dissabte, 20 de gener de 2018

Els dotze mesos. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

ELS DOTZE MESOS
Conte tradicional d’Eslovàquia
Una mare tenia dues filles: Holena, filla pròpia que era capritxosa, lletjota i benvolguda; i Maruska, la fillastra, que era bona, bella i malvolguda.
Un dia de desembre a la capriciosa Holena li vingueren de gust unes maduixes. Així és que manà a la seva germana a buscar-les. Maruska deambulà a la neu, morta de fred, fins que arribà a la cova on estaven reunits els dotze mesos al voltant d’una foguera. La noia els explicà què li passava i els dotze mesos es reorganitzaren per a què juny presidís la reunió. De sobte la neu es va fondre i... Maruska arribà a la seva casa amb una gran cistella de maduixes que la seva mare i germana devoraren en uns minuts.
A la primavera a Holena se li antullaren cols de Brussel·les i tornà a manar a la seva fillastra. Queia pluja però Maruska, amarada, continuà el rastre de la foguera dels dotze mesos i tornà a demanar que l’ajudessin. De nou es reorganitzaren per a què octubre dirigís la reunió i... Maruska arribà a la seva casa amb un gran sac de cols. La germana i la mare s’atiparen de valent i hagueren d’anar a urgències amb una gastritis de difícil curació. La bella Maruska es casà amb un ric camperol i menjaren perdius totes les temporades.

(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.117 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: statiscs.ccma.cat)

!!EXERCICIS:
  1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.
  2. Cerca al diccionari el significat de: deambulà, presidís, antullaren, amarada. Pensa el mot que hauràs de buscar per trobar-lo al diccionari.
  3. Busca una mica d’informació d’aquest país inexistent en els nostres dies i presenta-la als teus companys. Per què ha desaparegut?
  4. Amb quin personatge del conte t’identifiques? Raona la teva resposta.
  5. Com haguessis actuat al lloc de la Maruska?
  6. És adequada la postura de la mare i Holena? Per què?
  7. Anomena cinc autors o autores catalanes que hagin escrit contes i esmenta’n un títol de cadascun.
  8. Aquest i com a tots els contes d’arreu del món conté una lliçó moral per als nostres dies. Quina és?
  9. Opinió 1: és complicat desenganxar-se de les coses que ens agraden, de la classe què siguin? Per què?
  10. Opinió 2: què et semblen els contes d’arreu del món? T’agraden? Per què? Llegeixes alguna vegada contes? De quina tipologia?



dimecres, 17 de gener de 2018

El nan i el pastor. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom


EL NAN I EL PASTOR
Basat en el conte tradicional espanyol
Un pastor anava a la cerca de les seves ovelles quan es trobà un vell sarró. Dubtà en agafar-lo, però al final se’l penjà a l’espatlla i escoltà:
-“Amb mi has carregat i la sort vaig a donar-te”.
El pastor obrí el sarró amb una mica de temor i sortí un nan amb una capa roja i un barret verd. De seguida es feren molt amics. El nan cuidava de les ovelles i l’avisava dels llops i de les tempestes o li deia on estava la millor herba. Si el pastor tenia fam o set, li proporcionava manteniment, i si estava trist, tocava la flauta.
Estigueren junts molt de temps fins que el nan li comentà que havien d’anar a una cova plena de tresors a rescatar una princesa segrestada per un gegant. El pastor es veia incapaç de vèncer a semblant mola, però el nan li donà una pedra negra infal·lible. El petit es posà a imitar el so dels corbs a l’entrada de la cova fins que sortí el gegant. Llavors, el pastor entrà i rescatà a la princesa, emperò quan fugia escoltà cridar al nan:
-“El gegant m’ha atrapat!”.
El pastor deixà anar a la princesa, tragué la pedra i donà un cop tan destre al gegant que caigué fulminat. I així fou com el pastor deixà de ser pastor, es casà amb la princesa i s’emportà al nan a viure amb ells.

