dissabte, 31 de desembre del 2011

Frases fetes del cos humà (28): Talons, tronc i ulls (1). Adreçat a tot l'alumnat.




TALONS:

-Ensenyar els talons: fugir corrents.

-No arribar als talons: no poder-se-li comparar.

-Trepitjar els talons: perseguir a poca distància.

TRONC:

-Anar de tronc: anar junts i avinguts a divertir-se.

-Donar tronc: apallissar.

ULLS:

-Aclucar els ulls: tancar les parpelles.

-Anar l’ull al bou: malfiar-se.

-Ballar l’aigua als ulls: enlluernar per mitjà de reflejos.

-Caure a l’ull: agradar.

-Caure la bena dels ulls: desenganyar-se.

-Clavar els ulls: mirar fixament.

-Cloure els ulls: morir.

-Cloure l’ull: adormissar-se.

-Deixar-hi els ulls: no cansar-se de mirar quelcom.

-Donar una ullada: vigilar.

-Donar un cop d’ull: vigilar.

-Dormir amb els ulls oberts: vigilar.

-Entrar pels ulls: captar l’atenció per mitjans visuals.

-Entrar per l’ull dret: ésser agradable.

-Ésser curt de vista: ésser miop.


-Ésser de l’ull del vent: ésser llest, sagaç.

-Ésser la nina dels ulls: ésser la persona estimada.

-Ésser tot ulls: mirar amb gran atenció.

-Ésser un ull de poll: ésser insuportable.

-Estar fins als ulls: estar cansar de suportar.

-Fer canalera els ulls: plorar molt.

-Fer els ulls grossos: tolerar.

-Fer l’ullet: fer senyal a algú cloent un ull.

-Fer ull viu: espavilar-se.

-Fer mal d’ulls: suscitar impressió desfavorable.

-Fer-se’n un ull de la cara: pagar car quelcom.

-Fer un acluca l’ull: abaltir-se.

-Fer un pam d’ulls: vigilar molt.

-Fer uns ulls com unes taronges: obrir-los exageradament.

-Fer un ull de vellut: apallissar.

-Menjar-se amb els ulls: mirar àvidament.

-Mirar de bon ull: acollir amb simpatia.

-Mirar de cua d’ull: mirar dissimuladament. Desconfiar.

-No perdre d’ull: vigilar, estar alerta.

-No tenir cara ni ulls: ésser impresentable.

-No tenir ulls per: no poder suportar veure.

-No tenir una creu per tapar-se un ull: no tenir res.

-No treure l’ull: espiar.

-No veure-hi de cap ull: sentir gran satisfacció.


(Recollides de: http://www.xtec.cat/~eescola/cos/)

(Imatge extreta de: plumasdecaballo.blogspot.com)


!! EXERCICIS:

-Redacta deu oracions amb frases fetes d'aquesta fitxa.

-Cerca i afegeix amb el seu significat deu frases fetes vinculades als elements del cos humà: talons, tronc i ulls.

Maui i l'ham. Conte. Adreçat a tot l'alumnat.


MAUI I L’HAM
Conte tradicional dels aborígens de Nova Zelanda
Una dona que vivia en una illa tingué quatre fills meravellosos. Però aviat tingué un cinquè fill, molt dèbil, al que anomenà Maui. Com per llei s’havia de sacrificar als nens malalts, la dona, abans de matar al seu fill, el lliurà a la fúria de les onades en una petita canoa.
Després de molt sotsobrar, la barca arribà a terra ferma. Allí, un vell pescador recollí al noi, l’educà i li ensenyà a pescar. Quan tingué una edat adequada, retornà amb els seus. La mare es posà molt contenta en veure’l, però els germans que eren molt envejosos, pensaren en un parany: “Aquesta nit sortirem a pescar sense Maui i la nostra mare pensarà que és un gandul”, digué el germà més gran. Però Maui ho escoltà tot i s’amagà a la barca.
Quan els germans anaren a tirar les xarxes, es trobaren amb… Maui, que els explicà que si volien pescar havien d’anar molt més lluny. Els germans es negaren, però Maui agafà el timó i, quan ho cregué oportú, tragué un ham estrany i el llençà a l’aigua. Passada una estona, pescà una illa formosa. Els germans volien apoderar-se de tan ric terreny, i estiraren i estiraren de l’illa fins que caigueren de la barca i s’ofegaren. L’illa es partí en dos bocins i s’anomenà Nova Zelanda.
(Traduït de Cuentos del mundo, n. 14, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: entrepescaychamame.blogspot.com)

