dimecres, 27 d’octubre del 2010

Joan Solà. L'home que tant va fer pel català. Adreçat a Batxillerat i PPAS.




Joan Solà (Bell-lloc, Segrià) ens ha deixat avui a l'edat de setanta anys a conseqüència d'un càncer. Exprofessor de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Són innumerables els seus treballs de gramàtica catalana contemporània, com la homònima "Gramàtica del català contemporani", estudi dirigit per ell o els que han passat sota la seva atenta mirada. O qui no se'n recorda de quan tractava qüestions controvertides dins de la gramàtica del català, com ara quan utilitzem "ser i estar"o el "per i per a". Solà sempre va ser un fidel defensor aferrissat de la nostra llengua i cultura, anés on anés. Cal seguir aquestes idees que ell ens va marcar amb tanta educació i respecte pels altres, un respecte que Espanya i els seus polítics no tenen per la llengua catalana. Penseu que tothom defensa la seva llengua i es fa parlant-la, utilitzant-la. És qüestió d'actitud i de fer respectar el que és teu, el català.

L'únic contacte que vaig tenir amb ell en carn i ossos, atès que com a filòleg havia llegit molts articles seus, tant gramaticals com els de premsa a la columna "Parlem-ne" i haver consultat les seves obres, fou tot just ara fa uns set mesos en una xerrada que va tenir lloc a Cerdanyola del Vallès, i que no va tenir gens de desperdici, teniu un resum de les idees essencials d'aquella "vetllada gramatical i lingüística" a l'arxiu del blog del dia 22 de febrer del 2010. Sovint es deixava escoltar uns minuts abans de començar les retransmisions de Joaquim Maria Puyal a Catalunya Ràdio, on parlava de llengua i futbol.

Adéu-siau Joan, fins a sempre, però tenim ben present tot allò que vas donar i aportar a la llengua i també els teus consells, que perduraran dins de nosaltres i per sempre. Gràcies.
Us deixo amb el seu darrer escrit a l'Avui, molt emotiu però sense baixar la guàrdia i lluitant pel més important que té cadascú, la seva llengua, com no, la catalana, que cal utilitzar i respectar. D'una llengua que té deu milions de parlants. Fins a sempre Joan.


Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 21 d'octubre del 2010

Adéu-siau i gràcies!

Amics lectors: ha arribat el moment de cloure la meva col.laboració en aquesta secció del diari. Durant 36 anys d'escriure un article setmanal a la premsa, n'he publicat uns 1050 en tres rotatius: Diari de Barcelona (1974-1976, 1990-1991), setmanari El Món (1981-1984) i Avui (des de 1991). Crec que era l'Espinàs que va acceptar d'escriure una columna diària però no hauria acceptat d'escriure'n una cada setmana. Ho devia trobar més difícil: ell era i és periodista i, com deia Pla, el periodista veu el món en forma d'article. Però jo no sóc periodista i els primers anys del Diari de Barcelona vivia angoixat tota la setmana pensant en l'article. Després n'he anat aprenent, no hauria calgut sinó!; però més del noranta per cent han sigut fruit de moltes hores i mesos i anys; i tot, a la vora de les meves altres obligacions: les classes a la universitat, la investigació i la direcció de projectes.

La pràctica de l'article setmanal m'ha proporcionat diversos beneficis clars: m'ha ensenyat a escriure i m'ha fet viure contínuament obert i alerta a la lingüística catalana i universal, a llegir i escoltar les opinions dels col.legues; però també m'ha impedit d'arrepapar-me en el sagrat clos de la lingüística pura o massa pragmàtica (els problemes gramaticals, els barbarismes, etc.), i he hagut d'estar atent a les vicissituds polítiques, socials i literàries del poble que parla la llengua de què m'ocupava. Avui, fruit d'aquest exercici d'anys, estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil. No són poca cosa, doncs, els guanys. L'esforç ha valgut la pena. Sempre i d'arreu m'han arribat veus de col.legues, d'amics, de desconeguts de tota mena que m'han encoratjat fent-me veure que la secció els era útil. Moltíssimes gràcies, legió de lectors més o menys anònims: els qui escrivim no fórem res sense vosaltres, no existiríem o ens colltorçaríem aviat.

