El dromedari. Un conte per a l'ESO.

EL DROMEDARI
Conte tradicional del Marroc

Quan el món era encara un lloc nou i inexplorat i els animals començaven a ser útils per a l’home, aparegué un dromedari en mig del desert. Era molt gandul i es passava el dia vagarejant d’un lloc a un altre, menjant branquetes i cards sense donar cop. Mentrestant, el cavall, l’ase i el gos havien de fer tot el treball. Fins que un dia se n’atiparen i li digieren: “Escolta, dromedari, hauries d’ajudar-nos amb les feines”. El dromedari contestà: “fastigueja!”.

Els tres animals, indignats, ho explicaren al seu amo i aquest va renyir al dromedari. Però de res serví, perquè es limità a dir: “Fastigueja!”. L’amo no tingué més remei que contractar a una espècie de geni del desert que examinà al dromedari. Quan el geni s’adonà que l’únic que deia el dromedari era “fastigueja!”, pensà: “Això és el que necessita”. Així és que el va encisar i llavors… li va créixer un gep amb el que portaria reserves de menjar i beure per a què treballés de sol a sol, sense aturar-se durant dies. I així fou com el dromedari s’incorporà al món laboral i no li quedà més remei que fastiguejar-se per sempre.

Extret de “Contes del món”, n.106, de Sofía Sánchez Adalid, dins “20 minutos”.

!! EXERCICIS:

-Realitza un petit resum d’aquest conte.

-Explica el significat de: vagarejant, cards, encisar, i escriu un oració amb cadascuna.

-Com haguessis reaccionat tu si fossis l’amo?

-Aquest conte té aplicacions a la vida real, si és sí, quines? Raona la resposta.