!! EXERCICIS:
-Realitza un resum de quatre línies d’aquest conte.
-Explica el significat de sotsobrar, formosa.
-Canvia el final d’aquest conte per un altre que t’agradi més.
-Gràcies als cursets que he anat fent i a la meva germana que és mestra he descobert el veritable poder que tenen els contes, de la majoria es poden extraure aprenentatges per la vida, sovint t’arriben al fons de l’ànima. Com veus el poder que tenen els contes, et fascinen o no, per què? Per cert, us recomano L’ocell de l’ànima.
-Ara pots redactar un petit conte de vuit a deu línies. Ha de tenir un títol i cal separar els paràgrafs amb intros per facilitar la lectura.

divendres, 30 de desembre del 2011

Aprenem paraules (10). Adreçat a tot l'alumnat.




.Sotsobrar: fer caure a terra i subjectar a sota seu un adversari. També pot ser tombar-se una embarcació fent mitja volta.




Ex:



-A les lluites de kid-boxing els lluitadors els és fácil sotsobrar a l’adversari.






.Naveta: nau petita.




Ex:



-Avui dia, molts particulars tenen la seva naveta.





.Soberg: que s’excel·leix per la seva lacaría, bellesa, poder.



Ex:



-Era un mosso d’esquadra molt soberg.





.Desimbolt: que actua amb soltera.



Ex:



-Dins de l’aula és una noia molt desimbolta.





(Extretes i adaptades del DLC de l’Enciclopèdia Catalana)




(Imatge extreta de: cuatrotipos.wordpress.com)





!! EXERCICIS:



-Escriu una narració de cinc a vuit línies en la qual apareguin aquestes quatre paraules.




-Cerca en un diccionari altres quatre mots que vegis interessants, que desconeguis i anota el seu significat.

dijous, 29 de desembre del 2011

Fés el bé i... Conte. Adreçat a tot l'alumnat.


FES EL BÉ I…
Conte tradicional de Bulgària
-“Socors, auxili!”, cridava una serp atrapada davall d’una pedra. Un camperol s’acostà per a socórrer-la, amb la por dins del cos. Quan l’escurçó es veié salvat, digué: “En aquestes terres, a qui fa el bé se’l premia amb el mal, així és que he de mossegar-te”.
El camperol, sorprès, la convencé per a què tots dos fessin una enquesta i comprovar així si això era cert. Preguntaren a una ovella i a una vaca si en aquelles terres es pagava el bé amb el mal. Totes dues digueren que sí.
Llavors, la serp digué: “Jo tenia raó, prepara el braç per a què et mossegui”. El camperol no es resignava a ésser mossegat i de nou convencé a la serp per a preguntar-li a la guineu. Però abans anà cap al seu cau i digué: “Si respons negativament a la pregunta que et farem la serp i jo, et donaré dues gallines”. La guineu acceptà encantada, i així succeí. La serp, en sentí el “no” per resposta, hagué de marxar amb les dents plenes de verí. Aquella mateixa nit, la guineu anà a casa del camperol, però no es trobà amb dues tendres gallines, sinó amb tres gossos rabiosos i afamats.
“Quanta raó tenia la serp!”, pensà el camperol.

(Traduït de Cuentos del mundo, n. 40, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: pallerols-andorra.org)

!! EXERCICIS:
-Si haguessis estat el camperol hauries ajudat a la serp? Pensa que en termes generals apareixen als contes com a personatge malvat. Per què les serps són caracteritzades així? Has trobat algun conte on aparegui alguna serp bona com a protagonista?
-Pots descriure com t’imagines a la guineu.
-Per què el camperol finalment enganya a la mateixa guineu?
-Realitza un resum de quatre línies del conte.
-Opina sobre aquest conte. Què t’ha semblat?
-Ara pots aportar un altre conte que t’agradi i que no sigui gaire llarg. Pots realitzar una cerca per internet –hauràs d’anotar d’on has extret el conte- o en alguna recull de contes d’alguna biblioteca.