(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.115 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: todocoleccion)

!!EXERCICIS:
  1. Al text s’amaga un mot que s’escriu amb ela geminada. Quin és? Aporta nou paraules més que portin ela geminada.
  2. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.
  3. Explica el significat de: sarró, destre, infal·lible, fulminat.
  4. Esmenta tots els personatges que apareixen en aquest conte. Amb quin t’identifiques i per què?
  5. Quin ensenyament conté aquest conte d’arreu del món? Comenta’l.
  6. Anomena cinc elements als quals se’ls atribueixi bona sort.
  7. Proposa un altre títol per a aquest conte d’arreu del món.
  8. Opinió: la sort apareix o hem d’esforçar-nos per trobar-la? Raona la teva resposta.





diumenge, 14 de gener de 2018

Carles Soldevila: l'intel·lectual del Noucentisme. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat

En Carles Soldevila, nascut un 26 de març del 1892 a Barcelona, era un fill de burgesos, cosa que l’afavorí a l’hora d’anar a estudiar a les millors escoles. Seguint les petjades del seu pare, aviat es llicencià en dret, el 1913, atès que, era una carrera que tenia moltes sortides, posteriorment, inicià els estudis de periodisme. La influència lingüística li pesava fins que en època adolescent, primer el seu germà Ferran i posteriorment, ell mateix, van decidir canviar de llengua d'escriptura en favor de la catalana. Sobre aquest fet Carles ho glossava així:

Ni tan sols recordo què em degué determinar de deixar de pensar en castellà per posar-me a pensar en català. Recordo, això sí, que em fou molt fàcil i que en sentia una gran satisfacció. I també que els primers dies em sorprenia algun cop reincidint. Vaig guardar-ho com un secret. Anys després, ja mort el meu pare, jo vaig introduir el català a casa (...) Sols amb la meva mare he seguit parlant castellà”.

L'amor per les lletres i la lectura li venia de lluny, ja que, el seu pare, després de sopar li llegia versos en veu alta. Soldevila també s'aventurà en la traducció, així que ens llegà traduccions al català de Anatole France, Alphonse Daudet, Voltaire, Charles Vildrac. És amb disset anys que el seu pare el fa entrar a la redacció de “El Poble Català” com a meritori. A la vegada, el diari fou com una escola de periodisme per a Carles Soldevila.



És en aquest mateix any, en què Soldevila publica el seu primer i últim llibre de poesia, «Lletanies profanes» (1913), inclosa dins el corrent simbolista i sota la influència de Verlaine, obra que rebé bones crítiques dins «La Veu de Catalunya» per part d’Eugeni d’Ors, que el denominà “el poeta de l'aigua”. El llibre es reedità vint anys després amb afegitons. Tot i l’èxit d’aquest recull poètic, deixa de banda la poesia per tal d’arribar a un major nombre de públic. El 1915 apareix el recull d’articles i meditacions sobre la Barcelona que tant estima a «Plasenteries», alhora, la ciutat que l’ha vist créixer com a persona i escriptor. El 1916 guanyà les oposicions d’oficial lletrat de la Mancomunitat de Catalunya, entitat en la qual desenvolupà diversos càrrecs. Temps en què li arriba la proposta d’escriure al diari La Publicidad, en una secció d’aparició diària intitulada «Hojas de dietario», que eren signades amb el pseudònim de “Myself”. Emperò, és al cap de cinc anys que aquest mateix dietari es catalanitza i ara en Carles escriurà en català en la seva secció «Fulls de dietari». Al llarg dels cinquanta anys de col·laboració, Soldevila arribà a escriure més de set mil articles sota diferents pseudònims. Curiosament, és a partir de llavors que Soldevila decideix mostrar-se sense màscares i signarà els articles sense pseudònims, és a dir, amb noms i cognoms, fins al 1934. Pompeu Creuet el convencé per a què escrivissin plegats una obra teatral, “Els solters”, dramàtica que fracassà en la seva estrena. Tot i admirar autors com Eugeni D'Ors i Josep Carner, Soldevila els defuig com a ideòlegs, perquè del primer en veu un barroquisme en l'escriptura i en el segon, que emprava massa neologismes i arcaismes.

