dimarts, 31 de gener del 2012

Quatre frases fetes (4). Adreçat a tot l'alumnat.


Donem una ullada a quatre frases fetes amb el verb 'anar', però n'hi ha moltes més.


.Anar a preu fet:

Fer les coses de pressa, sense aturar-se un moment.

Ex:

-Quan es posa a corregir les redaccions, el professor va a preu fet.



.Anar a toc de campana:

Ésser molt puntual.

Ex:

-A l'hora de dinar sempre hi va a toc de campana.



.Anar a tres quarts de quinze:

No funciona de manera normal, sinó desorganitzada.

Ex:

-El tren no arriba mai a l'hora als llocs, sempre va a tres quarts de quinze.



.Anar amb peus de plom:

Tenir molta cura del que s'està fent.

Ex:

-La Joanna quan treballa els exercicis de matemàtiques sempre va amb peus de plom.


(Imatge extreta de: catimenu.com)



!! EXERCICIS:

-Redacta tres oracions amb cadascuna de les següents frases fetes.

-Afegeix quinze frases fetes amb el verb 'anar' i anota el seu significat.

La meva paraula preferida(3): "Pompa". Adreçat a tothom.


.Pompa:

Ostentació de magnificència.

Ex:

-En aquella reunió hi havia molta gent pomposa, mostraven la seva pompa quan parlaven.


Justificació: m'agrada la seva sonoritat.


(Imatge extreta de: jaumeoller.blogspot.com. Vista del Montseny)


!! EXERCICIS:

-Aporta la teva paraula preferida del mes. Anota el seu significat i justifica la seva elecció.

dilluns, 30 de gener del 2012

La comunicació no verbal. Adreçat a PPAS i Batxillerat.


La comunicació no verbal és un dels elements més poderosos que tenim a l'hora de comunicar-nos. En un principi, ajuden a fer-se més entenedores les nostres aportacions comunicatives. Però si no els utilitzem de manera adequada o els interpretem correctament, ens poden portar a malentesos i a conductes disruptives. Sabíeu que cada cultura té les seves maneres d'actuar i que uns signes no verbals d'uns països a un altre poden variar?

És evident que segons els orígens i tradicions culturals de cada país trobarem certes diferències. Per a saber-ne una mica més o ajudar-te:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Comunicaci%C3%B3_no_verbal


Algunes curiositats:

-A Austràlia si piqueu l'ullet a algú podeu anar a la presó. Està mal vist.

-Els dos dits de victòria mostrats a l'inrevés són un insult a Anglaterra.

-Els francesos i els belgues es donen tres petons quan se saluden, els espanyols dos i comencen per l'esquerra, generalment.

-Els àrabs quan et volen parlar s'acosten molt a les persones.

-Obrir la mà mostrant els cinc dits de la mà a l'Àfrica és una falta de respecte molt greu.

-Els xinesos sempre diuen que sí i ho fan per quedar bé.

-Els nord-americans poden reaccionar malament si s'han d'asseure en una cadira ja escalfada per algú abans.

-Envair l'entorn personal d'una persona pot crear malestar.


Negreta(Imatge extreta de: comunicación-no-verbal.wikispaces.com)


!! EXERCICIS:

-Redacta un text de cent paraules on parlis de la comunicació no verbal. Recorda que el text ha de mostrar una estructura.

-Aporta anècdotes a nivell intercultural o nacional a través de la comunicació no verbal.

-Pots opinar com veus la comunicació no verbal quan ens comuniquem. Tu en fan ús?

-Explica la teva imatge de silenci.

Una mica de mitologia. Adreçat a l'alumnat de Creació Literària.


Gràcies als mites aprenem a resoldre situacions difícils, a reflexionar, a anar endavant, a ser millors com a persones i a mantenir uns valors que hem adquirit al llarg del temps i que a poc a poc, de vegades anem perdent.

Us sona d'alguna cosa el taló d'Aquil·les i quin és el seu origen? doncs, apa, anem a descobrir-lo, si ho desitgeu. Utilitzant el mite d'Aquil·les realitzarem una sèrie d'exercicis d'escriptura i aprendre'm una mica més a costa d'ells.
Primer de tot, dóna una petita lectura a la vida d'Aquil·les i del seu context històric.

http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/mites/troia.htm

N.B. Pots ampliar informació a Vikipèdia.


(Imatge extreta de: helenizate.blogspot.com)

!! EXERCICIS:

-Explica breument en què consisteix el mite d'Aquil·les, amb les teves paraules.

-Què t'ha colpit o t'ha interessat més del mite d'Aquil·les? S'assemblen els herois antics als nostres herois actuals? Quines armes usaven els guerrers d'aquella època? Quines armes s'utilitzen en les guerres actuals?

-Descriu el personatge d'Aquil·les, com te l'imagines? Te'n recordes de com va morir? També pots realitzar un dibuix.

-Cerca un mite per internet, esmenta la pàgina d'on l'has extret i comenta'l amb les teves paraules.


-Escriu una història sobre un heroi teu actual, pot ser un cantant, actriu, escriptor, esportista, amic, i que s'hagi trobat immers en un accident. Fes una narració d'una pàgina.

-Consulteu per internet què és una llegenda. Cerqueu-ne una i l'afegiu al blog, citeu de la pàgina d'on l'heu extret i finalment la modifiqueu mantenint els elements principals.

diumenge, 29 de gener del 2012

El Sol, el Fred i el Vent. Conte. Adreçat a tot l'alumnat..


EL SOL, EL FRED I EL VENT

Conte tradicional bàltic


El Sol, el Fred i el Vent explicaven les seves gestes, amb arrogància. Volien demostrar qui era el més fort. “Sóc la font de la vida, dono llum i calor, però també puc cremar i inclús matar, i per això la gent m’estima i em respecta”, digué el Sol amb una brillantor especial als seus rajos.

“Ets un fanfarró!”, digué el Fred agitant els seus dits de rosada. « A l’hivern no tens res a fer llevat de quedar-te adormit darrere els meus gelats núvols. Sóc jo qui gelo els rius i els camps”.
El Vent que escoltava atentament, no s’atreví a dir res. Llavors passà per allí un camperol, saludà als tres i deixà anà: “És a tu a qui busco, estimat Vent”, i es tragué el barret. El Sol i el Fred se n’anaren enfurismats.