Aprenem paraules (9). Adreçat a tot l'alumnat.



.Linotipista: persona que fa la composició tipogràfica amb una linotip, és a dir, amb una màquina que fonia alhora el metall en peces que contenien totes les lletres d’una mateixa ratlla. Així es feien els diaris abans d’existir els ordinadors, i portava molta feina!

Ex:

-El meu avi va treballar a La Vanguardia com a linotipista.

.Enòleg: persona que s’especialitza en el tractament del vi, del seu millorament, preparació i conservació, així com també de l’anàlisi i estudi de cadascun del seus components.

Ex:

-A les caves Codorniu hi ha diversos enòlegs que hi treballen.

.Estultícia: beneït, que no sap allò que podria saber o hauria de saber.

Ex:

-En Joan té molta estultícia quan parles sobre la declaració d’Hisenda.

.Pòsit: antigament, caixa, local o institució on hom dipositava els diners o productes a disposició dels socis o dipositants, una mena de cooperatives d’avui dia.

Ex:

-El meu avi sempre va deixar els seus beneficis al pòsit que hi havia al poble.


(Extretes i adaptades del DLC de l’Enciclopèdia Catalana)

(Imatge extreta de: abandonadtodaesperanza.blogspot.com)


!! EXERCICIS:

-Redacta dues oracions amb cadascuna d’aquestes paraules.

-Pots escriure quatre paraules que trobis interessants i anotar el seu significat. Pots fer ús dels diccionaris telemàtics si ho desitges.

Quatre frases fetes (2). Adreçat a tot l'alumnat.


.Anar a sopar amb Déu:


Estar a punt de morir.



Ex:



-Si no hagués estat pel bon sistema de frens del seu cotxe se n’anava a sopar amb Déu.





.Li falta una bona hora de sol:



Estar mancat d’intel·ligència o de coneixements en aquell tema.



Ex:



-A aquell individu li falta una bona hora de sol perquè no sap com fer una sol·licitud.





.Perdre els esperits:



Desmaiar-se.



Ex:



-Després de pujar a l’avió, amb la tensió, va perdre els esperits.





.Ésser del ram de l’aigua:



Ser homosexual.



Ex:



-L’actor Jesús Vázquez és del ram de l’aigua.



(Extretes de la quotidianitat i del Diccionari de Frases Fetes, Refranes i Locucions, Enciclopedia Catalana)


(Fotografia realitzada per mi. El pantà de l'arròs d'Alcarràs)


!! EXERCICIS:

-Redacta tres oracions amb cadascuna de les següents frases fetes.

-Anota vuit frases fetes que siguin interessants de conèixer amb el seu significat.

-Redacta una petita historieta de tema lliure i de sis a vuit línies on apareguin cinc frases fetes d’aquesta fitxa o de les respostes dels companys.

dimecres, 28 de desembre del 2011

Frases fetes del cos humà: (27): Pit, puny, ronyó, sang. Adreçat a tot l'alumnat.




PIT:

-Agafar pit: agafar coratge.

-Anar a teta de monja: anar molt bé una cosa.

-Ésser teta de monja: ésser exquisit.

-Fer pits i llonzes: esforçar-se.

-Obrir el pit: confiar-se.

-Posar la mà al pit: obrar o dir segons la consciència.

-Prendre a pit: prendre amb punya. Ofendre’s.

-Treure pit: deixar-se veure en alguna situació perquè domines o coneixes la qüestió.


PUNY:

-Ésser de puny estret: ésser avar.

-Mossegar-se els punys: tenir fam.

-Rossegar-se els punys: sentir ràbia o remordiment.

-Tenir al puny: poder dominar algú.


