diumenge, 4 de desembre de 2016

La crítica. La fitxa tècnica. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat

.LA CRÍTICA

Mot que prové del grec κριτικός, kritikós i que significa ‘el que discerneix’. La crítica és una opinió on es valora les qualitats d’una producció realitzada per un individu. Pot ésser literària, plàstica, musical, periodística, d’un espectacle, entre d’altres. Una crítica sempre ha de ser objectiva, és a dir, mostrar allò tal i com és, sense expressar els sentiments propis i els prejudicis que pugui tenir l’observador i sense intentar convencer als lectors, tanmateix sí que es pot recomanar o no anar a veure aquell esdeveniment o llegir aquell llibre.

Les persones especialitzades en realitzar les crítiques reben el nom de crítics. Poden ser: d’art, de literatura, de música i similars. Són coneixedors del tema sobre el qual escriuen. Aquests individus són els encarregats d’anar a veure l’espectacle o de llegir la novetat editorial i tractar-la en un article que acabarà sortint publicat a la premsa: un diari o bé una revista, en format digital o bé en paper. També podem trobar un altre tipus de crítics, els que es dediquen a comentar una ruta d’un viatge, la qualitat d’un restaurant o que tracten l’àmbit científic.

La finalitat de la crítica és realitzar un judici de valor fiable i que pugui guiar sobre allò que s’anirà a veure o que és llegirà. Els lectors no tenim perquè estar a favor de la crítica, de fet, hi podem estar més o menys d’acord, però sí que ens donarà algunes claus sobre el llibre, disc o espectacle que potser anirem a veure en funció de la crítica que s’ha acabat de llegir i que segurament influirà poc o més en la nostra decisió. Avui dia, hi ha molts individus que es guien per la crítica a l’hora de llegir o comprar un llibre, o bé un disc, anar al cinema, al teatre o veure el repertori d’un grup en un concert, atès que, en donaran una descripció fidedigna. D’altres, prefereixen arriscar-se i guiar-se únicament per la sinopsi o bé per la publicitat i finalment decidir si aniran a presenciar l’acte, o per exemple, a comprar el llibre.

Un exemple de crítica apareguda al diari “La Vanguardia”:


El triomfal retorn al blues dels Rolling Stones

La llegendària banda versiona temes d’altres autors a ‘Blue & lonesome’

Esteban Linés, 2 de desembre del 2016  La Vanguardia

Confirmant al peu de la lletra el que van anunciar a so de bombo i platerets l’octubre passat, els Rolling Stones publiquen avui el seu nou àlbum Blue & me ( Polydor), un homenatge al blues essencialista oficiat amb una entrega i una convicció excel·lents. Es tracta, a més, del primer àlbum d’estudi des que el 2005 van gravar A , obra de record i transcendència gairebé efímeres.

Amb la nova obra, el grup més gran de la història del rock en actiu torna d’alguna manera als seus orígens, tant musicals com interpretatius, ja fa més de mig segle. Torna als seus inicis, a la primeria dels anys seixanta, quan eren un grup de britànics blancs abduïts pel blues pri­migeni, interpretant les versions que els sortien en directe dins de l’estudi d’enregistrament i, ­sense pausa, gravant-les en un no res.

Han tornat a fer una mica això aquesta vegada, segons confessió dels protagonistes mateixos, perquè en tres jornades van tenir el tema enllestit. Durant aquells dies de l’octubre passat, quan van transcendir les característiques del nou llançament, o durant les entrevistes que van concedir amb motiu de la seva gloriosa participació al festival Desert Trip, Jagger, Wood, ­ Richards i Watts van coincidir en la facilitat amb què es va desenvolupar tot el procés d’enregistrament i la naturalitat amb què es va decidir que la matèria primera sonora fos una col·lecció d’incunables bluesers. Com va dir fa un mes el bateria de la banda, “aquest àlbum és el que sempre he volgut que féssim. És el que fem més bé, el que fèiem quan acabàvem de formar la banda”.

