dimecres, 18 de gener de 2017

La biografia. Adreçat a l'alumnat de Gust per l'escriptura

És una narració sobre una vida d’un personatge. Aquest individu pot s’ha escollit per la seva activitat o pel seu ressò públic. La biografia s’acostuma a fer sobre personatges no ficticis. Quan el mateix personatge explana la seva vida s’anomena autobiografia.

Una biografia és més que una col·lecció de dades (naixement, educació, treball, etc.) o un currículum vitae. Normalment, també tracta de les emocions i sentiments de la persona respecte a les experiències de la seva vida.


Els primers que van realitzar biografies foren els escribes de l’Antic Egipte i Mesopotàmia. Per tant, les primeres biografies les trobem a l’Antic Testament, a la Grècia antiga i als evangelis, que glossen la vida de Jesús de Natzaret. Durant l’edat mitjana, els encarregats de realitzar biografies eren els monjos. Eren unes biografies sobre personatges religiosos. A partir del segle XVII és quan comencen a aparèixer les primeres biografies modernes. En l’actualitat, el gènere biogràfic és molt conegut i el podem trobar tant en llibres com en pel·lícules. Allí s’hi relata la vida d’algun individu que ha destacat.

Val a dir que en cinema, quan parlem de biografia, s’anomena biopic, biographical Picture, i narra la vida d’un personatge real. A la vegada s’hi veu els fets que succeeixen durant el període de temps en què viu la persona. Gràcies a la perfecta reproducció de paratges i de zones urbanes fan més creïble l’explicació d’aquells fets. Aquest gènere s’ha posat de moda en el cinema i en podem trobar molts. Els biopics ens han acostat més les vides de les persones que han interessat al món.




REALITZEM UNA BIOGRAFIA

Ara ens toca a nosaltres treballar. Realitzar una biografia és una cosa senzilla i molt agradable de fer, atès que, esculls un individu que et fascina, llavors cerques fotografies, i vas treballant. Per tant, és fonamental, escollir una persona que us atregui per tal d’escriure sobre ella.

Alguns consells:

.No es pot explicar tot sobre una persona. La informació és infinita. Llavors, cal fer un esquema d’allò que vols parlar, seleccionar la informació i destacar el que volem.

.No s’ha de copiar mai, ja que de copiar tothom en sap i avorreix. Sí que hem de llegir i resumir amb les nostres paraules allò que volem dir.

.Es pot afegir fotografies, sempre quedarà molt millor.

.Es pot presentar a la classe i en format de presentació digital. Prepara’t l’exposició oral: escriu  un guió del que diràs i t’ajudi a recordar, no es pot llegir el treball, et penalitzarien, també has de tenir en compte la comunicació no verbal: no bellugar-te contínuament, però sí que has de mirar a tot el públic i pots gestualitzar. Has de demostrar que tu has fet el treball i que el domines, perquè llavors hi ha un torn de preguntes.

(Material Adaptat de: vikipèdia)

(Imatges extretes de: google i dcine)


!!EXERCICIS:

1.    Què és una biografia? Quin és l’origen de la biografia i quins foren els primers a fer-ne una? Quin és l’estat de salut del gènere biogràfic en l’actualitat? Per què?

2.  Realitza una biografia d’algun personatge conegut: pot ser un cantant, actor o actriu, escriptor, esportista. Es pot fer en grups de dos.

3.     Exposa a l’aula la biografia que has realitzat. Recorda que cal preparar l’exposició, que no es pot llegir del guió i que cal mirar al públic. Pots emprar si vols un tipus de presentació en format TIC.

4.    La pel·lícula “Gran bola de foc” (1989), cartell adjuntat a dalt, és un biopic? De què tracta? Raona la teva resposta.

5.    Explica què és un biopic i esmenta’n cinc. No t’oblidis de comentar de què tracta cada biopic i l’any d’edició.

6.    Comenta la diferència entre una biografia i una autobiografia.


7.    Fòrum: t’agrada llegir biografies d’alguna persona que t’atregui? Per què? Vas al cinema a veure algun biopic? Què et sembla aquest gènere que està tan de moda?

dilluns, 16 de gener de 2017

La petita lluerna. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

LA PETITA LLUERNA
Conte tradicional de Tailàndia
Una vegada hi havia una petita lluerna a la qual no li agradava volar ni lluir la seva brillantor. Es passava els dies i les nits dins d’un altíssim lampati, l’arbre més majestuós i vell de Tailàndia. Els seus pares, parents i amics estaven molt preocupats perquè no entenien que algú en la flor de la vida no volgués sortir a volar i gaudir de la nit. Tot el món intentava animar-la, però ella semblava endinsada en una tristesa estranya.
Fins que la seva padrina se li atansà i amb delicadesa li preguntà:
-Què et passa, dolça meva?
-Res, només sé que mai podré ser tan brillant com la lluna i això entristeix. Contestà la petita lluerna amb feixuguesa.
-Però no saps que la lluna mai llueix igual i que inclús hi ha vegades que desapareix?, preguntà la padrina.
La petita lluerna es quedà pensativa perquè no podia creure el que explicava la seva padrina. Així és que aquesta mateixa nit sortí a comprovar-ho i desplegà les ales amb una fulgència tan incandescent que deixà a tothom atònits. Fins i tot ella mateixa se sorprengué al veure que podia desafiar a la lluna amb la seva lluentor. Des d’aleshores mai es quedà a casa i confià sempre en ella mateixa.


