dimecres, 31 d’agost del 2011

Frases fetes del cos humà (9): CARA (2). Adreçat a tot l'alumnat.




-No tenir cara ni ulls: Ésser impresentable.




-Omplir la cara de dits:
Bufetejar.




-Pagar amb la cara: Deixar traslluir la mala disposició envers els altres.




-Passar la mà per la cara: Afalagar.




-Passar la mà per l’esquena: Afalagar.




-Plantar cara: Enfrontar-se, oposar resistència.




-Posar de cara: Col·locar quelcom de manera que es vegi l’anvers.



-Posar els cinc dits a la cara: Bufetejar.



-Pujar els colors a la cara: Ruboritzar-se.




-Quedar cul batut i cara alegre: Avenir-se a ésser perjudicat o burlat.



-Rentar la cara: Afalagar.




-Rentar la cara amb un drap brut: Deixar content i enganyat.




-Rompre’s la cara: Esforçar-se en gran manera.




-Saber fer totes les cares: Fingir.




-Tenir cara de: Atrevir-se a fer quelcom poc correcte.




-Tenir cara de bon any: Mostrar-se satisfet.




-Tenir cara de maig: Mostrar-se juvenil i fresc.




-Tenir cara de merda d’oca: Estar esgrogueït.



-Tenir cara de Pasqües: Mostrar-se satisfet.



-Tenir cara d’ovella i urpes de llop: Fingir ésser bo.




-Tenir dues cares: Ésser hipòcrita.




-Tenir la cara gruixuda de: No avergonyir-se, ésser cínic.



-Tenir ulls a la cara: Veure-hi clar.




-Tenir en cara: Reprotxar.




-Trencar la cara: Pegar a algú.




-Treure la cara: Responsabilitzar-se.




-Treure la cara: Respondre dels fets d’algú.




-Treure la careta: Descobrir el fingiment.




-Veure’s les cares: Enfrontar-se en una qüestió personal.




-Venir de cara: Presentar-se quelcom favorablement.


(Extretes de http://www.xtec.cat/~eescola/cos)





!! EXERCICIS:




-Redacta vuit oracions amb frases fetes que desconeguis d'aquesta fitxa.




-Agrupa totes les frases fetes que tinguin un significat similar.




-Llegeix la fitxa de frases fetes de CARA 1 i 2 i cerca quatre frases antònimes escrivint la de partida.

Frases fetes del cos humà (8): CARA (1). Adreçat a tot l'alumnat.





-Anar-se’n cul batut i cara alegre: No haver aconseguit allò que desitjava.





-Caure la cara: Avergonyir-se.





-Caure la cara de vergonya: Avergonyir-se.





-Clavar per la cara: Reprotxar.





-Deixar una cara com un mapa: Apallissar.





-Desfer la cara: Bufetejar-lo.





-Donar la cara: Comprometre’s.





-Escopir a la cara: Menysprear.





-Estampar els cinc dits a la cara: Bufetejar.





-Fer bona cara: Tenir bon aspecte.





-Fer cara: Oposar-se, enfrontar-se.





-Fer cara a tots els vents: Canviar d’actitud segons les circumstàncies.





-Fer carasses: Estrafer l’expressió de la cara.




-Fer la cara: Rentar-ho, polir-ho.





-Fer mala cara: Rebre de mal grat.





-Fer-ne la cara: No estar disposat a fer quelcom.





-Fer-se’n un ull de la cara: Pagar car quelcom.





-Fer sortir els colors a la cara: Fer avergonyir.




-Fer una cara nova: Pegar.





-Girar cara: Fugir.





-Girar la cara: Pegar-li.





-Mirar de cara: Considerar atentament, obertament.





-No mirar cap ni cara: No servar respecte ni mirament a ningú.





-No mirar la cara: Tenir-li aversió, no voler-hi fer tractes.




-No saber on es té la cara: Ésser molt ignorant en la pròpia professió.





-No tenir cara per a senyar-se: Ésser molt prim.









!! EXERCICIS:



-Escriu deu oracions amb frases fetes d'aquesta fitxa.



-Cerca la frase feta equivalent als següents significats:






.Ser prim com un escuradents.






.Prendre en consideració.






.Dirigir-se a algú de mala manera.






.Passar vergonya un mateix.






.No defugir un problema.






.Retraure coses.






.Pegar i fer molt mal.






.No arribar a assolir una cosa.









dimarts, 30 d’agost del 2011

Joan Oliver: Ara que fa vint-i-cinc anys. Adreçat a Batxillerat.






Joan Oliver i Sallarès (1899-1986), més conegut literàriament com a Pere Quart ens va deixar ara fa vint-i-cinc anys, un 25 de juny. Fill d’una família industrial sabadellenca, fou el quart d’onze germans i com que en va ser l’únic supervivent va decidir emprar la denominació de Quart com a pseudònim, d'aquí Pere Quart. Amb tan sols vint anys ja havia finalitzat dues carreres, la de Dret i la de Filosofia.




Fundà i formà part d'un grup d'intel·lectuals amb ambicions artístiques, el Grup de Sabadell (1919), juntament amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols. El Grup de Sabadell destacava pel seu tractament de les obres, amb un caire més avantguardista, humorístic i sobretot per l’obra ben feta, característica heretada del Noucentisme. Els estudiosos tal i com comenta Josep Maria Ripoll a lletra.net tenen dificultats per ubicar-lo literàriament parlant, ja que començà a publicar pels volts de 1928, tot i acostar-se més a poetes com Joan vinyoli o Salvador Espriu. El 1923 Oliver entra a formar part de l'equip del Diari de Sabadell del qual en serà director poc temps després i funda edicions La Mirada, que editaran obres de Carles Riba, Josep Carner o d'ells mateixos. De totes maneres, Joan Oliver no deixava la seva tasca d'articulista ja que continuava publicant articles en les principals revistes de l'època, com per exemple, La veu de Catalunya, La Publicitat, Revista de Catalunya. El 1934 es donà a conèixer com a poeta.




Durant la Guerra Civil (1936-1939), Joan Oliver va definir-se pel bàndol republicà. Temps en què exercí com a president de l’Associació d’Escriptors Catalans i com a cap de publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Fou cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes, que juntament amb la composició de la lletra de l’himne popular català el portaren cap a una ruptura imminent amb el seu passat aburgesat. És en aquest període que l’autor començà a gestionar-se un fort compromís polític i social que confluiran amb la creació de composicions revolucionàcies i de caire nacionalista com per exemple, el poema “Oda a Barcelona” o l’obra teatral “La fam”. Arran de la guerra produeix dos volums de poesia existencial: “Saló de tardor” (1947), en el qual retorna a les tècniques postsimbolistes i “Terra de naufragis” (1956), marcat per un to elegíac, una expressió quotidiana i més agressivitat, i pel vessant escatològic desenvolupat amb les referències a quatre poetes catalans morts molt joves: Joaquim Folguera, Joan Salvat-Papasseit, Bartomeu Rossellò-Pòrcel i Màrius Torres. Tots dos poemaris formen part d'una etapa plena de dubtes i meditacions.



Finalitzada la guerra, la Generalitat li va encarregar la tasca d’ajudar a exiliar-se a molts intel·lectuals del país. Joan Oliver també hagué de fugir de Catalunya arran de la dictadura franquista, s’establí a França, Buenos Aires i més tard a Santiago de Xile, això sí, és molt important comentar que mai va deixar de banda els seus ideals ni la seva gent, així com tampoc va aturar d’escriure. Des del seu exili també va aprofitar per col·laborar amb revistes culturals com Catalunya o Germanor i va fundar l'editorial El Pi de les Tres Branques.




