara mateix?
.(Me + hi) estic acostumant a poc a poc.
.El llibre, si hi penso, (te + el) portaré.
.Ja (us + en) aneu?
.L'obra, (Me + la) atribueix a mi.
.(Se + ens) ofereix un pis per llogar.
.(Me + ho) rumiaré i (veure + em) que faig.
2-Posa-hi inventiva i proposa un exercici per treballar els pronoms febles per a què un altre company o companya el resolgui.

divendres, 19 d’octubre del 2012

3 Frases fetes del "Retrum. Quan érem morts". Adreçat a l'ESO.

.Haver-hi la flor i la nata:
Hi havia el millor i el pitjor en aquell moment. La flor es refereix a la cosa delicada i la nata la cosa adequada.
Ex:
-Els dissabtes al vespre quan vas de marxa et trobes amb individus que són la flor i la nata.
.Anar-se'n per la tangent:
Escapolir-se amb alguna excusa i certa habilitat d'alguna situació complicada.
Ex:
-Els polítics sovint se'n van per la tangent quan no volen assumir les culpes.
.Mirada de gos apallissat:
Mirada d'empipament, de ràbia.
Ex:
-Quan li posaren la multa, etzivà una mirada de gos apallissat al guàrdia.
(Imatge extreta de: ultimahora.es)
!!EXERCICIS:
-Redacta tres oracions amb cadascuna de les següents frases fetes.
-Aparta quatre frases fetes noves i sense repetir-les que apareguin al llibre "Retrum. Quan érem morts".

dijous, 18 d’octubre del 2012

Subjecte i predicat. Adreçat a tot l'alumnat.

EL SUBJECTE:
El subjecte pot contenir diversos complements que l'acompanyen, fins a fer un SN interminable.
Ex:
-La noia rossa i maca del número setanta-sis primer tercera que viu a Barcelona i que condueix un cotxe blau és carinyosa.  (Tot l'assenyalat amb lila seria el subjecte i encara podria ser més llarg!)
Recordar que el subjecte també pot ser el·líptic i que ho marcarà la terminació del verb:
Ex:
-Caminarem molt ràpid. (Subjecte el·líptic perquè no apareix). 'Nosaltres' caminarem .
Si no sabem localitzar el subjecte de les oracions poden passar tres casos:
1. Està el·líptic i hem de localitzar el verb i llavors amb la terminació sabrem quin és.
2. L'oració és impersonal. Sobretot amb verbs meteorològics (ploure, nevar, pedregar...) i amb d'altres com caldre i haver. Llavors, l'oració no tindrà subjecte.
Ex:
-Cal fer els deures.
3. El subjecte apareix invertit amb verbs com 'agradar'. Hem de mirar si el sintagma que hi ha darrere del verb el podem posar al davant de l'oració, si és així serà subjecte. Per tant, en aquest cas el subjecte seguiria al predicat.
-M'agraden molt els caragols.
(Subjecte: els caragols).
Atès que podem dir, "Els caragols m'agraden molt".
N.B. Els de Batxillerat podeu ampliar informació de la inversió del subjecte al link:
.EL PREDICAT:
Serà el sintagma que va darrere del verb perquè el complementa. De vegades també acompanyen al verb molts complements.
Ex:
-La Maria és aquella noia del curs de tercer d'ESO que sempre ajuda als companys quan no entenen alguna cosa de la lliçó.
(Imatge extreta de: blaugrana2011.wordpress.com. Quadre de Joan Miró).
!!EXERCICIS:
1-Proposa un exercici amb vuit oracions que continguin subjecte i predicat, o bé, una de les dues coses, per a què el resolgui un altre company de l'aula.
2-Esmenta el subjecte i el predicat de les següents oracions, compte amb els paranys!
-Farà un llibre, la teva mare?
-Martina sempre fa els deures.
-La gateta sovint s'amaga darrere del sofà.
-M'encanta cantar.
-Hem perdut el partit!
-Pots deixar-me uns llapis?
-Treu el gos a passejar.
-Sembla que finalment es posarà núvol!
-Els observava, aquells amants.
-S'afanyaven, doncs, aquelles dones, en arribar aviat.
3-Cerca informació de la col·locació del subjecte en verbs com 'agradar'. Pots emprar Internet per a fer recerca.