El 1917, Soldevila es casa amb Rosario Escandón Guzmán, any en què morí el pare del primer. El matrimoni tingué set fills, dels quals, tres moriren menuts. Plegats, la parella parlava en castellà, i els fills, en català amb en Carles i castellà amb la mare. Rosario morí a Barcelona el 1969 víctima d'un accident domèstic.

Als anys vint, juntament amb Màrius Aguilar dirigeix una col·lecció de biografies. Escrigué la de Rovira i Virgili. Antoni López-Llausàs, era el patró de la llibreria-editorial Catalònia, empresari que li encomanà la direcció de la Biblioteca Univers de novel·la.

Com que la professió d'advocacia no estava passant per un bon moment, com explanava el mateix autor, era funcionari durant el matí i periodista durant la tarda. Soldevila es dedica amb cor i ànima a la literatura i les seves obres narratives comencen a obrir-se camí: «L’abrandament» (1917), una novel·la breu, i amb un pròleg de Josep Carner, que la qualifica de moderna, «Una atzagaiada i altres contes» (1921), «Civilitzats, tanmateix» (1921), aquesta darrera de teatre; «Vida amorosa d’un home» (1924), «El senyoret Lluís» (1926), «Lau o Les aventures d’un aprenent de pilot» (1927), aquesta darrera de temàtica infantil. Ara bé, tot i que lentament, Soldevila enfocarà la seva obra principalment cap a la novel·la i el teatre, els gèneres que més li interessaven. Tot compaginant la carrera literària amb la periodística, i que també podrem seguir a través de les pàgines de “La Publicitat”, amb la secció “Fulls de dietari”, col·laboració que el va donar a conèixer, o en d'altres revistes com: “La Rambla», «Mirador», «La Vanguardia», «Revista de Catalunya». Per si fos poc, encara li queda temps per dirigir un magazín, «D’ací i d’allà», del 1924 al 1936, revista principal dins del Noucentisme, dins de la qual féu de promotor cultural sota el mecenatge de Francesc Cambó; també porta la batuta en la col·lecció «Quaderns Blaus», d’entre 1924 al 1933 i finalment, la col·lecció de la llibreria Catalònia, «Biblioteca Univers», durant un any, del 1927 al 1928. El mateix any que selecciona els millors articles sota el títol «Full de dietari».



El 1922 Carles Soldevila participà en la Conferència Nacional Catalana, organitzada per dissidents de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista. Soldevila simpatitzà amb el partit Acció Catalana, però decidí no sortir a primera línia. El 1923 el cop d’estat del general Primo de Rivera, comportà que dos anys després suprimís les funcions de la Mancomunitat de Catalunya, això féu que Soldevila no pogués treballar dins de la funció pública fins al 1930. Soldevila veié el seu càrrec de funcionari restituït gràcies al general Berenguer. Durant aquest període de temps, Soldevila no atura per res l’escriptura, ara també s'inicia en el món teatral, pretén triomfar entre el públic burgès i renovar el panorama teatral català amb comèdies innovadores amb diàlegs entenedors i marcats per la saviesa, algunes d'aquestes obres són: “Civilitzats, tanmateix!” (1921), d'una gran projecció internacional; “Vacances reials” (1923), “Déu hi fa més que nosaltres” (1925),“Els milions de l’oncle» (1927), representada a Barcelona i a París, “Bola de neu” (1928), “La tia Amèrica” (1928), “Escola de senyores” (1930), “Leonor o el problema domèstic” (1931), “La creació d'Adam” (1931), “Un pare de família” (1932), “Necessitem senyoreta” (1935), “El tinent Mondor” (1951).

Soldevila triomfava a tres bandes: com a novel·lista, home de teatre i com a periodista. El 1929, any d'aparició de la novel·la “Fanny”, el nostre escriptor és un dels fundadors del Conferentia Club, entitat en la qual també exercí de secretari i que tenia la finalitat d’organitzar conferències amb autors catalans i també d’altres de prestigi internacional a l'Hotel Ritz de Barcelona. També realitzà cursets de literatura i escriptura, així com també estava al darrere de l'entitat cinematogràfica Barcelona Film Club. La principal finalitat de l'escriptura per Soldevila era educar, modernitzar i a la vegada, catalanitzar la burgesia barcelonina. D'aquí que al llarg de la seva producció literària, trobem aquesta classe social idealitzada, així com també, obres marcades pel civisme. Per això, dins de la producció literària de Soldevila podem trobar obres com: “L'home ben educat” (1926), “Correspondència amorosa” (1926), “La dona ben educada” (1927), “Què cal llegir?” (1928), o “L'art d'ensenyar Barcelona” (1929), “Saber vivir. Breviario de etiqueta” (1956).