Però és llei de vida: cal donar pas als més joves, que tenen molta més empenta i més informació (i molta més facilitat d'obtenir-ne amb les noves tècniques) i veuen la vida de la llengua de més a prop, sense els nostres encarcaraments. Afortunadament hi ha des de fa mesos i anys més d'un col.lega que barrina amb molta preparació i molta gràcia sobre aquesta llengua, que és inexhaurible, com ho és tota ciència: cada generació renova els punts de vista i la metodologia de tot allò que toca, i gràcies a això podem avui llegir més bé que ahir els grans poemes homèrics o la Bíblia, podem escrutar amb menys mitologia el passat històric, podem «llegir» amb més claredat les excavacions d'Empúries, podem veure la llengua sota prismes ja molt diferents dels que tenien / teníem als anys seixanta-setanta del segle passat. I això no és sinó un gran signe de civilització i d'esperança. Deia l'Iu Forn, que va plegar també d'escriure en aquest diari fa uns mesos, que darrere meu en vindrà un altre, i un altre, perquè la vida continua, i el que és passar passar, no passa mai res de més transcendent, encara que les presses i els reclams dels mitjans de comunicació i dels polítics de vegades sembla que ens volen posar l'ànsia i la por al cos.

Apa, lectors, a continuar fidels als mitjans escrits o dits en català, a continuar gaudint dels comentaris lingüístics que els especialistes voldran anar-nos proporcionant. I moltíssimes gràcies.

Joan Solà

N.B. Aquests vídeos no tenen desperdici. Resumeixen clarament el pensament de Solà.


http://www.youtube.com/watch?v=yVp_YLo04ok

http://www.youtube.com/watch?v=YBoS572dwx0&NR=1

http://www.youtube.com/watch?v=8NOpoERj8nc&NR=1


!! EXERCICI:

-Resumeix les principals idees d'aquest article en sis línies. Para compte de no repetir paraules. Si ho desitges, també ho pots fer amb les idees d'un dels tres vídeos.
-Realitza una cerca per internet a nivell biogràfic i bibliogràfic de Joan Solà i escriu un petit text de cent paraules fent ús d'aquestes dades.

Gramàtica: Els números. Adreçat a tot l'alumnat.


Els nombres en català presenten una sèrie d'incovenients a l'hora d'escriure'ls amb lletres.

.0 s'escriu també amb z. Ex: zero.

.Els números poden apostrofar-se escrivint l'apòstrof i després la xifra. Ex: l'u, l'11 de setembre.

.De l'11 al 16 s'escriuen amb Z. Ex: setze (16)

.Del 21 al 29 s'escriuen amb una -i- intercalada. Ex: vint-i-u (21)

.1.000.000 i 1000 Milió i miler s'escriuen sense ela geminada.

Finalment, cal tenir present la regla D-U-C per escriure'ls correctament:

.Entre desenes i unitats escriurem un guionet. Ex: trenta-dos.

.Entre unitats i centenes escriurem un guionet. Ex: tres-cents vint-i-dos.

.Entre desenes i centenes mai res.

-Les fraccions i els percentatges també poden escriure's amb lletres i no porten cap problema. Per exemple: 2/4 = dues quartes (parts) o 20%= vint per cent.


!! EXERCICI:

-Escriu els següents números amb lletres i redacta una oració amb cadascun.

1a, 24, 2000, 15, 72, 1000000, 2/3, 5%, 1000, 33, 55, 1, 17, 196388, 298444321.


-Escriu una fracció amb números i al costat amb lletres.
-Afegeix deu números amb més de cinc xifres cadascun i escriu-los amb lletres.


