dimarts, 28 de març de 2017

"La teoria del tot". Treballem el film. Adreçat a tot l'alumnat


És un film colpidor i que relata al peu de la lletra la vida del científic Stephen J. Hawking en veu de la seva ex-dona. Està basat en l’autobiografia de Jane Wilde, “Viatge a l’infinit. La meva vida amb l’Stephen” (2008). També ens fa reflexionar d’algunes coses, de què hauríem fet nosaltres si... ens hi posem!



1.      Qui és l’Stephen? Què estudia a la universitat de Cambridge?

2.      Qui és Jane Wilde? Què estudia? Com coneix l’Stephen?

3.      Quin tipus de música li agrada a l’Stephen? Recordes algun intèrpret? Esmenta’l.

4.      Per què l’Stephen no creu en Déu?

5.      Quants anys de vida li donaven a Stephen? Què hauries fet tu al lloc de la Jane?

6.      Quina malaltia comença a manifestar-se en el cos de l’Stephen? Quan es fa evident?

7.     Què li comenta el metge a l’Stephen sobre la malaltia?

8.   Com reacciona Stephen, quan ja està malalt, i el seu amic Bryan va a veure’l perquè no assisteix a les classes?

9.      Quins esports agraden practicar a l’Stephen? Com ho saps?

10.  Creus que fa bé la Jane d’estimar l’Stephen i decidir estar amb ell tot i la curta vida que li auguren? Per què?

11.  Quina teoria demostra Stephen al congrés de la universitat?

12.  Què suggereix la mare de la Jane a la seva filla? Per què? Què li recomana?

13.  Què li va passar a en Jonathan, el director del cor de l’església a nivell personal?




14.  Com se sent Jane i com actua després de l’estat de coma de Stephen?

15.  Quina decisió ha de prendre Jane davant del consell del cirurgià?

16.  Quan Stephen perd per sempre la paraula, quin sistema empren perquè pugui parlar en primera instància? I en segona?

17.  Qui és Elaine? Què pensa Stephen d’ella?

18.  Qui és desenamora primer, Jane de Stephen per anar amb Jonathan, o bé Stephen de Jane per anar amb Elaine? Com ho saps?

19.  Llegeix la present entrevista que va realitzar “El Periódico de Catalunya” a Jane Wilde i escriu un petit resum de les principals coses que recorda.



20.  Per què Stephen canvia de parer i creu en l’existència de Déu?

21.  Quina és la reacció de Jane quan Stephen li diu que Elaine l’acompanyarà a Amèrica per cuidar-lo i mentre ell va a recollir un premi?

22.  Per què la reina d’Anglaterra vol veure Stephen? Com actuarà Stephen davant la reina?

23.  Investiga una mica per la xarxa i digues com es diuen i a què es dediquen en l’actualitat els fills d’Stephen i Jane.

24.  Llegeix la present crítica de la pel·lícula i digues si és positiva o no i per què?


25.  En quin gènere cinematogràfic ubicaries aquest film? Raona la teva resposta.


26.  Fòrum: us ha agradat el film? Per què? Afegeix quelcom que no hagi sortit i vulguis aportar.

dissabte, 25 de març de 2017

Els diacrítics que es conserven. La nova ortografia de l'IEC (1). Adreçat a tothom


El proppassat 24 d’octubre del 2016 l’Institut d’Estudis Catalans va ratificar el que serà la nova ortografia catalana que sortirà a la venda la primavera del 2017 i que podeu consultar en format digital dins del present enllaç que aporto:


Una de les principals novetats i que ha generat més polèmica és la reducció dels mots diacrítics fins a quinze, amb la finalitat de facilitat l’aprenentatge de l’alumnat estranger, tot i que, costarà a acostumar-se a només veure aquests accents diacrítics.


.Quina és la funció dels mots diacrítics?

Diferenciar el significat d’una paraula per tal de no confondre-la amb una altra i a la vegada, pronunciar-la d’entrada ja correctament quan la llegim.


 .Quins són els accents diacrítics que es conserven?

Bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció.
Be: 'anyell', nom de la lletra b.

Déu: 'divinitat'.
Deu: una 'font', nombre 10, verb deure, verb dar.

És: verb ésser/ser. Equival a ‘es” castellà.
Es: pronom feble (equival a ‘se’ castellà), article salat, nom de la lletra e en plural.

Mà: 'part terminal del braç'.
Ma: possessiu.

Més: adverbi i adjectiu quantitatiu, 'signe de la suma'.
Mes: 'una dotzena part de l'any', participi del verb metre, conjunció ‘però’, possessiu.

Món: 'conjunt de totes les coses creades; la Terra'.
Mon: possessiu.

Pèl: 'vellositat'.
Pel: contracció de per + el.

Què: pronom relatiu precedit de preposició, pronom interrogatiu, pronom exclamatiu, 'quid d'una qüestió.'
Que: pronom relatiu no precedit de preposició, conjunció, adverbi i adjectiu quantitatiu.