Soldevila a nivell personal havia gestat una carrera envejable, atès que, primer havia exercit de funcionari dins de la Mancomunitat de Catalunya, fet que a la vegada li havia permès conèixer a persones importants tant des del vessant polític com cultural i tot això, sumat a la seva tasca lloable de periodista i el seu afany de catalanitat, tanmateix, el 1930 fou restituït del cos de funcionaris, però aquests lligams van permetre que el 1931 se li oferís ésser cronista de la Generalitat de Catalunya i poc temps després, i en reconstituir-se el Parlament rebé el càrrec d’oficial major durant els anys de la República, un càrrec equiparable al de secretari general. Aquest càrrec facilità la seva tasca com a periodista, activista cultural o literat i que encara incrementà més amb les següents obres: «Eva» (1931) i «Valentina» (1933), que un any després es representà exitosament als teatres catalans. Obra que meresqué el premi Creixells de narrativa. Ambdues obres clouran la trilogia que havia iniciat amb «Fanny» (1929). A conseqüència dels esdeveniments polítics del juliol del 1936, amb l’aixecament militar i els posteriors moviments revolucionaris reaccionaris a la situació del moment, a més de les amenaces de mort que rebé ell i la seva família, feren que el nostre autor hagués d’exiliar-se a París l’octubre del mateix any. El novembre del 1936 el Parlament de Catalunya reclamà la presència de Carles Soldevila, que tot i retornà, marxà al cap de pocs dies dient que havia d’acompanyar el president Josep Tarradellas en un viatge. Soldevila es desplaçà amb la seva família de nou a París, lloc d’on no es mogué fins ben acabada la guerra. El juliol del 1937, Soldevila demanà excedència del seu càrrec. El 1940 Soldevila mantenia contactes amb Francesc Cambó per conèixer la situació política i estudiar les possibilitats de la tornada. A París vivia de donar classes d'espanyol. Allí es trobà amb Xavier Serra i Massa, patró de l'empresa Dana i per a la qual havia fet eslògans publicitaris. Això el portà a col·laborar en revistes i diaris de l'Amèrica del Sud, sobretot de l'Argentina.

Finalment, l'agost del 1941 retornà a Catalunya, però fou empresonat en un camp de concentració de Sant Sebastià. El 1942 i gràcies a les gestions diplomàtiques de Josep Maria Pi i Sunyer, Soldevila pot definitivament retornar a Catalunya i defugir del malson del camp de concentració. Però durant la tornada, la situació cultural de la ciutat comtal ja no era la mateixa d’anys enrere i Soldevila tot i mantenir-se actiu com aleshores, ja no assolirà la rellevància d’aquells temps amb la seva escriptura. Ara, la llengua catalana era perseguida. No podia escriure en la premsa i s'havia de presentar a la comissaria policial. Com Gaziel, rebé repressàlies, tant de republicans com de franquistes. Un industrial olotí, Pere Sacrest i l'aparellador Padró li atorgaren la direcció de la sala d'exposicions Argos, annexada a la llibreria Catalònia. En Carles publica la primera obra després del retorn, “El París que yo he visto” (1942), on evoca allò positiu del seu exili. Alhora, inicia la col·laboració amb “Diario de Barcelona” i comença a publicar articles a la revista “Destino”, participació que durarà quinze anys, fins al 1965.

