dijous, 16 de novembre de 2017

Deport i esport. Una confusió moderna. Adreçat a tothom


Són dos mots que porten una confusió, sobretot amb els alumnes. Per traducció literal del castellà, hom escriu «deport» per «esport», però ara ve la sorpresa...

El mot deport realment existeix, per tant, no és una traducció barroera de esport. Sinó que té un significat propi per ella mateixa i què vol dir doncs... ho veiem:

.Deport:
Deriva del mot deportar i significa recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure. És a dir, és realitzar una activitat a camp obert, sempre que no sigui física.

Aprofito per comentar-vos que deportar és un mot que ha estat molt de moda en els darrers anys i que significa el següent:
Pena consistent a trametre el condemnat a un territori llunyà fora de la metròpoli, on generalment és sotmès a un règim de privació de llibertat i de treball forçós.
Ex:
-En aquella sortida tota la classe va realitzar deport durant l’estada al parc, per exemple, jocs d’endevinalles, acudits, la paraula prohibida...



.Esport:
Exercici corporal practicat, especialment a l’aire lliure per afecció, competició o exhibició.
Ex:
-Per la tarda, en aquella zona esportiva sempre hi ha individus que practiquen algun esport.

Ara, suposo que la diferència ha quedat més clara i ja no us equivocareu a l’hora de redactar i d’establir la diferència entre un mot i un altre. Per tant, i per a pensar una mica, tu fas més deport o bé practiques algun esport?


(Font: GDLC)
(Imatges extretes de: consorci del Besòs, jove.cat)


!!EXERCICIS:

1. Redacta quatre oracions amb el mot deport i quatre més amb el mot esport.

2. Reflexiona perquè confonies el mot esport amb el mot deport.

3. Sabies que realment existia el mot deport? L’has descobert en aquesta fitxa? Com ho faràs per a no tornar a confondre aquests dos mots? Explica la teva estratègia.

4. Inventa un exercici amb oracions o mots per treballar els dos mots: deport i esport.

5. Cerca dos mots que et generin confusió en català, busca’ls al diccionari i glossa’n la diferència.

6. Fòrum: t’ha ajudat la present fitxa en el teu aprenentatge personal amb l’escriptura? Com?


diumenge, 12 de novembre de 2017

La meva paraula preferida (64): "Vanar-se". Adreçat a tothom


.Significat:

Mostrar-se satisfet, lloar-se, de les qualitats, accions... pròpies o que hom s'atribueix.

Ex:

-Es vanava d'haver aconseguit superat el curs.

-Després de la derrota, va decidir no vanar-se mai més.


.Són sinònims:

vanagloriar-se, presumir, jactar-se, prear-se, gloriejar-se, vantar-se, gloriar-se...


.Són antònims:

humiliar-se, avergonyir, mortificar, rebaixar...



.Justificació:

Paraula que té un significat positiu, bé, potser un pèl massa, i que s'acosta a "vantar-se", d'aquí que siguin sinònims. És bo vanar-se per alguna cosa, una mica, però compte, que molt indica prepotència.




(Font: diccionari.cat i diccionaris.cat)

(Imatge extreta de: Estudios bíblicos)



!!EXERCICIS:

1. Redacta sis oracions amb la paraula "vanar-se" o derivades.

2. Cerca quatre sinònims i quatre antònims de la paraula "vanar-se" que no apareguin en aquesta fitxa.

3. Escull la teva paraula preferida del mes i justifica el perquè de la teva elecció.

4. Explica l'estratègia que tens per adquirir o aprendre nou vocabulari. Creus que és un bon mètode?

5. Inventa un joc per conèixer noves paraules i adquirir nou vocabulari.

6. Fòrum: coneixies la paraula "vanar-se"? Creus que els individus l'acostumen a dir, o que només és de l'àmbit literari? Per què? Has trobat útil aquesta fitxa? Raona les teves respostes.

dilluns, 6 de novembre de 2017

Les faules i la literatura didàctica. Adreçat a l'ESO

Al llarg de la història de la literatura catalana trobem textos que tenen una finalitat didàctica, és a dir, que pretenen ensenyar. La faula és un d’aquests exemples. Però què és una faula? És una narració en prosa o en vers que està protagonitzada generalment per animals o éssers inanimats, i que a la vegada, simbolitzen defectes o virtuts humanes. D’aquí que incloguin una moralitat.