Sé: verb saber.
Se: pronom feble.

: adverbi afirmatiu, 'afirmació'.
Si: pronom reflexiu o recíproc, conjunció, nota musical, 'interior'.

Sòl: 'superfície del terreny'.
Sol: astre, nota musical, 'sense companyia', verb soler, adverbi.

Són: verb ésser/ser.
Son: 'acte o ganes de dormir', possessiu, verb sonar (balear).

Té: verb tenir.
Te: pronom feble, 'arbust' i 'infusió', nom de la lletra t.

Ús: 'acció d'usar', verb usar (balear i alguerès).
Us: pronom feble, nom de la lletra u en plural.

Vós: pronom fort.
Vos: pronom feble.


.Els mots següents conserven l’accent diacrític en els plurals:

 béns, déus, pèls, quès, sís i sòls (però mans, mons NO EN PORTEN).


.Per un altre costat, l’ortografia de l'IEC del 2016, no aplica l'accent diacrític en els compostos i derivats d'aquests mots, per exemple:

adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; rodamon; a contrapel, repel; entresol, subsòl.


.L’accent sí que s’empra en mots amb guionet:

déu-vos-guard (substantiu), mà-llarg, pèl-ras, pèl-roig, etc.


.Hi ha una sèrie de mots que abans s’escrivien amb accent diacrític i ara ja no en porten, per tant, durant quatre anys es tolerarà l’escriptura d’accent o no, però a partir de llavors, serà considerat una falta ortogràfica. És important recordar els que no portaran accent. Són els següents:
bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.  


!Tres nomes mnemotècniques que podeu recordar i que us ajudaran a recordar els diacrítics que mantindran l’accent per tal de no confondre’ls, són les següents:

BEDEESMAMESMON
PELQUESESISOL
SONTEUSVOS

Espero que us ajudin a recordar-los! El professorat també haurem de fer aquest exercici de memòria.





(Adaptat de: l’Optimot)

(Imatge extreta de: Òmnium Cultural)


!!EXERCICIS:

1.     Redacta 8 oracions amb mots que mantinguin l’accent diacrític.

2.     Pensa i escriu una regla mnemotècnica, per tal de recordar els que s’accentuen.

3.   Accentua o no els mots que porten accent diacrític segons la nova ortografia catalana que apareixerà el 2017.

Fora (verb), dona (verb), és (verb), bé (adjectiu), pel (contracció), ves (verb), sòl (terra), si (condicional), vós (pronom fort), ós (animal), sóc (verb).


4.    Fòrum: què en penses dels canvis que han fet els estudiosos de la secció filològica de l’IEC en l’accent diacrític? Els trobes encertats? Per què? 

dimecres, 22 de març de 2017

La meva paraula preferida: (56): "Espoltrir". Adreçat a tot l'alumnat



.Espoltrir o espoltir:

1. Escampar pols damunt d’una cosa.

Ex:

-Quan endreçava l’habitació, sense voler vaig espoltrir la taula d’estudi.



2. Reduir a pols, a bocins molt petits.

Ex:

-La mare va haver d’espoltrir la peça de pernil.



3. Fer tornar esponjosa i blana una cosa. S’empra a Mallorca.

Ex:

-Després de fer la bugada, va veure que aquell jersei s’havia espoltrit.






Són sinònims:

fragmentar, esbocinar, trinxar, desintegrar, trossejar, engrunar, rompre, esmicolar, tallar, trinxolar, picolar, piconar, fraccionar, trencar.


.Justificació:

Paraula que vaig aprendre uns mesos i que és força interessant de conèixer, tot i que, tenim tendència a emprar-ne d’altres.


(Fonts: dcvb, DIEC2, i diccionaris.cat)

(Imatge extreta de: Enciclopèdia Catalana)



!!EXERCICIS:

1.     Escull la teva paraula preferida del mes i justifica el perquè de la teva selecció.

2.     Redacta cinc oracions on aparegui la paraula “espoltrir”.

3.    Anomena i comenta dues paraules que hagis après aquest darrer mes. Explica el seu significat i argumenta com les vas aprendre.

4.  Fòrum: com aprens paraules? Mires algun programa de televisió per adquirir vocabulari? Llegeixes diaris o llibres digitals? Cerques paraules al diccionari amb assiduïtat? Empres el diccionari de sinònims? Per què? Raona les teves respostes.

diumenge, 19 de març de 2017

"Aigües encantades" de Joan Puig i Ferreter. Comprensió lectora. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat

En aquest nou tema ens endinsem en la comprensió lectora d’un fragment teatral. Únicament, hem de tenir present que interactuen uns personatges i llavors, recordar una mica què diu cadascú.