El 1948 retornà a Barcelona, que estava pressa per la forta repressió franquista que no féu més que conduir-lo cap a la presó Model durant tres mesos. Oliver col·laborà amb la revista Serra d'Or, on tenia una secció fixa “Tros de paper”, on sobresortia la crítica mordaç dels socials i escrit amb un estil col·loquial. també fou conegut com a traductor d’obres clàssiques com per exemple El banyut imaginari, El Tartuf o El misàntrop de Molière, aquesta darrera fins i tot el portà a guanyar un premi als Jocs Florals de París, Tot esperant Godot, de Samuel Beckett, El criat de dos amos, de Carlo Goldoni, L'òpera de tres rals, de Bertold Brecht, Un barret de palla d'Itàlia, d'Eugène Labiche, Anònim venecià, de Giuseppe Berto, Ubú, rei, d'Alfred Jarry, o L'hort dels cirerers, d’Anton Txèkhov, o Pigmalió de George Bernad Shaw.




Va ésser un poeta, autor teatral, narrador que va haver de lluitar per mantenir els seus drets lingüístics, fins i tot va haver defensar-se a mode d'exili, per no ser escomès per les forces franquistes. En el seu retorn, va romandre molts anys en l'oblit fruit del seu radicalisme i defensa literal per la llengua, que mai va abandonar.




Val a dir que Oliver també ha estat un dels poetes més musicats de les nostres contrades, de la mà de Lluís Llach, Raimon, Joan Manuel Serrat i Ovidi Montllor, entre d’altres, que tal com és lògic encara li donaren més popularitat, i sinó qui no recorda els seus coneguts versos: “com el Vallès no hi ha res”.




Del seu repertori destacaren: Oda a Barcelona (1936), un poema molt revolucionari on usava tècniques narratives i col·loquials, Allò que tal vegada s’esdevingué (1936), obra teatral còmica on apareixen alguns personatges de l’Antic Testament i de la Bíblia amb posicionaments invertits, on fa acte de presència Caïm com a bo i Abel com a dolent, justament el contrari de com foren narrats els fets en la història bíblica i que s’odiaran per posseir Nara, la germana de tots dos. Destaca el final de l’obra amb un final obert. Alguns literats com Jordi Carbonell, veuen en l’obra una distorsió del mite bíblic, burla a la família burguesa o una crítica al conformisme i a l’autoritarisme diví i patern. Una altra de les seves obres cabdals són Les decapitacions (1934), on hi sobresurt el seu esperit crític, ideològics, com els poemes dedicats a Hitler o Mussolini i de tipus humorístic sobre el simbolisme i les avantguardes, a l'estil de l'humor negre anglès.




D'altres obres que tenen un pes bàsic en la seva producció són Bestiari (1937) obra molts cops representada teatralment i on diversos animals està objectivitzat per diverses situacions exemplificades per animals on Oliver juga amb els mots i la conceptualitat, La fam (1938) on sobresortí el seu afany més revolucionari amb el rerefons de la guerra, Ball robat (1958) que versa sobre un triangle amorós i el fracàs de tres matrimonis madurs, Vacances pagades (1959), la seva obra més coneguda on criticava al capitalisme, la societat de consum, el règim franquista que tant el perseguí, i mostrava un fort compromís amb la societat i la realitat del seu temps i país amb un recull de poemes i on s'observa com a temàtica el plantejament de la mort personal i la preocupació pel més enllà, amb una sàtira moral i filosòfica. Oliver obtingué prestigi durant els anys seixanta fruit del seu acostament al realisme històric. Sovintejaven les seves obres unes ironies que vorejaven el sarcasme.




En els darrers anys de la seva vida i a conseqüència de la democràcia fou un ull de poll per als polítics, atès que per ell la transició era una mena de traïció, que el portà a rebutjar fins i tot la Creu de Sant Jordi el 1982. Se li va reconèixer la seva tasca fonamental en el devenir de la llengua catalana, tot i que una mica de manera tardana. Pere Quart lluità sobretot contra el poder polític i el conformisme social. És un dels puntals de la nostra literatura i ben conegut pels alumnes de Batxillerat gràcies a obres com Ball robat o Vacances pagades que van esdevenir en algunes èpoques lectures obligatòries quan ho dictaminaven els polítics i el Departament d'Educació. Joan Oliver mereix ser recordat per la seva tasca literària, el seu vessant articulístic i per la lluita repressiva en defensa de la llengua catalana, tot i que tal i com vull recordar, fou oblidada en els seus darrers anys de vida.

Josep Maria Corretger Olivart



Corrandes d'exili




Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès.
Cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

(De “Saló de tardor”, 1947)


Altres obres de Joan Oliver:

.Teatre:




-”Una mena d'orgull” (1926)
-”Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet” (1929)
-”Cataclisme” (1935)
-”El 30 d’abril” (1935)
-”Cambrera nova” (1937)
-”L’amor deixa el camí ral” (1947)
-”Quasi un paradís” (1951)
-”La barca d’Amílcar” (1948)
-”Primera representació” (1959)




.Poesia:



-”Saló de tardor” (1947)
-”Terra de naufragis” (1956)
-”La gran pietat” (1960)
-”Circumstàncies” (1968)
-”Quatre mil mots” (1977)
-”Poesia empírica” (1981)
-”Tirallonga de monosíl·labs”
-”Refugi de versos” (1987), pòstuma.



.Narracions:




-”Una tragèdia a Lil·liput” (1934)
-”Contraban” (1937)
-”Relacions” (1940)
-”Biografia de Lot” (1963)


Fonts:



-http://www.vikipedia.org


-http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-oliver


-Diversos, Garba. Antologia de textos literaris catalans, Edicions 62, Barcelona, 1982.


-Diversos, Solc. Literatura catalana amb textos comentats, Edicions 62, Barcelona, 1986.



-Diversos, Temari de Llengua Catalana i Literatura, volum IV, MAD, Madrid, 2006.

El lleó i els conills. Un conte per a l'ESO.



EL LLEÓ I ELS CONILLS

Conte tradicional del Marroc


Uns conills vivien molt feliços fins que un lleó començà a destorbar-los. Tots els dies es menjava un bon grapat d’aquests animals, de manera que mermaren d’una manera alarmant. Els conills foren a parlar amb el lleó, i el seu portaveu espetà: “En vista de què vostè es menja a molts de nosaltres en un dia, en pocs mesos no tindrà menjar. Li proposem que només en mengi un al dia. Nosaltres l’escollirem per sorteig i vostè ni tan sols haurà de molestar-se en caçar-lo”.




El lleó pensà que tenien raó i acceptà el tracte. Aquella mateixa nit es realitzà el primer sorteig i tots els conills acompanyaren a la víctima davant el depredador. I així una nit darrere una altra…




Però hi havia un conill replicador que volia fer la guerra al lleó. La resta no li feien gaire cas fins que… li tocà el sorteig. Aquella nit comunicà als seus companys que no necessitava que l’acompanyessin i se n’anà sol fins a la casa d’un caçador, a qui explicà tot el que succeïa. Plegats idearen un parany: el conill s’oposà a què el lleó se’l cruspís, cosa que provocà la seva ràbia, i el lleó sortí darrere d’ell fins arribar a un forat tapat amb plantes. Com que era de nit, el rei de la selva caigué al sot sense problemes. Així el caçador obtingué allò que desitjava i els conills es lliuraren del seu enemic.