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Tres paraules tan semblants i tan diferents. Adreçat a tot l'alumnat.


Aquestes tres paraules sovint les intercanviem de significat, a causa de la seva semblança. Fa uns mesos fins i tot fou una pregunta de Selectivitat.



. Muscle: espatlla.

Ex:

-L'any passat em van operar del muscle.




.Múscul: òrgan carnós que forma part del cos humà.

Ex:

-Aquella noia va al gimnàs a exercitar els músculs.




.Musclo: mol·lusc marí comestible i de color negrós.

Ex:

-Quan vaig al restaurant sempre demana un plat de musclos amb sofregit.






(Adaptat del DIEC2)

(Imatge extreta de: sietevoces.blogspot.com)



!!EXERCICIS:
1-Redacta dues oracions amb cadascuna de les tres paraules.
2-Afegeix dues parelles de paraules que s'escriguin similars i que tinguin un significat diferent. Pots ajudar-te d'Internet.




dimarts, 16 d’octubre del 2012

L'oració simple. Tipus de subjectes. Adreçat a tot l'alumnat.

Dins de l'oració simple podem trobar tres tipus de subjectes:
1. Pronom personal fort:
Jo, tu, ell/a, nosaltres, vosaltres, ells/es.
Ex:
-Jo arribaré ben d'hora.
-Elles eren molt simpàtiques.
2. Subjecte el·líptic:
És el subjecte que se sobreentén, però que no apareix dins de l'oració. Per tant, l'hem de saber trobar. La terminació del verb ens indicarà la persona i el nombre del subjecte.
Ex:
-Es renta la cartera. (Ell/a)
-Saltem i ballem amb intensitat. (Nosaltres)
3. Oració impersonal:
És l'oració que no té subjecte. Apareix amb verbs com caldre, haver, i verbs meteorològics.
Ex:
-Avui nevarà.
-Si no plou estem perduts.
(Adaptat de: Martí, C. et alii, (2011). Llengua catalana i literatura, Editorial Teide, Barcelona.)
(Imatge extreta de: tantdebo.com)
!!EXERCICIS:
1-Digues si les següents oracions són impersonals o tenen subjecte el·líptic.
.Marxem cap a casa.
.T'espanto?
.Plourà d'hora.
.Avui tinc molt de fred.
.Posa't dreta.
.Tant de bo aprenguis ràpid la lliçó.
2. Crea un exercici similar amb l'anterior perquè algú diferent a tu el resolgui.

dilluns, 15 d’octubre del 2012

L'oració simple. La concordança. Adreçat a tot l'alumnat.

Sabeu quina és la diferència que hi ha entre una frase i una oració?
Una oració estaria formada per un conjunt de mots amb un sentit complet. A més, sempre tindria un verb.
Ex:
-L'Ariadna és molt agradable.
Una frase, és un equivalent a oració, també té un sentit complet, segons el DIEC2, per tant, tant és pot dir oració com frase, són sinònimes. Per tant, tant podem parlar d'oracions com de frases. De vegades, erròniament, se'ns ha fet veure que les frases no tenien verb, quan era totalment fals.
Si ens trobem amb una oració o frase que no té verb, llavors estem parlant de què no és una oració.
Ex:
-La taula gran (no és oració, no té verb).
-La casa és ampla (és oració, té verb).
Per un altre costat, ja sabem que l'oració té dues parts: el SN (sintagma nominal) que fa funció de subjecte i que té de nucli el nom, i el SV (sintagma verbal), amb funció de predicat i que té com a nucli un verb.
Ex:
-Els jugadors de l'equip de futbol.
('futbol' és el nucli del sintagma nominal i tota l'oració és el SN que fa de subjecte).
-s'entrenen avui per la tarda.
('s'entrenen' és el nucli del SV, que és tota la resta, i que constituirà el predicat).
.Com podem saber si hi ha o no subjecte en una oració?
1. El SN (subjecte) concordarà sempre en nombre  (singular o plural) i persona (primera, segona o tercera) amb el verb.
Ex:
-Els jugadors de l'equip de futbol s'entrenen avui per la tarda.
(jugadors= 3a persona del plural, ells;  s'entrenen= 3a persona del plural)
2. Per identificar el subjecte d'una oració cal fer la prova de la concordança:
.Cal canviar el nombre del verb i el nom que fa de subjecte també haurà de canviar de nombre. Tant de singular a plural com de plural a singular.
Ex:
-El fanaler és un ofici que s'ha perdut al segle XX.
-Els fanalers són uns oficis que s'han perdut al segle XX.

