dimecres, 24 de febrer del 2010

Any Màrius Torres. Adreçat a Batxillerat i PPAS.


Aquest 2010 serà també l'any de Màrius Torres i Pereña (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental, 29 de desembre de 1942) ja que com diuen les dates, faran cent anys de la seva naixença.


Paraules de la mort

Màrius Torres


Tu, jove moribund que ara m'has dit Amarga,

amargs són els teus llavis per entendre el meu gust!

Si em trobessis al fons d'una vida més llarga,

quan em diries Dolça també fóres injust.


El meu sabor és fet de milions de vides

que ha apagat el meu bes, obscur en la fredor:

Astres, ànimes, déus. I ara que ets tu qui em crides,

seré un instant amarga de la teva amargor...


Gran ocell de silenci, indiferent i muda

germana de la Nit, sobre carn vençuda

el meu vol és profund i pàl·lid, però breu.


Calmo, amb dits de repòs, la seva última alarma;

però, més que l'angúnia, m'allunya d'aturar-mel

a llum d'alba de l'àngel que ve darrera meu.


Per trobar més poemes en català, entreu a: http://estimaencatala.lateneu.org/poemes.php


!!EXERCICI:
-Realitza una petita recerca biogràfica i bibliogràfica de l'autor per veure els temes que va tractar en la seva poesia.

dimarts, 23 de febrer del 2010

Un conte d'arreu del món per a l'ESO. La princesa de la mel.



LA PRINCESA DE LA MEL
(Catalunya)

Una vegada hi havia tres germans tot eixerits, que eren molt pobres. Veient que al poble no hi havia manera de mantenir-s'hi, van determinar d'anar-se'n a provar fortuna.


Varen marxar tots tres per un camí, i quan feia temps que caminaven, van veure un cau de formigues. El noi gran i el mitjà, instintivament, van agafar un grapat de terra i ja van ser posats allí al peu del cau a veure com ho havien de fer per tapar-lo. el petit s'hi va oposar i, així com va poder, se'ls va emportar, dient-los que no podien fer cap mal a aquelles pobres bestioles de les quals cap mal n'havien rebut.


Al cap d'una estona de caminar, passen pel peu d'un estany en el qual hi nedaven unes oques. Els dos nois més grans, veure les oques i agafar una pedra per tirar-les-hi, tot va ser u, però el petit els ho va treure del cap i van seguir avant el seu viatge.


Al cap d'uns quans dies de caminar, veuen que d'un arbre en penjava un formós eixam d'abelles. Així que el veuen els dos nois més grans amb igual instint van tractar de calar-li foc, però també fou el petit el qie els va convencer que no devien deturar de fer mal a ningú.


A tot això anaven caminant, i quan semblava que no havien de trobar mai la fi del seu viatge, et veuen un castell molt gran que els tapava tot el camí. Arriben, truquen a la porta i compareix una dona molt vella o mal vestida a obrir-los. Li demanen acolliment per a passar la nit, i la vella els fa entrar i els arregla el sopar .


A l'endemà al matí, així el llevaren, hi compareix la vella, i els diu: - Mireu: heu vingut a parar a un castell, en el qual hi ha tres priceses encantades, i aquells que els hi trauran l'encant es podran casar amb elles.

Contents els jovens caminants, van dir a la vella, per boca dl més gran, que els digués ço que calia fer per a desencantar les priceses, que tots tres estaven dispossats a fer-ho.

La vella els féu per resposta:

- M'heu de sortir bé de tres proves que us diré, acaba't un l'altre.

Al dia següent crida al més gran i li diu que la seguís. El porta a un jardí on hi havia un rètol que deia que, qui volgués desencantar a les princeses, havia d'anar al bosc del palau i arreplegar mil pedres que eren les que entraven en el collar de la princesa i s'hi casaria, però si no trobava totes mil pedres, quedaria convertit en una estàtua de marbre com tantes d'altres que n'hi havia al jardí. Va sorti el noi gran cap al bosc del palau, i del matí fins al vespre no en va poder collir més que cincuanta. Arriba al palau tot mústic i quan la vella li va demanar quantes pedres duia, no n'hi va poder ensenyar més que cinquanta. La vella no va dir res, però traient-se una vareta, el toca al cap i el converteix en una estàtua de marbre.

L'endemà va ser posat a prova el germà segon, i igualment que el primer, anà a llegir el rètol del jardí, en el qual es deia que aquell qui trobés les mil pedres precioses de que estava compost el collar de la princesa, que s'hi casaria en desencantar-la, però que qui no les trobés totes, quedaria convertit en estàtua. Marxà el segon germà cap al bosc del castell i, després de cercar pedres precioses, va tornar al vespre portant-ne cinquanta, de les mil que entraven al collar de la princesa. Igualment que son germà gran, va ésser convertit en estàtua per la vella guardiana.

Toca el torn al germà petit i el matix que els altres germans va ésser portat del primer jardí, per tal que llegís la manera com podia obtenir el desencantament de la princesa, amb la qual podria casa-se. El pobre noi surt cap al bosc amb el cor oprimit, pensant la fi que li esperava, així com als altres germans, però Nostre Senyor, que no deixa mai sense recompensa cap bona acció, ho tenia disposat d'una altra manera. Mentre estava plorant amb desconsol, arriba amb tota la pressa que calia el rei de les formigues, d'aquell cau de formigues que havien trobat pel camí els tres germans.

- De què plores, noi? -me li pregunta.