Veuen la llum les obres: «Bob és a París» (1952), «Papers de família» (1960) i «Els anys tèrbols», que clou una segona trilogia novel·lística iniciada amb «Moment musical» el 1936. Ara Soldevila inverteix el temps en escriure obres de caire històric: «Un siglo de Barcelona» (1946), «Belleza de España» (1949), «Històries barcelonines» (1950) o el llibre de memòries a: «Del llum de gas al llum elèctric» (1951). En aquest període, Soldevila també exerceix d'assessor editorial, això fa que editi algunes obres per encàrrec en llengua castellana: “Gracias y desgracias de Barcelona” (1943), “Veinticinco años de librería (apuntes de un dependiente)” (1949), “La moda ochentista” (1950), “Cataluña. Arte. Vida. Paisaje” (1951), “Guía de Barcelona” (1951), “Figures de Catalunya” (1952), “Bellesa de Catalunya” (1956), “Cataluña: sus hombres y sus obras” (1955), “Barcelona vista pels seus artistes” (1957).



Carles Soldevila, treballador de la funció pública, promotor cultural, poeta, narrador, autor de teatre, i sobretot periodista, seguí col·laborant a la premsa escrita en capçaleres com «Destino», «Diario de Barcelona» o «La Vanguardia» fins als darrers dies. En aquesta darrera publicació hi col·laborà des del 1960, però havia de patir una censura feixuga, això feia que sempre havia de tenir un article com a suplent, tot i que, ell ja no era tan lluitador com de jove. De nou esdevingué assessor de la vella Llibreria Catalònia, anomenada “Casa del Libro”.

El 1963 Carles patí un atac de feridura, que juntament, a diverses recaigudes, el deixaren fora de joc durant pràcticament dos anys de la seva vida. Soldevila morí en la seva estimada Barcelona el 10 de gener del 1967. Aquest senyor de lletres que publicà una columna en la premsa diària durant setze anys, establí una fita, un rècord únicament superat per Josep Maria Espinàs. Soldevila, per tot el que hem dit, fou molt més que un escriptor, un assessor, un divulgador de la cultura, fou un veritable home de lletres!

Josep Maria Corretger Olivart
Novembre 2017 – Gener del 2018


*Fragment de l'obra: ”EVA”, capítol VI:

Amb una mà sobre l'espatlla d'Eva, tia Adela li feia els honors de la casa.

-Veus? El meu saló... Resulta antiquat, ja ho sé. Però no el canviaria per cap dels que fan ara... Aquests canelobres són de plata... -va dir, mentre n'assenyalava el parell que decoraven la magnífica consola isabelina.

-El que deuen valer! -va exclamar la noia, ingènuament.

-És un present que van fer al meu pare, al cel sia. Aquest gerro de porcellana de Sèvres és un present que van fer al meu marit...

-Fa temps que va morir el seu senyor? -va atrevir-se a demanar Eva.

-Trenta anys... Vaig quedar vídua molt jove. Mira: aquí el tens. Era un home ben plantat... No et sembla? Amb un somriure satisfet, Adela assenyalava un retrat on el seu marit apareixia amb un jaqué ben cenyit, una corbata negra de nus formidable, un bigoti frondós i una mosca que puntuava l'arrodoniment del seu mentó. Hi havia en el seu posat una gallardia que era frec a frec de la petulància i que lligava perfectament amb la fama de tronera que havia deixat com a sola herència. La seva vídua era l'única persona que, tot i tenir coneixement de les infidelitats de què havia estat víctima, i més perfectament encara dels esvorancs que havia fet el difunt en el seu dot, s'entestava a oferir-ne a tothom una imatge simpàtica i fins respectable.



-Ah, si ell hagués viscut, aquesta casa no estaria tan desolada. En Joan era un temperament jovial, optimista. Li agradava tenir convidats... Jo havia d'estar sempre preparada, perquè molts dies, sense haver-me avisat, compareixia amb un amic a sopar o a dinar. Però, aleshores, rai! Podíem tenir un servei de confiança... Vaig tenir, sobretot, una cambrera, que es deia Ramona, que era una centella. Amb una mirada m'entenia; en un salt era al Suís per endur-se un parell de racions de llenguado o de roastbeaf.