(Extret de “Contes del món”, n. 9, de Sofía Sánchez, dins “20 minutos”)


!! EXERCICIS:

-Cerca en un diccionari quatre mots que desconeguis del text i realitza una oració amb cadascuna.

-Anota dues oracions on apareguin pronoms i anota els seus antecedents, és a dir, els mots als quals es refereixen.

-Què haguessis fet tu al lloc del conill replicador i per què? Raona la resposta.

-Escriu totes les referències temporals, que faran de CC de temps.

-Es pot extraure alguna moralitat d’aquest conte? Quina?

L'amo de la llum. Un conte per a l'ESO.



L’AMO DE LA LLUM

Conte tradicional dels indis de Veneçuela


Als inicis del món, tot era foscor. Els planetes dansaven en un mantell de màgic silenci marcant el curs del temps. Però un vell fetiller sabia que la llum existia més enllà de la selva i que estava en poder d’un sol home. Manà a la seva filla a buscar-la. La jove tingué que enfrontar-se a molts perills. Arribà a un poblet on vivia un jove ben plantat i simpàtic que no tingué inconvenient en lliurar a tan bella noia una petita caixa on guardava tan preuat misteri.




La filla retornà junt al seu pare. El fetiller exhibí durant molt temps, a milers de curiosos, el seu gran tresor, però, cansat d’obrir i tancar la caixa, un dia llançà la llum pels aires fins que es quedà al cel.




Però la llum era capritxosa i es movia d’un lloc a un altre sense estar-se aturada. El fetiller es reuní amb altres companys fins que trobaren una solució: pintaren la closca d’una tortuga gegant de molts colors i la posaren en mig del camp. I llavors… Oh, es féu el miracle: semblava com si la llum s’hagués enamorat d’aquella superficie multicolor i s’hagués concentrat en ella, perquè deixà de moure’s per sempre, i es transformà en el sol.



(Extret de “Contes del món”, n. 8, de Sofía Sánchez, dins “20 minutos”)


!! EXERCICIS:

-Explica amb tres o quatre línies què t’ha suggerit aquest conte?

-Quina actitud hauries adoptat enlloc de la del fetiller que va obrir la caixa?

-Cerca en un diccionari tres paraules que desconeguis del conte i realitza una oració amb cadascuna.

-Anota cinc noms, cinc verbs i cinc adjectius que apareguin en aquest conte.

-Imagina’t que ara pots canviar el final del conte, modifica’l al teu gust.

Frases fetes del cos humà (7): CAP (4). Adreçat a tot l'alumnat.



Només recordar que les frases fetes tenen sentit figurat, és a dir, que voldran dir una cosa diferent al que diuen les lletres.

-Tenir el cap dur: Tenir dificultats a aprendre les coses.




-Tenir el cap ple de fum: Tenir idees poc consistents.




-Tenir el cap ple de grills: Tenir idees poc consistents.



-Tenir el cap ple de pardals: Ésser molt fantasiós.




-Tenir pardalets al cap: Il·lusionar-se fàcilment.




-Tirar pel cap: Rebutjar qualsevol acció i fer riota de qui l’ha produït.




-Tirar-se de cap a les parets: Desesperar-se.




-Tirar-se els plats pel cap: Renyir.




-Tirar-s’hi de cap: Emprendre quelcom de manera decidida.




-Tirar-s’ho pel cap: Desvalorar una mercaderia.




-Trencar-se el cap: Preocupar-se.




-Treure cap: Tenir relació, efectivitat.




-Treure cap a carrer: Tenir relació, efectivitat.




-Treure del cap: Dissuadir.




-Treure el cap de l’aigua: Superar les dificultats.




-Treure’s del cap: Oblidar.




-Treure’s del seu cap: Inventar.




-Venir cap per mans: Venir just.




-Venir cap per mànegues: Venir just.

(Extretes de http://www.xtec.cat/~eescola/cos)





!! EXERCICIS:

-Escriu sis oracions amb les frases que més t’agradin amb Cap.

-Cerca la frase feta equivalent a les següents oracions:


.El comerciant en veure el producte, no hi estigué d’acord.

.Aquella noia era impossible per a ell.

.No hi havia manera que el matrimoni s’avingués.

.La cistella va arribar al darrer segon del partit per assolir la victòria.

.L’empresari va solventar el problema econòmic amb certa habilitat.

.Quan m’agrada una cosa tinc moltes alegries personals.

.Estava molt tensa quan no li van regalar allò que tant esperava.

.El ciclista va recuperar-se després de la caiguda i va seguir competint.

.Els actors del teatre sovint i per no quedar-se en blanc improvisen.

.Hi ha companys de feina amb idees equivocades o poc argumentades però volen ser escoltats tot i no arribar enlloc.

Frases fetes del cos humà (6): CAP (3). Adreçat a tot l'alumnat.




-Omplir el cap de cascavells: Engrescar.


-Passar pel cap: Acudir al pensament.


-Perdre el cap: Perdre la raó.


-Picar de cap: Obrar precipitadament.


-Picar-se el cap: Desesperar-se.

-Portar a cap: Executar.

-Portar de cap: Haver-se fet un propòsit.

-Posar-se un cap com tres quartans: Atabalar a força de parlar.

-Posar un cap com un tabal: Atabalar a força de parlar.

-Pujar al cap: Marejar.

-Pujar els fums al cap: Tenir molta vanitat.

-Pujar la sang al cap: Irritar-se fortament.

-Rodar el cap: Marejar-se.

-Rompre’s el cap: Esforçar-se mentalment.

-Sortir amb les mans al cap: Haver tret mal resultat.

-Sortir fum del cap: Estar atabalat.

-Tallar caps: Resoldre de manera expeditiva.

-Tapar el cap: Perdre la confiança.

-Tenir el cap a llossar: No tenir prou enteniment.

-Tenir el cap als peus: No pensar assenyadament.

-Tenir el cap a tres quarts de quinze: Estar molt distret.

-Tenir el cap buit: No tenir seny.

-Tenir el cap com un timbal: Estar atabalat.






!! EXERCICIS:

-Escriu vuit oracions amb les frases que més t’agradin amb Cap.

-Cerca la frase feta equivalent a les següents oracions:

.L’Anna es va sentir nerviosa després de la conversa.

.L’empresa va reaccionar de manera contundent davant la crisi.

.L’equip de futbol va mentalitzar-se per vèncer a la final.

.Els dos amics van tenir una forta discussió i de poc no arribaren a les mans.

.La Martina no para de repetir-me la mateixa idea i ja n’estic fart!

.Aquell parell de captaires tenien planejada una estratègia per aconseguir almoines.

.La parella d’enamorats a poc a poc van anar distanciar-se per desavinences.

.En no guanyar el premi, el noi es va encoleritzar molt fort.

.Ara mateixa m’acabo d’il·luminar, ho tinc a la ment.

.No estava d’acord amb el tema de la conversa perquè no li feien cas, de fet anava errat d’idea.

dimecres, 24 d’agost del 2011

Frases fetes del cos humà (5). Cap (2). Adreçat a tot l'alumnat.





-Ésser un cap de trons: Ésser eixelebrat.

-Ésser un cap gros: Ésser un saberut.

-Ésser un cap verd: Ésser eixelebrat.

-Ésser un mal cap: Ésser desassenyat.

-Fer cap: Comparèixer.

-Fer dos caps: Pegar.