L’autor de faules més prolífic fou el francès Jean de La Fontaine (Chateau -Tierry, Xampanya 1621 – París, 1695). A la vegada, també fou un poeta i narrador. Escrigué un total de dues-centes trenta-vuit composicions i que es troben recollides en dotze llibres, al llarg dels quals s’hi veuen diferents comportaments humans: els vicis i les virtuts de la societat humana.

Així doncs, la faula i el conte són dos exemples de literatura de caire moralista, on els autors creen una història per tal de difondre un ensenyament als seus lectors. A més, la llengua també disposa d’un seguit de frases que tenen caire moralitzador, estem parlant dels refranys o dites populars, i proverbis o frases antigues i populars que contenen un ensenyament moral. Tant els refranys com els proverbis es transmeten de manera tradicional, és a dir, de manera oral, i alhora tenen una finalitat didàctica.

A banda d’aquestes dues esmentades, trobem les màximes, que són unes sentències de caire moral i que es donen com a veritats i com a normes de conducta. Dins de la nostra literatura, trobem un bon exemple en Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) i el seu volum intitulat «Màximes i mals pensaments» (1927), on aplegava un seguit de sentències ideades per ells, amb un to humorístic i que vénen a ser preceptes morals. En són exemples:

-Quan un home cau i els altres no riuen, mal senyal per a qui ha caigut.
-Els col·leccionistes d’antiguitats són els drapaires del record.
-Quan un home té picor al braç es grata i quan en té al cervell fa bestieses.
-Si fos cert que viatjar ensenya, els revisors de tren serien els homes més savis.
-Quan un home té raó no crida, i quan no en té, crida per fer veure que en té.
-Els regals que fan els grans multimilionaris a la humanitat no solen ser regals sinó propines.


(Santiago Rusiñol, Màximes i mals pensaments, 1927)

(Imatge extreta de: Els llibres de L’Avenç)

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)



!!EXERCICIS:

1. Cerca una faula i realitza un breu resum.

2. Esmenta quins són els elements principals que apareixen en tota faula.

3. Completa la frase:
-Una faula està protagonitzada per _______________. Al final de la faula sempre hi trobem un ______________________.

4. Explica el significat dels següents refranys:
.Qui va amb un coix, al cap d’un any és coix i mig.
.Més val boig conegut que savi per conèixer.
.Qui fa un cove fa un cistell.
.Val més ser cap d’arengada que cua de lluç.
.A la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat.
.Qui no té un all té una ceba.
.Qui oli remena els dits se n’unta.

5. Busca cinc refranys i comenta el seu significat.

6. Defineix què és una sentència i escriure-ne dos exemples.

7. Comenta la diferència que hi ha entre un refrany o proverbi i una sentència.

8. Inventa una activitat per tal de treballar la fàbula, emperò, no la resolguis, que ja ho farà algú altri.

9. Crea una fàbula, pensa en els protagonistes i no t’oblidis d’ubicar un ensenyament moral.

10. Autoavalua’t: esmenta amb quines dificultats t’has trobat al llarg d’aquests exercicis. Què t’ha costat més d’entendre i per què? Anomena què et servirà per al dia de demà sobre la fàbula.

dimecres, 1 de novembre de 2017

Les hores en català. Adreçat a tothom


Diuen que una imatge val més que mil paraules. A partir d'aquesta imatge entenedora pots posar en pràctica dir les hores en català, val a dir, que des de l'octubre del 2016  s'accepta ÚNICAMENT en els parlars valencià i baleàric per marcar el quart, la mitja  i que falta un quart hora de les hores s'accepta l'estructura següent:

Article + hora + i + mitja

Article + hora + i quart

Article + hora + menys quart

(No s'accepta en català)


Ex:

13:15: un quart de dues o les dues i quart

15:30: dos quarts de quatre o les tres i mitja

20:45: tres quart de nou o les nou menys quart

Això pel que fa als parlars valencià i baleàric, no per al català.