- De què voleu que plori, sino de la meva desventura! Figureu-vos que he de cercar mil pedres precioses que entraven en el collar d'una princesa, o si no en convertiran en una estàtua.

-Doncs mira, jo et trauré del compromís.

Crida els seus súbdits, compareixen a mils, i al cap de ben poca estona el noi tenia al seu poder les mil pedres del collar de la princesa. Aqueixa recompensa va obtenir de no haver permés que els seus germans inquietessin les formigues d'aquell cau que trobaren pel camí. Se'n va cap al palau i ja va trobar la vella que l'esperava:

- A veure quantes pedres precioses portes? -li demana.

- Vós mateixa ho podreu veure! Teniu! - i n'hi aboca tota una mocadorada.

Les conta la vella i, just, en punt, n'hi havien mil. En va estar molt contenta i va dir al noi:

- Molt bé!, molt bé! A veure si et sabràs sortir de les altres proves que et posaré.

- Mira, coma segona prova, has d'anar al jardí i hi veuràs un estany, dins d'aquell estany hi va caure un dia una clau que ens fa falta per al desencantament de la princesa.

El pobre noi no va dir res, però se'n va anar tot contristat cap al jardí. S'encomanava a Déu de tot cor, per tal que rebés una llum d'inspiració i, feta la seva pregària, es va posar al peu de l'estany, mirant d'ací i d'allà, per veure si entrellucava la calu perduda, al fons, i estat amb aquelles, li compareix l'ànec, aquell mateix ànnec al qual per bondat del seu cor va evitar que els seus germas fessin una mala jugada. Se li posa davant, i li demana per què estava trist. L'hi conta el noi, i l'ànec respon:

- Com sóc agraït, jo et donaré la clau perduda a dins de l'estany. Així et recompensaré de bona acció que vas fer en favor meu, evitant que els teus germans em maltractessin.

I dient això, es tira a l'estany, es capbussa i surt al cap de poc amb la clau penjada al bec. Content el noi, se'n va cap a trobar la vella, que ja l'esperava, i va estar-ne molt contenta.

- A veure -li va dir- si ara et desempallegues de la tercera prova, i tot anirà com una seda. Mira et posaràs davant de tres estàtues que són les princeses encantades. Totes aniran tapades amb un vel, de tal faisó que no se'ls hi veurà més que la boca. Doncs bé, només que mirant a l'una i a l'altra, has de coneixer quina de les tres princeses va menjar mel un dia.

-D'aquesta sí que no en surto - va dir-se el noi, i tan capficat estava, que no va donar-se compte que la vella havia desaparegut.

Mes, va durar poc la distracció perquè tot seguit se li presenta la reina de les abelles, la reina d'aquell rusc que volien cremar els seus germans i que ell no ho va permetre, i demanant-li per què estava tan trist, quan el noi l'hi va haver dit, contesta la reina de les abelles:

-Jo faré per tu el que tu vas fer per les abelles. Mira bé on me posaré, i la princesa que estará davall meu, aquella és la que un dia va menjar mel.

Tot just havien tingut aquest enraonament amb la reina de les abelles, la vella guardina del castell crida el noi des d'una sala de tocant allí mateix, i li diu:

- Entra, ja pots entrar, i trobarás les tres princeses encantades, a punt de desencantar.

El noi entrà tot coratjós i et veu tres oies tapades de cata amb un vel, de manera que no se'ls veia més que la boca. Les mira totes tres per a fer el paperot, però veu que la reina de les abelles volava damunt del cap d'una de les princeses, i diu tot resolt:

-Aquesta!, aquesta és la princesa que un dia va menjar mel.

-Ho has endevinat! -va dir la interesada, i en aquell mateix moment llença el vel que li tapava la cara i va restar al descobert el rostre de la vella guardiana del castell, però una vegada s'hagué tret el vel i els pellingos que li cobrien el cos, aquella cara vella i arrugada es tornà una cara jove i resplendent, i els vestit pobres que portava, uns vestits de seda que enlluernaven de mirar.

La vareta que sempre duia a la mà es convertí en un ceptre d'or, i tocant amb la punta del ceptre les altres princeses, els caigueren les robes pobres que les cobrien, i aparegueren amb una cara tan bonica com la d'ella mateixa. Desencantades que foren totes tres princeses, la més guapa de totes picà de mans i tot el que hi havia al castell es va desencantar, aquelles estàtues de marbre es convertiren en joves i tot el castell es cobrí de flors i de càntics d'ocells. El més petit dels tres germans es casà amb la princesa que era la senyora del castell, i els altres dos es casaren amb les altres dues i se'n anaren a uns altres castells. I tots van viure feliços molts anys.

FI.

!!EXERCICIS:
-Cercar al diccionari sis paraules desconegudes i escriure una oració amb cadascuna d'elles. Què t'ha semblat el conte? Realitza un breu resum i llegeix-lo a classe. Recorda que resumir no és copiar. T'agradaria ser la princesa de la mel? Raona la resposta. Ara també pots intentar dibuixar la princesa sota de les activitats, tal i com te la imagines després d'haver llegit el conte.

Un conte d'arreu del món per a l'ESO. La cova d'en Xeroi.


LA COVA D'EN XEROI
(Menorca)

La llegenda diu que, ja fa molts anys, l'illa de Menorca, com totes les costes de la Mediterrània, estaven amenaçades per una colla de pirates que atacaven els ports i les naus.