L’home i el Vent es vàren fer bons amics. Però aquell hivern el Fred trucà a la porta del camperol i li congelà fins i tot les entranyes. El Vent vingué a socórrer-lo amb una càlida brisa que li féu oblidar l’incident. Més tard arribà l’estiu, i un Sol terrible gairebé deixà al camperol com un pa rostit. Suava nit i dia sense trobar-se alleugerit… fins que el seu amic Vent li envià una brisa suau que li reconfortà l’oïda amb el seu tou xiuleig, així com el cos i l’ànima.

(Traduït de Cuentos del mundo, n. 17, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: rutabaobab.com)


!! EXERCICIS:

-Realitza un resum de sis línies d’aquest conte d’arreu del món.

-Com haguessis actuat si haguessis estat al lloc del camperol davant les adversitat meteorològiques? Per què?

-Escriu un sinònim i un antònim de: arrogància, fanfarró, enfurismats, entranyes, socórrer-lo, alleugerit.

-Quina moralitat pots extraure del conte?

-Cerca per internet un conte d’arreu del món, enganxa’l aquí i justifica la teva elecció.

divendres, 27 de gener del 2012

Treballem l'expressió oral. Adreçat a tot l'alumnat.




A l'hora de parlar a l'aula o quan realitzem alguna exposició en públic cal tenir present com parlem. Hi ha una sèrie de paraules que estan tan arrelades dins de la nostra societat que pensem que són correctes, quan realment no és així. Cal tenir-ho en compte. I recordeu: Cuideu-me el català!


INCORRECTES -------------------------CORRECTES


VALE --------------------------------------D’ACORD


PUES --------------------------------------DONCS


BUENO-------------------------------------BÉ


TÉ QUE / TÉ DE / HI HA QUE -------------HE DE/ HE D’ / S’HA DE / S’HA D’


ES VA DONAR COMPTE ------------------- S’ADONÀ / ES VA ADONAR


(Fotografia: realitzada per mi).


!! EXERCICIS:

-Aporta deu paraules que usem malament en l'oralitat i anota la forma correcta al costat. Cal que ho facis com apareix a la fitxa.

-Realitza una oració amb cada mot que has aportat en l'exercici anterior.

Recollim dialectalismes. Adreçat a tothom.


En aquesta fitxa convido a tothom a recollir paraules típiques de la seva zona dialectal catalana. Serà enriquidor aprendre dels altres i de la col·laboració de qui ho desitgi. El saber no ocupa lloc.

Els dialectalismes són un tema molt divertit dins de l'estudi d'una llengua. I practicar-ho més. Estudiosos com Joan Coromines, Antoni Maria Alcover i Francesc Borja Moll, estudiaren o passejaren per arreu de Catalunya estudiant paraules de cada zona.

Ex:

Mançana: poma a la zona del Segrià.

(Imatge extreta de: materialsvalencia.blogspot.com)


!! EXERCICIS:

-Cerca deu paraules típiques de la teva zona dialectal catalana i anota el seu significat. De vegades unes poblacions properes a altres ja usen paraules diferents.

-Inventa una petita narració on apareguin alguns d'aquests dialectalismes que has aportat.

-Enregistra una persona gran de la teva zona dialectal. Fes-la parlar de temes que li agradin i després recopila paraules típiques del seu dialecte.

Aprenem paraules (18). Adreçat a tot l'alumnat.


.Facècia:

Allò que hom diu o fa divertir per riure.

Ex:

-En Jordi no para de dir facècies per caure simpàtic.


.Motocultor:

Màquina automotora d’un sol eix que serveix per a conrear la terra en un hort.

Ex:

-El meu padrí a l’hort sempre manava passar el motocultor.

N.B. En algunes contrades de Catalunya, molta gent l’anomena incorrectament: “muticultor”.


Abraonar:

1. Cenyir amb força la imatge d’un sant. Sostenir-la.
2. Llançar-se contra algú o alguna cosa.

Ex:

-Aquell jugador de bàsquet va abraonar-se contra l’àrbitre per protestar la jugada.



Idoni:

Que té les qualitats necessàries.

Ex:

-El concert que va realitzar Sopa de Cabra tenia el públic idoni.



(Extret del DIEC)

(Imatge de: Lolita Cecília. Rosa i paraula. Extreta de fotocommunity.es)


!!EXERCICIS:

-Redacta tres oracions amb cadascuna de les paraules i quan puguis usa-les parlant per retenir-les a la memòria.

-Cerca quatre paraules interessants, que vulguis compartir amb tothom i anota el seu significat.

-Justifica l’elecció de cadascun dels mots.

dimecres, 25 de gener del 2012

Faltes que no s'han de cometre. Adreçat a tot l'alumnat. .




Heus aquí un petit recull d'algunes faltes que s'han fet al llarg del curs. Si les seguim repetint és perquè no hi posem prou concentració, ens descuidem, fem les coses massa ràpid o no usem eines per evitar-ho. Cal fer un esborrany abans d'escriure, revisar el text dues o tres vegades abans de lliurar-lo, i cercar els dubtes als diccionaris. Si no es fa algun d'aquests tres passos, el text tindrà faltes segur, per molt que en sàpiguis o vagis de sobrat.


és (verb 'ser', pronominalitza 'ho és') --- es (pronom, substitueix una cosa, animal o persona).


Faltes -------- Correcció

té que / té de / hi ha que ---- Ha de / ha d'anar / hem de fer...