-Fer el cap viu: Vigilar.

-Fer rodar el cap: Marejar.

-Fer un cap nou: Pegar.

-Fer un cop de cap: Prendre una resolució important.

-Ficar el cap al cove: Entestar-se, obstinar-se.

-Ficar el cap a l’olla: Entestar-se, obstinar-se.

-Ficar-se al cap: Tenir una idea fixa.

-Fugir del cap: Oblidar.

-Haver-se’n d’estrènyer el cap: Resignar-se.

-Inflar el cap: Incitar algú amb intencions tendencioses.

-Lligar caps: Fer entenedor.

-Mirar de cap a peus: Analitzar.

-No cabre al cap: No poder comprendre, estranyar-se.

-No mirar cap ni cara: No servar respecte ni mirament a ningú.

-No saber quin cap li va al davant: Ésser molt ignorant.

-Obrir el cap: Ferir el cap.

-Omplir el cap: Parlar amb insistència forçant l’atenció de qui escolta.


(Extretes de http://www.xtec.cat/~eescola/cos)



!! EXERCICIS:

-Redacta una oració amb deu frases fetes d’aquesta fitxa.

-Cerca una frase feta equivalent als següents significats:


.En aquell accident es va fer mal al cap.

.Quan coneixes una noia nova et mira meticulosament.

.Hi ha moltes persones que s’obsessionen per les bandes de música.

.El detectiu va donar a entreveure com va acabar el cas.

.La Martina no tenia consideració per la seva amiga.

.El porter és molt observador al camp per no rebre cap gol.

.A totes les classes sempre hi ha un set-ciències.

.En aquella baralla es van apallissar dos amics, però tot acabà bé.

.Abans d’un examen no puc recordar la totalitat dels temes.

.Davant la crisi va haver d’acceptar que no podria pagar la hipoteca i que tard o d’hora seria desnonat.

Exercici ortogràfic. Adreçat a tot l'alumnat.




Anem a fer un repàs a través d'un exercici d'esmentar la forma correcta d'alguns errors tant a nivell oral com escrit i que ens fan fer molts errors ja sigui d'una manera o de l'altra.






!! EXERCICI:

-Subratlla la forma correcta de les següents oracions:

.Aquell fet (ha com mogut / ha commogut) tots els assistents a la reunió.

.Moltes reaccions posteriors (s’ hi ha / s’hi han) referit amb atenció.

.A les sis del vespre he d’anar a un (lloc / puesto) ràpidament.

.Tot i ser bessones, són dues noies (diferentes / diferents).

.No tinc (massa / masses) ganes de fer res.

.Manel, veig que no poses (gaire / gaires / gairas) motivacions per les coses.

.Mare, no tinc (prouta / prou) llet per esmorzar.

.El públic animava amb (forces / força) esperança.

.Avui he acabat (totes les fulles / tots els fulls) de la meva llibreta.

.La Júlia (es / és) una noia molt amable amb tothom.


.No arribo a la (quantitat / cantitat) que em demanen per comprar el cotxe.

.La (semana / setmana) passada em vaig trobar un antic company dins (d'un aula / d'una aula).


.Aquell futbolista no tenia suficient (calitat / qualitat) per jugar la Copa d'Europa.


.Em sento (atret / a tret) per aquella noia.

dimarts, 23 d’agost del 2011

Frases fetes del cos humà (4): CAP (1)




No perdeu el cap llegint aquesta fitxa, perquè hi ha gran abundància de frases fetes amb cap. Segur que us en sonen moltes. Sobretot utilitzeu-les en positiu per no ferir sensibilitats.




-Abaixar el cap: Resignar-se al parer o voler d’altri.

-Alçar el cap: Tenir força i coratge.

-Anar calent de cap: Estar embriac.

-Anar-se’n amb les mans al cap: Anar-se’n havent perdut.

-Anar-se’n del cap: Oblidar quelcom.

-Assentar-se el cap: Adquirir seny.

-Ballar pel cap: Recordar vagament.

-Buidar-se el cap: Preocupar-se.

-Carregar-se el cap: Marejar.

-Demanar el cap: Demanar la mort d’algú.

-Dur-la de cap: Proyectar.

-Dur-ne més al cap que als peus: Estar borratxo.

-Escalfar el cap: Incitar algú en un o altre sentit.

-Escalfar-se el cap: Fatigar-se mentalment.

-Ésser dur de cap: Ésser poc intel·ligent.

-Ésser un cap buit: Ésser poc assenyat.

-Ésser un cap calent: Ésser un exaltat.

-Ésser un cap de carbassa: Tenir poca llestesa mental.

-Ésser un cap de pardals: Ésser d’idees poc consistents.

-Ésser un cap de suro: Ésser de poca intel·ligència.


!! EXERCICIS:

-Redacta una oració amb sis frases fetes amb cap que desconeguis d’aquesta fitxa.

-Troba la frase feta equivalent als següents significats:


.La Joanna tenia la ment fatigada de tant escoltar.


.Aquell vespre en Martí tenia pensat anar a entrenar a ping-pong.

.Ja era hora que posessis una mica de sentit comú amb les coses!

.No es podia traure del pensament aquell concert de rock and roll al qual havia assistit.

.Sovint i quan estic cansat tinc idees insignificants.

.Aquell embriac no tenia consciència de les coses que estava fent.

.Quan vaig entrar al supermercat no recordava els encàrrecs de la mare.

.És de tenir poc coneixement traure un zero en un examen ja que tothom sap coses.

.Vaig intentar convèncer a la Júlia que vingués amb mi al cinema.

.Hi ha entrenadors de futbol que sempre volen guanyar sigui com sigui, i fan que els seus jugadors surtin al camp esparverats.

dijous, 18 d’agost del 2011

El còmic. Adreçat a l'ESO.




En aquesta fitxa treballarem una mica el còmic, les seves parts i el seu llenguatge també molt peculiar.


!! EXERCICIS:


-Escriu les principals parts que formen una pàgina d’un còmic i el seu llenguatge. Llavors explica-les. Si és necessari fes una recerca per internet o a la biblioteca.

-Realitza un powerpoint de vuit a deu pàgines amb imatges i explicant un dels còmics que més t’agradi: autors, protagonistes, argument… Després penja’l a Slideshare.

-Cerca el títol d'un còmic i els seus autors que versin sobre les següents temàtiques:

1. Aventures
2. Investigació policial
3. Esports
4. Música
5. Ciència-ficció
6. Superherois
7. Romans
8. Cowboys
9. Espadatxins
10. D'amor

-Quins còmics llegies quan eres més jove i quins llegeixes ara de gran i per què?

-Penses que el còmic només es cosa de joves o també de grans? Per què? Justifica la resposta.

dimecres, 17 d’agost del 2011

El sabater de Dratewka. Un conte per a l'ESO.



EL SABATER DE DRATEWKA

Conte tradicional de Polònia


Un jove sabater sortí del seu poble. Pel camí trobà unes formigues, molt tristes perquè un ós els havia destruït el seu formiguer. El sabater les ajudà a reconstruir-lo, i les formigues s’oferiren a retornar-li el favor.

El sabater continuà el seu camí i trobà unes abelles amb el mateix problema que les formigues. El jove també les ajudà, i les abelles prometeren ajudar-lo en un futur.