RONYÓ:

-Costar un ronyó: pagar un preu excessiu.

-Fer-se un ronyó d’or: enriquir-se.


SANG:

-Bullir la sang: irritar-se.

-Córrer la sang pels carrers: haver-hi molts morts.

-Fer-se mala sang: preocupar-se.

-Glaçar la sang a les venes: horroritzar-se.

-No tenir sang a les venes: ésser excessivament plàcid.

-Plorar llàgrimes de sang: penedir-se, purgar.

-Portar quelcom a la sang: tenir un sentiment o aptitud connatural.

-Pujar la sang al cap: irritar-se fortament.

-Suar sang: patir enormement.

-Tenir les sangs calentes: ésser fàcilment exaltat.


(Extretes de: http://www.xtec.cat/~eescola/cos/)

(Imatge extreta de: chungkitblog.wordpress.com)

N.B. Monument a Freddy Mercury a Montreaux.


!! EXERCICIS:

-Realitza deu oracions utilitzant les frases fetes que més t'agradin i que desconeixies.

-Ara pots afegir més frases fetes amb pit, puny, ronyó i sang que no apareguin en aquesta fitxa. Serveixen extretes de la xarxa o d'un llibre.

El senyor sol i la senyora lluna. Conte. Adreçat a tot l'alumnat.


EL SENYOR SOL I LA SENYORA LLUNA
Conte tradicional iraní
En una granja on convivien diferents animals es desencadenà, de manera ximpleta, una discussió. El gos li digué al gall: “Quina nit més romàntica ens oferí la Lluna amb els seus rajos platejats sobre la planada!”. “Jo prefereixo la llum del sol: és més càlida i agradable, i a més no em fa dir bajanades”, contestà el gall amb el pic ben alt. El gos, ofès, començà a insultar al gall, i es formà tal enrenou que s’afegiren a la discussió el gat, l’ovella i el cavall. Hagué crits i empentes. Tothom volia donar la seva opinió sobre qui era més important, si el Sol o la Lluna.
Però l’astre rei, que observava aquest ridícul espectacle, volgué donar-los una lliçó i s’amagà darrere d’unes muntanyes. Es féu de nit en ple dia, i els animals, que no havien vist mai res igual, s’espantaren tant que començaren a culpar-se els uns als altres. Desitjaven que algú posés fi a la disputa i llavors…
La Lluna els comentà que el Sol estava molt empipat i que no faria acte de presència mai més si no callaven. Els animals feren cas a la Lluna i se n’anaren a dormir. Al següent matí, els rajos del Sol il·luminaren la prada. Els animals, feliços, prepararen una gran festa i mai més tornaren a argüir.
(Traduït de Cuentos del mundo, n.13, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: viatgepercyberland.blogspot.com)

!! EXERCICIS:
-Realitza un petit resum de quatre línies d’aquest conte.
-Escriu un sinònim i un antònim de: desencadenà, discussió, empipat, argüir.
-Què és el que més t’ha fascinat del conte i per què?
-Quina conclusió pots extraure d’aquest conte i que et servirà d’utilitat pel teu dia a dia?
-Penses que és un conte molt real i que sovint entrem en discrepàncies entre nosaltres? Justifica la resposta.
-Si el conte t’ha agradat pots aportar un altre conte d’arreu del món en aquesta fitxa i anotar la pàgina web o el llibre d’on l’has extret.

Pràctica ortogràfica. Adreçat a tot l'alumnat.


En aquest exercici hi apareixen algunes paraules que ens fan dubtar.

(Imatge: Maria Rosa Corretgé)


!! EXERCICIS:

-Subratlla la forma correcta de cada oració. Hi ha alguns petins paranys. Reflexiona bé les respostes. Aprèn equivocant-te!