N.B. Si teniu dubtes per realitzar aquest exercici podeu consultar el següent link.


http://www.dilc.org/numeros.php










Llengua: funcions del llenguatge. Adreçat a tot l'alumnat.


Fa poc hem repassat les funcions del llenguatge a l'aula. Cal recordar que alguns autors en canvien el nom però que són les mateixes i són molt senzilles d'entendre, però que s'han de tenir clares per no equivocar-se.

!! EXERCICI:


-Quina funció del llenguatge predomina en els següents casos:


.En un anunci publicitari.


.En un manual d'estil.


.En un còmic.


.En un llibre sobre la fauna del Montseny.


-Realitza una cerca a vikipèdia i resumeix de manera esquemàtica cada funció del llenguatge.

Gramàtica: Les concordances. Adreçat a tot l'alumnat.


El nom i l'adjectiu sempre han de concordar en gènere i nombre, però cal tenir present que hi ha alguns adjectius invariables, és a dir, que seran iguals tant pel masculí com pel femení, però que de totes maneres han de mostrar aquesta concordança amb el nom. Sabut això, ara podeu aventurar-vos a fer aquest petit exercici.

!! EXERCICI:

-Escriu la forma singular masculina i femenina dels adjectius següents realitzant les concordances. Després fes una oració en la qual apareguin aquests adjectius tant en singular com en plural.

.elegants (vestit, festa)

.xerraires (director, monja)

.cultes (pagès, viatgera)

.audaços (caçador, reina)

.prudents (actuació, acte)

Gramàtica: L'article. Adreçat a tot l'alumnat.


Hi ha noms que segons posem un article en masculí o femení tindran una variació en el seu significat. Aquests paraules les hem d'aprendre perquè no hi ha una altra manera de retenir-les, però si llegiu força i les utilitzeu o useu el sentit comú en la frase, podreu trobar el seu significat.

!! EXERCICI:

-Escriu el significat d'aquestes paraules i llavors redacta una oració amb cadascuna. Afegeix més paraules que tinguin aquest mateix inconvenient i també escriu una oració amb cadascuna.

.El canal / la canal.

.El vocal / la vocal.

.El fi / la fi.

.L'editorial / la editorial.

.L'ordre / la ordre.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Repassem ÉS i ES. Adreçat a tot l'alumnat.

L'és és una de les faltes més eternes del català i molt estesa entre l'alumnat. La seva solució és ben simple però que et fa meditar una mica i posar-hi un pèl de sentit comú per a fer-ho bé.

ÉS: verb ser.
EX: -En Joan és un noi agradable.

També apareix en participis: -at/-ada, -ats/-ades.
EX: -És cansat fer deures cada dia.


ES: pronom. Apareix en lloc d'un nom o subjecte, és a dir, que aquest darrer no fa acte de presència a l'oració.

EX: -Es va llançar de cap a la piscina.

Això que és tan senzill és una falta que perdura al llarg del curs perquè l'alumnat no s'hi fixa prou. No s'atura a fer les coses de manera lògica i recordem que tot té una lògica.
A veure si navegueu amb habilitat com aquest vaixell quan feu l'exercici.


!! EXERCICI:

-Posa accent on calgui a ES, segons sigui verb o pronom i esmenta-ho en cada oració. EX: és alt (verb). Aquí teniu unes oracions perquè us hi trenqueu una mica el cap. Després d'un parell de minuts també dubtareu, atès que tindreu la ment fatigada. Atureu-vos i mediteu cada oració. Teniu tres minuts per fer-lo, mireu el cronòmetre. A més rapidesa millor per tenir-ho clar.

.La Maria es molt simpàtica amb la resta de la classe.

.Es molt important arribar puntual a les reunions.

.Es va sentir un crit.

.Si es així jo potser m'hi apunto.

.Es o no es seria una frase similar a la que digué Shakespeare.