!Recordar que a partir de la 1 del migdia les hores són les següents:

13:00: la una
    
14:00: les dues

15:00: les tres

16:00: les quatre

17:00: les cinc

18:00: les sis

19:00: les set

20:00: les vuit

21:00: les nou

22:00: les deu

23:00: les onze

00:00: les dotze

1:00: 1a una (de la matinada)

2:00: les dues (de la matinada)

3:00: les tres (de la matinada)

4:00: les quatre (de la matinada)

5:00: les cinc (de la matinada)

6:00: les sis (del matí)

7:00: les set (del matí)

8:00: les vuit (del matí)

9:00: les nou (del matí)

10:00: les deu (del matí)

11:00: les onze (del matí)

12:00: les dotze (del matí)


En català expressem les parts de l'hora en relació amb l'hora que ve després, a excepció dels primers minuts que sobrepassen l'hora justa, és a dir, abans del quart.


Per tant, la nova gramàtica de la llengua catalana ha acceptat sorprenentment el sistema horari castellà pel que fa al valencià i baleàric basant-se en l'oral.


La nova gramàtica de la llengua catalana, apareguda l’octubre del 2016 ens diu el següent:

Sobre l’expressió de les fraccions horàries hi ha dos sistemes diferents per a expressar les fraccions horàries, segons els parlars, a més de l’internacional:


1. Al Principat de Catalunya:

Es compta per quarts l’hora en curs a mesura que es cva ompletant. Fet específic de la llengua catalana. Segueix el sistema del campanar. Un / dos / tres quarts de + hora. Així doncs, en català són incorrectes les formes:

Article + hora + quart / mitja ------------------ Cal dir: Un quart de / dos quarts de... 

Article + hora + menys quart ------------------ Cal dir: Tres quarts de...


2. En valencià i baleàric:

Per a la primera hora s’afegeix l’escreix respecte al’hora ja completada i per a la segona mitja hora es reta el que falta per a completar l’hora en curs. El sistema de rellotge:

les set i quart / mitja [set= hora completada] (7:15 / 7:30)

les vuit menys quart [vuit= hora en curs] (7:45)


3. El sistema internacional, d’ús tècnic i especialitzat, afegeix a l’hora ja completada la fracció en minuts de l’hora en curs.

Ex:

Les set i quinze. (7:15)




    ! La imatge inclou les varietats del català: valencià, baleàric.


(Fotografia: Josep Maria Corretger. Extreta de l'IEC)


!!EXERCICIS:

1. Escriu les següents hores en català i representa-les amb un rellotge petit al costat de cadascuna.

7:23:

9:15:

18:45:

16:35:

14:00:

17:25: 


2. Escriu amb lletres sis hores i escriu al costat l'hora digital.

3. Què has de saber per dir les hores correctament en català?

4. En català pots escriure "Les tres i quart"? Raona la teva resposta. 

5. L'expressió "són les dos" és correcta en l'escriptura? I en l'oralitat, varietat col·loquial? Per què?

6. Inventa un exercici per treballar les hores.

7. Autoavalua't: reflexiona i explica com t'han sortit els exercicis sobre les hores. Què t'ha resultat més complicat i per què? 

dimecres, 25 d’octubre de 2017

Una mica d'atenció amb els verbs. Reduïm les faltes ortogràfiques. Adreçat a tothom


Els verbs ens fan realitzar infinitat de faltes. Ja siguin de dièresis, d’accentuació, de doble essa, o de ve baixes. Però si ens fixem una mica en unes eines que donarem per evitar-ho, segur que reduiràs les faltes ortogràfiques a nivell d’escriptura verbal.