1. Aquell vespre no vaig poder (disfrutar / gaudir) del partit del meu equip.

2. No hi seràs a temps (per tot / pertot) el que facis.

3. David Bowie és un cantant conegut (per tot / pertot).

4. Durant el (quatrimestre / quadrimestre) vaig aconseguir traure bones qualificacions.

5. El dia del seu aniversari fou molt (espacial / espaial / especial) i ple d’emotivitat.

6. Els (mitjants / mitjans) de comunicació sovint (son / són) sensacionalistes.

7. La (tesi / tesis) del professor de ciències era equivocada.

8. A casa meva hi ha una finestra sense (àmpit / ampit).

9. A Cerdanyola del Vallès, en aquell carrer hi havia una casa (ampla / àmplia).

10. Durant la Festa Major del barri es van fer banys d’ (espuma / escuma) per als nens.

11. En aquella habitació hi havia una (làmpara / làmpada) que era (fosforescent / fluorescent).

12. Vaig entrar al supermercat i no vaig trobar cap bossa de (madelenes / magdalenes).

13. S'ha (estropellat / espatllat) la ràdio que tenia.

14. Per molt que t'hi (esforçis / esforcis) la cançó no (es sent / se sent) nítida.

15. (Al inventar / A l'inventar) aquella poesia va esdevenir conegut.

16. (A que / A què) ve tot aquest (enrrenou / enrenou)?

17. No (sé / se) (de que / que / de què) va la pel·lícula!

18. Si m'hagués explicat (per què / perque / perquè) no venia no l'hauria esperat.

19. Va (complir / acomplir) la galleda ràpidament.

-Realitza un oració amb les paraules seleccionades de l'exercici anterior.

Aprenem paraules (8). Adreçat a tot l'alumnat.


.Macfarlan: és un abric que té una llarga valona –coll girat sobre el pit, muscles i pit a manera de capa-, sense mànigues i amb dues obertures per a passar els braços.

Ex:

-Vaig entrar a la botiga però no tenien el macfarlan que cercava.


.Emfraxi: obstrucció especialment dels porus de la pell.

Ex:

-Després d’haver-li sortit aquella erupció a la cara, se li produí una emfraxi.


.Palingènesia: acció de renéixer. També doctrina que afirma la regeneració periòdica dels mateixos esdeveniments, ànimes i realitat.

Ex:

-Aquell equip de waterpolo va partir una palingènesia espectacular.


.Palmarès: Llistat de vencedors en un concurs, competició esportiva, musical…

Ex:

-L’equip de segona divisió recentment ascendit a primera tenia poc palmarès.

(Font DLC, de l’Enciclopèdia Catalana)

(Dibuix d'un alumne de l'IES JV FOIX, anònim)


!! EXERCICIS:

-Redacta dues oracions amb cadascuna de les paraules anteriors.

-Aporta quatre paraules que siguin interessants de conèixer i escriu el seu significat.

dimarts, 27 de desembre del 2011

Quatre frases fetes (1). Adreçat a tot l'alumnat.




.”Això sembla un mas robat”.


Es diu quan un lloc o espai està molt deixadot, brut, desendreçat.



Ex:


-Feia tants dies que no podia anar a l’hort, que semblava un mas robat.





.”Vestir un sant i desvestir-ne un altre”.


Quan per arreglar una cosa n’espatlles una altra que funcionava.


Ex:


-Amb les retallades del govern, han vestit un sant i n’han desvestit un altre.






.”El mateix gos amb diferent collar”.


La situació en la qual es troba algú no ha canviat pràcticament gens.



Ex:



-Per molt que l’equip canviï d’entrenador serà el mateix gos amb diferent collar.




.”Menys llops caputxeta”.


Sempre l’he sentit en entorns molt col·loquials. S’usa per tallar les ales a l’altra persona que potser té els fums sobrepassats en aquell moment i et falta el respecte. A més val a dir, que emprenya una mica quan te la dirigeixen, és molt vulgar.


Ex:



-La cambrera maca es va posar a riure perquè no bebia alcohol, em vaig sentir ofès i li vaig etzibar: “menys fums caputxeta”.



(Imatge extreta de: apliense.xtec.cat)





!! EXERCICIS:


-Aporta frases fetes amb el seu significat que siguin d’ús corrent i que siguin interessants de conèixer. Pots anar prenent notes d’algunes que sentis usar pel carrer. Són font de riquesa i la modernitat també en va creant, per exemple, ´”ésser un Fitipaldi”.