Pero /aixo / allo --- però, això, allò.

había --- havia (tot el que acaba amb -ia no porta accent).

cantesis --- cantessis, cantéssim, cantéssiu, cantessin
(P. Imperfet de Subjuntiu. Cal aprendre-se'l de memòria. Aplicat a totes les conjugacions).

possar --- posar (sempre amb una 's').

pasar --- passar (sempre amb dues esses).

hi han --- hi ha (gairebé sempre s'escriu en singular).

algún --- algun (és aguda, per tant, mai s'accentua).

avanç --- abans (marca temporalitat) No confondre amb 'avanç' (avançament) ni 'avenç' (progrés).

imprimit --- imprès (participi irregular).

presió --- pressió ( el grup -press- dobla la essa, és excepció 'presó').

y --- i (la 'y' no existeix en català). Se't pot colar en un text si no el repasses abans de lliurar-lo.

ballaba --- ballava (P. Imperfet d'indicatiu sempre acaba amb -ava).

una avió --- un avió ('avió' és masculí per tant, l'article adequat ha de ser 'un' i no 'una', ha d'haver concordança amb gènere i nombre).

te --- (verb 'tenir'. 'Te' és una infusió o un pronom). Si t'equivoques has de revisar la fitxa de l'accent diacrític.


a que, en que, de que --- a què, en què, de què (sempre amb accent: Preposició + què. Recordar que 'de què' no serà sempre correcte. Cerca la fitxa corresponent al blog).

cantitat --- quantitat (la primera és una interferència del castellà).

calitat --- qualitat (la primera és un castellanisme).

corretgir --- corregir ('corretgir' no existeix en català).

emfatitzar --- emfasitzar (el derivat ve d' 'èmfasi', per tant, amb 't' mai pot ser).

pues --- doncs ('pues' és en castellà).

per que --- perquè (resposta, explicació).

aquet (sing.) / aquets (plur.) ---- aquest noi (sing.) / aquests nois (plur.).

La 's' no es pronuncia al singular, però s'ha d'escriure.



.Després d'haver llegit la fitxa reflexioneu la següent frase:

-Té d'anar a la Seu Vella o ha d'anar a la Seu Vella?


N.B. Cal tenir ben clar quan s'accentuen les paraules sabent de memòria les normes d'accentuació i reflexionar cada paraula que escrius, repassar els verbs regulars -un de cada conjugació-i coneixer-ne alguns d'irregulars, els participis irregulars i l'accent diacrític, si no dominem aquests quatre aspectes tindrem moltes deficiències en l'escriptura. Paraula que dubtem, paraula que hem de cercar al diccionari.

Consell: abans d'un examen convé revisar totes les faltes dels dictats, redaccions i exàmens per evitar-les, sinó el treball a nivell ortogràfic realitzat fins aleshores de poc haurà servit.


(Imatge extreta de: fotonostra.com)


!! EXERCICIS:

-Ara pots ampliar la fitxa afegint deu faltes ortogràfiques que creguis importants a nivell genèric d'aula, i que es repeteixen.

-Realitza una oració amb cadascuna de les paraules d'aquesta fitxa.

-Aporta altres faltes significatives que et creen dificultats en l'escriptura i corregeix-les.

dimarts, 24 de gener del 2012

La descripció. Adreçat a tot l'alumnat.


Ja hem vist que podem descriure qualsevol cosa: un objecte, un animal, una persona, un paisatge. Aquí repassarem la descripció d'un paisatge o fotografia. Però tots els elements d'aquesta fitxa són aplicables a qualsevol tipus de descripció: persones, objectes, animals...

1. En primer lloc cal posar un títol a l'escrit que realitzarem.

2. Realitzarem una introducció per situar a qui llegirà la nostra descripció.

3. Començarem a descriure el paisatge, en aquest cas una fotografia, i ho farem seguint un ordre lògic: de dalt a baix, de baix a dalt, de dreta a esquerra, d'esquerra a dreta. Però el que no estaria bé seria barrejar aquests ordres: passar de dalt a baix, de baix a dalt, tornar a la part baixa del paisatge... no! sempre amb un ordre.

4. Separar els paràgrafs de manera que sempre es vegi:

A) El títol i la introducció.

B) Dos o tres paràgrafs d'idees sempre serà millor que un.

C) Una conclusió per cloure la descripció.

5. Ajudaran a enriquir la descripció la utilització d'adjectius, comparacions, figures retòriques com ara metàfores...


(Fotografia realitzada per: Maria Rosa Corretgé)

N.B. Si cliqueu a sobre la imatge s'ampliarà.


!! EXERCICIS:

-Descriu la imatge de la fotografia seguint les instruccions d'aquesta fitxa. Primer de tot realitza una pluja d'idees amb tot allò que et suggereix.

-Cerca per internet una descripció d'un paisatge i adjunta-la aquí fent referència a la pàgina web d'on l'has extret o llibre, autor, llibre i any de publicació.

Graella de faltes ortogràfiques. Adreçat al PPAS.


En aquesta fitxa podeu fer les vostres aportacions sobre les faltes ortogràfiques que feu a nivell personal, tal i com fem a les correccions d'aula. Amb aquest resum de faltes tindrem un recull de les més destacades de cadascú i serà fàcil i que hi doneu una ullada i si ho desitgeu imprimir-les. Seria bo que hi participéssiu tots o la gran majoria.


(Imatge extreta de: naciodigital.com)


!! EXERCICIS:

-Anota vint faltes que hagis fet al llarg del curs, comptant els dictats, redaccions, exàmens. Les faltes van a la dreta i amb un guionet la correcció a l'esquerra.

Ex:

Falta -----correcció

desde ------ des de


-Fes pràctica reflexiva sobre cadascuna de les faltes que has realitzat i proposa una solució, ja sigui mitjançant una regla ortogràfica o alguna altra possibilitat. La podries evitar? com?

Ex:

1. des de: pensar que en català va separat i en castellà junt.

dilluns, 23 de gener del 2012

Plurals amb essa o doble essa? Adreçat a tot l'alumnat.


Amb la lectura d'aquesta fitxa esquemàtica evitareu moltes faltes ortogràfiques que impliquen a la essa, sobretot als plurals. Val a dir que només hi ha alguns exemples representatius, però hi ha moltes més paraules. És recomanable ampliar aquesta fitxa mitjançant els exercicis o cercant per internet.

.Les paraules acabades en -às afegeixen doble essa al plural:

Ex:

capatàs - capatassos

cabàs - cabassos

fracàs - fracassos


.Les paraules que finalitzen en -és doblen la essa al plural:

Ex:

progrés - progressos

excés - excessos

accés - accessos


D'altres amb accent obert (-ès) també formen el plural dues esses:

Ex:

interès - interessos

corprès -corpressos

imprès - impressos



.Les paraules que acaben en -ís també doblen la essa als plurals:

Ex:

canyís - canyissos

pastís - pastissos

anís - anissos


.Els mots que tenen l'acabament en -ús també doblen la essa quan els fem en plural:

Ex:

barnús - barnussos

pallús - pallussos

embús - embussos

Aquesta regla es compleix en termes generals i pot ser d'una gran ajuda en cas de dubte, però ja sabem que les excepcions estan al tombar de la cantonada, anem a veure els mots més corrents i que ens poden fer caure en errors.