Ens fixem amb els verbs de la 1A CONJUGACIÓ: (-ar)

Cerca la conjugació completa dels verbs «cantar» (regular) i «estudiar» (irregular) i imprimeix-ne els dos verbs en un full. Posteriorment, realitza el següents:
1. Assenyala amb retolador groc les formes amb accent.
Ex:
cantaré, cantà...

2. Assenyala amb retolador verd clar les formes amb dièresi.
Estudiï, estudiïs...

3. Assenyala amb retolador blau clar les formes amb doble essa.
Cantessis, cantéssim...

4. Assenyala amb retolador taronja les formes amb ve baixa.
Cantava, estudiaves...

!Si en alguna forma hi ha dues coincidències per exemple, «haguéssim cantat», on trobem una forma accentuada i una altra amb doble essa, assenyalem la forma amb color roig i posteriorment, subratllem la doble essa amb retolador negre per tal que es vegi, l’ordinador no m’ho permet fer, però a mà sí que podreu:
haguéssim cantat...

El fet de cercar els verbs, subratllar les formes en diferents colors ens ajudarà a interioritzar-ho a poc a poc.

Això també es pot aplicar als verbs irregulars de la 2a conjugació, als verbs de la 3a conjugació i als verbs irregulars, tot i que, trobarem alguns dels quatre casos que no es compleixen, és a dir, verbs conjugats sense dièresi o sense ve baixes:

1. Assenyala amb retolador groc les formes amb accent.
Ex:
absoldré, absoldràs, colliré, colliràs...

2. Assenyala amb retolador verd clar les formes amb dièresi.
(------------)

3. Assenyala amb retolador blau clar les formes amb doble essa.
Absolguessis, absolguéssim, beguessis, beguéssim...

4. Assenyala amb retolador taronja les formes amb ve baixa.
(------------)



Quines són les principals irregularitats de la 1a conjugació?


SI ENS FIXEM EN ELS VERBS DE LA 1A CONJUGACIÓ... finalitzen en -ar

.Els verbs que acaben en -ear, -oar, -uar, -iar porten dièresi als temps verbals següents:

-Present de subjuntiu

1a, 2a, 3a persones del singular (que jo canviï, que tu canviïs, que ell/a canviï)

3a persona del plural (que ells/es canviïn)


-Present d’imperatiu

3a persona del singular (canviï ell/a)

3a persona del plural (canviïn ells/es)

!Recorda que la dièresi sempre se situa a la segona «i», és a dir, a la de la dreta, ja que, ha de sonar, per allò porta el signe gràfic (ï ). Si vols ajudar-te a memoritzar-ho recorda això:

-ï, -ïs, -ïn



SI ENS FIXEM EN LA 2A CONJUGACIÓ... finalitzen en (-er / -re)

.Les principals irregularitats són les següents:

.Els verbs jeure/jaure, treure/traure, néixer/nàixer:

Si la vocal és àtona s’escriurà en A.

Si és tònica en E.


Imperatiu:

3a sing, 1 plural, 3a plural són iguals (amb G)

2a sing i 2a plural són iguals (sense G)


Ex:

Resol tu
Resolgui ell/a
Resolguem nos
Resoleu vos
Resolguin ells



!RECORDA:

1. Les irregularitats de la 1a i 2a conjugació ens ajudaran a evitar faltes de conjugació i sobretot en l’arrel del verb que conjuguem.

2. Conèixer la conjugació d’un verb regular de la 1a (cantar, ballar), de la 2a (córrer, perdre) i de la 3a (dormir, servir) ens evitarà faltes d’aquesta temàtica: -SS- , -AVA, ACCENTUACIÓ, DIÈRESI.