I també és un disc relativament accidental, perquè Jagger i Richards van decidir agafar el camí alternatiu cap als seus orígens després d’estar diversos anys escrivint cançons amb les quals la banda ha estat treballant intermitentment durant anys entre cada gira, com les apoteòsiques d’ Amèrica Llatina, que va acabar amb un concert sense precedents a l’ Havana, objecte ja de dos documentals.

De fet, la banda ha estat més o menys disciplinada, aquests darrers anys, a l’hora d’intentar donar continuïtat als seus energètics directes als estudis d’enregistrament... sense grans resultats. O si més no bé es pot deduir del que va dir Mick Jagger –“No omplirien ni mig àlbum”– no fa més d’unes setmanes sobre aquell material ja compost i gravat que potencialment algun dia donarà a l’esperat nou àlbum amb material propi original del grup.


En síntesi, Blueés un disc de versions d’aquells blues que el grup ha depurat amb ofici al llarg de més de mig segle. Composicions gravades originalment, en bona mesura a mitjans dels anys cinquanta, per mestres de la talla de Howlin’ Wolf, Jimmy Red o Little Walter. Una recuperació actual d’aquell poderós blues elèctric de Chicago, que va conquerir l’atenció i el cor d’infinitat d’aficionats com a versió més moderna i urbana del blues del profund Sud. El resultat és òptim, fins al punt que l’opinió generalitzada sobre el seu contingut és que feia temps que Jagger no sonava tan entregat i creïble en la seva condició de cantant i harmonicista, i la banda tan ferma, especialment les guitarres de Richards i Wood.

El grup, dada fonamental, sona excepcionalment implicat i resolutiu en l’enregistrament, que es va allargar un any sobre la marxa. Les sessions definitives van tenir lloc el mes de desembre passat als estudis British Grove, a West London i propietat de Mark Knopfler. A més dels quatre membres de la banda, també hi van participar el baixista Chuck Levell i el no menys gloriós guitarrista Eric Clapton, que va coincidir en el mateix complex de gravació per altres projectes i va acabar col·laborant en dos talls.

Sota la coordinació i els suggeriments de Don Was com a coproductor del disc, l’obra es va enregistrar pràcticament amb preses reals, junts tots els músics en un únic espai. En la primera sessió els músics ja havien gravat cinc temes, tot i que les mescles finals van ser incomparablement més llargues i complexes. Encara així, el so final de l’obra vol preservar l’autenticitat de tot el procés, d’acord amb l’essència mateixa del blues, una de les músiques més sinceres que hi ha.

Però sentint l’obra resultant, tot sembla més fluid, confraternitzat i radicalment natural entre els integrants de la banda. Des del tema d’obertura, un infecciós Just your fool en què se sent el primer dels desbocats frasejos de Jagger amb l’harmònica fins al tall amb què es tanca la festa, una sanguínia versió del clàssic I can’t quit you baby, de Willie Dixon, en què els morrosmés famosos de la història de la música acaben una de les seves demostracions musicals més convincents i irreprotxables en termes discogràfics. L’enèsima demostració que el seu caràcter polièdric no té parangó en l’escena del rock.

Perquè, al capdavall, Mick Jagger, a més del blues, és el gran protagonista d’aquest inesperat i magnífic disc.

(Imatges extretes de: rollingstones.com)


.LA FITXA TÈCNICA

És un breu document que aporta les dades principals sobre un llibre, un espectacle com ara una pel·lícula, una obra de teatre, un musical o similars. Quina és la seva utilitat? Tenir informades les persones interessades en aquell llibre, obra de teatre, possibles seguidors d’un grup musical i així saber els músics col·laboradors en un disc, lloc d’enregistrament i similars. Saber els continguts, i tenir algunes pistes per interpretar l’obra i animar-se a veure-la o llegir-la. Exemple de fitxa tècnica d’un film:



.Títol: Robin Hood, príncep dels lladres

.Títol original: Robin Hood: Prince of Thieves

.Any: 1991

.Durada: 138 min

.País: Estats Units

.Director: Kevin Reynolds

.Guió: Pen Densham , John Watson

.Música: Michael Kamen

.Fotografia: Douglas Milsome

.Repartiment:
Kevin Costner, Mary Elizabeth Mastrantonio, Morgan Freeman, Alan Rickman, Christian Slater, Michael Wincott, Nick Brimble, Geraldine McEwan, Michael McShane, Walter Sparrow, Imogen Bain, Brian Blessed, Harold Innocent, Liam Halligan, Sean Connery.