.às:

aiguarràs -aiguarrasos

gimnàs - gimnasos

ocàs - ocasos

romàs - romasos


.ès:

anglès - anglesos (i similars)

pagès - pagesos

promès - promesos


.és:

rés - resos



.ís:

compromís - compromisos

encís - encisos

matís - matisos

Narcís - narcisos (i similars)

país - països

tornavís - tornavisos


.ús:

abús - abusos

reclús - reclusos

refús -refusos

ús - usos

N.B. Cal tenir present que el dialecte valencià inverteix alguns accents a la E, per exemple en valencià escrivim 'interés' i no 'interès'. Per tant, si cerqueu informació per internet, s'ha de tenir en compte i revisar els mots al DIEC o Optimot si teniu dubtes.

Compte amb les esses!

(Adaptat de: edu.gva.es)

(Imatge extreta de: mototurisme.cat. Carretera real entre la frontera de Xile i Argentina)


!! EXERCICIS:

-Redacta deu oracions amb mots que apareguin en aquesta fitxa.

-Amplia la fitxa i anota mots de cadascun dels exemples, tant si són amb una essa com amb dues.

-Escriu el plural de cadascun dels mots següents:

terròs, anís, tros, hipocràs (beguda feta amb vi, sucre i canyella), esbós, avariciós, repòs, autobús, gelós, palmarès, romanès, capatàs, accés, xinès, abús, promès, ocàs (posta d'un astre), dos, clos, cas, granís, matalàs, gas, avilès, pegàs (cavall alat), interès.

-Amplia l'exercici anterior escrivint deu molts en singular i al costat la seva parella en plural. Cal que combinis mots que portin una essa i doble essa.

La narració. Adreçat a tot l'alumnat.


Un camp semàntic és un conjunt de paraules semblants o que s'inclouen dins un mateix tema. Per exemple:

.Plantes: marquessa, tulipa, cactus, gerani...

.Animals: gat, gos, tigre, serp, cocodril...

.Jocs de taula: bocamoll, scrabble, escacs, dòmino, parxís...

.Transports: cotxe, vaixell, avió, bicicleta...

La recerca d'elements que conformen el camp semàntic a l'entorn d'un tema o cosa, ens facilitaran l'escriptura d'una història. Apa, doncs, a escriure!


(Imatge extreta de: vilanova.cat)


!! EXERCICIS:

-Cerca un mot i paraules dins el seu camp semàntic.

-Realitza una recerca sobre el camp semàntic del bosc i anota totes les paraules que has trobat.

-Si encara no t'has inspirat, moltes han estat les pel·lícules on utilitzant el bosc com a esquer, s'ha creat tota la història a l'entorn dels protagonistes. Anota cinc pel·lícules, director i any d'edició on aparegui el bosc.

-Anota el nom de cinc cançons en català, el títol del grup i any, on aparegui el bosc.

-Fes una pluja d'idees i crea una narració de deu a quinze línies on apareguin paraules que has cercat dins del camp semàntic del bosc. Pot ser tant real com imaginària, pots posar-hi misteri, ara tu ets l'escriptor/a.

-Agafa la historieta que ha redactat un company i que tracti sobre el bosc i modifica-la de manera que acabi diferent.

-Descriu la imatge de la fitxa, tot allò que et suggereixi.


diumenge, 22 de gener del 2012

Aprenem paraules (17). Adreçat a tot l'alumnat.


.Diàfan: transparent.

Ex:

-L'oficina del meu pare té un vitrall diàfan.


.Idiosincràsia:

1. Referent a la capacitat física o mental d'algú, temperament personal.

2. Peculiaritat d'un poble o d'un grup.

Ex:

-La idiosincràsia d'aquell entrenador de bàsquet era errònia.


.Latència:

1. Qualitat de latent. Que existeix sense manifestar-se a l'exterior.

2. Període d'incubació d'una malaltia.

Ex:

-A aquell individu li van trobar una malaltia latent.


.Bagatge:

1. El que porta una persona quan va de viatge, tropa o exèrcit.

2. Impost o preu del transport.

3. Conjunt de coneixements o mitjans dels quals es disposa per fer una cosa.

Ex:

-En Manel tenia un cert bagatge cultural.


(Extretes del DIEC)

(Fotografia feta per mi. Posta de sol des de La Seu Vella)


!! EXERCICIS:

-Redacta tres oracions amb cadascuna d'aquestes paraules.

-Afegeix quatre paraules que creguis interessants i anota el seu significat.

-Redacta una petita narració en la qual apareguin aquestes quatre paraules de la fitxa.

dijous, 19 de gener del 2012

Quatre frases fetes (3). Adreçat a tot l'alumnat.




.Anar a toc de campana:

Ésser molt puntual i complidor quan algú et crida.

Ex:

-Quan el crida la seva mare, sempre va a toc de campana.


. A cada ocellet li agrada el seu niuet:

Tothom se sent satisfet d’allò que és seu, i ho defensarà.

Ex :

-Tot i les crítiques que va reble, a cada ocellet li agrada el seu niuet.


.A brida batuda:

Molt de pressa.

Ex:

-El Reial Madrid en aquesta lliga va a brida batuda per ésser campió.


.Ser l’ase dels cops:

Sempre rep la mateixa persona.

Ex:

-En aquell grup d’amics, en Joan sempre és l’ase dels cops.

(L'artista: un alumne del Foix desconegut)


!! EXERCICIS:

-Redacta tres oracions amb cadascuna d’aquestes frases fetes.

-Escriu una petita narració de vuit a deu línies on apareguin les quatre frases fetes.

-Afegeix quatre frases fetes que consideris interessants i anota el seu significat.

-Redacta dues oracions amb cadascuna de les frases fetes que has afegit.

dimecres, 18 de gener del 2012

Fragments literaris (1). Adreçada a tothom.