.Aquesta roba es porta molt, ara.

.Es diu que apujaran els preus a causa de la crisi.

.Es un tema al qual ens tornarem a referir.

.La Mireia es renta les dents de seguida.

.En Pere es pentina i els nois es reuneixen per aprofitar el temps.

.No és de bona educació menjar xiclet i llaminadures a l'aula.

.Es com a verb sense accent seria una falta ortogràfica.

.L'estudiant es pot fer molt de mal si no té cura quan escala.

.Un esbarzerar és un conjunt gran d'esbarzers.

.Els nois es deien coses els uns als altres.

.Ja n'estic fart, si es ell, me'n vaig.

.La Sagrada Família es el pilar de Catalunya.

.Es va trencar de seguida, la taula.

.La Júlia es va asseure molt de pressa a classe.

.El Martí es va trencar la cama esquiant.

.El mòbil es va espatllar al cap de dos anys.

.Si es intel·ligent ben aviat entrarà en raó amb la resta.

.Ella es banya a la platja.

Un blog interessant per al PPAS i Batxillerat.


A més del meu blog, us adjunto un altre blog de català on també us podreu descarregar i imprimir materials complementaris a la matèria. Són interessants pels que estudieu PPAS o Batxillerat, sobretot incideixen en la vessant ortogràfica i textual. El saber no ocupa lloc. Però no oblideu que només heu de cercar allò que més fluix porteu, no cal imprimir-ho tot.

El link és el següent:

És un blog infinitament recomanable, amb multitud d'exercicis per treballar i millorar el vostre català i amb les solucions a l'instant. Però no oblideu que si voleu que un puntui per la matèria heu d'escriure a sota les fitxes pràctiques on hi diu "comentaris", posant el nom i cognoms i curs i grup. Gràcies.

N.B. Aprofito per recorda-vos que si teniu dubtes amb els verbs, també podeu treballar-los des del blog i podeu cercar qualsevol verb al gadget de la dreta on hi diu "Els verbs catalans".

Recentment, ha aparegut un llibre de llengua catalana adreçat a l'alumnat de PPAS que tothom pot usar com a una font de consulta més:

-CORDELLES i PUJOL, M., DURAN I MATEU, M., ORTIZ I GROS, J., SUBIRATS I BALLÚS, J. (2010), Llengua catalana. Prova d'accés a Cicles Formatius de FP Grau Superior, Vicens Vives, Barcelona.

dijous, 7 d’octubre del 2010

Gramàtica: traduccions. Adreçat a tot l'alumnat.

Sovint, traduir d'una llengua a una altra ens sembla una tasca molt senzilla, quan realment no ho és. Penseu que no podem traduir sempre al peu de la lletra, és a dir, de manera literal, i que a més totes les frases fetes no tenen la seva equivalència exacta en català, sinó que és ben diferent.


!! EXERCICI:


-Tradueix al català les oracions següents:


.Fui a su casa y me arrepiento de ello.


.No pienses en ello.


.Le animan a que se presente a estas elecciones, pero dudo de que se presente a ellas.


.Si no lo haces enseguida, te arrepentirás. No lo dudes.


.Yo me apuntaré en el concurso televisivo. ¿Tú te apuntarás?


.¿Tú irás a la fiesta? Yo voy a ir.


.A menudo no cumples tus promesas. ¿Te das cuenta de ello?


.Tenía que comprar el postre y me olvidé de ello.


.Es preciso colaborar en la campaña contra el sida. Colabora en ella también tú!




Gramàtica: els diftongs. Adreçat a l'ESO.


Els diftongs decreixents surten afegint les vocals a la U i a la I i els creixents són: gua, güe, güi, guo, qua, qüe, qüi, quo. Recorda que també n'hi ha formats per una vocal forta i una dèbil. Si pronunciem una paraula en dos cops de veu, és a dir, dues síl·labes, llavors no hi ha un diftong, sinó un hiat.