.Productora: Warner Bros Pictures

.Gènere: aventures | Edat Mitjana . Segle XIII . Capa i espasa

.Grups: Robin Hood novetat

.Sinopsi:
Quan Sir Robin de Locksley torna a la seva llar després d'haver lluitat en les Croades, els habitants de Nottingham viuen en la misèria a causa dels onerosos tributs decretats pel governador. Quan, a més, descobreix que aquest ha assassinat al seu pare, decideix venjar la seva mort i, seguit d'un company d'aventures sarraí, s'interna en el bosc de Sherwood. (FILMAFFINITY)

.Premis:
1991: Nominada a l'Oscar: Millor cançó original
1991: 2 nominacions al Globus d'Or: Millor cançó original, bso
1991: BAFTA: Millor actor secundari (Rickman). Nominada a millor disseny de vestuari
1991: Premis Razzie: Pitjor actor (Costner). Nominada Pitjor actor secundari (Slater)

.Algunes crítiques:
En tornar de les croades, el noble saxó Robin Locksey descobreix que el príncep Joan, aprofitant l'absència del rei Ricard Cor de Lleó, ha usurpat el tron i intenta imposar la tirania ... Després de l'èxit de "Ballant amb llops" a defensa dels indis, Costner es fica al bosc es Sherwood encarnant al llegendari heroi dels pobres. Una superproducció de bona factura que compleix amb escreix la seva funció d'entretenir. El públic ho va agrair amb un gran èxit de taquilla. El millor, Morgan Freeman i un començament original que s'aparta d'adaptacions anteriors.
Pau Kurt: FILMAFFINITY

"Es limita a desaprofitar el seu ostentós pressupost a favor d'una posada en escena aconseguida, però de totes totes insuficient. Malgrat tot resulta molt entretingut i en ocasions fins espectacular."
Fernando Morales: Diari El País

La teva crítica:
Pots escriure una crítica d'aquesta pel·lícula perquè la resta dels usuaris la pugui llegir. Afegeix la teva crítica

 ***

.Exemple de fitxa tècnica d’un llibre:



.Títol: “Jo confesso”

.Autor: Jaume Cabré

.Editorial: Proa

.Col·lecció: A tot vent

.Enquadernació: tapa dura (cartoné)

.Número de pàgines: 1008

.Idioma: català

.ISBN: 978-84-7588-253-6

.Codi: 171547

.Format: 13’8 x 22 cm

.Lloc de publicació: Barcelona

.Data de publicació: 1-9-2011

.Preu: 26’90e

.Sinopsi:
Si la botiga d'antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d'aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d'aquesta novel·la de novel·les.

Jo confesso és una llarga carta d'amor d'algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d'algú que ha estimat de manera incondicional; d'algú que se sent culpable d'una mort violenta, i d'algú que no entén el mal que recorre la història d'Occident.

Jo confesso ha estat distingida amb diferents guardons literaris: Premio de la Crítica 2012; Premi Crítica Serra d'Or 2012; Premi de Narrativa M.Àngels Anglada 2012; Premio La tormenta en un vaso 2012; i Premi Crexells 2012.

(Webs consultades: filmaffinity, vikipedia, grup62)

(Imatges extretes de: filmaffinity i grup62)


!!EXERCICIS:

1.      Cerca una crítica d’una obra de teatre, d’un film, d’un llibre, d’un espectacle i justifica si és positiva o negativa i per què.