Conten els que ho saben que una vegada hi va haver, davant de la costa de Cala en Porter, una ferotge batalla entre un galió pirata i un vaixell menorquí. I expliquen que els pescadors van lluitar amb tanta empenta que van aconseguir derrotar la nau i la van fer fugir mar endins. En el trasbals de l' escapada van descuidar-se de recollir un dels seus tripulants. Aquest era el pirata Xeroi.

En Xeroi, en veure's abandonat al mig de l'aigua, es va acostar a l'espadada costa i amb penes i treballs es va enfilar per la roca fins a. arribar a una cova oberta de cara al mar del tot inaccessible des de terra.

S'hi va refugiar i es va convertir en la seva nova llar. Ningú no coneixia la cova ni sabia on era en Xeroi i ell s'esmunyia cap als camps i les masies per robar-hi el menjar que necessitava per sobreviure. La gent prou que ho notava i buscaven , on es podia amagar aquell lladre tan astut, però ningú no en sabia l' amagatall.

Un dia en Xeroi rondava una masia i de cop hi va veure una al·lota preciosa, rossa com un fil d'or, de pell blanca i delicada. Només de veure-la se'n va enamorar. Va quedar tan boig d'amor que una nit va arribar fins al mas i la va raptar.

Tot el poble es va posar a buscar la noia, però no en van trobar cap senyal enlloc.

La xicota al començament es va espantar molt veient que estava en mans d'un pirata, per les coses que se n'explicaven al poble.

En Xeroi era un home ben plantat i la tractava amb tanta delicadesa i amor que ben aviat va començar a estimar en Xoroi i a ser feliç en aquella cova.

Així van viure feliços durant molts anys, amagats en aquella cova que era el seu refugi i la seva llar.

La gent del poble no es va oblidar de la noia, però ja no sabien on buscar-la.

Un hivern molt fred va nevar a Menorca, cosa molt estranya a l'illa. No tenien menjar des de feia dies i en Xeroi va haver de sortir a buscar noves provisions. Les petjades que va deixar sobre la neu fresca van delatar el seu amagatall.

La gent del poble en van seguir el rastre i van trobar la cova i la família que s'hi amagava.

No se sap ben bé que va passar, però expliquen que en veure's descoberts van saltar a l' aigua i van fugir mar enllà.

Diuen que les nits de lluna plena es pot veure la silueta d'en Xeroi, que de tant en tant encara torna a la seva cova on va viure feliç.

FI.

!!EXERCICI:
-Escriu un breu resum de cinc línies sobre el conte del Xeroi. Cerca al diccionari cinc paraules que desconeguis, escriu un sinònim i un antònim de cadascuna. També pots redactar una oració amb cada paraula. Si mai viatges a Menorca, pots visitar la cova d'en Xeroi, sí, la de la foto!

Un conte d'arreu del món per a l'ESO. La llegenda d'Isis i Osiris.



LA LLEGENDA D'ISIS I OSIRIS

Adel Ebeid (El Caire, Egipte)

Segons la tradició de l'Antic Egipte, hi va haver fa molts i molts anys uns éssers divins amb els quals va començar la vida.

La primera divinitat es deia Aton, que era el déu encarregat de fer la llum. Aton es trobava sol i per això va decidir crear de dues costelles seves una divinitat home i una divinitat dona. Shu era l'home i era el déu de l'aire i Tefenet era la deessa de l'aigua.

Shu i Tefenet es van conèixer, es van casar i van tenir dos fills, Geb i Nut. Geb era el déu de la terra i Nut era la deessa del cel. Ells també es van casar i van tenir quatre fills: Osiris, Isis, Seth i Neftis.

Osiris era un déu que representava tots els valors positius: la pau, l'amor i l'amistat; mentre Seth representava tot el contrari: l'ambició, l'enveja i la crueltat. Osiris era també el déu de la terra fèrtil i negra, mentre Seth era el déu del desert.

Osiris era molt estimat perquè representava la vida i la bondat i Seth era un déu molt temut perquè representava la mort. Seth tenia molta enveja d'Osiris i aquesta enveja el va conduir a fer una malifeta que tots els egipcis han lamentat sempre.

Seth va decidir matar Osiris, i per fer-ho va decidir organitzar una gran festa. Una nit va convidar molta gent a aquesta festa. Ell mateix va fer, en secret, una caixa molt bonica de fustes bones, d'or i joies; aquesta caixa feia la mida exacta d'Osiris. Durant la festa va dir a tothom que qui cabés dins s'enduria la caixa com a regal.

Tots els convidats a la festa van provar de ficar-se a la caixa però en va: per a uns la caixa era massa gran, per als altres massa petita. En el moment que Osiris es ficà dins, els amics de Seth el van tancar a la caixa i la van llençar al riu Nil.

La força de l'aigua empenyé la caixa riu avall i aviat va desaparèixer de la vista de Seth.
Quan Isis s'assabentà del què havien fet al seu marit es va posar molt trista i començà una recerca del cos del seu espós per tot Egipte. Isis es transformà en un ocell molt gran i volà per arreu i al final el trobà, però on? Al Líban.

Com és que Osiris va arribar tan lluny? L'aigua del Nil va fer que la caixa baixés Mediterrani avall fins arribar al Líban.Isis trobà el cos d'Osiris dins la caixa. Feliç com estava d'haver-lo trobat, el va abraçar i amb aquesta abraçada el va tornar a la vida. Isis quedà embarassada i tots dos van tornar a Egipte i van viure durant molt temps amagats prop del delta del Nil.