Us convido a participar en aquesta fitxa literària. On vosaltres sereu els principals protagonistes. La fitxa està oberta a tothom, tant si sou alumnes, com lectors o visitants del blog. Això sí, recordeu que els fragments han de ser únicament en català o variants dialectals d'aquesta llengua: mallorquí, valencià... per tant, serveixen fragments d'obres d'autors de Mallorca, València, de la Franja de Ponent...

Apa, doncs, que feu una bona selecció!

(Imatge extreta de: omnium.cat)


!! EXERCICIS:

-Seleccioneu un fragment d'un conte, novel·la, obra teatral que us hagi agradat i que vulgueu donar a conèixer a la resta de persones, per fer una mica d'ambient literari. Heu de citar en cursiva el títol de l'obra i llavors el nom de l'autor i l'any de publicació. Justifiqueu perquè l'heu escollit.

-Ídem, el mateix amb la poesia. Cerca una poesia que t'hagi agradat o colpit. Escriu-la, anota el nom de l'autor, títol de l'obra on apareix i l'any de publicació. Justifiqueu la vostra tria.

dimarts, 17 de gener del 2012

Eres tota una dona. Un poema solidari.


Aquest és un poema solidari que vaig escriure per a la darrera Marató de TV3 i que tractava l'entorn de la regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits. Està il·lustrat per l'artista Georgina Solé.


Eres tota una dona...

Eres tota una dona,
plena d’ànima abans,
ara i per sempre.
Des del trasplantament,
amb coratge t’exalces
en el dia a dia.
Vas ressorgir de nou,
el renovellar d’una nova vida.


!! EXERCICIS:

-Pots opinar sobre el poema. T'agrada o no i per què? Potser ets més lector de novel·la o còmics?

-Redacta un poema que tracti sobre la regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits.

-Ets solidari amb alguna cosa? Pots explicar-ho.

Textos narratius en un conte o novel·la. Adreçat a creació literària.


En un conte o novel·la podem trobar diversa tipologia de textos. Anem a veure els tres més destacats:

1. Narratiu: que explica un fets reals o inventats, un succés... i pot ser explicat en primera persona del singular o en tercera.

2. Descriptiu: descriu un objecte, animal o persona. Com sabem que és descriptiu? perquè utilitza molts adjectius, noms, comparacions, són les principals marques.

3. Dialogat: quan dos personatges de la narració, conte o novel·la estableixen un diàleg. Les marques textuals són els guions que hi ha davant dels personatges o la intervenció del narrador després. Per exemple:

-Hola Maria, com estàs? -va preguntar la Sònia.
-Jo, molt bé, gràcies.

(Estil directe)

.L'estil directe: seria com si estiguéssim presenciant el diàleg a temps real.

.L'estil indirecte: el narrador o algun protagonista ho explica com si fos una notícia.

Ex:

"Aquell vespre, la Maria i la Sònia es van trobar, feia dies que no es veien i la Maria va preguntar com es trobava la Sònia, aquesta li digué que bé".

Bé, ara us toca a vosaltres!

Recorda: una pluja d'idees és escriure tal i com raja tot allò que et passa per la ment en aquell moment sobre un tema o diversos, després aprofitaràs les paraules més adequades per l'activitat.


(Imatge extreta de: guapetadecara.blogspot.com)


!! EXERCICIS:

-Si tens dificultats amb la pluja d'idees, escull un tema que t'agradi, anota'l i comença a escriure paraules que et vinguin a la ment durant un parell de minuts. Pots anotar-les aquí.

-Ara imagina't que estàs en una platja en un dia d'estiu, fes una pluja d'idees i anota tots els objectes que vegis i sentis: bosses, para-sols, motos que passen, gent amunt i avall, tovalloles... el que vulgueu. Llavors redacta una descripció de tipus literària, com si la trobessis dins d'un llibre.


-Posa't a la pell d'un turista que navega amb vaixell prop de la Costa Brava i que veus les embarcacions, viatges, paisatges i anècdotes que et van succeir.

dilluns, 16 de gener del 2012

Pràctica de resumir (1). Adreçat a Batxillerat i PPAS.

(L'artista: Moha Elghazoui, 2n B)


En aquesta fitxa repassarem una de les preguntes bàsiques en tot examen. Com resumir i escriure sinònims intercanviables al context del text. Si no recordes els punts essencials per resumir de manera correcta, cerca als arxius del blog i dóna una lectura a la fitxa.


!! EXERCICIS:

  1. Llegeix el text i redacta un breu resum de les idees principals en vuit línies.
  2. Escriu un sinònim de cada paraula assenyalada.
xollo, sotmetre’s, entranyables, esperpents.



Mare, vull ser estàtua
Dilluns, 10 de gener del 2011 Ramón de España .El Periódico de Catalunya.
Desenganyem-nos, amics: la vida de l'estàtua humana no és cap xollo. Tot el dia al carrer, vestit de mamarratxo, passant fred a l'hivern i calor a l'estiu, mantenint una immobilitat antinatural que només s'interromp quan algú deixa caure una moneda a la gorra… La vida de l'estàtua humana és tan avorrida i desesperant com la del controlador aeri o la del cobrador de peatges a l'autopista. I si el consol del controlador és el sou i el del cobrador la garita, jo diria que el de les estàtues és una certa idea de la bohèmia de sempre, aquella vida lliure, sense caps, sense lligams, ara aquí, ara allà, i en què l'intercanvi de garrotades amb els col·legues per una bona ubicació no sigui més que una pega de l'ofici.
Ni això els quedarà a les estàtues humanes de Barcelona amb la nova regulació municipal que els ve al damunt. Ara caldrà sotmetre's a un examen artístic (com si exercir de Don Tancredo a la Rambla tingués més a veure amb l'art que no pas amb la fam), obtenir el preceptiu carnet de semovent alternatiu i treballar per torns. Sóc conscient que llançar al mar les nostres entranyables estàtues humanes o estovar-les així que es posin la disfressa no sona gaire democràtic, encara que molts ho hauríem preferit (estenent aquest tractament a altres col·lectius no menys molestos, com ara els grafiters, els patinadors del Macba o els ciclistes de vorera). Però ja se sap que el nostre ajuntament s'ha cregut que vivim a la fàbrica de xocolata de Willy Wonka.
No sé què farà en relació amb aquesta qüestió el doctor Trias una vegada que, previsiblement, hagi aconseguit l'alcaldia el 22 de maig, però ja reso perquè a cap dels seus sequaços se li acudeixi la brillant idea de donar un to patriòtic a aquestes estàtues humanes, substituint els desideologitzats esperpents d'avui en dia per mites patris; cosa que, francament, no sé com és que no li va passar pel cap al conseller Huguet, que veia un barret mexicà a la Rambla i li agafava una lipotímia. ¿S'imaginen una Rambla plena de sòsies de Roger de Llúria, Rafael Casanova, Lluís Companys, Pau Casals, el Timbaler del Bruc i el Caganer? Si ni amb això els estrangers entenen el fet diferencial, jo ja no sé què més hi pot fer el consistori.