(Traduït per: Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n. 95, de Sofía Sánchez, dins “20 Minutos”)
(Imatge extreta de: 15min)


!!EXERCICIS:
  1. Explica què és una lluerna.
  2. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.
  3. Cerca i explica el significat de dues paraules que desconeguis d’aquest conte.
  4. Has après alguna lliçó per a la vida quotidiana amb la lectura d’aquest conte? Quina?
  5. Com haguessis actuat si fossis la lluerna davant els consells de la padrina?
  6. Cerca informació sobre Tailàndia i escriu cinc línies destacant alguns aspectes d’aquest país: situació geogràfica, moneda, llengua, nombre d’habitants, personatges coneguts…
  7. El lampati forma part de l’atrezzo d’aquest conte. Dibuixa’n un i descriu-lo.
  8. Fòrum: expressa la teva opinió sobre aquest conte d’arreu del món. Penses que la lluna afecta la conducta dels humans? Raona la teva resposta.

divendres, 13 de gener de 2017

Les varietats geogràfiques (2). El balear, el rossellonès i l'alguerès. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat



.EL BALEAR

És una variació del català oriental i que es parla a les Illes Balears (Mallorca i Menorca) i a les Pitiüses (Eivissa i Formentera).

El dialecte balear té el seu origen en el català central, ja que, al segle XIII, aquestes illes foren repoblades per individus que provenien del Principat de Catalunya. A causa de la ubicació de les illes s’han pogut conservar un gran nombre d’arcaismes.





CARACTERÍSTIQUES
FONÈTICA
.Pronunciació neutra de la e tancada del llatí vulgar en posició tònica: 
[ə]. Exemples:  rebre [r ə β̞ r ə]         ceba [sə‘β̞ə]

.Distinció dels sons [o] i [u] en posició àtona.
Exemples: portar [portà]          surar [surá]

.Emmudiment de la a en el grup àton final –ia.
Exemple: famili (família)

.Pronunciació generalitzada de la –t en els grups –nt, -lt i de c/g en posició final.
Exemples: sant [sánt]           molt [mólt]

.Iodització (pronunciació [j] del dígraf [ll].
Exemples: palla [páj ]

.Reducció dels grups qua i gua a [k ] i [g ].
Exemples: pasqua [pásk ]        aigua [ajg ]

.Distinció entre b i v.
Exemple: vaca [vák ]
MORFOSINTAXI
.Desinència [] en la 1a persona del singular del present d’indicatiu.
Exemple: jo camín [k mín∅]{\displaystyle \varnothing }

.Desinència [ás] en la 1a i 3a persones del singular de l’imperfet de subjuntiu.
Exemple: si ell pensàs [p nsás]

.Ús de l’article salat: es / so, sa, es / sos, ses.
Exemple: es ca (el gos), sa taula (la taula)

.Ús dels articles personals en, na.
Exemple: na Margalida, en Joan.

.Ús de jo darrere preposició.
Exemple: tu per jo et tornaràs boig.

.Ús de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb.
Exemples: me pens, vos diu.
LÈXIC
.Ca (gos), al·lot/a (noi/a), nin (nen), arena (sorra), besada (petó), parèixer (semblar), granera (escombra)...


.ROSSELLONÈS

És una variant del català oriental parlada a les comarques nord-catalanes del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l’Alta Cerdanya i el Capcir (zona de transició entre el català i l’occità).

Les terres que pertanyen al dialecte rossellonès van pertànyer al comtat de Barcelona, des del segle XII fins al XVII, emperò es van perdre amb el tractat dels Pirineus (1659). A partir d’aquí, la llengua catalana va patir una forta repressió i un continuat desprestigi per part del govern francès.




CARACTERÍSTIQUES
FONÈTICA
.No distingeix entre la e oberta i la e tancada, ni tampoc entre la o oberta i la o tancada.
Exemple: sonen igual: os / ós i deu / déu.

.Pronunciació de la o tònica en [u].
Exemple: fosc [fúsc]

.Reducció dels mots esdrúixols a mots plans.
Exemple: musica ( música)

.Emmudiment de la a en el grup àton final –ia, com en el balear.
Exemple: pacienci (paciència)
MORFOSINTAXI
.Desinència [i] en la 1a persona del singular del present d’indicatiu.
Exemple: pensi [pɛnsi]

.Negació amb pas en comptes de no.
Exemple: ho fa pas (no ho fa)

.Col·locació dels pronoms febles davant de l’infinitiu, el gerundi i l’imperatiu.
Exemples: per te casar (per casar-te)
LÈXIC
.Gal·licismes: roba (vestit), bolangera (forner), llapí (conill), vutura (cotxe)...
.Occitanismes: eixir (sortir), veire (got), peirer (paleta), muleta (truita), qualque (algun)...