Però les notícies van arribar al Palau de Seth, el qual, una altra vegada, matà Osiris. Però aquesta vegada no el posà en una caixa sinó que el tallà a trocets i l'escampà per tot Egipte per tal que el seu cos no es pogués tornar a refer. Aquest és un fet molt salvatge i sempre lamentat pel poble egipci.

Isis, amb el seu petit fill Horus, van intentar recuperar les peces del cos d'Osiris, però no van trobar una part que s'havia menjat un peix. Aleshores Isis no pogué tornar la vida al cos d'Osiris, que quedà com el déu dels morts i el cementiri.

Seth va continuar com a rei d'Egipte, perquè encara que hi havia un rei legítim, que era Horus, era massa petit. Quan Horus es fa va fer gran començà a lluitar contra Seth. Horus tenia forma de falcó i Seth tenia forma de cocodril. Els egipcis sempre tenen por del cocodril perquè és l'animal de Seth. El cocodril egipci té moltes semblances amb el drac de Sant Jordi.

Al final de la lluita guanyà Horus, i Horus va començar a governar Egipte amb amor i així es va acabar la por i l'odi. Des d'aquell dia tots els homes i les dones de bé intenten que al món no hi hagi ni por ni odi.

FI.

!!EXERCICI:
-Què t'ha semblat el conte, t'ha agradat o no? Justifica la resposta. Cerca al diccionari cinc paraules que no hagis entès. Realitza un breu resum de vuit línies del conte.

A la recerca del rock català (3). "Lila" de Whiskyn's.


Lila

Porta pintats els ________ i uns pantalons ________.

Sempre amb les mans carregades _________.


____ el dibuix d'un _____ tatuat a la pell.



Té clar ____ vol i ___ sent,


sempre notant el _____ de la gent.


Busca el que no es pot fer vell ni _________ amb diners.


Viu ____ intensament...

Si ______ es va aturant,


disfrutant cada instant.


No ___ por de res.


Creu només el que veu.


El que pensa ________,


_________ a morir,


no té massa amics....


El temps _______ així.




Lila, tot el que _____ dintre.


Lila, tota tu ets vida.


Lila, _____ com el vidre.



Somia sota els estels,


de dia es guia pels seus sentiments.


Tot de records diferents porta ple el seu ______.


Vol no aturar el seu vol,

anar _________,


viure sempre el moment,


_______ més que el vent...


Sempre ha estat diferent.



Lila, tot el que duus dintre.


Lila, tota tu ets vida.


Lila, _______ com el vidre.


...el temps no et ______.



Lila, viu com tu vols viure.


Lila, tota tu ets vida.


Lila, ______ com el vidre.


Whiskyn's del disc "Lila" (1997).

!! Podeu escoltar-la des del següent link:
http://www.youtube.com/watch?v=zsKmXthfvIM

Vint-i-cinc anys sense Salvador Espriu. Adreçat a tot l'alumnat.

El dilluns 22 de febrer va fer vinc-i-cinc anys que ens va deixar Salvador Espriu, un dels grans literats de les nostres lletres. Ell va viure a la punta del carrer Gran de Gràcia de Barcelona, molt aprop de l'hotel Casa Fuster. Si mai us acosteu per allí veureu que a la banda dreta del carrer hi ha una placa commemorativa de l'autor de La pell de brau.

Espriu (1913-1985) va destacar pels seus coneixements del món grec i clàssic, on a la universitat estigué en contacte amb un dels seus "mestres", el poeta Carles Riba i sobretot per una temàtica no gaire agradable i fugissera per tothom, la mort, fou un dels seus principals temes, vist en obres com Doctor Rip, Ronda de mort a Sinera o El cementiri de Sinera. També va destacar per utilitzar els mateixos personatges en una sèrie de contes i novel·les creant així un continuum narratiu dins de la seva obra. Ell sempre es va emmirallar amb Arenys de Mar, que en la seva literatura apareixia com a Sinera, caldria llegir-ho a la inversa.


!!EXERCICI:

-Realitza un cerca dins de google o a la pàgina web http://lletra.uoc.edu/ i escriu una petita biografia de l'autor i un compendi bibliogràfic amb les seves principals obres. Pots repondre a sota, on hi diu "comentaris", però primer cal que obris un compte de mail.

dilluns, 22 de febrer del 2010

Frases fetes i vocabulari (1). Adreçades a tot l'alumnat.

.què sap el gat de fer culleres?

Frase que es diu a un que vol fer coses que no sap fer o que parla d'allò que no entén. El refrany complet és «què sap el gat de fer culleres, si no ha estat mai cullerer?». Una altra variant és «què sap el gat de fer culleres, si en sa vida n'ha vist fer?».

.qui és fill del gat, li retira de la cua o del cap

Vol dir que els fills solen assemblar-se als pares.

.gat escaldat, d'aigua freda fuig

Refrany que ensenya que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no siguin tan greus.Variants: «gat escaldat, d'aigo freda tem» (Mallorca), «gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou», «el gat escaldat, amb poca aigua té prou» (Alcoi); «a gat escaldat, aigo freda li basta» (Menorca).


.qui posarà el cascavell al gat?

Es diu referint-se a una acció perillosa que probablement ningú gosarà fer.També: qui posarà l'esquella (o l'esquellerinc) al gat?

.el fill de la gata, rates mata

Vol dir que els fills s'assemblen als pares.Aquest refrany té múltiples variants: el fill del gat, rates caça; els fills dels gats agafen rates; fill de gata, mata la rata, i moltes altres.