3. Explica la següent frase dins el context de l'article. En una línia.
"¿S'imaginen una Rambla plena de sòsies de Roger de Llúria, Rafael Casanova, Lluís Companys, Pau Casals, el Timbaler del Bruc i el Caganer?"
4. Redacta un antònim de les quatre paraules de l'exercici 3.

diumenge, 15 de gener del 2012

Aprenem paraules (16). Adreçat a tot l'alumnat.


.Quincalla:

Conjunt d'objectes de metall d'escàs valor o imitacions de joies.


Ex:

-En aquell mercat d'objectes antics venen molta quincalla.



.Portabandera:

1. Persona que porta la bandera, banderer, banderera.

2. Cinyell amb una bossa on el banderer recolza el pal de la bandera.


Ex:

-Cada coral sempre té el seu portabandera.



.Superflu:

Que no és necessari i per tant, és inútil, inoportú. Expletiu seria un sinònim.

Ex:

-En aquesta vida allò material és superflu, l'important és tenir salut.



.Superficial:

1. Relacionat amb la superfícies.

2. Que manca de profunditat, que no arriba a la part important de la qüestió.

Ex:

-Hi ha treballs dels alumnes que són superficials.


(Extret del DIEC)

(Imatge de: preciolandia.com)



!! EXERCICIS:

-Redacta tres oracions amb cadascuna d'aquestes paraules.

-Cerca quatre paraules que desconeixes i anota el seu significat.


-Escriu un sinònim i un antònim de cada paraula.



dijous, 12 de gener del 2012

Llistat de prefixos, infixos i sufixos. Adreçat a 2n cicle d'ESO, PPAS i Batxillerat.



Us adjunto diversos links amb un bon recull d'afixos: prefixos (partícula afegida al davant), infixos (partícula afegida a l'interior) i sufixos (partícula afegida al final). No cal saber-los tots però sí donar-los una llegideta, alguns queden.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_prefixos

http://www.xtec.es/~fmota/primer%20batx/infix.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_sufixos

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_mots_emprats_en_la_composici%C3%B3_de_paraules


http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_mots_grecs_emprats_en_la_composici%C3%B3_de_paraules


Per ampliar continguts:

http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/lexic.htm



(Imatge extreta de: catala3eso.blogspot.com)


!! EXERCICIS:

-Anota deu paraules formades per prefixació.

-Ara deu paraules amb sufixos.

-Finalment, deu paraules més amb infixos.

Aprenem paraules (15). Adreçat a tot l'alumnat.


.Enreveixinar: eriçar, posar rígida una cosa flexible. També vol dir que no cedeix la seva postura, que mostra fermesa perquè té l'autoritat.

Ex:

-Davant d'aquella situació l'empresari no es va enreveixinar gens ni mica.



.Ramalada: rauxa, és una determinació sobtada per fer una cosa.

Ex:

-Aquella tarda va tenir la ramalada d'enviar mails a tothom.



.Raquític: escàs o migrat sobre alguna cosa.

Ex:

-Al restaurant li van servir una racció raquítica.



.Enrellentir: vol dir humitejar.

Ex:

-Normalment les deus acostumen a humitejar el seu voltant amb els escatxics.


(Adaptades del DIEC, de l'IEC)

(Imatge extreta de: ca.freepik.com)


!! EXERCICIS:

-Realitza tres oracions amb cadascuna d'aquestes paraules.


-Escriu quatre paraules més que vegis interessants amb el seu significat.

dimecres, 11 de gener del 2012

L'ocell de l'ànima. Conte. Adreçat a tot l'alumnat.


L’OCELL DE L’ÀNIMA. DE MIJAL SNUNIT

Amagada en les profunditats dels nostres cossos viu l’ànima.

Ningú l’ha vist mai, però tots sabem que està allí. No només sabem, que està allí, sinó que també sabem que hi ha dins d’ella.

Dins de l’ànima, just al centre, hi ha un ocell que se suporta sobre una pota.

És l’ocell de l’ànima, i coneix tot allò que ens passa.

Quan algú fereix els nostres sentiments, l’ocell de l’ànima comença a caminar fent cercles, ple de tristesa i dolor.

Quan algú ens estima, l’ocell de l’ànima salta i canta, fa acrobàcies i mou les ales.

Quan algú pronuncia el nostre nom, l’ocell de l’ànima escolta amb molta atenció per esbrinar quin tipus de crida és.

Quan algú està empipat amb nosaltres, l’ocell de l’ànima s’encongeix com una bola i es queda callat i trist.

I quan algú ens dóna una abraçada, l’ocell de l’ànima creix i creix dins de nosaltres fins que gairebé ens omple del tot. Així de bé ens sentim quan algú ens abraça.

L’ànima viu en les nostres profunditats. Ningú l’ha vist mai, però tots sabem que està allí. Mai, mai ha existit una persona que no tingués ànima. L’ànima comença a viure quan naixem i mai ens abandona –ni tan sols un instant- en tota la nostra existència. És com l’aire que la gent respira des de que neix fins que mor.

Vols saber de què està fet l’ocell de l’ànima?

La resposta és molt senzilla: de CALAIXOS.

Aquests calaixos no poden obrir-se així com així…, i perquè cada un està tancat amb la seva clau especial!

Només l’ocell de l’ànima pot obrir-los.