(SOLDEVILA, Carles, (1985). Eva, col·lecció L'Alzina, Edicions 62, Barcelona)

(Crèdits fotogràfics: lletra.net, Edicions 62. Fotografia del llibre “Eva”: Josep Maria Corretger)


.Fonts consultades:
-Manent, Albert, (1995). «Carles Soldevila, un home de lletres».
-Parlament de Catalunya, (2017). Carles Soldevila. 1892-1967. Un home de lletres al parlament», opuscle de l’exposició.

-Escriptors.cat



!!EXERCICIS:
1. Explica amb les teves paraules qui era Carles Soldevila.
2. En quin gènere o gèneres va sobresortir?
3. Quines foren les seves obres més destacades?
4. Explana una finalitat de les obres de Carles Soldevila.
5. Si has llegit una obra de Carles Soldevila, relata breuement el seu argument.

dijous, 11 de gener de 2018

Piet Jan Clas. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom


PIET JAN CLAS
Basat en un conte tradicional de Flandes
Un home anomenat Piet Jan Clas escoltà parlar de la mort i era tan curiós que decidí sortir a buscar-la. Caminà fins a arribar a una ciutat on trobà un sabater. Piet li preguntà per què feia tantes sabates i quan pararia de treballar.
El sabater li contestà que havia de donar de menjar a la seva família fins al dia que li arribés la mort. Piet li preguntà on podia trobar a la mort i el sabater li respongué que continués caminant. Piet així ho féu, fins que es trobà amb un sastre. Li preguntà el mateix que al sabater i el sastre li respongué que continués caminant. Piet Jan Clas pujà i baixà muntanyes, creuà camps i rius, fins a arribar a la cova d’un ermità. Aquest li digué el mateix que el sabater i el sastre.
Piet continuà el seu camí fins a arribar a la casa d’una vella i li preguntà on podia trobar a la mort, i ella li respongué que posés el cap damunt del seu fogó. Piet obeí i la vella li tallà el cap i a la inversa, li cosí. Quan Piet es despertà, sentí tanta por i temor que li suplicà a la vella que li posés de nou el cap al seu lloc. La vella així ho va fer i Piet visqué feliç fins que li arribà la seva hora vertadera.


(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.112 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: hippiemeisje)


!!EXERCICIS:
  1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.
  2. Cerca sinònims dels mots: preguntà, contestà, digué, continués; per evitar repeticions al text.
  3. Contextualitza les següents frases del conte. Qui les diu i per què?
          .Visqué feliç fins que li arribà la seva hora vertadera. havia de donar de menjar a
          .La seva família fins al dia que li arribés la mort.
  1. Recull totes les formes verbals que apareguin al text i esmenta’n el seu temps.
  2. Comenta la present frase: “La curiositat va matar el gat”.
  3. Busca dues paraules agudes, dues planes i dues esdrúixoles que apareguin al conte.
  4. Jesús Moncada, Pere Calders, Salvador Espriu, entre d’altres, han estat escriptors que han fet la mort protagonista d’alguns dels seus contes o narracions. Cerca un conte de cadascú i anota el seu títol, on la mort sigui protagonista.
  5. Creació literària: inventa un conte on la mort sigui la principal protagonista.
  6. Opinió: què t’ha semblat aquest conte d’arreu del món? Es pot extreure algun ensenyament per al nostre dia a dia? Quin?
  7. Fòrum: tens curiositat per algunes incògnites de la vida? A quines preguntes t’agradaria trobar resposta? Per què? Ens fa por parlar de la mort? Per què?








dilluns, 8 de gener de 2018

Perquè i per què? Evitem les faltes essencials (2). Adreçat a tothom



.Per què?

1. S’empra quan és pregunta, interrogativa directa o bé, interrogativa indirecta, és a dir, apareix en una oració, com si fos una pregunta, ja que, té força interrogativa, però que no porta sense símbol d’interrogació al final. Aquest “per què” equival a ‘per quina raó’.

Ex:

-Per què no em dius com t’ha anat l’examen?
-Si m’expliques per què potser trobarem una solució.


2. També equival a ‘pel qual’, ‘per la qual’, ‘pels quals’ o ‘per les quals’. Opera com si fos un pronom relatiu.

Ex:
-Aquest és el disc per què esperaven tant.
-Avui m’han explicat les raons per què el futur dels reproductors de DVD’s perillen.