(Adaptat de: Martí, C. et alii, (2011). Llengua catalana i literatura, Teide, Barcelona)
(Imatge extreta de: naciodigital.cat. Autora: Pilar Gurt)
!!EXERCICIS:
-Escriu sis oracions, tres en singular i tres en plural i assenyala el subjecte de cadascuna.
-Anota vuit oracions amb verbs impersonals, és a dir, no tindran subjecte.


dijous, 11 d’octubre del 2012

"Clava't" de Duble Buble. Adreçat a tot l'alumnat.


 Avui treballarem una de les cançons més emotives i amb una lletra ben passional del pop-rock català dels anys vuitanta. Fou cantada pels osonencs Duble Buble i és un clàssic. Que la gaudiu força!


"CLAVA'T"
Ho ______ quan menys ___ esperis
____ avui
quan __  _____ atret
i ja no puguis _____
____ la teva nina blanca
estic cansada _______
no puc _____
__ ___ ___ aquesta nit.

___ _____ quan jo ___ digui
serà avui
____ la teva llengua
______ els meus ____
________ pura i blanca
si _______ més _____
_____ més vols
si tu ets _______?

Un dia o altre noi
aquesta ____  _____ de morir
____ una mort ___ ________
crua i _____ si tu ets el _____.

Un dia o altre noi
aquesta ____ _____ de morir
______  a poc a poc
i ______ ben _______.

____ la teva nina blanca
aquesta _____
____ valenta noi
i la ____ no em fa por
vine _____ _____ veure
el teu ____ en copa d'or
vull saber
si tu vols ____ en mi

Un dia o altre noi
_____ _____  _____ de morir
serà una mort ____ ______
crua i ____ si tu ets el ______.

Un dia o _____ noi
aquesta flor haurà de _______
fes-ho __________
i ______ ben ______.

Un dia o altre noi
aquesta flor _______de morir
serà una mort ____ dolça
____ i _____ si tu ets el botxí.

Un dia o altre noi
aquesta flor haurà de morir
fes-ho a poc__ ____
i _____ ben endins.

Fes-ho _ ___ __ _____
i clava't ben ______.
De Duble Buble, dins "Clava't" (1986).



!!EXERCICIS:
1-Escolta tres cops la cançó i sense fer faltes anota les paraules que hi manquen.
Enllaç:
http://www.youtube.com/watch?v=0vepSLS7ZyM


N.B. No serveix mirar i escoltar la cançó amb subtítols, tampoc cercar la lletra per Internet. Si cal vés aturant la cançó i anotant les paraules. Val més equivocar-se que no pas FER TRAMPES, i no aprendre res.  Llavors no comptarà i eliminaré el comentari. Ja vull que us equivoqueu, estem per equivocar-nos i que ens corregeixin.
2-Cerca informació d'un cantant o banda del pop-rock català que t'agradi i realitza una petita redacció explicant una mica la seva història i per què et fascina la seva música.

3-Explica breument de què tracta la cançó.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Paraules que ens porten confusió (1). Adreçat a tot l'alumnat.



.Aleshores:

Adverbi de temps. Equival a 'llavors'.
Ex:
-I aleshores, es posà la corbata i se n'anà sense fer soroll.