La meva paraula preferida (2): "Cruanya". Adreçat a tot l'alumnat.



Podeu aportar la paraula que més us agradi, que voleu que la gent conegui, que utilitzi i que perduri en el temps, o simplement que us agrada com sona. Cada mes jo en proposaré una i els que ho desitgeu podreu fer la vostra aportació.




.Cruanya: cuir adobat que interiorment apareix cru.



Justificació: m’agrada la seva sonoritat.




Ex:



-A l’empresa tèxtil li arribà molta cruanya per tal de poder treballar.




(Font DLC de l’Enciclopèdia catalana).


(Imatge extreta de: blocs.xtec.cat)





!! EXERCICIS:


-Escriu la paraula que més t’agradi en català i justifica el perquè de la seva elecció. Si és poc coneguda caldrà que aportis el seu significat.

Opinió. La llengua catalana guanya parlants. Adreçat a tot l'alumnat.




Llegeix la següent notícia i digues la teva. Tracta sobre el nombre de parlants de la llengua catalana.






Són dades que conviden a l'optimisme, però el que és cert, és que tot dependrà de nosaltres, els parlants.




!! EXERCICIS:


-Com veus el futur de la llengua catalana?


-Ets optimista o pessimista davant la perdurabilitat de la nostra llengua?


-Pots aportar idees d'actituds que cal rectificar i d'altres que cal seguir?


-Realitza un text de cent paraules sobre aquest tema.


-Algun cop t'has sentit discriminat per parlar en català?


-Penses que el bilingüisme és una bona solució tal i com comenten els lingüistes?

Un conte. Gbezza i les gaseles. Adreçat a tot l'alumnat.






GBEZZA I LES GASELES




Conte tradicional de Mali






Un rei tingué dues filles: una fou fruit del seu matrimoni amb la reina i l’altra la tingué amb una bonica criada. La primera era lletja i ploranera, i la segona, anomenada Gbezza, era maca i sempre somreia. A mesura que anaven creixent, també augmentava la gelosia de la reina en veure la bellesa de Gbezza. Vet aquí que un dia ja no pogué resistir més i anà a veure el bruixot de la tribu per a què li encomanès un mal d’ull. Passada una setmana, Gbezza es posà malalta i al cap de pocs dies morí.






Semblava com si la felicitat i la bellesa haguessin desaparegut, i la tribu caigué en una tristesa molt profunda. Fins que nasqué un gran arbre en la tomba de Gbezza. Tots pensaven que era la seva ànima i tornaren a estar alegres. Però la reina féu cremar l’arbre i escampar les seves cendres.





Arribà el temps de les collites i el rei estava molt content, perquè havia molt blat. Però un ramat embogit de gaseles aparegué de cop i començà a trepitjar i a menjar-se el gra. La gent no sabia què fer per espantar-les… Fins que totes les gaseles s’aturaren i una d’elles s’acostà al rei, el mirà als ulls i… El rei reconegué a la seva filla Gbezza en aquell bell animal que poc a poc recuperà la seva forma i l’abraçà. La reina comprengué la seva atrocitat i es clavà una llança al pit.






(Traduït de Cuentos del mundo, n. 12, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: naciodigital.cat)





!! EXERCICIS:



-Trobes adequada l’actuació de la reina amb la seva filla Gbezza? Justifica la resposta.



-Si haguessis estat la gasela Gbezza com haguessis actuat?




-T’ha sorprès el final del conte? Si ho desitges pots canviar-lo i escriure’l aquí.



-Realitza un petit resum de cinc línies d’aquest conte amb les dades més destacades.



-El conte utilitza diverses vegades la paraula: bellesa, bell, bonica. Cerca d’altres sinònims per tal de no repetir el mot.



-Explica el significat de: atrocitat.



-Comenta amb una línia el sentit dins el context de la frase: Però la reina féu cremar l’arbre i escampar les seves cendres.



-Pots extreure alguna moralitat d’aquest conte d’arreu del món?