.Perquè:
Aquest «perquè» sempre s’escriu junt i amb accent.
1. Indica explicació o causa. Equival a ‘ja que’.

Ex:
-No puc venir d’hora perquè he d’ajudar a la mare.
-Anirem al concert de Els Amics de les Arts perquè la música ens fascina.


2. Marca finalitat. Significa ‘a fi que’, ‘amb la finalitat que’, ‘per tal que’.

Ex:
-Va marxar perquè no volia fer tard.
-Comprà el regal perquè la seva germana no es quedés sense.


3. És un equivalent de raó o motiu quan va acompanyat d’un article. Funciona com a un substantiu.

Ex:
-Mai vaig entendre el perquè de la seva excusa.
-Si m’hagués explicat el perquè de les coses, de ben segur, que hauria estat comprensiu.


.Per a què:

Tot i que no comporta cap problema, ens hi aturem un moment.

  1. És equivalent a ‘per a quina finalitat’. Com al “per què”, introdueix oracions interrogatives directes (?) i indirectes (sense signe).

Ex:

-Per a què necessites aquell llibre?

-T’havia comentat per a què usava la cinta adhesiva?

¡Té un matís semblant al “per què” interrogatiu:

Ex:

-Per a què passes a net tants apunts? (‘Per a quina finalitat…?’)

-Per què no ajudes més als pares? (‘Per quina raó…?’)

2. És un equivalent de “per al qual”, “per a la qual”, “per als quals” o “per a les quals”. Per tant, actua com a un pronom relatiu. Aquest cas no és tan habitual.

Ex:

-La casa per a què comprava el material administratiu ha fet fallida.

(=’per a la qual’)

-La carrera per a què estudies ha augmentat la nota de tall per accedir-hi. (=’per a la qual’)



!El “perquè” i el “per què” és una de les faltes més habituals en llengua catalana.

!!Recorda la present regla per tal d’interioritzar el fonamental d’aquesta fitxa:
Per què? Perquè... «El perquè de tot plegat» és una obra de Quim Monzó.



!!Alerta amb el barbarisme. El mot “quebrar” amb el sentit de desaparèixer no existeix en català, cal utilitzar mots alternatius o expressions com “fer fallida”.

(Material consultat: Optimot)

(Imatge extreta de: todocoleccion.net)


!!EXERCICIS:
  1. Realitza un mapa conceptual sobre “els perquès”.
  2. Redacta dues oracions amb : “per què”, “perquè”, “el perquè”, “per a què”.
  3. Cerca informació sobre les normes ortogràfiques del “porque” en castellà i formes similars i compara-les amb les catalanes. Això serà la base per evitar aquesta falta.
  4. Cerca en diferents llibres, textos o per la xarxa un total de sis “perquè”, “per què”, “per a què”, “el perquè”, i esmenta de quina classe són. No t’oblidis de referenciar d’on els has extret.
  5. Proposa un exercici creat per tu per treballar el “perquè”.
  6. Esmenta quin valor tenen “els perquès” dins de les oracions següents:
-Ara entenc perquè li agrada tant llegir.
-Per lògica va extreure el perquè de l’accident.
-En totes les coses hi havia un perquè.
-Per què has esperat tant per dir-m’ho?
-Em sembla que sé per què de vegades no dorm bé en Miquel.
  1. El perquè de tot plegat” és un llibre molt conegut de contes de Quim Monzó. Segur que tenir-lo en la memòria t’ajudarà a escriure bé aquest “el perquè”, però quin valor té? A què equival? Redacta’n cinc oracions.
  2. Fòrum: on t’equivoques amb el “perquè”, “per què”, “per a què”, “el perquè”? Per què? Com pots abolir aquest error? T’ha ajudat la fitxa ortogràfica a millorar en el teu aprenentatge? Com?