!! EXERCICI:

-Separa les síl·labes de les següents paraules i subratlla els diftongs que vegis en cadascuna.

ciència, pingüí, escletxa, guanyar, passarel·la, noia, freqüència, equació, quota, clauet, caixa, immòbil, pèrdua, joieria, quatre, estàtua, aire, raïm, piraigua, quota, valuosa, iogurt, avió, aula, diürn, fruita, Suïssa, Laia, següent, riera, coet.

N.B. Si tens dificultats pots cercar la fitxa dels diftongs dins del mateix blog o entrar a l'Optimot (link situat a sota de la pàgina del blog) i fer una recerca dels diftongs.

Gramàtica: construïm oracions. Adreçat a tot l'alumnat.


En aquesta fitxa aprendrem a construir una mica millor les oracions, que tenen una estructura lògica.

!! EXERCICI:

-Compon oracions amb els elements següents: Fes concordar el verb amb el sintagma nominal que faci la funció de subjecte:

.la policia, dispersar-se, a causa de, l'acció contundent, els manifestants, de.

.ocasió, ser, qualsevol, les receptes, bones, en, de l'àvia.

.gran, de, països, recursos, provocar, una dependència, d'altres, la manca, energètics.

.a, conflictes, les situacions, generar, difícils, inestables, les famílies.

N.B. Pensa que l'oració comença amb el subjecte, després vindrà el complement del nom o el verb i els complements del verb.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Errors gramaticals. Adreçat a PPAS i Batxillerat.


!! EXERCICI:

-Corregeix els errors ortogràfics o gramaticals que vegis en cada oració. Són oracions extretes de les vostres redaccions i algunes faltes que he afegit.

.N'hi ha gent que defensa l'idea que són costums espanyoles i que es tindrien que permitir.

.Catalunya junt amb Canàries son llocs on está prohibit les corrides de toros.

.Per una altre banda es celebren els correbous on els vilatans corren pel carrer.

.La gent utilitza als correbous per divertir-se.

.A tot això, tenim que veure el costat positiu.

.La gent que está a favor de les curses opina que la mort del animal es part de l'expetacle de la festa.

N.B. Si tens dubtes per resoldre aquesta fitxa revisa les que s'anomenen "Gramàtica d'estiu", on hi ha resumida la gramàtica més essencial.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Lèxic: els derivats. Adreçat a tot l'alumnat.


Ja sabeu que per a formar derivats cal posar un prefix (partícula que va al davant), un infix (partícula que va al mig) i un sufix (partícula que va al darrere). Els adjectius acostumen a acabar en -at /-ada, els verb finalitzen amb -r i els adverbis acaben amb -ment. Sabut això ara us resultarà més fàcil resoldre aquest exercici.

!! EXERCICI:

-Forma un derivat ja sigui un verb, un nom, un adverbi o un adjectiu i anota al costat quina d'aquestes funcions fa.

cec, braç, figa, paraigua, faig, rebuig, breu, arbre, gran, jove, llenya, circular, dipòsit, lleig, granja, pastís, hàbil, cendra, esclau, lent.

divendres, 1 d’octubre del 2010

Vicenç Villatoro i l'art de l'escriptura. Adreçat a tothom

Vicenç Villatoro

Villatoro nascut a Terrassa el 1957, escriptor i periodista, va començar treballant al diari de Terrassa, i més tard va dirigir el diari Avui entre els anys 1993 i 1996, i fou director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió del 2000 al 2004. El 1981 escrigué “Evangeli gris”, que guanyà el premi Sant Jordi, quan només tenia vint-i-quatre anys, això el va ajudar a fer el salt dins del diari Avui. Entre els anys 1999 i 2002 fou diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió. També ha treballat a Catalunya Ràdio i TV3. 