.fer el salt

Enganyar la parella amb una altra persona; ser infidel.

.ensibornar (v)Induir algú a fer alguna cosa amb enganys, males arts, etc.

.gavany (m)Capot amb mànigues, fet de roba gruixuda, per a abrigar-se en temps de fred.

.pòtol (m)Vagabund, sense ofici ni benefici, que no treballa i viu miserablement d'allò que capta o roba.

.desconhortat -ada (adj)Mancat de conhort, desconsolat.

.esclop (m)1 Calçat de fusta tot d'una peça, emprat per a caminar per llocs humits, treballar l'hort, etc.2 Calçat de cuir, sense talonera i amb sola gruixuda de fusta o de suro.

.bonhomia (f)Condició de qui és bona persona; simplicitat amable.

.vagarejar (v)1 Errar a la ventura.2 Estar ociós, passar el temps sense fer cap activitat concreta.


!!EXERCICI:
-Escriu deu frases fetes i explica el seu significat. També tria'n cinc i escriu cinc oracions amb cadascuna. Escull quatre paraules del vocabulari i escriu una oració.



Poemes d'ESO. 3a part. Adreçat a l'ESO.


A l’hivern tot és nadalenc,
plou i neva, fins i tot
a Jerusalem.
Les aus emigren
a un lloc més calorós.
Cauen blocs de neu,
fins tapar tota
la pradera,
on les vaques
pasturen a l’estiu.

Arnau Zapata
3r d’ESO C




EL TEMPS

El temps passa corrent
i nosaltres no ens adonem.

El temps no és un rellotge,
és un tic-tac.
El tic-tac no para
perquè no descansa.

No ens adonem
i sinó no viurem.

El temps i la vida
estan relacionats.
Poca vida, poc temps,
poc temps, poca vida.

El temps és or perquè
com més ho desitgem,
més ens costarà.

Ferdaus Oudlad
3r d’ESO B





El temps no passa inútilment.
El camí és llarg i no pas sempre
recte. Quan vegem el sol
que va cap a ponent,
deixant enrere
tanta llum i ombra,
no ens tanquem a
l’estança dels records.

Miguel Ángel Oliver
3r d’ESO B



UN AMOR PER SEMPRE


Eren tan sols dos nens quan va començar.
Mirades innocents, jugant els dos.
No pensaven mai que farien amistat.
Van passant els anys i anaven junts al col·legi.
Es van fer adolescents, mirant-se es van besar
i ell li va dir a ella:
“Jo et prometo estimar-te amor meu, no ho oblidis.
Tu ets el meu cor, no existeix més vida,
perquè la meva vida ets tu”.

Marta Romero
3r d’ESO C





No sabia que existies
Fins que un dia ens vam creuar.

El primer petó que em vas donar
a mi, no se m’oblidarà mai.

I ara que no et tinc,
tinc un buit per dintre de mi.

Però aquesta història
teva i meva,
no se m’oblidarà mai.

Hem fet la promesa
que ens tornarem a trobar.

Perquè aquesta història,
aquí no s’ha d’acabar.

Irene Sayavera
3r d’ESO B





Els gira-sols dels camps
molt bonics i groguencs,
amb els seus pètals blancs,
grossos com un plat.
I reclòs d’un prat verd
i amb flors de colors
molt boniques, perquè
les veu tothom.

Mario Pazmiño


3r d’ESO B

Joan Solà. El compromís per la llengua. Adreçat a Batxillerat i PPAS.


JOAN SOLÀ. EL COMPROMÍS PER LA LLENGUA.

El proppassat 18 de març a Cerdanyola del Vallès i dins del marc de Cafè amb Lletres el lingüista lleidatà Joan Solà, tot un pou de saber, ens va donar una sèrie de pautes a l’hora d’enfrontar-nos a la llengua catalana, ho féu des de quatre punts de vista: el del lingüista, el del pedagog, el del polític i el del ciutadà.

.Què fa el lingüista?

-Distingir allò que és intern a la llengua d’allò que hi és extern. Una cosa és allò que diu la gramàtica i l’altra l’ús real o no d’aquella estructura o frase.

-Anar a fons en la integració dels grans dialectes.
Tots els dialectes han de ser respectats per la gramàtica i els parlants, ja que formen part dels nostres territoris. Tots són correctes. Tothom parla bé i no ha d’amagar-se perquè usi un dialecte o un altre arreu dels territoris catalans.

-Revisar amb compte la informació acumulada.
Hi ha molts estudis i gramàtiques. Cal seguir les normatives instaurades per l’IEC i si és necessari cercar més d’una gramàtica.

-Ser realistes.
Hi ha hagut molta immigració, repressions al català, males actituds envers la llengua, les quals han portat dificultats però cal que es generi un interès per la llengua. Avui dia ens hem d’adaptar als nous temps.

-Crear tan poques dificultats com es pugui. Estimular en termes positius i no raonaments únics i obligats. No centrar-se tant en l’aspecte normatiu de les faltes. A causa de les dificultats i tenint en compte que s’ensenya català als centres educatius des de l’any 1976, en l’actualitat encara es tracta d’ensenyar més en l’àmbit normatiu i això “espanta” l’aprenent.

-No perdre de vista que treballem especialment per a les generacions que pugen. La llengua cal passar-la de generació en generació i de parlants nadius als nouvinguts per a què perduri i no es perdi, forma part de la riquesa cultural d’un país.