Més endavant, el sabater s’assabentà que la filla del rei estava al castell d’una bruixa. El jove decidí socórrer-la. Però la bruixa el tancà en un pudorós calabós amb un sac d’arena barrejada amb llavor de rosella i li digué que si no aconseguia separar ambdues coses, li tallaria el cap l’endemà. El jove pensà en la seva mort. Però arribaren les seves amigues les formigues i l’ajudaren a superar la prova. La bruixa quedà astorada.

Llavors, el portà a una habitació on hi havia tretze donzelles amb el rostre cobert: el sabater havia de descobrir quina era la princesa. El jove es desanimà, però veié a una abella que es posà sobre… la més dolça, la vertadera princesa. Quan el sabater li descobrí el rostre, la bruixa es convertí en un corb.

Els joves s’enamoraren i visqueren envoltats d’animals i de roselles.





Extret de “Contes del món”, n. 7, de Sofía Sánchez, dins “20 minutos”.




!! EXERCICIS:




-Trobes adecuada l’actitud del jove sabater al llarg del conte? Per què?




-Escriu una nova versió d’aquest conte canviant els elements que creguis convenients.




-Cerca un sinònim i un antònim de: s’assabentà, socórrer-la, astorada. Si pots conserva el gènere i nombre del text, per tal que siguin intercanviables.

El teatre. Adreçat a ESO i Batxillerat.



En aquesta fitxa literària anem a treballar el gènere teatral. Però compte, què primer hauràs de documentar-te una mica per la xarxa. I com es diuen els actors, "molta merda!", que ja sabeu que vol dir.




!! EXERCICIS:

-Defineix el gènere del teatre amb tres o quatre línies.

-Has anat alguna vegada al teatre? T’enrecordes de la darrera obra què has vist? Què et va agradar més de la representació?

-Quins són els principals elements que apareixen en una obra de teatre? Fes una recerca per internet.

-Podries citar dos autors clàssics de teatre i dos d’actuals que van veure representades les seves obres, a més d’anomenar-les.


-Cerca per internet o en format paper un fragment d'una obra de teatre i anota'l aquí. Esmenta l'obra i l'autor d'on s'ha extret i any de publicació.

-Ara pots escriure una petita obreta teatral d’un a dos fulls de temàtica lliure, recorda que quan no intervé el narrador ha d’estar escrita en forma dialogada.

La poesia. Adreçat a ESO i Batxillerat.


En aquesta fitxa treballarem una mica la poesia i intentarem esbrinar per què ens agrada més o menys.





!! EXERCICIS:

-Defineix què és la poesia. Per què t’agrada o desagrada la poesia? Justifica la resposta.

-Sabries anomenar el nom de cinc poetes que escrivissin en català?

-Algun cop has llegit o has escrit una poesia? Tothom pot escriure’n una. Ara en tens la possibilitat, redacta una poesia de temàtica lliure i amb un mínim de deu versos.

-Cerca per internet tres poesies escrites en català, una de temàtica sobre el pas del temps, una d’amor i finalment una altra que parli sobre un paisatge.

-Llegeix aquesta poesia i realitza un breu comentari de la seva temàtica. Què t’ha transmès? Quin és el seu títol? Quants versos té? Quina és la seva rima?


Somnis i promeses
són els que tinc
aquesta nit,
els escriuré
ple de deliri
i aconseguiré
el meu susdit.

Somnis i poemes
són els que penso
aquesta nit,
i apassionat,
com sempre,
us dic:
“Bona nit!”

Josep Maria Corretger
8 d’agost del 2008

Frases fetes del cos humà (3). Cabells i cames. Adreçat a tot l'alumnat.










CABELLS







.Agafar quelcom pels cabells: Treure conseqüències a partir de punts de vista diferents.







.Anar a estiracabells: Disputar per obtenir una cosa.







.Arrencar-se els cabells: Desesperar-se.







.Estirar-se els cabells: Sentir ràbia o remordiment.







.Fer posar els cabells drets: Esfereir.







.Fer posar els pèls de punta: Esfereir.







.Fer sortir els cabells blancs: Produir penes o complicacions.







.Lluir el pèl: Tenir bon aspecte.







.Mudar de pèl: Canviar de condició.







.No tenir pèls a la llengua: Parlar sense subterfugis.







.No tenir un pèl de… : No ésser gens…







.Passar a pèl i a repèl: Enganyar.







.Prendre el pèl: Fer algú objecte de burla.







.Trobar pèls: Fer objeccions.







.Trobar pèls als ous: Fer objeccions immotivades, ésser massa crític.







.Venir al pèl: Escaure bé per a l’ocasió.










CAMES






.Anar-se’n amb la cua entre cames: Anar-se’n avergonyit.







.Carregar-se les cames al coll: Anar caminant.







.Córrer amb les cames al cul: Córrer molt.






.Estirar les cames: Passejar.







.Heure a cames: Atrapar corrent.







.Tallar les cames: Impedir actuar.







.Tenir bona cama: Ésser caminador.







.Tocar la cama del mal: Dir o fer a algú quelcom que l’afecta molt.







.Valer-se de les cames: Fugir corrents.














!! EXERCICIS:







-Redacta una oració amb vuit frases fetes que desconeguis d’aquesta fitxa.







-Explica el significat dins el context de:







.En Martí no tenia bona cama quan anava per la muntanya.







.El professor va haver de tallar les cames a la Maria abans que tingués dificultats.







.La Madonna va lluir el pèl durant el seu concert.







.Tots els extraterrestres que apareixen a les filmacions passen a repèl als humans.






.En veure els resultats de l’oposició va estirar-se els cabells.







.Aquell gos va fer posar els cabells drets al gos del meu pare.







.Sovint hi ha alguns companys de feina que em toquen la cama del mal.







.Vaig veure un lladre que corria amb les cames al cul, tot i això el van enxampar.







-Ara pots ampliar aquest llistat realitzant una cerca per internet.

divendres, 12 d’agost del 2011

Frases fetes del cos humà (2). Boca (2), braç, budell. Adreçat a tot l'alumnat.




BOCA

.Ficar els dits a la boca: Fer parlar. Provocar.

.Florir-se el pa a la boca: ésser molt callat.

.Haver d’omplir moltes boques: haver de mantenir molta gent.

.No badar boca: no parlar, ésser molt callat.

.No saber treure’s les paraules de la boca: expresar-se amb dificultat.

.No tenir boca: no gosar dir.

.No tenir prou boca: no bastar a dir.

.Obrir la boca: parlar / fer parlar arterament (de manera astuta).

.Posar la mel a la boca: fer desitjar quelcom anticipant-ne les excel·lències.

.Posar-se a la boca: anomenar algú.

.Respirar per la boca d’altri: parlar per compte d’un altre.

.Tancar la boca: impedir a algú parlar.

.Tenir el menjar a la boca: sentir com si s’acabés de menjar en aquell moment.

.Tenir sempre a la boca: parlar sovint de quelcom.

.Tornar a la boca: retreure.

.Tractar a boca què vols: donar a algú tot allò que desitja.

.Treure el fetge per la boca: cansar-se molt.

.Treure-ho per la boca: dir quelcom abans que ell.

.Treure la freixura per la boca: cansar-se molt.

.Venir a boca: dir.


BRAÇ

.Allargar els braços: abraçar.

.Donar el braç a tòrcer: deixar-se convèncer.

.Ésser el braç dret d’algú: secundar-lo, suplir-lo.

.Estar amb els braços plegats: no fer res.

.Estirar més el braç que la màniga: excedir-se.

.Fer bracet: agafar-se pel braç.

.Llançar-se als braços: abraçar-s’hi impulsivament.

.Lligar de braços: impedir d’obrar.