Com?

Ah, això també és molt senzill: amb la seva altra pota.

L’ocell de l’ànima se sosté sobre una pota i amb l’altra (que amaga davall de l’ala quan està descansant) fa girar la clau del calaix que vol obrir, estira la nansa i deixa que tot allò que hi ha a l’interior, surti fora!

Com que hi ha un calaix per tot allò que percebem, l’ocell de l’ànima té molts, molts calaixos:

Un per estar content i un altre per estar trist;

Un per tenir gelosia i un altre per sentir-se feliç i satisfet;

Un per tenir paciència i un altre per impacientar-se.

També hi ha un calaix per odiar i un calaix per ser estimat.

Inclús hi ha un calaix per ser gandul i un altre per ser vanitós.

I també un calaix especial, per als teus secrets més íntims…, i aquest calaix gairebé mai s’obre. També hi ha uns altres calaixos, tants com tu siguis capaç de somniar.

De vegades pots dir a l’ocell quines claus ha de fer girar i quins calaixos ha d’obrir.

Unes altres vegades ell s’encarregarà d’escollir per tu.

Quan? Doncs, per exemple quan vols guardar silenci i manes a l’ocell de l’ànima que obri el calaix del silenci.

Però l’ocell, decidint pel seu compte, obre el calaix de les paraules i llavors parles i parles ni que no tinguis ganes de fer-ho.

Vols escoltar pacientment, però l’ocell de l’ànima obre el seu calaix de la impaciència i de seguida perds la paciència.

A vegades no pots sentir gelos. I a vegades et converteixes en una nosa quan només volies ajudar. L’ocell de l’ànima no sempre fa el que se li encomana que faci, i llavors s’organitzen unos embolics enormes.

En aquestes alçades ja hauràs comprès que cada persona és diferent perquè cadascuna porta un ocell de l’ànima diferent al seu interior. L’ocell que obre el calaix de la felicitat cada dia omple el teu cos de felicitat i llavors ets feliç.

Però si l’ocell obre el calaix de la ira continuarà empipat fins que hagi tornat a tancar-lo.

Un ocell que estigui trist obrirà els calaixos que et fan sentir malament.

Un ocell que estigui content obrirà els calaixos que et fan sentir bé.

Però sempre hem d’escoltar a l’ocell de l’ànima, perquè de vegades ens crida i no escoltem la seva crida. Quina llàstima!

Això és el pitjor que pot passar, perquè l’ocell de l’ànima només vol parlar-nos de nosaltres mateixos. Vol parlar-nos de sentiments que hi ha guardats dins dels seus calaixos.

Alguns de nosaltres sempre estem escoltant la seva veu. D’altres no l’escolten gairebé mai. I alguns només l’escolten una vegada en tota la vida.

Per això una bona idea -de nit, per exemple, quan tot està en silenci- escolteu a l’ocell de l’ànima que viu dins nostre.


(Traduït de Snunit, Mijal, (1993). El pájaro del alma. Fondo de Cultura Económica, México)

(Imatge extreta de: fce.com.ar)


!! EXERCICIS:

-Resumeix amb vuit o deu línies aquest conte tan meravellós.

-Que t'ha suggerit el conte? T'ha agradat o no i per què?

-Si ho desitges pots aportar un conte que sigui en català amb el seu autor o link d'on l'hagis extret.

dimarts, 10 de gener del 2012

Avui parlem sobre l'Euro. Adreçat a tot l'alumnat.


Recentment l'euro ha complert deu anys, d'alegries i també de camins tortuosos, d'arrodoniments que han acabat enganyant a la gent, així com també aprofitar per agmentar els preus, fins arribar al punt de dir que un euro equivalia a cent pessetes d'abans.

(Imatge extreta de: jordipujadas.blogspot.com)


!! EXERCICIS:
-Redacta un text de cent paraules on parlis sobre l'euro. Et dono idees si en tens poc coneixement o no mires les notícies: arrodoniments, entrada a Europa i eliminació de fronteres, mercat lliure, augment de preus, vida més cara, bitllets exagerats com el de cinc-cents euros, situacions divertides amb la gent més gran: "Quant diu que val, cinc ebros?", era millor seguir amb la pesseta? ara ja no es pot amagar tant el diner negre, enganys als primers dies... Recorda que s'ha de veure l'estructura.

-Anota quatre links on hi hagi informació sobre què pensa la g
ent de l'euro.

-Explica alguna anècdota que t'hagi succeït utilitzant la moneda europea.

dilluns, 9 de gener del 2012

Aprenem paraules (14). Adreçat a tot l'alumnat.



.Reprotxar: retreure alguna cosa.

Ex:

-A l'entrenador, la seva afició li va reprotxar que no guanyés el partit.



.Escudar-se: defensar-se donant excuses.

Ex:

-Em vaig haver d'escudar per arribar tan d'hora a la reunió.



.Entaforall: amagatall.

Ex:

-La llebre, en veure el caçador, va posar-se dins del seu entaforall.



.Enquimerar: fer empipar, indignar, irritar, enfellonir a algú.

Ex:

-El to inadequat d'una cosina durant el dinar em va enquimerar bastant.


(Adaptades del DLC, de l'Enciclopèdia Catalana)

(Imatge extreta de: almightydad.com)



!! EXERCICIS:

-Redacta dues oracions amb cadascuna de les següents paraules.

-Afegeix quatre paraules més que siguin de poc ús i vulguis donar a conèixer. Al costat posa el seu significat.

Redaccions sobre les vostres vivències durant les festes. Adreçat a tot l'alumnat.


En aquesta fitxa podeu escriure una petita redacció sobre com heu viscut aquest període vacacional. Podeu explicar allò que desitgeu, basar-vos amb el temps lliure, festes nadalenques, viatges...

(Fotografia feta per mi)


!! EXERCICIS:

-Redacta un text de cent paraules on parlis de les vacances durant aquest Nadal. Idees: t'agraden totes les fetes d'aquest període: Cap d'Any, Nadal, dia de Reis, o algunes no. Penses que tothom ho ha celebrat igual? Veus el canvi d'any com un negoci pel govern?