PERSONATGES

PERE AMAT, propietari rural

JULIANA, la seva esposa
Cecília, llur filla, estudiant de mestra

VERGÉS, Mestre del poble

MOSSÈN GREGORI, el Rector

FORASTER

JOAN GATELL, el Batlle del poble

TRINITAT, la seva esposa

ROMANILL, pastor d’ovelles

BRÀULIA, la seva dona

SENYOR VICENÇ, veterinari

BARTOMEU Jornaler

MANSO Jornaler

Veus d’homes i dones. Pagesos. Menestrals. Dones fadrinalla i criatures.

L’acció en un poble de la província de Tarragona allunyat de la capital, en la part alta i muntanyosa.
Època actual.


ACTE PRIMER

Sala espaiosa a casa de Pere Amat. Al fons, la porta d’un corredor que condueix a l’interior de la
casa. També al fons, a l’esquerra, una porta més petita amb dos esglaons al peu, que condueix a les
golfes. A la dreta del fons, un gran armari dins el mur, on s’hi veuen fruites, roba de taula, servei de
vaixella i demés coses pròpies. A I costat dret, un balcó i cadires. Al costat esquerre, la porta que
dóna directament a l’escala de l’entrada. En primer terme, una taula i un canapè de boga, contra la
paret. Pels murs quadres representant vides de sants. L’habitació fosqueja, és monòtona i severa.
Tarda avançada d’una festa d’estiu. Se senten tocar les campanes amb un so planyívol. Un mormol
llunyà i apagat de cants i pregàries trenca el silenci de l’habitació.

Cecília, sola, s’està assentada prop del balcó, llegint. És una noia magra i pàl·lida, molt nerviosa,
morena i petita. Vesteix i va pentinada amb molta negligència i originalitat. Després d’una pausa, se
senten pujar les escales enmig d’un gran silenci.

CECÍLIA (deixant de llegir, però sense moure’s): Qui hi ha?

VERGÉS (de l’escala estant, a punt d’entrar): Un servidor de vostè, Cecília.

(Vergés és un jove molt corrent; res del seu físic el distingeix d’un qualsevol. No té descripció.)

CECÍLIA (saludant-lo molt naturalment): Vostè! Benvingut sigui!

VERGÉS: Gràcies. Està sola?

CECÍLIA: Sola, llegint.

VERGÉS: Vol que em retiri?

CECÍLlA: I ara! Per què? Ve de les pregaries, vostè?

VERCÉS: No, ja sap que jo sóc així, fet a la meva... (canviant de to.) M’ho pensava que la trobaria
sola...

CECÍLIA: És natural.

VERGÉS: No ha quedat una ànima al poble fora vostè i jo... i algun vell. És una cosa tonta, si vostè
vol, però commovedora.. .

CECÍLIA: Sí, és una cosa trista, estúpida...

VERGÉS: He pujat al turó del Calvari i he vist a sota meu passar la gentada polsosa i afligida. Hauria dit realment que pesava damunt d’ella un càstig del cel.

CECÍLIA: Els meus pares m’hi volien fer anar. No saben prou com les detesto aquestes comèdies
religioses. . . !

VERGÉS: I no obstant, me pot creure, Cecília, era un espectacle poètic.

CECÍLlA: Poètic, però absurd...

VERGÉS: No, en aquell moment ni hi he pensat en això. . .

CECÍLlA (agressiva): Sí, ja ho veig, s’ha deixat emocionar, com sempre. Quan un compren que una
cosa és falsa absurda... no sé per que deixar-se commoure per ella... valdria més combatre-la.

VERGÉS: (somrient) Vostè, Cecília, me fa l’efecte d’una àliga tancada en un galliner...

CECÍLlA (somrient): Ja és això ja!

VERGÉS: I que un dia, quan ningú s’ho pensarà...

(Fa amb el braços la senyal d’un ocell que emprèn la volada, i amb la boca imita el soroll del
batre d’ales)

CECÍLIA: Oh; . ! el dia que jo faci la gran volada...!

VERGÉS: Què?

CECÍLIA: No tornaré, com un ocell feréstec que no es recorda del seu niu.

VERGÉS: i en quina direcció volarà l’ocell lliure?

CECÍLIA: No ho sé.

VERCÉS: Més enllà de la nostra capital?

CECÍLIA: Ah... ! sí...! més enllà, més enllà. . .





(Fragment de la presentació dels personatges i de l’acte primer de l’obra de teatre Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter)

(Imatge extreta de: bibliomil)


!!EXERCICIS:

1.      Redacta un petit resum d’aquest fragment teatral.

2.      Esmenta quins elements de la part escrita del teatre apareixen en aquest fragment.

3.  Redacta una petita escena teatral tenint en compte la intervenció del narrador i dels protagonistes, les acotacions, utillatge teatral.

4.     Consulta l’enllaç que s’adjunta a continuació i comenta un aspecte que puguem trobar en un text escrit teatral.

5.      Cerca informació sobre l’autor d’aquest fragment teatral, Joan Puig Ferreter.

6.      Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis en aquesta fitxa? Quins dubtes t’han sorgit i per què? Esmenta dues coses que has après amb el treball de la present fitxa del text teatral i que et serviran en el teu dia a dia.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;