.Rebre amb els braços oberts: rebre amicalment.

.Tallar els braços: impedir d’obrar.

.Tenir el braç llarg: tenir poder molt ampli.



BUDELL

.Tenir un budell buit: tenir gana.




!! EXERCICIS:

-Cerca una frase equivalent a:


.Estar fatigat.

.No deixar maniobrar.

.No atrevir-se a parlar.

.No parlar.

.Anar agafats del braç.

.Sobrepassar-se en alguna cosa.

.Tenir potestat per fer quelcom.




.Forçar algú a parlar.

-Anota cinc frases amb el seu significat que desconeixies i que t’agradin.

Frases fetes del cos humà (1). Aixella, barbeta, boca (1). Adreçat a tot l'alumnat.










AIXELLA

.Portar un pa sota l’aixella: proporcionar a un infant els mitjans de vida necessaris.


BARBETA

.Fer la barbeta: afalagar.

.Tocar la barbeta: afalagar.


BOCA

.Anar de boca en boca: divulgar-se.

.Anar-se’n de la boca: parlar indegudament.

.Badar la boca al vent: no tenir res per a menjar.

.Cloure la boca: callar.

.Cosir la boca: imposar-se el silenci.

.Deixar amb la paraula a la boca: deixar sense acabar de parlar.

.Deixar amb un pam de boca: sorprendre.

.Dir a boca: dir parlat, no escrit.

.Dir amb tota la boca: parlar obertament.

.Donar gust a la boca: dir tot el que es vol.

.Escalfar-se la boca: dir despropòsits.

.Ésser la boca mesura: assolir tots els desitjos.

.Ésser una boca de trons: ésser molt cridaner.

.Ésser una boca d’infern: ésser blasfemador.

.Ésser una boca d’or: ésser eloqüent.

.Estar en boca: tenir apetit de menjar.

.Fer boca: desvetllar l’apetit.


.Fer de la boca cul: no complir la paraula donada.

.Fer-se la boca aigua: delir-se.

.Fer venir aigua a la boca: despertat l’apetit d’assaborir quelcom.


!! EXERCICIS:

-Redacta deu oracions amb frases fetes d’aquesta fitxa del cos humà.

-Anota les frases fetes que més hagis sentit anomenar a la gent propera a tu o coneguts.

dimecres, 10 d’agost del 2011

Ortografia essencial (8). Gènere del substantiu (2). Adreçat a tot l'alumnat.




Hi ha una sèrie de paraules que ens fan equivocar contínuament perquè els hi canviem de manera inconscient el gènere. Per exemple, quina és la forma correcta: “Heu demanat els postres?” o “Heu demanat les postres?”. A més, tenim la certesa que ho diem correctament perquè ens sonen bé, quan realment no és així. Per cert, molta gent no se n’adona, només els entesos en la llengua. Anem a recordar les més bàsiques:

SÓN PARAULES MASCULINES




Els escriurem amb apòstrof per facilitar-nos la memòria.




Als afores, el bacteri, el compte, el costum, el dot, els espinacs, el full, el lleixiu, el pebre, el senyal, l’avantatge, el batent, el corrent, el deute, el dubte, el front, el llegum, el marge, el pendent, el titella.





SÓN PARAULES FEMENINES




Les alicates, l’amargor, l’àncora, l’apoteosi, l’au, la cercavila, la dent, la dita, l’esplendor, la frescor, la marató, l’olor, les postres, la sida, l’allau, l’anàlisi, l’andana, l’aroma, el calor, la claror, la disfressa, l’esperma, l’estrena, la gènesi, l’oïda, l’orenga, la resta, la síndrome.




N.B. Si tens dubtes sobre l’atribució de gènere d’algun mot convindria que donessis una repassada a la fitxa de l’article dins el cercador “google” ubicat a la barra d’eines dreta del blog.





!! EXERCICIS:


-Escriu l’article corresponent al costat de cada nom i afegeix un adjectiu al costat de cada mot, intenta no repetir-los. Compte amb la concordança.


___ titella ______

___ llegums _____
___ disfressa _____
___ avantatge _____
___ corrent ______
___ pendent ______
____ interviu _____
____ compte ______
____ olor ________
___ esplendor _______

-Pensa i escriu l’article que acompanya a cada paraula:



Dent, deute, remor, anàlisi, costum, dita, allau, resplendor, marge, espinacs, postres.



-Redacta deu oracions on apareguin mots d’aquesta fitxa.

Ortografia essencial (7). Gènere del substantiu (1). Adreçat a tot l'alumnat.




Hi ha un grup de substantius que varien de significat segons el gènere que presenten:




.Canal

El canal: pas d’aigua.
La canal: conducte.

.Canalla

El canalla: persona malvada.
La canalla: mainada.

.Casset

El casset: magnetòfon.
La casset: cinta magnetofònica.

.Clau

El clau: peça de clavar.
La clau: per obrir la porta.


.Còlera

El còlera: malaltia infecciosa.
La còlera: la ira.


.Coma

El coma: estat clínic greu.
La coma: signe de puntuació.


.Delta

El delta: del riu.
La delta: lletra de l’alfabet grec.


.Editorial

L’editorial: l’article de premsa.
La editorial: l’empresa que edita llibres.


.Fi

El fi: finalitat.
La fi: acabament.


.Llum

El llum: aparell.
La llum: la claror.


.Ordre

L’ordre: estabilitat d'una cosa.
La ordre: manament.


.Paleta

El paleta: la persona.
La paleta: l’estri del paleta.


.Planeta

El planeta: l’astre.
La planeta: el destí.


.Pols

El pols: batec.
La pols: partícules diminutes.


.Pudor

El pudor: vergonya.
La pudor: mala olor.


.Salut

El salut: acció de saludar.
La salut: estat de l’organisme.


.Son

El son: estat fisiològic.
La son: ganes de dormir.


.Terra 

El terra: paviment.
La terra: planeta.

.Vall

El vall: excavació, fossa, rasa.
La vall: depressió entre muntanyes.


N.B. Són molt habituals les errades amb els mots: canal, casset, còlera, editorial, fi, llum, per tant, cal tenir molta cura amb el significat que té cadascun d’aquest mots ja sigui en masculí i femení i fer-ne un bon ús. Evitareu moltes faltes ortogràfiques.



!! EXERCICIS:


-Redacta una oració amb cada parella de significats de cada mot.


-Anota les parelles de substantius que més et fan equivocar i justifica el perquè.


-Escriu un determinant que concordi amb el substantiu que acompanya:


.____ canal de Panamà és un indret amb avantatges d’estratègia militar.



.Té ____ costum de no pagar mai _____ llums de casa.



.Vaig menjar _____ postres i estava tan tip que no podia agafar _____ son.



.Té _____ salut de ferro, no es posa malat i a més té ____ oïda excel·lent per a l’estudi dels idiomes i de la música.


.____ coma d’aquest pacient dura massa temps i això és ___ senyal de deteriorament.



.Baixant per ____ pendent de ____ vall he descobert _____ aroma que enamora.



._____ resplendor de ______ llum solar enlluerna ___ canalla que juga al carrer.



.Li han fet _____ análisis a fi de descobrir per què té ____ pols tan dèbil.



.Ahir, al canal 33, van fer un reportatge sobre ____ síndrome de ___ sida.



.___ fi de ___ desfilada va ser impressionant, _____ disfresses eren imponents.

dijous, 4 d’agost del 2011

La descripció (2). Per descriure una persona. Adreçat a tot l'alumnat.