divendres, 5 de gener de 2018

Gobà el fuster. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

GOBÀ EL FUSTER
Basat en el conte tradicional d’Irlanda
Hi havia un bon fuster que tenia un fill molt tímid al que volia cercar esposa. Així és que ordí un pla: comprà una ovella, la matà, extragué la pell, l’enrotllà i la donà al seu fill per tal que la vengués al mercat. Emperò li digué que de tornada a casa havia de portar-li els diners i la pell.
El noi se n’anà al mercat i tota la gent es burlà d’ell. Retornà a casa, però el pare li digué que al dia següent havia d’intentar-ho de nou. El noi tornà al mercat i les persones el prengueren per un boig. A casa, el pare li comentà que ho continués intentant i que en menys d’un any aconseguiria vendre-la.
De camí al mercat el noi es trobà amb la criada d’un granger. El noi li explanà la història. Llavors, la noia tallà la llana de la pell, la pesà i li pagà quatre penics. I li glossà que li donés el cuir i els diners al seu pare. El noi així ho va fer. El pare estava molt content i li comentà que anés a cercar aquella noia tan intel·ligent. El pare la rebé amb els braços ben oberts perquè amb allò de la pell havia demostrat ésser molt llesta, una esposa ideal, així és que li preguntà si volia casar-se amb el seu fill. Ella li digué que sí, i es casaren.

(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.113 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: bing.com)

!!EXERCICIS:
  1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.
  2. Explica el significat de: ordir, cuir.
  3. Comenta el significat de la frase: “Ordí un pla”.
  4. Penses que el pare fa anar al mercat al fill per una altra finalitat? Quina?
  5. Per què la noia compra la pell d’ovella al noi?
  6. Esmenta eines o trucs que t’ajudin a millorar la intel·ligència.
  7. Inventa un conte on el protagonista sigui l’enamorament.
  8. Cerca un altre títol possible per a aquest conte d’arreu del món i justifica la teva tria.
  9. Explica com ho faries per crear interès a una persona que t’agrada, t’atreu, però que no coneixes de res.
  10. Opinió: explica la primera vegada que et vas enamorar. On vas conèixer a aquella persona i com va ser? Qui va fer el primer pas? L’amor vertader existeix, o bé penses, que és més atracció física? Per què? Penses què és obligatori casar-se? Quin és el teu pensament al respecte?


dimecres, 3 de gener de 2018

La meva paraula preferida (66): "Agombolar". Adreçat tothom.

.Agombolar:
  1. Tenir sol·lícitament cura d’algú.
Ex:
-Al cap dels anys va adonar-se que havia d’agombolar a la seva mare.

  1. Acotxar.
Ex:
-La padrina es va agombolar per sortir a passejar al carrer.

  1. Acomodar.
Ex:
-Als vespres, quan miro una pel·lícula m’agombolo al sofà.


.Són sinònims:
Gomboldar, tenir cura, adaptar-se, curar, acotiar // acotxar, abrigar-se, acubillar, emmantar, emmantellar // adjuntar, aplegar, reunir, envoltar.


.Són antònims:
Negligir // desabrigar, despullar, //separar, garbellar, descartar, dispersar, exfoliar, esfullar.


.Justificació:
Agombolar és una paraula que està carregada de significació. És a dir, té tres significats ben diferenciats. D’aquí que sigui un mot que vull compartir amb tots vosaltres. També no és un mot molt corrent, ens el trobarem si aprofundim en la lectura de llibres, sinó serà molta casualitat topar-nos-hi.


!En aquestes fitxes de vocabulari et donaré pautes per tal que enriqueixis una mica més el teu vocabulari.
(Font: Diccionari de la Llengua Catalana. Enciclopèdia Catalana i Diccionari de sinònims i atònims, Teide.)
(Imatge extreta de: depositphotos)


!!EXERCICIS:
  1. Redacta dues oracions amb cadascuna de les diferents ascepcions del mot agombolar-
  2. Aporta la teva paraula preferida del mes i raona el perquè de la teva elecció.
  3. Inventa un exercici per tal d’aprendre i treballar vocabulari.
  4. Fòrum: penses que els diccionaris visuals són una bona eina per a aprendre paraules noves? Per què? Fixar els la vista i l’oïda ens faciliten l’aprenentatge de paraules noves? Per què? Realitzar mots encreuats és un bon mitjà per aprendre paraules de manera lúdica? Raona les teves respostes.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;