3. L’imperatiu dels verbs irregulars de la 2a conjugació ens pot comportar errors d’escriptura. Si escrivim una G o no en algunes formes. Cal tenir present això:

3a sing, 1 plural, 3a plural són iguals (amb G)

2a sing i 2a plural són iguals (sense G)



Per tant, fixa’t que si domines els verbs regulars i llavors, afegeixes les principals irregularitats dels verbs de la 1a i 2a conjugació reduiràs un gran nombre de faltes ortogràfiques. Aquesta és la utilitat de les conjugacions verbals, expressar-se correctament i evitar faltes.


!Idea: Josep Maria Corretger




(Imatge extreta de: Oxford Dictionaries)



!!EXERCICIS:

1. Cerca un verb irregular de la 1a conjugació amb totes les formes verbals i...

.Assenyala amb retolador groc les formes amb accent.
.Assenyala amb retolador verd clar les formes amb dièresi.
.Assenyala amb retolador blau clar les formes amb doble essa.
.Assenyala amb retolador taronja les formes amb ve baixa.

2. Cerca un verb irregular de la 2a conjugació amb totes les formes verbals i...

.Assenyala amb retolador groc les formes amb accent.
.Assenyala amb retolador verd clar les formes amb dièresi.
.Assenyala amb retolador blau clar les formes amb doble essa.
.Assenyala amb retolador taronja les formes amb ve baixa.

3. Cerca un verb de la 1a conjugació, un de la 2a i un de la tercera conjugació amb totes les formes verbals i... en els casos on sigui possible:

.Assenyala amb retolador groc les formes amb accent.
.Assenyala amb retolador verd clar les formes amb dièresi.
.Assenyala amb retolador blau clar les formes amb doble essa.
.Assenyala amb retolador taronja les formes amb ve baixa.

4. Si has realitzat l’exercici 1 i 2, visualitza les formes assenyalades i prova d’escriure’n algunes al cap de cinc minuts. N’has aconseguit recordar? Les has pogut escriure bé? Per què? Reflexiona sobre com t’ha sortit aquest exercici.

5. Després d’haver treballat els exercicis 1, 2 i 3, pots arribar a algunes conclusions des del punt de vista ortogràfic? És a dir, pots establir algunes normes que et puguin ajudar a nivell personal, i amb lògica, a escriure millor les formes verbals? Pensa en l’accentuació, dièresi, ve baixa, doble essa.

6. Explica la diferència entre les formes resol i resolt.


7. Fòrum: per què creus què hem fet els exercicis 1, 2, i 3? Creus que és un bon exercici per tal d’evitar errors d’ortografia amb els verbs? Per què? Si penses que no, explica el perquè. Aquesta fitxa t’ajudarà a millorar en l’escriptura dels verbs conjugats? Per què? Raona les teves respostes.

divendres, 20 d’octubre de 2017

"Coneixem Mrs Brownie". Crítica teatral. Adreçat a tothom

Mrs Brownie és una cantant de blues retirada que reviu els moments més importants de la seva vida com a estrella dins del gènere. Parla amb el públic, canta un i altre cop, es deixa portar per les emocions del moment, explana alguns aspectes viscuts de la seva trajectòria vital i musical, els comparteix amb el públic assistent, i que a la vegada presenciarà els darrers instants de la seva vida. Però tot i que, Mrs Brownie ja no tingui molt recorregut vital, dins de l’obra se’ns presenta com a més jove o en edat més adulta, encara és una d’aquelles dones plenes d’energia, que porten la música a dins de la seva ànima, que no foragitarà fins al darrer alè i que s’expressa sense embuts per dir el que pensa. A Mrs Brownie la podríem comparar a la gran dama del soul, Aretha Franklin o a Tina Turner dins del rock, per exemple, i sense por a equivocar-me. Quan decideix cantar, s’acompanya per un teclista, Mr Crumble, que a la vegada, ajuda a explanar alguns detalls de les seves vivències quan Mrs Brownie es troba cansada i s’adorm o bé, perd el fil d’allò que explica a causa de la seva edat, però, Mr Crumble és un company de viatge de la nostra dama del blues, que adopta més protagonisme quan Laia Guiteras va a canviar-se de vestit per a la següent escena.