-T’ha agradat aquest conte? Ara pots expressar la teva opinió.

divendres, 23 de desembre del 2011

Aprenem paraules (7). Adreçat a tot l'alumnat.





.Reblar: doblegar una punta d'un clau.


Ex:



-Després d'haver clavat els claus, el fuster els va reblar perquè ningú prengués mal.









.Galet: pasta de sopa en forma de colze que augmenta de volum quan es cou.


Ex:


-Per Nadal moltes famílies menjaran sopa de galets.




.Pítima: embriaguesa.


Ex:


-Durant els sopars d'empresa hi ha persones que agafen una bona pítima.




.Resipiscència: tornar a la raó, penedir-se d'alguna cosa i reconèixer la veritat.


Ex:


-En acabar la revisió de l'examen, l'alumne va tenir resipiscència amb el que havia comentat el professor.



(Imatge extreta de: gallinablanca.es)





!! EXERCICIS:


-Redacta dues oracions amb cadascuna d'aquestes paraules.


-Aporta quatre paraules que puguin ésser interessants per tothom o que siguin poc utilitzades i aporta el seu significat.

dimecres, 21 de desembre del 2011

Frases fetes del cos humà (26): Peus (2). Adreçat a tot l'alumnat.


I seguim tocant de peus a terra! més frases amb 'peus'.

-Pensar amb els peus: prendre una resolució equivocada.

-Perdre peu: deixar de tocar a terra tot caminant.

-Prendre peu: formar part d’alguna cosa.

-Picar de peus: fer soroll picant amb els peus a terra en senyal de no acceptació.

-Posar el peu a rotlle: constrènyer.

-Posar els peus: acudir a un lloc.

-Posar els peus plans: obrar amb cautela.

-Posar-se de peus a terra: llevar-se.

-Pujar-hi de peus: assegurar plenament quelcom.

-Quedar amb un peu enlaire: sorprendre’s molt.

-Saber de quin peu es dol: conèixer les peculiaritats d’algú.

-Saber on posa els peus: tenir criteri recte, obrar amb coneixement./ Anar ben orientat, conèixer la situació.

-Saltar de peus a terra: llevar-se.

-Segar l’herba sota els peus: interferir les accions d’algú per tal d’ocupar el seu lloc.

-Sortir amb els peus per davant: ésser dut a enterrar.

-Tenir el cap als peus: no pensar assenyadament.

-Tenir el peu al coll: vèncer a algú o vèncer les dificultats d’una feina.

-Tenir el peu a l’estrep: estar a punt de marxar.

-Tenir els peus com un torró: tenir els peus molt calents.

-Tenir un peu a la tomba: estar en perill imminent de morir.

-Tenir un peu dins: intervenir en quelcom.

-Tocar de peus a terra: veure la realitat de les coses.

-Treure els peus de solc: sortir de la raó.


(Frases extretes de: http://www.xtec.cat/~eescola/cos/)

(Imatge de: amasquefa.com)


!! EXERCICIS:

-Redacta una petita narració de tema lliure i de vuit línies on apareguin quatre frases fetes d'aquesta fitxa.

-Pots ampliar aquesta fitxa amb més frases fetes amb 'peus' sense repetir-ne cap de la fitxa present ni de la 25.

-Cerca obres literàries, obres teatrals o poesies que continguin la paraula 'peu' al títol i escriu el nom del seu autor i any de publicació.

Frases fetes del cos humà (25). Peus (1). Adreçat a tot l'alumnat.


Avui ens caldrà tocar de peus a terra! les frases van sobre els peus.

-Allargar més els peus que els llençols: excedir-se.

-Anar amb els peus plans: prevenir-se.

-Anar amb peus de plom: prevenir-se.

-Arrossegar-se els peus: humiliar-se amb vilesa.

-Ballar amb un peu: saltar de content.

-Besar els peus: venerar.

-Calçar el mateix peu: ésser del mateix tarannà.

-Caminar a peu coix: caminar sobre un sol peu.

-Demanar permís a un peu per moure l’altre: ésser lent.

-Donar el peu i prendre la mà: treure avantatge.

-Donar peu: ocasionar.