Aquest primer punt fou amenitzat amb exemples gramaticals molt entenedors i actualitzats als nostres temps que foren el deliri i una delicatessen pels oients experts en la matèria.


.Què fa el pedagog?

És a dir, el professorat i mestres.

-Prioritzen la norma a l’ús de la llengua.

-Les discussions fonamentalistes de detalls irrellevants. No centrar l’estudi en aspectes de poca importància, sinó mostrar el marc general.

Així doncs, cal evitar les dues postures anteriors i cal tendir a:

-Fer participar l’alumnat en activitats vinculades a la llengua.


-Fomentar l’aspecte lúdic (participació per exemple a concursos com l’Enigmàrius de Catalunya Ràdio, el Bocamoll, el Picalletres, entre d’altres).

-Explicar la llengua de manera més pragmàtica, agradable, propera i fins i tot, divertida.

-Evita l’ús normatiu i correctiu. Treballar lectures agradables i motivar per l´ús i utilitat del català.

.Què fa el polític?

Ha de defensar la dignitat per la llengua, dels seus parlants i del seu poble. També ha de vetllar per la igualtat del poble, gent i de la llengua. Això és essencial per anar endavant, perquè les lleis es compleixin, sinó no cal fer-les.

Caldria:

-Canviar la relació Catalunya-Espanya, ja que perjudica la llengua catalana. Independitzar-se de Madrid beneficiarien els drets del català i també una millor protecció.

-Denunciar les deficiències de la relació anterior per tal que arribin a tothom i puguin reparar-se.

-Exigir el nivell adequat de competència en català en llocs oficials.

-No folkloritzar mai. No promocionar o fer una activitat perquè sigui feta en català, sinó per la seva qualitat.


.Què fa el ciutadà?



Mentre la diversitat no sigui admesa (ideològicament i políticament) a Espanya, és molt recomanable seguir les següents pautes:

-No-agressivitat: no enfrontar-nos persona a persona si no entén, parla o rebutja el català. No té cap sentit. No servirà per res, només per fer-te malasang.

-No-renúncia: no renunciar mai al català en espais públic i a més, cal exigir-ho. És la nostra llengua i no podem oblidar que “juguem a casa” tot i que de vegades no ho sembli. Optar sempre pel català com a primera llengua i si no ens entenen, com que som educats, ja utilitzarem el castellà. Aquí hi compta molt l’actitud del parlant com de l’oient.

-Exigència:
exigir allò que diuen les lleis, per exemple, que les cartes dels restaurants estiguin en català i castellà i no només en castellà. O que tota persona que treballa de cara al públic ha de saber atendre en català i entendre’l. Si no és així, actua. Llavors, tu pots exigir-ho i denunciar la situació a Política Lingüística que sancionarà aquestes males actituds. Cal ser valent i fer-ho, sinó perdem el temps i no anirem enlloc. La Constitució Espanyola del 1978 ja deia que l’Estat s’encarregarà de protegir la diversitat lingüística del país, però “no ho acaben de fer del tot”. Cal tenir igualtats de drets amb altres llengües, per exemple, en aspectes com la justícia, el cinema, les universitats, els esports.

Fou una esplèndida xerrada del catedràtic Joan Solà que va generar un gran interès entre el públic català que l’escoltava i fins i tot, li va quedar temps de deixar anar alguna ironia.

Josep Maria Corretger

divendres, 19 de febrer del 2010

Dues webs recomanades en català. Adreçades a tot l'alumnat.


Ara ja podeu llegir La Vanguardia i l'Sport en català via digital. Recordeu que pel que fa a diaris esportius, només existia el NOU, que ja té uns deu anys. És una gran notícia que ara també poguem llegir aquests dos diaris en català, tot i que, malauradament només via digital. Recordeu que el primer diari català que va editar una edició bilingüe fou el diari Segre de Lleida, tot un pioner.

Bé, els links són aquests:



Que les gaudiu força!!

Ara si us he de recomanar diaris en català: L'Avui i El Punt són els millors, llavors també m'agrada El Periódico.

!!EXERCICI:
-Ara podeu fer una recerca de diaris que existeixen en català tant a nivell de notícies com esportius. Si voleu també podeu anotar revistes culturals o d'actualitat.

dimecres, 17 de febrer del 2010

Campanya PARLA'M EN CATALÀ. Adreçada a tot l'alumnat.




CAMPANYA PER MILLORAR L’ÚS DEL CATALÀ A L’IES J.V. FOIX

PARLA’M EN CATALÀ
Breu recordatori de la campanya que vam endegar fa un mes.

1. Introducció:

Un dels objectius del Projecte Lingüistic de Centre és “Millorar l’ús del català oral en totes les situacions comunicatives, ja siguin docents o de relació social”. Donat que al nostre institut cal millorar en aquest aspecte, engeguem una campanya anomenada Parla’m en català per tal que tant l’alumnat, com el professorat i tot el personal laboral que hi ha al nostre institut utilitzi més la llengua catalana en l’àmbit de les relacions socials.

2. A qui va dirigida la campanya?

Va adreçada a tot l’alumnat, professorat i personal no docent del centre.

3. Objectius:

-Incrementar l’ús del català dins el nostre centre.

-Motivar tant a l’alumnat com al professorat i personal no docent en l’ús de la llengua catalana.

-Ser un bon model per al nostre alumnat. Ser conscient que el professorat és el mirall de l’alumnat.