També va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs, renovador dins del panorama literari català atès que van crear els gèneres temàtics dins de la literatura i a partir d’aquí van sorgir escriptors de tipologia especialitzada en erotisme, novel·la negra o ciència-ficció.

     Però avui dia Vicenç Villatoro s’ha anat guanyant un lloc dins el món de les lletres catalanes amb novel·les com “La claror del juliol” (1997) , “La ciutat del fum” (2001) o “Tenim un nom” (2010), que ha guanyat el premi Ramon Llull. Villatoro també ha conreat la poesia, en quatre volums, l’assaig, la narrativa breu i la novel·la infantil i juvenil. 

     Villatoro ens va delectar durant tres quarts d’hora amb una vetllada literària sobre com entendre i com escriure una novel·la. De bon principi ja va deixar clar que no venia a explicar ni comentar la seva novel·la, sinó que ens parlaria del món de la creació, i així va ser. Ell per escriure agafa de la vida tot el que pot i “ho poso en calaixos”. Ell escriu sobre coses que li vénen al cap i les va arxivant. Llavors, quan fa una novel·la agafa el tema i els principals ingredients i la va amenitzant cuidadosament. Per tant, aquesta novel·la remet al F.C. Barcelona, sí, és un dels seus eixos principals, però no l’únic, hi ha altres temes secundaris tant o més importants que aquest: la relació pare-fill a través del Barça, l’entorn familiar, les vivències, la quotidianitat. Per exemple, la novel·la “Invictus”, de John Carling, com deia Villatoro, no és una novel·la de rugby, sinó que utilitza el rugby com a esquer, com a fil conductor, però la novel·la també va de política, de les relacions personals, de Nelson Mandela, de la unió entre persones. Villatoro volia mostrar a tothom el fanatisme i afició que la gent sentia pel Barça, que es porta a dins de ben petit i que és un sentiment. D’aquí sorgí la idea de fer aquesta novel·la. Li van encarregar que fes un fascicle del Barça per mostrar a l’exterior el que era i ell va pensar, posant fotografies i poc text, la gent no entendrà res, per tant, es decidí a crear aquesta novel·la. Com diu ell, a la vida real vinculem moltes coses al Barça i als fets viscuts, sovint, diem, “Ostres si el padrí o X hagués vist les sis copes del Barça juntes o hagués vist aquest partit”. El “Tenim un nom” també es refereix a tenir un espai per compartir conegut, per exemple un local o a l’individu en si, que quan neix rep un nom.



     Villatoro mai nodreix les novel·les amb característiques de la seva vida personal, però sí els seus personatges, no guarneix cada personatge amb trets o vivències seves, sinó que en dóna una petita pinzellada a cadascun o alguns d’ells, les reparteix, perquè ell no escriu sobre ell mateix i quan ets escriptor, això costa de diferenciar, segons ell, hi ha gent que es pensa que algun personatge que hi apareix és l’autor.

     És un escriptor que està ben arrelat a les seves arrels familiars i a tot el que rep de la vida i que utilitza per a les seves novel·les. Se sent més escriptor i periodista que polític, però no en defuig. La vetllada fou magnífica, després del cafè, van venir les lletres, un bon àpat amb un dels grans del nostre periodisme i de la literatura més contemporània.

Josep Maria Corretger

Setembre del 2010


(Imatges extretes de: catalunyareligio.cat i planeta.es)


!!EXERCICIS:

1. Has llegit "Tenim un nom" de Vicenç Villatoro? Què t'ha semblat el llibre? Penses que és ben real la relació entre l'avi i el nét?

2. Realitza una petita ressenya d'un llibre que hagis llegit de Vicenç Villatoro i argumenta si el recomanaries per llegir i per què.

3. Fòrum: creus que a falta d'idees els escriptors s'inspiren en fets reals o que han marcat les seves vides o bé, ho veus com una necessitat? Què en penses al respecte? Tard o d'hora s'esgoten les idees? Raona les teves respostes.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;