2.      Escriu una crítica sobre una obra de teatre, un film, un llibre o bé un espectacle que hagis vist darrerament. Recorda que ha de ser objectiva. Pots posar alguna imatge.

3.      Entra a Internet i completa la fitxa tècnica d’un llibre, d’un film, d’un concert o d’una obra de teatre que t’agradi.

1.      Llegeix la crítica del nou disc de The Rollings Stones o bé les petites crítiques de “Robin Hood, príncep de lladres” i argumenta si són positives o negatives i per què.

2.      En quina secció dels diaris acostumen a aparèixer les crítiques?

3.      Fòrum: ets un lector de crítiques d’algun tipus? Quines? Et deixes influir pel que escriuen els crítics? Per què? Raona les teves respostes.

4.      Autoavalua’t: t’ha servit aquest fitxa per a la vida quotidiana? Per què? A partir d’ara llegiràs critiques d’alguna mena? Per què?

dijous, 1 de desembre de 2016

Les llengües romàniques. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat

El llatí fou la llengua que els romans implantaren en els territoris que anaven conquerint. La llengua que parlaven els soldats, comerciants i administratius s’anomenava llatí vulgar, i era un llatí diferent al clàssic, que era més acadèmic i uniforme. A la vegada, els estaments eclesiàstics i els polítics empraven el llatí clàssic per a divulgar els seus escrits i doctrines. La manca d’uniformitat a l’hora de parlar la llengua i d’altres factors de contacte amb les llengües autòctones en els territoris conquerits i que afecten al substrat, així com també la influència de les llengües veïnes, anomenada adstrat, van provocar la fragmentació de les llengües i posteriorment l’aparició de les llengües romàniques.

Es coneix amb el nom de llengües romàniques el conjunt de llengües actuals que tenen com a origen comú el llatí. A dia d’avui existeixen nou llengües romàniques: el català, el castellà, l’occità, el francès, el galaicoportuguès, l’italià, el romanès, el sard, i el retoromànic.


Hi havia unes altres llengües que també provenien de les terres governades pels romans, anomenades embrionàries, i que no arribaren a desenvolupar-se tal i com ho feren les llengües romàniques. Foren: el lleonès, l’aragonès, el francoprovençal, i el gascó.

L’any 476 dC l’Imperi romà va començar a fer fallida i els vincles polítics amb Roma es van anar trencant. La llengua llatina que parlava el poble també cada cop s’anava diversificant més de la llengua parlada per les altes institucions públiques i eclesiàstiques, és a dir, es distanciava del llatí clàssic. Aquest allunyament va arrelar i va fer que a partir del segle VIII apareguessin noves maneres d’anomenar els nous parlars que s’allunyaven del llatí més clàssic: vulgar, pla, romanç, entre d’altres noms.

La llengua catalana diferenciada del llatí va néixer cap al segle VIII. Les primeres mostres escrites foren trobades a finals del segle XI on hi havia juraments de fidelitat. El primer text que es conserva en llengua catalana és el Fòrum Iudicum o Liber Iudiciorum, és una traducció d’un codi de lleis visigòtic de la primera meitat del segle XII. A les acaballes del mateix segle es va trobar un altre text, Les Homilies d’Organyà, un recull de sermons per predicar en la llengua que entengués el poble. Al segle XI es recomanava que els sermons es realitzessin en rusticam romanam lingua, o el que era el mateix, en llengua vulgar.

El llatí és la base de la formació del lèxic de totes les llengües romàniques, per tant, també ho és del català. Per exemple:

Beure (bibere); menjar (manducare); dormir (dormiré); alt (altus); gras (crassus); fred (frigidus); cap (caput); ull (oculus); orella (aurícula).

Ara bé, el llatí en què es basa la formació del lèxic de les llengües romàniques no sempre és el mateix. Així doncs, el castellà i el galaicoportuguès moltes vegades parteixen del llatí clàssic; en canvi, el català, el francès i l’italià deriven del llatí vulgar.