4. Aplicació de la campanya:

-La campanya es portarà a terme dins i fora de les aules. Només n’està exclòs el professorat de llengües (anglès, francès i castellà).

-Es promocionarà mitjançant uns cartells publicitaris enganxats pels passadissos i a dins de les aules –inclosos els tallers- on hi posarà a tall d’exemple: Parla’m en català.

-Caldria la implicació de tota la comunitat educativa en el desenvolupament de la campanya per tal que el nostre alumnat millorés en l’expressió oral i fins i tot escrita de la llengua catalana.


5. Orientacions:

-Si un alumne a classe –que no sigui de llengua anglesa, francesa o castellana- s’adreça a nosaltres en castellà li recordarem que pot intentar formular la qüestió en català, que s’esforci amb la llengua catalana. Com a professor/a pots usar estratègies com:

Pots dir: “què m’estàs preguntant...?”, “Volies dir que...”

per a veure si l’alumne canvia de llengua.

6. Inici de la campanya:

A principis de gener, coincidint amb el “Compartim converses”, per tal de motivar encara més l’alumnat. I finalitzaria a finals de curs. L’ inici de la campanya es promocionarà des de la tutoria de cada curs i es comunicarà a través de les reunions de nivell, cicle o claustre perquè arribi a tot el professorat.
N.B. És una bona proposta per tal de millorar la dicció dins els centres educatius tant de primària com de secundària. Una mesura per garantir més respecte i actitud positiva en vers la llengua.

Josep Maria Corretger Olivart
Coordinador LIC


dimarts, 16 de febrer del 2010

El meu carnestoltes va ser aquest. Dedicat a tot l'alumnat.


Sabeu de què anava disfressat? de llimona catalana ja que darrere, a l'esquena feia campanya:

"Cuideu-me el català" i "Sense català no hi ha paradís"

Bé, dedicat a tot l'alumnat.

Més poemes de d'ESO. Adreçat a l'ESO.



La meva cara canvia quan et veu,

canvia quan et pensa

i fins i tot canvia quan et somia.


Els meus ulls brillen,

brillen amb el color més somiat.


Els meus llavis et criden,

et criden molt fort i et somien.

Ferdaus Oulad
3r d'ESO B



Voldria ser un caramel,

quina il·lusió tant boja

passejar-me

per la teva pell,

desfer-me dins

la teva boca.

Cristina Zurita
1r d'ESO C


Si tens una

amiga que t'estima

més que jo,

que escrigui en

un altre costat,

que aquí hi escric

jo.

Génesis Adrián
1r D'ESO C
Cel fosc, cel clar,
tot el que forma
és el dia
i la nit.
Maria Ybargüengoitia
1r d'ESO B


Si jo fóra el mar
i tu la roca,
faria pujar
la marea
per donar-te
un petó
a la boca.

Jorge Gómez
1r d'ESO B

dilluns, 15 de febrer del 2010

Exercici de vocabulari. Adreçat a tot l'alumnat.




Escriu un sinònim i un antònim de les paraules assenyalades:

-Era una habitació malgirbada.

-En Joan és un noi molt desprès.

-La Júlia és una xerraire empedreïda.

.Ara escriu el significat de les següents frases fetes:

-Volíem arribar a port segur.

-Havíem abandonat la casa a correcuita.

-Ho va fer tot a tort i a dret.

-No deixa mai el braç a tòrcer.

-Era l'alegria, la bondat i la saviesa personificades.

N.B. Si tens dubtes pots ajudar-te amb la pàgina web de l'OPTIMOT.CONSULTES LINGÜÍSTIQUES.

divendres, 12 de febrer del 2010

El cançoner de Ripoll. Adreçat a Batxillerat.


Recentment, el filòleg Jordi Raventós ha editat una nova versió de l'esmentat manuscrit. Escrit cap a l'any 1170 per un monjo que aprofità uns fulls en blanc d'un manuscrit del monestir de Ripoll, El liber glossarum et etymologiarum, un diccionari del segle X, per amagar-hi una vintena de poemes amorosos i eròtics.

També va invertir les lletres dels títols dels poemes perquè no és veiés tan de pressa el seu contingut. Lluís Nicolau d'Olwer va descobrir aquest manuscrit a l'arxiu de la Corona d'Aragó i publica la versió original el 1923. La primera versió catalana fou del 1995 i editada per Ramon Sargatal. Aquest manuscrit es considera la primera mostra de poesia eròtica medieval en llatí a Catalunya.


!!EXERCICI:
-Pots cercar en alguna biblioteca algun poema d'aquest cançoner i fer-ne un comentari.

-Cerca cinc paraules que desconeguis del poema escollit i escriu un sinònim i un antònim.

dimecres, 10 de febrer del 2010

Carnestoltes. Fitxa adreçada a l'ESO.


Ja hi som de nou! s'acosta carnestoltes. Us disfressareu?

Ara vosaltres sou els protagonistes. Podeu modernitzar la història del carnestoltes però seguint les normes de l'exercici de sota. Us imagineu un carnestoltes que arriba al judici amb Harley Davidson? apa, doncs, som-hi i a escriure!


!! EXERCICI:

-Escriu una petita història de cinc a vuit ratlles on apareguin les següents paraules:

judici, rua, carnestoltes, comparses, pregó, foguera, rei, cadira, celebració, acusació, condemna, condemnat, tribunal.

Una web recomanada: Xesco Boix. Adreçada a l'alumnat d'ESO.