-Si ets d'una cultura diferent a la nostra o d'un país diferent pots explicar com vas viure aquestes fetes.

dissabte, 7 de gener del 2012

L'home verd. Conte. Adreçat a tot l'alumnat.





L’HOME VERD




Conte tradicional anglès




Un jove va trobar en un bosc a un petit home de color verd que estava malferit, i el curà. L’home, agraït, digué al jove que li ensenyaria els secrets de les plantes. El jove va marxar amb ell al bosc i aprengué fins que estigué preparat per treballar en un poble proper. Però abans de marxar, l’home li digué que si alguna vegada es trobava amb dificultats, fregués unes fulles de roure.





El jove aviat trobà treball en un palau com a jardiner. Com que coneixia bé el seu ofici, tots estaven contents amb ell. Però el que no estava feliç era el rei, que volia guanyar una batalla i no tenia suficients soldats. Llavors, el jove, que sentia simpatia pel monarca, fregà les fulles de roure, i de seguida aparegué l’home verd amb una armadura de plata i amb un exèrcit nombrós. El jove anà a la guerra i guanyà la batalla. El rei estava tan joiós que organitzà un banquet en honor del jove, però aquest no aparegué…







De bon de matí, féu acte de presència l’home verd i lliurà al jove un vestit brodat en or. Clarinets i trompetes anunciaren al jove cavaller amb el seu exèrcit al palau. En veure’ls, el rei es posà boig de felicitat i li entregà un cofre d’or i la mà de la seva filla.






(Traduït de Cuentos del mundo, n. 16, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)




(Imatge extreta de: segarra.info)







!! EXERCICIS:





-Resumeix aquest conte d’arreu del món amb quatre o cinc línies.




-Descriu com t’imagines l’home verd.





-Escriu un sinònim i un antònim de: fregà, content, nombrós, anunciaren.




-Canvia el final d’aquest conte.





-Quina opinió tens d’aquest conte? T’ha agradat o no? Per què?





-Has pogut extraure algun ensenyament per a la vida real?

Aprenem paraules (13). Adreçat a tot l'alumnat.



.Rancallós: que va coix, que camina amb dificultat.




Ex:




-John Silver, el mític pirata, caminava un pèl rancallós.







.Engalvanir: engandulir-se.




Ex:




-Alguns alumnes en tornar de vacances estan engalvanits.







.Ennovar: fer saber a algú una notícia.




Ex:




-Em van ennovar del terratrèmol del Japó.









.Ennuegar: escanyar-se.




Ex:




-Mentre feien les dotze campanades de poc que no es va ennuegar.





(Recollides del DLC, de l'Enciclopèdia Catalana)




(Imatge extreta de: s296.photobucket.com)





!! EXERCICIS:


-Redacta dues oracions amb cadascuna d’aquestes paraules.


-Recomana quatre paraules més que t’atreguin i escriu el seu significat.

dijous, 5 de gener del 2012

Frases fetes del cos humà (30): Ungla i ventre. Adreçat a tot l'alumnat.




Amb aquesta fitxa finalitzem un recull de les frases del cos humà, però no és una llista tancada, n'hi ha moltes més!


UNGLA:

-Aferrar-se d’ungla: agafar-se fort.

-Clavar l’ungla: perjudicar econòmicament.

-Costar el bec i les ungles: costar molt car.

-Ensenyar les ungles: mostrar-se agressiu.

-Ésser carn i ungla: avenir-se, ajuntar-se.

-Fer córrer l’ungla: lladreguejar.

-Treure les ungles: mostrar-se agressiu.





VENTRE:

-Anar de ventre: evacuar l’intestí.

-Descarregar el ventre: evacuar l’intestí.

-Tenir el ventre enrajolat: tenir molta gana.

-Tenir el ventrell gros: estar cansat de suportar quelcom.

-Tenir mal de ventre del cagar d’altri: preocupar-se d’allò que pertoca a altri.

-Treure el ventre de mal any: atipar-se.

-Treure el ventre de pena: atipar-se.

-Trobar amb els pixats al ventre: sorprendre.








(Imatge extreta de: mode.glamourparis.com)



!! EXERCICIS:



-Redacta vuit oracions amb frases fetes d'aquesta fitxa.



-Afegeix deu frases fetes amb 'ungla' i 'ventre' que no apareguin en aquesta fitxa i anota el seu significat.




-Quina frase feta d'aquesta fitxa et té el cor robat i per què?

La meva paraula preferida(2): "Embudaire". Adreçat a tot l'alumnat.




La paraula que escullo aquest mes de gener és:



.Embudaire: que fa embuts quan parla.

.Justificació: paraula que té una bona sonoritat i que no havia sentit mai.



Ex:

-Els polítics sovint són uns bon embudaires i no expliquen les coses amb claredat.



(Recollida del DLC, de l'Enciclopèdia Catalana)


(Imatge extreta de: blocs.xtec.cat)




!! EXERCICIS:

-Aporta la teva paraula preferida del mes, anota el seu significat i justifica el perquè de la teva elecció.

-Algun cop havies sentit anomenar la paraula ‘embudaire’? T’agrada o et desagrada la paraula? La utilitzaràs d’ara endavant?

Aprenem paraules (12). Adreçat a tot l'alumnat.

.Recambró: espai petit contingu a una cambra, destinat al lavabo, dormitori, armari…

Ex:

-El meu nou pis tenia un recambró just al costat de l’habitació de matrimoni.



.Rabejar: posar una cosa o tenir-la una bona estona dins l’aigua en moviment perquè quedi ben mullada.

Ex:

-Després de tallar l’hortalissa, vaig haver de rabejar l’aixolet una estona.



.Sopor: son molt profund.

Ex:

.Aquell dia, en finalitzar la jornada laboral em va venir un fort sopor.



.Amalgama: que barreja opinions heterogènies, diferents.

Ex:

-Els eclèctics amalgamen opinions o tendencies que són contradictòries.



(Extretes del DLC, de l’Enciclopèdia Catalana)

(Imatge extreta de: sielmonestanformos.blogspot.com)




!! EXERCICIS:

-Redacta dues oracions amb cadascuna d’aquestes paraules.

-Anota quatre paraules amb el seu significat que siguin interessants de conèixer. Pots utilitzar un diccionari telemàtic o en paper.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;