.Llatí clàssic à cama à castellà àcama / galaicoportuguès à cama

.Llatí vulgar à lectu à català à llit / francès à lit / italià à letto

El llatí no era l’únic element que va ajudar a la formació de les llengües romàniques, tanmateix, el català. Hem de parlar de tres elements que també hi tingueren molt a veure.



.EL SUBSTRAT, L’ADSTRAT I EL SUPERSTRAT

El substrat és la influència que una llengua substituïda exerceix sobre una nova llengua, a la qual aporta trets lingüístics principalment de lèxic. Totes les llengües que es parlaven abans de la romanització van desaparèixer, menys el basc. Tanmateix, ens han arribat mots com: pissarra, esquerre, estalviar (iberobasc); llauna, camisa, tancar, blat, aixeta (celta); galera, mim (grec).

L’adstrat és el conjunt d’influències que exerceixen les llengües veïnes sobre la llengua que s’està formant. Després de la formació de la llengua catalana entre els segles VIII i X hi ha hagut d’altres llengües que han aportat lèxic perquè eren properes geogràficament. Algunes d’aquestes llengües són el castellà, el francès o l’occità. Per exemple: borratxo, quedar (castellà); pantaló, fletxa (francès); frare, ambaixada (occità).

El superstrat és la influència en la formació d’una llengua posterior a la romanització. A causa de l’entrada d’altres llengües que s’introduïren posteriorment i de manera temporal a la Romània. Exemples:

Sabó, blanc, bandera, fang, guerra (germànic); taronja, llimona, catifa, arracades (àrab).

A l’actualitat, gràcies a què l’anglès ha assolit una posició important a nivell internacional, el català ha anat incorporant diverses paraules com per exemple, futbol, míting...



(Imatge extreta de: sites.google i slideplayer)

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,    
  Editorial Teide, Barcelona)


!!EXERCICIS:

1.     Esmenta quin és l’origen de les paraules següents:
Sucre, blau, Albert, isard, maduixa, banya, safareig, guàrdia, gandul, guarir, roba, Berta, arròs, sarna, trencar.

Pista. Poden provenir de: l’àrab, celta, iberobasc, germànic.


2.      Escriu l’evolució de les següents paraules en les diferents llengües romàniques:

CATALÀ
FRANCÈS
CASTELLÀ
ITALIÀ
GALPORTUG.
 ROMANÈS
nit





camisa





cadira





dent







3.      Cerca com s’escriuen els dies de la setmana en cadascuna de les llengües romàniques:


CATALÀ








CASTELLÀ








OCCITÀ








FRANCÈS








GALAICOPORTUGUÈS








ITALIÀ








ROMANÈS








SARD








RETOROMÀNIC









4.   Els mots imbècil, idiota, estúpid tenien un origen ben diferent del que ens ha arribat avui dia. Investiga i esmenta’l.

5.  Realitza un esquema sobre l’origen de les llengües romàniques. No t’oblidis d’incloure el substrat, l’adstrat i el superstrat.


6.      Esmenta en quina zona i país es parlen les següents llengües romàniques:

LLENGÜES ROMÀNIQUES
TERRITORI
PAÍS
Català


Sard


Italià


Romanès


Retoromànic


Francès


Occità


Galaicoportuguès


Castellà




7.      Explica les principals diferències entre el llatí clàssic i el llatí vulgar. Si cal, ajuda’t d’Internet.

8.   En quin any es produí el desmembrament de l’Imperi Romà? Va influir en l’origen de les llengües romàniques? Raona la teva resposta.

9.    Esmenta quins són els primers textos escrits en llengua catalana? De quina tipologia són? En quin període de temps van aparèixer?


10. Autoavalua’t: has après coneixements importants per a la teva vida quotidiana en aquesta fitxa? Els has trobat interessants? Per què? Amb quins coneixements t’has de quedar per tal d’entendre l’origen de la llengua catalana?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;