Avui us recomano una pàgina web interessant per tal de descobrir una persona que va fer molt per la llengua i la música d'aquest país. Es deixa Xesco Boix i ens va deixar el juliol del 1984. Ell va popularitzar el gènere folk a Catalunya i el va fer arribar a totes els nens i nenes. Segur que quan estàveu Educació Primària en vau cantar algunes sense saber que eren seves.


N.B. Recentment, també ha sortit un llibre sobre la seva figura acompanyat amb un disc musical:

Xesco Boix. Història de la nostra història (2009)


!!EXERCICI:
-Realitzeu una petita recerca biogràfica i artística d'en Xesco Boix i escriviu vuit cançons conegudes que va popularitzar.

dimarts, 9 de febrer del 2010

Com millorar la coherència i cohesió d'un text. Adreçat a tot l'alumnat.



Per tal de millorar en l'escriptura d'un text utilitzarem una sèrie d'estratègies:

1. Cal que el text tingui sempre un títol original i que ningú posaria.

2. Ha d'haver-hi una introducció on es parla una mica del tema que es desenvoluparà.

3. Per la vista ha d'entrar l'estructura del text de qui el llegeix:

Introducció (3 / 4 línies)

Desenvolupament ( 2 /3 paràgrafs d'idees). Coherents de línies. Per exemple: 3 / 4 línies.

Conclusió: (3 / 4 línies). On es recordarà algun aspecte destacat tractat abans i on es clourà el text.



4. És necessari que al text s'utilitzin sinònims per tal d'evitar la repetició de les paraules:

Ex: cotxe, automòbil, transport privat, medi de transport...



5. S'ha d'utilitzar sempre connectors per tal de fer una cohesió d'idees entre els paràgrafs.

6. Sempre cal anotar el nom i cognoms a sota, almenys un.

N.B. Als exàmens et diuen redacta un text de cent paraules o cent vint-i-cinc paraules i sempre les has d'escriure o passar-te una mica. Mai quedar-te curt/a, ja que llavors et penalitzaran.

Tampoc et diran que és un article, per tant, tu ja has de saber que has de posar un títol original i a sota almenys el teu nom i cognom, sinó et descomptaran nota.


http://www.xtec.es/~fmota/primer%20batx/conntext.htm


!!EXERCICI:
-Crea un petit text de cent paraules on es vegin els cinc punts d'aquesta fitxa. El tema és lliure, penseu en allò que tingueu ganes d'escriure.





dilluns, 8 de febrer del 2010

Els poemes més bonics de 1r d'ESO.2n trimestre



Per buscar amor

no es necessiten diners,

es necessita valor

per dir-te t'estimo molt.


GÉNESIS ADRIAN , JORDI XAVIER , ZAIN ANSAR
1R d´ESO


Núvols blancs cor content,

aquest amor que tu em tens,

el tens per dins.


Madelin Frias
1 r d' ESO



No cal ser ric ni pobre

per dir-te t'estimo.

Tu per mi ets la meva vida

i pujaria per donar-te un petó.


Maria Ybargüengoitia
1r d' ESO

dijous, 4 de febrer del 2010

La paret de les auques. Adreçat a tot l'alumnat.


Dins de la pàgina web http://www.auques.cat/tria.php
podeu trobar un llistat d'auques de literatura o de personatges d'altres especialitat. És una pàgina molt interessant. Les auques sempre s'acompanyen d'imatges, en aquest cas, no n'hi ha, però estan molt bé. Podeu donar-hi una ullada.

!!EXERCICI:
-Ara que al setembre del 2010 celebrarem el trenta aniversari al nostre institut podeu escriure L'AUCA DE L'IES JV FOIX. Primer cerqueu informació a viquipèdia sobre l'estructura de l'auca.

dilluns, 1 de febrer del 2010

El conte per a la revista INFOFOIX. Adreçat a tot l'alumnat.


El conte que vàrem iniciar el passat curs acadèmic segueix amb nous capítols. En fan falta dos més, un d'aquests serà el final. Vosaltres l'heu de continuar amb un màxim de 15 línies. Qui tingui interès a seguir la història que la faci arribar al Departament de Llengües o que la continui a sota on hi diu "comentaris" i la signi amb noms i cognoms, curs i grup. En pot proposar un títol també. Gràcies.


Les dues noies van regirar tot el departament, però no van trobar enlloc els exàmens. Quan es disposaven a sortir, van escoltar dues veus que parlaven molt fort, i tot seguit un cop a la porta tancada del Departament de Llengües i un riure de mico. De cop, les noies es van llençar sota la taula ovalada que regnava al mig del departament, i només uns segons més tard van entrar uns nois fent un soroll bestial, amb ampolles de vodka a les mans. Un dels nois va caure a sobre de la taula, i tots els papers que la omplien, ben ordenadets, van anar a parar a terra fent una pila. Tot i així no se'n van adonar que elles també eren allà, i al veure la que havien muntat i que aviat es faria de dia, van marxar corrents escales avall, llençant algunes ampolles pel camí, que van caure esmicolades a terra.
Les dues noies van trigar una bona estona a reaccionar. Quan van marxar, van decidir deixar-ho tot tal i com estava, per no entretenir-se més. Ningú podia saber que elles havien estat allà, i tanmateix elles no podrien explicar res del que havien vist. Però és clar, no van comptar amb la polsera amb el nom d'una d'elles gravat a una banda...

Alba Garcia 1r Batxillerat

Ara continuarà...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;