ADJECTIUS PER DESCRIURE L’ASPECTE FÍSIC D’UNA PERSONA

1. CARA:




Color: blanc, morè, bru, pàl·lid…
Forma: rodona, allargada, cuadrada, ovalada…
Front: ample, estrat, arrugat, llis…

2. ULLS:




Rodons, tristos, vius, dolços, alegres, desperts, brilliants, ensopits, de peix, apagats.

3. NAS:




Aguilenc, punxegut, aixafat, xato, arrodonit, recte, tort.

4. BOCA:



Grossa, petita, fina, petonera, riallera, de pinyó.

5. LLAVIS:




Prims, gruixuts, sensuals, molsuts, carnosos.

6. PESTANYES:




Esclarissades, espesses, tupides, llargues, curtes.

7. CELLES:




Gruixudes, primes, juntes, separades, arquejades.

8. ORELLES:



Grosses, petites, llargarudes, punxegudes, pàmpols, separades o ofertes.

9. CABELLS:




Arrissats, ondulats, llisos, crespats, negres, rossos, castanys, enrinxolats, tenyits, en punta.

10. CAP:




Gran, petit, apepinat, arrodonit.




11. COS:




Voluminós, gran, corpulent, gros, foro, robust, geperut.

12. ALÇADA I PES:




.Alçada: alt, gegant, camallarg, baix, camacurt, gras, feixuc.

.Pes: Obès, pesat, prim, magre, sec, flac.







ADJECTIUS PER DESCRIURE L’ASPECTE PSÍQUIC D’UNA PERSONA

1. ESTAT DE SALUT I ANÍMIC:




Sa, saludable, malalt, gastat, pansit, content, trist, abatut, compungit, feble, malaltís.


2. CARÀCTER:






Actiu, dinàmic, valent, atrevit, audaç, rampellut, pacific, tranquil, amable, atent, bo, bondadós, generós, esplèndid, assenyat, prudent, enteniment, espavilat, eixerit, viu, astut, sagaç, ingenu, crèdul, innocent, realista, pràctic, culte, educat, enginyós, hàbil, destre, sincer, franc, lleial, optimista, orgullós, estufat, altiu, discret, callat, reservat, tímid, vergonyós, diligent, polit, endreçat.

Badoc, gandul, poruc, covard, pacífic, busca-raons, agressiu, esquerp, aspre, dolent, despietat, avar, egoista, ambiciós, arrauxat, disbauxat, eixelebrat, totxo, gamarús, càndid, bona fe, maliciós, capciós, idealista, somiatruites, aviciat, maleducat, maldestre, barroer, groller, fals, hipòcrita, mentider, pessimista, humil, senzill, modest, tafaner, curiós, xerraire, barrut, galtes, penques, deixat, descurat, indolent, corcó, pesat.


!! EXERCICIS:




-Cerca al diccionari 10 paraules que desconeguis de la fitxa de l’aspecte físic i
anota el seu significat.




-Cerca al diccionari 10 paraules que desconeguis de la fitxa de l’aspecte psíquic i anota el seu significat.




-Realitza una oració amb cadascuna de les paraules que desconeixes i que has escollit.




-Escriu una descripció d’un paisatge que t’agradi on es vegi l’estructura del text.




-Redacta una descripció d’una persona a la que estimis, en qualsevol de les tres maneres, però sobretot que es vegi l’estructura textual de paràgrafs.


-Descriu a la cantant de la fotografia, Patti Scialfa, dona del "Boss".

La descripció (1). Adreçat a tot l'alumnat.





Podem descriure un objecte, un paisatge, una persona. Qualsevol cosa. Aspectes a destacar:

1. Cal realitzar una petita introducció del paisatge, on es troba ubicat, del país al qual pertany, només per entrar al text, i donar una petita pinzellada. Sense dir-ho mai tot, sinó ja no tindràs idees per al text. Després separar la introducció amb un punt i apart.

2. En tota descripció és important seguir un ordre. S’ha d’anar de dalt a baix, de baix a dalt, de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta. Això és aplicable per a qualsevol descripció, ja sigui d’una persona o d’un objecte, sinó deixaràs entreveure un desordre i confusió al lector.

3. La descripció d’una persona pot fer-se de tres maneres diferents:

2.1 Descripció física: et limites a descriure i parlar com és aquella persona de cara, cos…

2.2 Descripció psíquica: descrius com és la persona de temperament, simpatia, de relació amb els altres i el seu entorn més proper, familiars, amics…

2.3 Descripció física i psíquica: combina les dues anteriors, és a dir, primer introdueixes a qui descriuràs, per situar, sempre ho has de fer, sinó ja estarà mal plantejada la descripció.
Després és millor descriure-la de manera física, fas una separació de punt i apart i realitzes la descripció psicològica, quan la finalitzis fes una separació altre cop de punt i apart.
Finalment, escrius una petita conclusió a mode de tancar la descripció, com si t’acomiadessis, sempre hi ha de ser.


3. Separar ben clarament els paràgrafs. Perquè el text es vegi ben estructurat, es puguin visualitzar amb claredat totes les seves parts. Pensa que si no fas això el text ja perd molta coherencia i als exàmens descompten molt si no es visualitza l’estructura. És un punt essencial.

4. Utilitzar connectors. Només recordar que donaran molta cohesió al text i en milloraran la seva coherencia. N’hi ha molts i de diversa índole, cal aprendre’n quatre o cinc de cada per no repetir-los, però és recomanable utilitzar-ne alguns i no empatxar tot el text d’aquestes partícules atès que també perdrà coherencia fer-ne un abús. (Veure la fitxa dins del blog, useu el cercador de ‘google’ de la barra lateral dreta).

Exemples:




-Per entrar en un tema: En un principi, en primer lloc, primerament…

5. Estructura d’exemple en la descripció d’una persona, poden haver els paràgrafs que necessitis:

A) Introducció
B) Descripció física
C) Descripció psíquica
D) Conclusió

N.B. Aquesta estructura textual l’hauràs d’adaptar a cada text que escriguis, però sempre s’ha de veure per fer-lo més entenedor i visual.

6. Si descrius un paisatge o qualsevol altre objecte, et serveix la introducció i la conclusió, els apartats de desenvolupament seran els que vulguis tractar al text, allò del qual parlaràs.

7. Sempre utilitza paraules sinònimes i no repeteixis mots més de dues vegades perquè faràs perdre cohesió i qualitat al text.

Exemples:



Perquè: ja que, atès que…






8. Has d'utilizar adjectius i comparacions, tot això donarà més vitalitat a la descripció.






!! EXERCICIS:






-Realitza una prova de descripció de cent paraules seguint aquestes pautes.

dimecres, 3 d’agost del 2011

Capell Brillant. Un conte per a l'ESO.



CAPELL BRILLANT
Conte tradicional dels indis de Canadà



Capell Brillant era un mag i remeier indi molt poderós. Tot aquell que el coneixia es tornava feliç i savi. Però quan practicava molts dies seguits la seva màgia, es cansava i era vulnerable. Molt proper a casa seva vivia un mag malvat que li tenia ràbia perquè era estimat per totes les tribus. Vet aquí que un dia Capell Brillant s’absentà del poblat per ajudar a uns caçadors, i quedà esgotat. Mentrestant, el mag dolent segrestà a la seva àvia, al seu germà i als seus gossos, i se’ls emportà riu amunt. Quan Capell retornà, li faltava la seva màgia per lluitar.