-Dur-ne més al cap que als peus: estar borratxo.

-Estar amb un peu a l’estrep: estar disposat a marxar.

-Estar amb un peu enlaire: sobresaltar-se, neguitejar-se.

-Fer amb els peus: fer-ho malament.

-Ficar-se de peus a la galleda: espifiar-la.

-Lligar de peus i mans: impedir d’obrar.

-Mirar de cap a peus: analitzar.

-No deixar tocar de peus a terra: tenir-ne excesiva cura.

-No moure un peu: no fer res per tal d’aconseguir quelcom.

-No saber on posar els peus: sentir gran satisfacció.

-No tocar de peus a terra: no viure a la realitat.

-Parar els peus: oposar-se a l’actitud o actuació d’algú.


(Frases fetes recollides de: http://www.xtec.cat/~eescola/cos/)

(Imatge extreta de: laginesta.com)


!! EXERCICIS:

-Escriviu deu oracions amb frases fetes que us agradin d'aquesta fitxa.

-Cerca per internet frases fetes amb peu que no apareguin en aquesta fitxa ni en la 26.

-Escriviu de nom de 4 cançons, l'artista, el disc i l'any de publicació, això sí han de ser catalanes i que tinguin alguna frase feta amb 'peus'. Serà una mena de sudoku.

Felicitacions de Nadal de 2n d'ESO. Català (R).











Aquestes són les postals nadalenques del grup de reforç de català, han quedat també molt artístiques. Quines us agraden més?

dimarts, 20 de desembre del 2011

Felicitacions de Nadal de 2n d'ESO (3). Creació literària.








Felicitacions de Nadal de 2n d'ESO (2). Creació literària.





Illias Lahri




!! EXERCICIS:

-Us agraden també aquestes? Podeu opinar.

-Com celebreu el Nadal? Sabíeu que cada cultura el celebra d'una manera diferent? Podeu redactar una petita explicació de com celebreu aquests dies.

dilluns, 19 de desembre del 2011

Felicitacions de Nadal de 2n d'ESO (1). Creació literària.




Tres alumnes de la matèria de Creació literària ens feliciten el Nadal. Han quedat maques, oi?


!! EXERCICIS:

-Us feliciteu el Nadal via carta o per mail?

-Penseu que molts han perdut el sentit de la festa i només pensen en la comercialitat i en regalar objectes materials? Com ho veieu?

-Trobeu els dibuixos interessants? Expressa la teva opinió.

diumenge, 18 de desembre del 2011

Pràctica de correcció (2). Adreçat a tot l'alumnat.



Anem a practicar una mica. Amb aquest exercici us faré dubtar, per tant, hem de tenir les coses clares.


(Imatge extreta de: upv.es)


!! EXERCICIS:

-Subratlla la forma correcta de cada oració.


1. Ho faré per (si de cas / si decàs) no arribes a temps.

2. A Barcelona vaig parlar amb un (nadiu / natiu) d’allí.

3. Nosaltres (haviem de fer / havíem de fer) els deures.

4. Si (haguéssiu vingut / haguesiu vingut) d’hora no hagués passat res.

5. Elles (haurien guanyat / hauríen guanyat) amb certa facilitat.

6. Jo (he imprimit / he imprès) els exàmens.

7. He demanat els (llapissos / llapis) a la Maria.

8. La llet estava ( bullent / bullenta).

9. La xicota del meu germà és molt (avar / avara).

10. Aquella (sacerdotessa / sacerdotissa) no va obrar correctament.

11. Aquest vespre no ha vingut (gaira / gaire) noia a la disco.

12. Aquesta llauna? Qui l’ha (tirat / tirada)?

13. Aquell cotxe va (col·lidir / col·lisionar) amb un camió a l’autopista.

14. Estic (decepcionat / decebut) perquè l’alumnat podria fer-ho millor.

15. (No més / Només) et volia dir que no facis tard.

16. Amb tant soroll al carrer, puc patir (sordesa / sordera).


-Redacta una oració amb cadascuna de les paraules correctes de l'exercici anterior.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;