.A les hores:

Fa referència a un conjunt d'hores concretes, per això s'escriu separat. També indica temporalitat.
Ex:
-Si no arriben més o menys a les hores que va establir el Comitè de Competició seran sancionats.
.Anàlisi /crisi/ tesi i similars:
Paraula que quan l'escrivim sovint la barregem amb altres gèneres.
Ex:
-L'anàlisis, la crisis, la tesis... totes tres són incorrectes.
És una falta que no veurem si no deixem reposar el text i el revisem amb posterioritat. És molt simple, no podem barrejar masculins amb femenins ni singulars amb plurals, hi ha d'haver concordança en gènere i nombre. En l'oralitat, aquesta falta es fa assíduament.
-L'anàlisi, les anàlisis, la crisi, les crisis, la tesi, les tesis... (Formes correctes).
Moltes vegades per traducció literal del castellà al català les escrivim malament.
.A prop:
És un adverbi de lloc.
Ex:
-Aquesta vegada has estat a prop de suspendre, però te n'has sortit.
.Apropar:
 Acostar-se, aproximar-se, atansar-se.
Ex:
-En aquell concert ja no em vaig poder apropar més a l'escenari.
.Potser:
Adverbi de possibilitat. Equival a 'a la millor succeeix'.
Ex:
-Potser aconseguirà arribar a temps.
.Pot ser:
Verb ser.
Ex:
-Tant és, pot ser amable o no ser-ho, però és bona alumna.
(Poema visual de: Toni Prat. Extret de Lo Càntich)
!!EXERCICIS:
1-Redacta dues oracions amb cadascuna de les paraules  de color blau que es treballen a la fitxa.
2-Subratlla la forma correcta de les següents oracions. Compte amb els paranys! Si tens dubtes usa el diccionari.
.La meva mare va agafar la bossa per (la nansa / l'ansa).
.Aquell noi era molt (vanidós / vanitós) amb la gent.
.He anat al cap a fer-me (una anàlisi / una anàlisis) de sang.
.Enguany he vist bolets (molts grossos / molt grossos).
.Sí, (pot ser / potser) aprovarà finalment el curs, això sí, si treballa cada dia.
.Què (véns / vens) taronges tropicals?
.A la meva germana, qui (l'ha vist / l'ha vista)?

.Al cinema va veure a la Julia amb un amic (moresc / morisc).
3. Afegeix paraules d'escriptura similar i significat diferent, serien homògrafes.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

El hiat. Adreçat a l'ESO.


Quan trobem dues vocals seguides que es pronuncien de manera separada estem parlant d'un hiat.

Es dóna quan hi ha algun d'aquests dos casos:

1. La combinació de vocals fortes (a, e, o):

Ex:

ca-os, pa-e-lla...

2. Una vocal feble (i, u) seguida d'una vocal forta (a, e, o):

Ex:

pa-ci-èn-ci-a, ca-mi-ó...


Aprofito l'avinentesa per diferenciar la síl·laba tònica d'una síl·laba àtona.


-Síl·laba Tònica:

És la que té més força dins d'una paraula. Només n'hi ha una i tota la resta són àtones (no sonen). De vegades porta accent i d'altres no.

Ex:

es-glé- si-a, sam-fai-na.


-Síl·laba Àtona:

És la que no rep la intensitat de l'accent del mot en ser pronunciada. N'apareixen diverses si el mot té més de dues síl·labes.


.Els monosíl·labs: 

Poden ser tònics o àtons. 

1. Els que tenen sentit propi són tònics.

Ex:

cor, pa, blau, cas...


2. Els que només tenen valor gramatical són àtons. Com ara els articles, els pronoms febles, algunes preposicions, algunes conjuncions.

Ex:

el, ho, es, de, que...


3. La majoria de mots compostos tenen dues síl·labes tòniques. Són les dues síl·labes que els omplen de significació.

Ex:

para-xocs, obre-llau-nes... 




N.B. Podeu ampliar informació cercant al blog la fitxa dels diftongs:


(Adaptació: MARTÍ, C. et alii, (2011). Llengua catalana i literatura, 1r ESO, Teide, Barcelona).
 

(Imatge extreta de: miaintimitats.blogspot.com)



!!EXERCICIS:

1. Escriu deu paraules i assenyala la síl·laba tònica i les àtones.

2. Cerca sis paraules compostes i fes el mateix que l'anterior exercici.

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Notes a "Mar i cel" d'Àngel Guimerà. Acte tercer. Adreçat a Batxillerat.



ACTE TERCER

Escena I

(Pàg. 147)

Volen fer capità a Guillem. Roc li té gelosia.