.ALGUERÈS

El dialecte alguerès és una variació del català oriental parlat a la ciutat de l’Alguer, i està situat a l’illa de Sardenya, Itàlia. El fet que es parli en català a l’Alguer té l’origen en la repoblació que realitzà el rei català Pere III al segle XIV, ara bé, la distància geogràfica fa que costi de creure que en una ciutat d’una illa d’Itàlia es parli català.




CARACTERÍSTIQUES
FONÈTICA
.Absència de la vocal neutra [ə], emperò totes les a i les e àtones les realitza com una [a].
Exemple: pares [páras]

.Les consonants l i d entre vocals les realitza com a [r].
Exemple: vida [víra],  vila [víra]

.El dígraf ll, davant de consonant i a final de mot es pronuncia [l].
Exemple: fill [fil]
MORFOSINTAXI
.Desinència [] en la 1a persona del singular del present d’indicatiu, com el balear.
Exemple: jo pens [péns]

.Present d’indicatiu del verb ser: só, sés, és, sem, seu, són.
Exemple: jo só.


.Ús generalitzat dels articles lo [lú] i los [lús].
Exemple: lo vell [lú él]
LÈXIC
.Italianismes: assai (prou, bastant), ecco (ve’t aquí), autista (taxista), fatxa (cara)...
.Sardismes: anca (cama), mestre de llenya (fuster), molendo (ase), frucar (nevar)...
.Arcaismes i mots propis: mes (però), calqui (algun), llong (llarg), gonella (faldilla), arrés (res)...


(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,    
  Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: digiatlas, google, lliureimillor)



!!EXERCICIS:

1.      Llegeix la lletra de la cançó “Dansa de la primavera” i justifica de quin dialecte és.

Febrer m'ha duït la carta tan precisa:
vol que els lilàs s'obrin pels dits
i, en el cor, m'hi creixi una palmera.
Què exigent que ve la primavera!

Què exigent que ve la primavera,
i el meu cor tan malaltís,
tenc por que es cremi dins de la foguera,
no puc desfer-me del seu encís.

No puc desfer-me del seu encís,
obrir les branques i ballar amb ella,
pentinar-me al seu vent la cabellera,
cantar les llunes de les seves nits.

Cantar les llunes de les seves nits,
cantar vermells de la tardor,
cantar el silenci de la nova neu,
cantar, si torna, el dolorós amor.

Cantar, si torna, el dolorós amor
i néixer un poc més en l'intent,
i créixer un poc més cada entretemps
i volar amb el vent i les noves llavors.

Volar amb el vent i les noves llavors;
qui sap on el vent em portarà,
a dins el cor d'una terra antiga,
o creixeré al fons de la mar.

Febrer m'ha duït la carta tan precisa:
vol que els lilàs s'obrin pels dits
i, en el cor, m'hi creixi una palmera.
Què exigent que ve la primavera!

2.      Cerca informació sobre el tractat dels Pirineus. Explica en què consistia i a quins territoris va percudir.

3.      Esmenta si les següents afirmacions són veritables o falses.

.L’article salat s’empra en dialecte alguerès.

.El rossellonès fa la negació amb la partícula “pas” i sense l’adverbi “no”.

.A les Illes Balears es parla català des del segle XIV.

.El rei Pere II va repoblar l’Alguer durant el segle XIV i per això s’hi parla català.

.El rossellonès és el dialecte que es parla al sud d’Andorra.

.La llengua catalana té sis dialectes.

.Els dialectes catalans es diferencien en tres blocs diferenciats: el català oriental, el català central i el català occidental.

.El tractat dels Pirineus (1659) va determinar la pèrdua d’alguns territoris de parla catalana.

4.   Transforma les afirmacions falses de l’exercici 3 en afirmacions correctes. Esmenta quin error contenia l’afirmació corregida.

5.     Inventa un exercici per tal de treballar aquests tres dialectes a l’aula, emperò no el resolguis, que ja ho farà algú altri.

6.      Esmenta cinc característiques d’un dels tres dialectes: balear, rossellonès, alguerès.

1.    Fòrum: has viatjat al rossellonès, a les Illes Balears o a l’Alguer? Has escoltat parlar en català? Què t’ha semblat? Quines diferències t’han cridat més l’atenció i per què? Raona les teves respostes.

2.    Autoavalua’t: quines dificultats t’has trobat mentre treballaves la present fitxa i per què? Com pots solventar-les? Amb quines coses t’has de quedar i que et serviran per al dia a dia? Comenta algun aspecte més que no hagi sortit.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;