Durant diversos dies estigué entonant cants ancestrals fins que reuní les forces necessàries com per a pujar als lloms a una balena i remuntar el riu. Aviat trobà pistes: un bocí del vestit de la padrina i les petjades i excrements dels seus gossos el portaren fins a l’amagatall. Pel matí, el germà de Capell es posà a tallar llenya i aquest pogué apropar-se i comentar-li que encoleritzés molt al mag malvat. El germà així ho féu i el malvat s’enfenollí tant que la seva màgia s’esfumà. De res li serví invocar els seus poders: Capell el féu desaparèixer d’una plomada i amb una bocada de fum pudorosa.

Extret de “Contes del món”, n. 6, de Sofía Sánchez, dins “20 minutos”.
!! EXERCICIS:




-Realitza un resum de cinc línies d’aquest conte d’arreu del món.




-Cerca cinc noms, cinc verbs i cinc adjectius.




-Busca al diccionari quatre mots que desconeguis d’aquest text, anota el seu significat i redacta una oració amb cadascun.




-Escriu un sinònim i un antònim de:
remeier, poderós, ràbia, s’absentà, esgotat, remuntar, encoleritzé, enfenollí, s’esfumà, invocar, pudorosa. Pensa que han de ser completament intercanviables dins del text.



-Explica el significat de la paraula capell?




-Com haguessis actuat al lloc de Capell Brillant?




-Creus que la màgia és real o que simplement és un engany? Justifica la teva resposta.

Ortografia essencial (6). La dièresi (2). Adreçat a tot l'alumnat.





ESTALVI DE LA DIÈRESI

En primer lloc, estalvi significa que no posarem dièresi, perquè no és necessari, atès que la I o la U ja tenen sonorització. Per tant, mai col·locarem la dièresi ( ¨ ) en els casos següents:

1. En INFINITIU, GERUNDI, FUTUR i CONDICIONAL dels verbs acabats en vocal + IR.

Exemples:


Agrair, agraint, agrairé, agrairia, conduir, conduint, conduiré, conduiria.


2. En mots acabats en –ISME o –ISTA:

Exemples:

Arcaisme, altruisme, egoista, dentista, electricista, panteista.

Excepcions:

Proïsme.


3. En mots començats amb els prefixos ANTI-, CO-, CONTRA-, RE-…

Exemples:

Antiimperialista, contraindicació, reincidir, reunir, coincidir, refutar.


4. En les terminacions llatines –US, -UM:

Exemples:

Màrius, Empòrium, pòdium, harmònium, trivium, súmmum.


!! EXERCICIS:

-Amplia aquesta fitxa amb més exemples de cada apartat.

-Resumeix els punts d’aquesta fitxa que et fan cometre més faltes.

-Redacta cinc oracions amb mots que portin dièresi i cinc més amb mots que no en portin.

dimarts, 2 d’agost del 2011

Ortografia essencial (5). La dièresi (1). Adreçat a tot l'alumnat.







.ESCRIVIM DIÈRESI:





-Damunt de les vocals I o U en els casos següents:






1. Per indicar que cal pronunciar la U dels grups GU o QU davant de E i I.

Exemples:

Aigüera, qüestió, pingüí, llengües, però aigua, llengua, arrenquis.

2. Per indicar gràficament que dues vocals no formen diftong.

Exemples:

Veïns, països, peüc, diürn.

3. Quan una I que es troba enmig de dues vocals no fa la funció de consonant perquè és tònica. Si ha de portar accent gràfic, no hi posem dièresi.

Exemples:

Produïa, conduïen, però produíeu, conduíem.

4. En les formes verbals següents:

-Participi passat (-IT) dels verbs acabats en vocal + IR: produït, conduït.

-Present de subjuntiu dels verbs acabats en vocal + AR: canviï, actuï.

-Imperfet de verbs com conduir, produir… (acabats en –UIR): conduïa, produïa.


!! EXERCICIS:

-Posa dièresi segons on calgui en les següents paraules:


Conduir, han produit, triaran, ballaran, enviin, conduit, deduireu, obeeix, agraia, beneint, produeixen, cantin, he traduit, reduissis, cantat, conduiria, producen, suin, compraria, heu conduit, agraint, he triat, hem constituit, traduir, beneien, estudiar, diurn, ensaimada, agraiment, reimpressió, lingüística, unguent, pinguins, quilo, raim, Raimat.

-Amplia aquesta fitxa amb més exemples de cada apartat.

-Resumeix les regles que creus que et poden ajudar a evitar més errors en la dièresi i escriu alguns exemples.

Ortografia essencial (4). L'accent diacrític. adreçat a tot l'alumnat.





Ja hem donat una ullada a l’accent diacrític diverses vegades, però aquest cop i de manera molt esquemàtica recordarem les paraules que més sovintegen i que per tant, escrivim amb més freqüència malament. En verd assenyalaré els que més ens fan equivocar, en color roig els que no fallem sempre però que cal que hi posem atenció i en negre els que coneixem.

.Bé, béns: riquesa, adverbi.
.Be, bens: xai, lletra B.

.Bóta, bótes: recipient.
.Bota, botes: calçat, verb botar (saltar)

.Déu, déu, déus, adéu: divinitat, salutació.
.Deu, deus: nombre, font, verb deure.

.Dóna, dónes: verb donar.
.Dona, dones: senyoreta.

.És: verb ser.
.Es: pronom (substitueix al nom).

.Fóra: verb ser en passat.
.Fora: adverbi de lloc.

.Mà: extremitat.
.Ma: pronom personal.

.Més: quantitatiu.
.Mes: període de l’any, conjunció equivalent a ‘però’.

.Món: la terra.
.Mon: possessiu.

.Móra, móres: fruit dels esbarzers.
.Mora, mores: senyora del Magrib.

.Nét, néta, néts, nétes: parentiu.
.Net, neta, nets, netes: adjectiu.

.Ós, óssa, óssos, ósses: animal salvatge.
.Os, ossos: part del teixit del cos humà.

.Pèl, pèls: vellositat.
.Pel, pels: contracció de PER + EL.



.Què: interrogatiu, exclamatiu i relatiu precedit de preposició: A QUÈ, EN QUÈ, PER QUÈ, DE QUÈ.
.Que: conjunció, relatiu. Mai té funció interrogativa ni exclamativa.

.Sé: verb saber.
.Se: pronom reflexiu.

.Séc, sécs: plec del vestit.
.Sec, secs: verb seure, adjectiu.

.Sí, sís: afirmació.
.Si: conjunció, nota musical, pronom reflexiu.

.Sóc: verb ser.
.Soc: esclop, soca.

.Sòl, sòls, subsòl: el terra.
.Sol, sols: astre, adjectiu, verb soler, adverbi, nota musical.

.Són: verb ser.
.Son: ganes de dormir, possessiu.

.Té: verb tenir.
.Te: infusió, nom de lletra, pronom feble.

.Ús: verb usar.
.Us: pronom feble.

.Véns, vénen: verb venir.
.Vens, venen: verb vendre.

.Vés: verb anar.
.Ves: verb veure (veges).

.Vós: tractament de vostè.
.Vos: pronom feble.


!! EXERCICIS:

-Anota els accents diacrítics que escriguis malament i redacta una oració amb cadascun on es vegi clarament el seu significat.

-Amplia aquesta fitxa cercant més mots de l’accent diacrític i anota el seu significat.

-Redacta vuit oracions on apareguin en cadascuna tres paraules de l’accent diacrític d’aquesta fitxa.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;