(Pàg. 150)

Blanca cuida a Saïd i Guillem i Roc –dos cristians- no entenen el perquè.

Presagi de tragèdia entre Saïd-Blanca-Carles. Guillem diu: “Sortim d’aquí! Jo et juro que això acabarà mal!”.


Escena II

(Pàg. 151)

Blanca està enamorada de Saïd, declara el seu amor i promet donar la vida defensant-lo.


(Pàg. 152)

Al·lusió a la bogeria de Blanca. Ella mateixa glossa: “Mes estic folla!”.


Escena III

(Pàg. 152)

Joanot traeix a Saïd i està de part cristiana, almenys ho pensa Blanca.


(Pàg. 153)

Joanot, que és un renegat, encara dóna un pèl de suport a Saïd. Prepara un pla per alliberar-lo donant llur vida.


(Pàg. 154)

Blanca no es fia de les paraules de Joanot.


Escena V

(Pàg. 155)

Blanca vol salvar Saïd perquè ella té fe i estima Déu.

Ferran desitja que Blanca deixi de banda a Saïd. Ferran veu que ella l’estima i ho lamenta.


Escena VI

(Pàg. 158)

Carles escolta que Blanca demana que Saïd se salvi. Ferran no pot aturar-lo. Carles castiga Blanca aïllant-la en una cambra.

(Pàg. 159)

Blanca crida a la salvació de Saïd, perquè ell abans l’havia salvada.


Escena VII

(Pàg. 160)

Ferran intenta aturar Carles i que no mori Blanca. Carles veu que Ferran dóna suport a Blanca.

Ferran comenta a Carles que Blanca estima a Saïd.


(Pàg. 161)

Carles amenaça Blanca i ella diu estar enamorada de Saïd. Carles s’encoleritza.


(Pàg. 162)

Ferran no pot detenir a Carles. Aquest darrer crida als soldats.


Escena VIII

(Pàg. 162)

Ferran fa xantatge a Guillem, si l’escolta el farà capità. Guillem deté els soldats.


(Pàg. 164)

Carles desafia a Saïd.


(Pàg. 165)

Saïd vol morir per Blanca.

Saïd es fa la víctima per salvar Blanca d’una mort segura.


(Pàg. 166)

Ferran defensa l’ànima noble de Saïd. Carles, en veure que els soldats s’enretiren i no li fan cas, vol matar a Saïd, però de sobte li ve una lipotímia i no ho pot fer.

Escena IX

(Pàg. 167)

Saïd veu Blanca fora del món terrenal.

(Pàg. 168)

Saïd declara a Blanca que l’estima.

Blanca se sincera amb Saïd. Sap com és realment.


(Pàg. 169)

Saïd veu la seva mort propera.

Blanca se sent plena de vida.

Blanca suplica a Déu la salvació de Saïd. Recordem que, Blanca= cel, puresa (amb tot el que comporta) i Saïd= mar, aigua.





Escena X

(Pàg. 170)

Ferran donarà la seva vida per Blanca i salvar Saïd.

Ferran prepara la fugida de Saïd i Blanca per la nit, en barca fins a Alger.

Saïd està sorprès per l’ajuda inesperada de Ferran.


Escena XI

(Pàg. 171)

Saïd té orgull i no vol fugir. Blanca vol que s’escapi i ja es retrobaran en un futur proper.

(Pàg. 172)

Blanca declara amor etern a Saïd.


Escena XII

(Pàg. 173)

Carles dispara a Saïd, però Blanca s’ha posat davant i ha rebut l’impacte de bala.


(Pàg. 174)

Carles lamenta haver ferit de mort a la seva filla.

Saïd sosté als seus braços a Blanca. Moriran plegats. L’anomena ‘esposa’. Però aquesta unió és impossible, de dos móns completament oposats. Blanca anirà al cel i Saïd al mar. Blanca i Saïd es llencen al mar abraçats.
(Imatge extreta de: historiacastilloromeral.blogspot.com i nacionred.com).
!!EXERCICIS:
-Descriu els personatges: Ferran i Carles.
-Rellegeix l'escena VIII i realitza un comentari de tot el que hi passa.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;