Aquesta obra teatralitzada amb titelles és idea de Laia Guiteras, actriu i titellaire, qui dóna vida a Mrs Brownie, que alhora canta els temes de soul, swing, jazz o blues, de manera magistral i que amenitzen les escenes. L’acompanya als teclats Abel Boquera, Mr Crumble, qui musica totes les peces, que també poden adquirir-se en format de banda sonora musical. Ara bé, l’escriptura de les cançons corre a càrrec de tots dos. Plegats formen la companyia Teatre Nu, sota la direcció de Víctor Borràs.

L’obra té un escenari molt senzill, amb un cartell decoratiu d’algun concert memorable i un disc d’or emmarcat premi a un cert número de vendes de la nostra protagonista, a més de la bola de les discoteques dels anys setanta, la cadira on seu la diva i de poca cosa més. Al llarg de l’espectacle, ens captiva la música un i altre cop amb els temes:

«Mrs. Brownie’s blues», «Sunday night», «Breaking my old rules», «The white rose», «Orgasmic cake», «Never ever», «I was blind», «Nana’s Brownie», Mrs. Brownie’s gospel». Amanides per unes tornades reiteratives i enganxoses que et transporten al concert de Mrs. Brownie.



A «Mrs. Brownie» gaudeixes durant prop d’una hora, exactament cinquanta-dos minuts de la vida i miracles d’aquesta cantant que vol rebre un darrer bany de masses, ara per part del públic, atès que, ja no li queden forces per a gaire més, i gaudint d’uns bonics temes que es mouen a cavall dels diferents estils que hem esmentat abans, sobretot, del blues i del jazz. Els intèrprets actuen amb molta destresa i professionalitat, portant a escena una obra excel·lent i original, que serà deliri, tant de petits com de grans. Senyors i senyores, acaben de gaudir l’espectacle de «Mrs. Brownie»!

Josep Maria Corretger Olivart

Octubre del 2017


                                                (Imatges extretes de: Companyia Teatre Nu)


!!EXERCICIS:

1. Has vist l'espectacle "Mrs Brownie"? Què t'ha semblat? Per què? Raona les teves respostes.

2. Alguna vegada has anat a veure un teatre musical? T'ha encantat o bé prefereixes el teatre en el més sentit estricte del terme? 

3. Pensa i dóna la idea per a una obra teatral que sigui original i explica-la aquí.

dilluns, 16 d’octubre de 2017

La meva paraula preferida (63): "Catxassa". Adreçat a tothom


.Significat:

1. Calma, lentitud, excessiva.

Ex:

-En sortir de la feina, caminava amb certa catxassa.


2. Persona que té catxassa.

Ex:

-En Joan tenia tanta catxassa que no culminà la tasca.


3. Fer catxassa: tenir bona presència, fer goig de veure.

Ex:

-De tant fer cultirisme feia catxassa.




.Justificació:

És una paraula que tot i poder treure el seu significat pel context, n’he descobert un altre d’interessant i que no coneixia. El sentit de tranquil·litat, lentitud. Si llegim i escoltem, sempre anirem incrementant el nostre vocabulari, ja que, la llengua és una autopista sense fi.

[Font: diccionari Català-Valencià-Balear]

(Imatge extreta de: web xinesa)


!!EXERCICIS:

1. Redacta sis oracions amb la paraula catxassa.

2. Escull la teva paraula preferida del mes i justifica el perquè de la teva tria.

3. Anota i explica el significat de quatre mots que hagis après aquest darrer mes.

4. Fòrum: com pots aprendre vocabulari nou? Dóna claus per aconseguir-ho.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;